Taxes de reincidència 2008 de justícia juvenil: actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre

L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” finalizada l’any 2005 i que van iniciar la sèrie. Aquest estudi ja és el quart del mateix tipus i en aquest cas segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada i d’internament l’any 2005 i els segueix fins el 31 de desembre de 2008, per saber si han comès un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa d’execució penal, tant de joves com d’adults. S’ha estudiat tota la població de joves desinternats de centres, que per l’any 2005 foren 183 subjectes. En el cas de llibertat vigilada del total de joves que finalitzaren mesura l’any 2005 (N=1.102), s’ha fet una mostra de 529 subjectes (interval de confiança:95,5%; marge d’error ±3,1; p=q=50). Els resultats en llibertat vigilada apunten a un manteniment en la taxa de reincidència aquest darrer any, desprès d’un descens perllongat al llarg dels tres anys anteriors. S’ha passat del 31,9% al 2005 al 22,0% el 2007 i al 23,0% el 2008. En canvi en internament la fluctuació de la taxa no dona diferències significatives tot i que al 2005 era del 62,8%, va augmentar al 66,9% el 2006, va baixar al 56,2% l’any 2007, i ha tornat a pujar al 62,3% l’any 2008. L’estudi permet comparar de forma seriada ja quatre anys d’evolució de la taxa de reincidència juvenil després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM).

Tasas de reincidencia 2008 de justícia juvenil: actualización de la tasa de reincidencia de los jóvenes sometidos a medidas de libertad vigilada e internamiento en centro

El estudio actualiza por cuarto año las tasas de reincidencia juvenil en las medidas de libertad vigilada e internamiento en Catalunya. En este caso se ha seguido a la población que finalizó una medida el año 2005 y se les ha seguido hasta el 31 de diciembre de 2008. Los resultados nos dicen que se mantiene la tasa de libertad vigilada (23,0%) y sube ligeramente aunque sin ser significativamente diferente respecto del año pasado la de internamiento (62,3%). The study updates the rates for the fourth year of recidivism in the juvenile probation and confinement in Catalunya. In this case, the population that ends a punishment in 2005 were followed until December 31, 2008. The results tell us that maintaining the rate of probation (23.0%) and rises slightly but not significantly different from last year the rate of confinement (62.3%). El estudio actualiza por cuarto año las tasas de reincidencia juvenil en las medidas de libertad vigilada e internamiento en Catalunya. En este caso se ha seguido a la población que finalizó una medida el año 2005 y se les ha seguido hasta el 31 de diciembre de 2008. Los resultados nos dicen que se mantiene la tasa de libertad vigilada (23,0%) y sube ligeramente aunque sin ser significativamente diferente respecto del año pasado la de internamiento (62,3%)

Taxes de reincidència 2007 de justícia juvenil Actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre

L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” finalitzada l’any 2005 i que van iniciar la sèrie. Aquesta recerca ja és la tercera del mateix tipus i en aquest cas estudia els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada i d’internament l’any 2004 i els segueix fins el 31 de desembre de 2007, per saber si han comès un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa d’execució penal, tant de joves com d’adults. S’ha estudiat tota la població de joves desinternats de centres (N=169 subjectes l’any 2004). En el cas de llibertat vigilada, del total de joves que finalitzaren mesura l’any 2004 (N= 718), s’ha fet una mostra de 558 subjectes (interval de confiança:95,5%; marge d’error±2;p=q=50). Els resultats en llibertat vigilada apunten un descens significatiu en la taxa de reincidència, que ha passat del 31,9% al 2005 al 22,0% el 2007. En canvi en internament la fluctuació de la taxa no dona diferències significatives tot i que el 2005 era del 62,8%, va augmentar al 66,9% el 2006 i ha tornat a baixar al 56,2% l’any 2007. L’estudi permet comparar de forma seriada ja tres anys d’evolució de la taxa de reincidència juvenil després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM).

