L'herència deweyana: la Philosophy for Children de Matthew Lipman i les bases del coneixement

L'objectiu d'aquest treball s'emmarca dintre del que tradicionalment s'ha anomenat teoria del coneixement, perquè pretén examinar alguns conceptes bàsics que fonamenten i participen en el procés de coneixement. Tot això, des duna perspectiva clarament pragmatista i, més específicament, deweyana. Optar per una perspectiva clarament deweyana suposa una reformulació de nocions tradicionalment emprades per la filosofia en general i per la teoria del coneixement en particular. Els primers conceptes afectats són els de "filosofia" i "coneixement", que hauran de ser reconstruïts. Però si la noció de coneixement ha de ser replantejada, també ho haurà de ser la qüestió de les seves bases: en el millor dels casos, les bases tradicionals del coneixement no podran ser interpretades com fins ara; en el pitjor dels casos, caldrà substituir-les per noves bases. És evident que no es pot construir un nou edifici sobre vells fonaments. Així, l'anàlisi de les bases del coneixement haurà d'incidir en les diferències respecte a la interpretació tradicional del coneixement. Aquesta investigació estableix, com a hipòtesi inicial, que la noció reconstruïda de coneixement té com a condicions de possibilitat - el que hem anomenat "bases del coneixement" - l'experiència, la comunitat de recerca i el judici. Si és cert que són condicions de possibilitat del coneixement, aleshores haurien d'aparèixer com a nocions fonamentals de qualsevol teoria del coneixement - sempre que s'acceptin d'entrada els pressupòsits pragmatistes. D'altra banda, el coneixement sempre ha estat vinculat a l'educació. Així, segons la visió tradicional, el coneixement era substancial, mentre que l'educació (identificada amb la instrucció) era el procés pel qual s'adquiria aquesta fi-en-si. Ara bé, que el coneixement ja no sigui substancial sinó instrumental no significa que desaparegui la seva íntima relació amb l'educació, sinó que - necessàriament - es replantegi: l'educació passa a ser el procés obert, social, de diàleg, en el qual es desenvolupa el coneixement; un coneixement que ja no és un fi-en-si sinó que retroalimenta el mateix procés "educatiu", enriquint-lo. Hem dit que les condicions de possibilitat del coneixement són l'experiència, la comunitat de recerca i el judici. Però, alhora, aquests resulten ser també els fonaments filosòfics de l'educació; respondre realment a les necessitats dels individus i de la societat. Experiència, recerca, diàleg i judici sorgeixen tant de la mateixa naturalesa de la filosofia com de la naturalesa de l'educació. Són alhora elements d'una filosofia reconstruïda i assumpcions del paradigma reflexiu en l'educació. Així doncs, podríem dir que el judici, l'experiència de l'individu i la comunitat de recerca (aquesta en tant que context en què es donen el diàleg filosòfic i la recerca) esdevenen pressupòsits inevitables de la "nova" filosofia i de la "nova educació. "Aprendre a pensar pel propi compte" - que apareix com a l'objectiu de l'educació - suposa atendre a totes i cadascuna d'aquestes bases. En aquest context, la filosofia o teoria de l'educació esdevé una teoria filosòfica del coneixement: una reflexió sobre el coneixement i el pensament, sobre les condicions de possibilitat del coneixement, sobre els seus límits. Aquest plantejament s'enfronta explícitament a altres alternatives força més comunes i que volem intentar d'evitar: -un estudi de la filosofia de l'educació i/o de la teoria del coneixement simplement historicista, com a mer compendi de teories i autors ordenats més o menys cronològicament; -una reflexió abstracta sobre el coneixement, sense cap mena de contrastació empírica; -una investigació sociològica sobre el coneixement en el qual es privilegiïn els condicionaments sociològics (que no vol dir necessàriament socials) de l'adquisició del coneixement basant-se en realitats culturals i educatives existents però oblidant tot fonament filosòfic; o -una teoria sobre el coneixement de caire marcadament psicologista. Per tal d'evitar fer hipòtesis i reflexions en el buit, concretem el nostre estudi en un projecte concret: Philosophy for Children, perquè entenem que és una teoria del coneixement portada a la pràctica filosòfica; que posa en joc, doncs, les mateixes bases que garanteixen el coneixement. Així, aquesta investigació no és solament una reflexió sobre les bases epistemològiques de Philosophy for Children, ni una apologia del projecte, sinó que pretén posar i analitzar les bases d'una visió més global del coneixement prenent en consideració totes les seves vessants. En aquest sentit, Philosophy for Children en és útil en la mesura que serveix de suport concret per a la nostra anàlisi. Així doncs, establim que les bases del coneixement - en la seva acceptació pragmatista - són tres: experiència, comunitat de recerca i judici. Alhora, aquests elements són també condicions d'una educació reflexiva. Queden així estretament vinculades la filosofia i l'educació. Confirmar aquestes hipòtesis suposa una sèrie de passos: 1r. Analitzar la noció de filosofia que hi ha al darrera d'aquesta concepció del coneixement. No pretenem que les nostres conclusions siguin vàlides universalment (trairíem el mateix esperit pragmatista!) sinó solament que ho són en l'espai que queda delimitat per una determinada manera d'entendre la filosofia. 2n. Investigar cadascuna de les bases del coneixement en el context de les filosofies de Dewey i , especialment, de Lipman per tal d'oferir-ne una interpretació i veure en quina mesura es vinculen amb el coneixement. Això suposarà, en algun cas, recórrer a algun altre autor, per tal d'afinar més en la demarcació del concepte en qüestió. 3r. Clarificar el concepte d'educació relacionat amb el coneixement i establir els lligams corresponents amb cadascuna de les bases analitzades. Un cop fets aquests passos esperem que quedarà manifest que l'experiència, la comunitat de recerca i el judici són bases del coneixement i, alhora, elements essencials de qualsevol procés educatiu. Tot això, a més, ha d'anar acompanyat de l'exigència d'un paper actiu del filòsof en el procés educatiu. No n'hi ha prou amb "baixar la filosofia del cel a la terra"; cal que, a més, aquest descens repercuteixi en la manera com l'home es relaciona amb els altres i amb el seu entorn. Només així podrà ser superat el vell dualisme entre pensament i acció.

The Dark Monarch: magic and modernity in British art

This major curated exhibition, publication and events builds on Rowlands’ curatorial research. Working in collaboration with co-curators Martin Clark, Artistic Director, Tate St Ives and Michael Bracewell, cultural historian, the exhibition sought to explore new narratives within British art. The innovative curatorial methodology developed from a fiction found in the infamous novel, The Dark Monarch by Sven Berlin, Gallery Press 1962. The research sought specific archival and collection work that allowed thematic strands to emerge that represented influences across generations. The exhibition features two-hundred artworks, from the Tate Collection, archives and other significant British public and private collections. It examines the development of early Modernism, in the UK, as well as the reappearance of esoteric and arcane references in a significant strand of contemporary art practice. Historical works from Samuel Palmer, Graham Sutherland, Henry Moore and Paul Nash are shown alongside contemporary artists including Derek Jarman, Cerith Wyn Evans, Eva Rothschild, Linder and John Russell. The exhibition includes a key work by Damien Hirst