Tasas de reincidencia 2007 de justicia juvenil: actualización de la tasa de reincidencia de los jóvenes sometidos a medidas de libertad vigilada y internamiento en centro

El estudio actualiza las tasas de reincidencia que se publicaron en 2005 en la investigación “La reincidencia en el delito en la justicia de menores”, relativas al colectivo de jóvenes que finalizaron medidas de libertad vigilada e internamiento durante el año 2004. Para ello se ha realizado un seguimiento de estos sujetos hasta finales de 2007. Este es ya el tercer estudio que se realiza de forma seriada sobre esta materia, y permite comparar los tres años de evolución de la tasa de reincidencia juvenil tras la puesta en marcha de la Ley Orgánica 5/2000, reguladora de la responsabilidad penal de los menores.

Estudi i anàlisi de la violència i els joves que es troben en disposició dels serveis judicials

Aquest treball tracta sobre la violència. Específicament sobre el que els joves entre 14 i 23 anys en pensen. Socialment la violència s’associa al fet de ser home. Per tant, podem pensar que per demostrar la seva virilitat molts homes joves la poden utilitzar. Però, què passa en el cas de les joves? Per què la violència continua sent una eina no de supervivència sinó d’estil de vida? Com podem entendre aquestes subtileses que de vegades s’escapen a primer cop d’ull? Aquest estudi és ambiciós, però al mateix temps realista. Busquem conèixer, entendre i contribuir a crear línies d’accions que facilitin l’eradicació de la violència. Sabem que amb un sol estudi i de curta durada és impossible, però el que volem és iniciar aquest procés. Per això, aquest estudi utilitza una metodologia variada (IAT, fotointervenció i entrevistes) que ha permès veure la part qualitativa, de vegades oblidada, però que ens permet veure, pel seu caràcter il•lustrador, allò que la simple utilització quantitativa no reflecteix per si mateixa. La població estudiada són joves a disposició judicial, pares i mares, professionals del Servei de Justícia i joves que no es troben en disposició judicial. Els resultats obtinguts posen sobre la taula la convivència de les idees tradicionals sobre el que és ser home, el que és ser dona i el que s’entén per violència, amb el mite d’igualtat i no masclisme. Invita a aprofundir en les raons per continuar mantenint la violència com a forma no sols de resolució de conflicte, sinó com a estil de vida lligat al fet de ser d’un sexe o de l’altre i de caràcter immodificable. Des de les dades obtingudes i la seva anàlisi proposem, en termes generals, la continuïtat de la recerca, la formació sobre sexualitat, gènere, violència, vincles, poder, etc. I activitats cap a la sensibilització.

Personalitat i psicopatologia en menors infractors

En l’àmbit de justícia juvenil és freqüent observar que els joves presenten dificultats personals, més enllà del tipus de delicte que hagin comès. Aquestes dificultats poden ser de caire psicològic, familiar i comunitari. Pel que fa a les dificultats de caire psicològic en què se centra la recerca, destaquen com a més significades entre els joves infractors determinats trets de personalitat com ara immaduresa, agressivitat o aïllament. També de psicopatologia associada com ara trastorn de conducta i trastorn negativista desafiant, entre d’altres. Aquesta recerca es fonamenta en la necessitat de conèixer les característiques individuals i grupals dels menors infractors pel que fa a variables de personalitat i possible psicopatologia associada. Tres són els objectius que es marca la recerca: 1) fer una descripció de les variables sociodemogràfiques i delictives; 2) estudiar les característiques de personalitat que estan presents en la població dels menors infractors, i 3) avaluar la prevalença de problemes psicopatològics dins d’aquesta població. Amb aquest estudi queda evident la necessitat de tractament en els joves de justícia juvenil i alhora també la necessitat d’avaluar correctament cada jove individualment. Malgrat que s’observa un patró similar en els joves que realitzen actes delictius, també és veritat que observem una certa variabilitat individual que s’ha de tenir en compte per poder fer un tractament més adequat a les seves necessitats.

Disseny, modelat i fabricació d'una antena "trap" per aplicacions WLAN

En aquest treball s’ha dissenyat i fabricat una antena monopol en estructura planar capaç de treballar correctament a les freqüències WLAN de 2,45-2,5 GHz (802.11b/g) i 4,9-5,875 GHz (802.11a/h/j). Per arribar a aquest objectiu primer s’ha presentat el model de línia de transmissió acabada en circuit obert per simular el comportament d’una antena. S’han comparat i verificat els resultats amb el model d’antena de fil. Seguidament, s’ha estudiat el comportament que introdueix el fet de carregar l’antena amb un ressonador LC. Finalment, s’ha passat del model d’antena de fil a una estructura planar. Aquesta geometria ha permès la realització del trap LC de forma distribuïda a través d’un ressonador CLL. El principi de disseny de l’antena està basat en la introducció d’aquest ressonador CLL amb freqüència de ressonància situada entre les dos bandes de treball i que junt amb l’ajust dels diversos paràmetres que defineixen l’antena han permès obtenir més 1 GHz d’ample de banda a la freqüència de 5 GHz.

Caracterització i conservació d’una població de tortuga de rierol (Mauremys Leprosa) a l’ein del riu Llobregat al terme d’Abrera

S'ha estudiat una població de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) present al curs principal del riu Llobregat, al seu pas pel municipi d'Abrera (Baix Llobregat). El tram té una longitud de 4.140 metres de recorregut sinuós, inclòs a l'EIN Riu Llobregat, amb predomini d'albaredes i pollancredes. S'ha caracteritzat el tram de riu segons el tipus de secció que presenta al llarg de l'àrea d'estudi. L'activitat de les tortugues comprèn de mitjans de febrer a mitjans de novembre, sense que s'hagi detectat una disminució a l'estiu. L'ús de l'espai no és uniforme amb una marcada preferència per trams del riu amb una certa fondària i velocitat de l'aigua alentida. S’han capturat 68 tortugues de rierol mitjançant nanses de pesca adaptades i, un cop marcades, s'han alliberat al mateix lloc. Per a cada animal es van obtenir les dades biomètriques i es va determinar el sexe. Mitjançant el mètode de captura-recaptura s'ha estimat la mida de la població en 100 ± 11 individus. La ràtio de sexes de la població és de 2:1 a favor dels mascles. La distribució de classes d'edats permet comprovar que la població està ben estructurada. No s'ha comprovat la reproducció, tot i que el nombre de femelles reproductores és elevat. La falta de captures de nounats i d’individus d'un hivern d’edat, i el baix nombre de juvenils capturats fa pensar que la taxa de reclutament és baixa. La mobilitat dels animals aigües amunt està limitada per la presència de dos assuts a l'àrea d'estudi, la qual cosa compromet la connectivitat de la població dins i fora de l'àrea d'estudi. També s'ha detectat la presència de tortuga de Florida (Trachemys scripta spp.) sense que s'hagi observat cap interacció entre ambdues espècies. Es proposen un seguit de mesures per afavorir la conservació de la tortuga de rierol.

Taxes de reincidència 2009 de justícia juvenil: actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre

Taxes de reincidència 2009 de justícia juvenil: actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” finalitzada l’any 2005 i que van iniciar la sèrie. Aquest estudi ja és el cinquè del mateix tipus i, en aquest cas, segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada o d’internament l’any 2006, i els segueix fins el 31 de desembre de 2009 amb l’objectiu de saber si han comès un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa d’execució penal, tant de joves com d’adults. S’ha estudiat tota la població de joves desinternats de centres, que per l’any 2006 foren 169 subjectes. En el cas de llibertat vigilada del total de joves que finalitzaren mesura l’any 2006 (N=1.017), s’ha fet una mostra de 525 subjectes (interval de confiança:95,5%; marge d’error ±3,04; p=q=50) Els resultats en llibertat vigilada apunten a un augment en la taxa de reincidència (28,8%) aquest darrer any. Aquest augment s’explica en part per la incorporació al Codi Penal dels delictes de trànsit, on els joves han fet un creixement espectacular que no hi era als anys anteriors. En canvi, en internament la taxa de reincidència ha baixat 12 punts respecte l’any anterior i és la més baixa de totes les recollides en les series fetes fins ara (50,3%). L’estudi permet comparar de forma seriada ja cinc anys d’evolució de la taxa de reincidència juvenil després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM). Updated recidivism rates of juveniles after serving supervised freedom or custodial sentences (2009) The study updates juvenile recidivism rates in Catalonia (following an annual series that has been published during the last 4 years). The sample is compounded by juveniles after serving a penal measure (supervised freedom or custodial sentences). In this case, the young population (14-18 years old) that finished a penal measure in 2006 was followed until December 31, 2009. The results show an increasing rate of recidivism in the case of youngsters submitted to the community measure called supervised freedom (28.8%), while recidivism related to custodial sentences decrease 12 points (50.3%) Tasas de reincidencia 2009 de justicia juvenil. Actualización de la tasa de reincidencia de los jóvenes sometidos a medidas de libertad vigilada e internamiento en centro El estudio actualiza por cuarto año las tasas de reincidencia juvenil en las medidas de libertad vigilada e internamiento en Catalunya. En este caso se ha estudiado a la población que finalizó una medida el año 2006 y se les ha seguido hasta el 31 de diciembre de 2009. Los resultados nos dicen que aumenta la tasa de reincidencia de libertad vigilada (28,8%) y desciende de manera significativa en 12 puntos la de internamiento (50,3%)

Tasas de reincidencia 2009 de justicia juvenil : Actualización de la tasa de reincidencia de los jóvenes sometidos a medidas de libertad vigilada e internamiento en centro

El estudio actualiza por cuarto año las tasas de reincidencia juvenil en las medidas de libertad vigilada e internamiento en Catalunya. En este caso se ha estudiado a la población que finalizó una medida el año 2006 y se les ha seguido hasta el 31 de diciembre de 2009. Los resultados nos dicen que aumenta la tasa de reincidencia de libertad vigilada (28,8%) y desciende de manera significativa en 12 puntos la de internamiento (50,3%) L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” finalitzada l’any 2005 i que van iniciar la sèrie. Aquest estudi ja és el cinquè del mateix tipus i, en aquest cas, segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada o d’internament l’any 2006, i els segueix fins el 31 de desembre de 2009 amb l’objectiu de saber si han comès un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa d’execució penal, tant de joves com d’adults. S’ha estudiat tota la població de joves desinternats de centres, que per l’any 2006 foren 169 subjectes. En el cas de llibertat vigilada del total de joves que finalitzaren mesura l’any 2006 (N=1.017), s’ha fet una mostra de 525 subjectes (interval de confiança:95,5%; marge d’error ±3,04; p=q=50) Els resultats en llibertat vigilada apunten a un augment en la taxa de reincidència (28,8%) aquest darrer any. Aquest augment s’explica en part per la incorporació al Codi Penal dels delictes de trànsit, on els joves han fet un creixement espectacular que no hi era als anys anteriors. En canvi, en internament la taxa de reincidència ha baixat 12 punts respecte l’any anterior i és la més baixa de totes les recollides en les series fetes fins ara (50,3%). L’estudi permet comparar de forma seriada ja cinc anys d’evolució de la taxa de reincidència juvenil després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM). Updated recidivism rates of juveniles after serving supervised freedom or custodial sentences (2009) The study updates juvenile recidivism rates in Catalonia (following an annual series that has been published during the last 4 years). The sample is compounded by juveniles after serving a penal measure (supervised freedom or custodial sentences). In this case, the young population (14-18 years old) that finished a penal measure in 2006 was followed until December 31, 2009. The results show an increasing rate of recidivism in the case of youngsters submitted to the community measure called supervised freedom (28.8%), while recidivism related to custodial sentences decrease 12 points (50.3%)

Tintin, oui mais avec modération. Les tâtonnements de la bande dessinée en Suisse romande

L'arrivée des aventures de Tintin dans la presse illustrée helvétique ne se fera pas sans heurts. Au-delà de l'habituelle réappropriation nationale du héros belge, d'importants réaménagements sont pratiqués par l'hebdomadaire catholique genevois L'Écho Illustré, et ce surtout pendant les années 1930. En analysant cette réadaptation, cet article tente de questionner le rapport à l'image distrayante d'un magazine confessionnel qui souhaiterait y voir figurer une portée éducative et morale. D'autre part, le contexte de la presse suisse pendant cette période est encore relativement peu enclin à accueillir la publication de bandes dessinées. Il s'agit donc d'observer de quelle manière ce nouveau média s'intègre dans un support déjà bien établi comme la presse illustrée de la Suisse de l'Entre-deux-guerres. The way Tintin becomes part of the Swiss illustrated press is at least eventful. Beside the usual re-nationalization of the Belgian hero, the catholic weekly magazine from Geneva, L'Écho Illustré, realizes important changes in the comics layout, mostly through the Thirties. By analyzing these readjustments, we would like to explore the link between a confessional magazine and entertaining images, considering that this kind of press would like these images to achieve an additional educative and moral goal. Moreover, the Swiss press's context studied here is still relatively unresponsive to publish comics. The aim of this paper is finally to observe how a new media is integrated into an already well-established framework such as the illustrated press in Switzerland during the inter-war years.

Perfil de sensibilització a diverses varietats d'enciam en pacients al·lèrgics i reactivitat encreuada

Introducció: Està descrit com a únic al•lergen de l’enciam una nsLTP:Lac s 1(9KDa). Objectius: Analitzar el perfil de sensibilització a varietats d’enciams ,la reactivitat encreuada i el perfil de reconeixement molecular. Mètodes: Proves cutànies a extractes d’enciams, immunodeteccions ,ImmunoCAP-ISAC i ISAC-Inhibició en pacients sensibilitzats. Resultats: No es va trobar associació entre la sensibilització a varietats d’enciam. A més de Lac s 1 es van reconèixer altres bandes fixadores d’IgE. Conclusions: Els perfils de sensibilització no suggereixen reactivitat encreuada. A més d’estar sensibilitzats a LTP, alguns pacients estan sensibilitzats a al•lèrgens menors. Un d’ells és, probablement, una profilina.

Validesa, generalització i seguiment del programa prosocial. Un estudi transversal i longitudinal

Aquest projecte és una continuació lògica de la investigació realitzada durant l’any 2005. Ha consistit en l’aplicació del programa a un conjunt de joves infractors de les terres de Lleida i el seu seguiment per conèixer la possible reincidència en el delicte. L’objectiu general era disposar d’un instrument d’intervenció eficaç en Medi Obert per al tractament de menors amb mesures judicials, de manera que els menors es vegin beneficiats pel contingut d’un programa que augmenta la competència i autoestima prosocial. L’estudi s’ha fet amb 10 menors, 5 en el grup experimental i 5 en el grup de control, dintre de la població que al començament de 2006 es trobava sota mesura imposada pel jutge de llibertat vigilada o sota mesura de realització de tasques socioeducatives. Els resultats del seguiment dels menors que han realitzat el programa porta als autors a concloure que la taxa de reincidència en el delicte és molt inferior en els joves que han seguit el programa que en els que no l’han seguit. Aquesta taxa també és inferior a la mitjana de reincidència per mesures de medi obert de Lleida i Catalunya

La reincidència en el Programa de Mediació i Reparació de menors

L’estudi actualitza la taxa de reincidència dels menors que durant l’any 2008 van finalitzar un programa de mediació o reparació (MRM) i als quals s’ha seguit fins el 30 de juny de 2011 per saber si han reincidit, és a dir, si han tornat a prendre contacte amb el sistema d’execució penal a Catalunya, ja sigui com a infractors juvenils o com a adults, en mesures d’execució penal a la comunitat o en el sistema penitenciari català. En total, la població estudiada ha estat de 2.022 subjectes. També s’han estudiat les poblacions d’altres tres mesures o programes que a priori es pensava que podrien correspondre a segments de població similars als del Programa de MRM i es volia comprovar si efectivament era així. Aquests tres grups de població estudiada són: 1) els menors i joves als que s’ha aplicat l’Art. 27.4 de la LORPM5/2000 (no continuar la tramitació de l’expedient), 2) aquells als que s’ha aplicat la mesura d’amonestació i 3) els joves per als quals l’informe tècnic proposava una mesura de prestacions en benefici de la comunitat. En l’informe es donen resultats del perfil dels infractors i de les víctimes; de les característiques del Programa de MRM; de la reincidència i les seves característiques; del perfil del jove reincident; es fa una anàlisi específica des de les perspectives de gènere i d’estrangeria; es comparen els programes i mesures esmentats i finalment es fan un seguit de recomanacions derivades dels resultats i de les conclusions.

Garnet growth in the metasediments of the Zermatt-Saas Fee zone (western alps)

The Zermatt-Saas Fee Zone (ZSZ) in the Western Alps consists of multiple slices of ultramafic, mafic and metasedimentary rocks. They represent the remnants of the Mesozoic Piemonte-Ligurian oceanic basin which was subducted to eclogite facies conditions with peak pressures and temperatures of up to 20-28 kbar and 550-630 °C, followed by a greenschist overprint during exhumation. Previous studies, emphasizing on isotopie geochronology and modeling of REE-behavior in garnets from mafic eclogites, suggest that the ZSZ is buildup of tectonic slices which underwent a protracted diachronous subduction followed by a rapid synchronous exhumation. In this study Rb/Sr geochronology is applied to phengite included in garnets from metasediments of two different slices of the ZSZ to date garnet growth. Inclusion ages for 2 metapelitic samples from the same locality from the first slice are 44.25 ± 0.48 Ma and 43.19 ± 0.32 Ma. Those are about 4 Ma older than the corresponding matrix mica ages of respectively 40.02 ± 0.13 Ma and 39.55 ± 0.25 Ma. The inclusion age for a third calcschist sample, collected from a second slice, is 40.58 ± 0.24 Ma and the matrix age is 39.8 ± 1.5 Ma. The results show that garnet effectively functioned as a shield, preventing a reset of the Rb/Sr isotopie clock in the included phengites to temperatures well above the closure of Sr in mica. The results are consistent with the results of former studies on the ZSZ using both Lu/Hf and Sm/Nd geochronology on mafic eclogites. They confirm that at least parts of the ZSZ underwent close to peak metamorphic HP conditions younger than 43 m.y. ago before being rapidly exhumed about 40 m.y. ago. Fluid infiltration in rocks of the second slice occurred likely close to the peak metamorphic conditions, resulting in rapid growth of garnets. Similar calcschists from the same slice contain two distinct types of porphyroblast garnets with indications of multiple growth pulses and resorption indicated by truncated chemical zoning patterns. In-situ oxygen isotope Sensitive High Resolution Ion Microprobe (SHRIMP) analyses along profiles on central sections of the garnets reveal variations of up to 5 %o in individual garnets. The complex compositional zoning and graphite inclusion patterns as well as the variations in oxygen isotopes correspond to growing under changing fluid composition conditions caused by external infiltrated fluids. The ultramafic and mafic rocks, which were subducted along with the sediments and form the volumetrically most important part of the ZSZ, are the likely source of those mainly aqueous fluids. - La Zone de Zermatt-Saas Fee (ZZS) est constituée de multiples écailles de roches ultramafiques, mafiques et méta-sédimentaires. Cette zone, qui affleure dans les Alpes occidentales, représente les restes du basin océanique Piémontais-Ligurien d'âge mésozoïque. Lors de la subduction de ce basin océanique à l'Eocène, les différentes roches composant le planché océanique ont atteint les conditions du faciès éclogitique avec des pressions et des températures maximales estimées entre 20 - 28 kbar et 550 - 630 °C respectivement, avant de subir une rétrogression au faciès schiste vert pendant l'exhumation. Différentes études antérieures combinant la géochronologie isotopique et la modélisation des mécanismes gouvernant l'incorporation des terres rares dans les grenats des éclogites mafiques, suggèrent que la ZZS ne correspond pas à une seule unité, mais est constituée de différentes écailles tectoniques qui ont subi une subduction prolongée et diachrone suivie d'une exhumation rapide et synchrone. Afin de tester cette hypothèse, j'ai daté, dans cette étude, des phengites incluses dans les grenats des méta-sédiments de deux différentes écailles tectoniques de la ZZS, afin de dater la croissance relative de ces grenats. Pour cela j'ai utilisé la méthode géochronologique basée sur la décroissance du Rb87 en Sr87. J'ai daté trois échantillons de deux différentes écailles. Les premiers deux échantillons proviennent de Triftji, au nord du Breithorn, d'une première écaille dont les méta-sédiments sont caractérisés par des bandes méta-pélitiques à grenat et des calcschistes. Le troisième échantillon a été collectionné au Riffelberg, dans une écaille dont les méta-sédiments sont essentiellement des calcschistes qui sont mélangés avec des roches mafiques et des serpentinites. Ce mélange se trouve au-dessus de la grande masse de serpentinites qui forment le Riffelhorn, le Trockenersteg et le Breithorn, et qui est connu sous le nom de la Zone de mélange de Riffelberg (Bearth, 1953). Les inclusions dans les grenats de deux échantillons méta-pélitiques de la première écaille sont datées à 44.25 ± 0.48 Ma et à 43.19 ± 0.32 Ma. Ces âges sont à peu près 4 Ma plus vieux que les âges obtenus sur les phengites provenant de la matrice de ces mêmes échantillons qui donnent des âges de 40.02 ± 0.13 Ma et 39.55 ± 0.25 Ma respectivement. Les inclusions de phengite dans les grenats appartenant à un calcschiste de la deuxième écaille ont un âge de 40.58 ± 0.24 Ma alors que les phengites de la matrice ont un âge de 39.8 ± 1.5 Ma. Pour expliquer ces différences d'âge entre les phengites incluses dans le grenat et les phengites provenant de la matrice, nous suggérons que la cristallisation de grenat ait permis d'isoler ces phengites et de les préserver de tous rééquilibrage lors de la suite du chemin métamorphique prograde, puis rétrograde. Ceci est particulièrement important pour expliquer l'absence de rééquilibrage des phengites dans des conditions de températures supérieures à la température de fermeture du système Rb/Sr pour les phengites. Les phengites en inclusions n'ayant pas pu être datées individuellement, nous interprétons l'âge de 44 Ma pour les inclusions de phengite comme un âge moyen pour l'incorporation de ces phengites dans le grenat. Ces résultats sont cohérents avec les résultats des études antérieures de la ZZS utilisant les systèmes isotopiques de Sm/Nd et Lu/Hf sur des eclogites mafiques. ils confirment qu'aux moins une partie de la ZZS a subi des conditions de pression et de température maximale il y a moins de 44 à 42 Ma avant d'être rapidement exhumée à des conditions métamorphiques du faciès schiste vert supérieur autour de 40 Ma. Cette étude détaillée des grenats a permis, également, de mettre en évidence le rôle des fluides durant le métamorphisme prograde. En effet, si tous les grenats montrent des puises de croissance et de résorption, on peut distinguer, dans différents calcschists provenant de la deuxième écaille, deux types distincts de porphyroblast de grenat en fonction de la présence ou non d'inclusions de graphite. Nous lions ces puises de croissances/résorptions ainsi que la présence ou l'absence de graphite en inclusion dans les grenats à l'infiltration de fluides dans le système, et ceci durant tous le chemin prograde mais plus particulièrement proche et éventuellement peu après du pic du métamorphisme comme le suggère l'âge de 40 Ma mesuré dans les inclusions de phengites de l'échantillon du Riffelberg. Des analyses in-situ d'isotopes d'oxygène réalisé à l'aide de la SHRIMP (Sensitive High Resolution Ion Microprobe) dans des coupes centrales des grenats indiquent des variations jusqu'à 5 %o au sein même d'un grenat. Les motifs de zonations chimiques et d'inclusions de graphite complexes, ainsi que les variations du δ180 correspondent à une croissance de grenat sous des conditions de fluides changeantes dues aux infiltrations de fluides externes. Nous lions l'origine de ces fluides aqueux aux unités ultramafiques et mafiques qui ont été subductés avec les méta-sédiments ; unités ultramafiques et mafiques qui forment la partie volumétrique la plus importante de la ZZS.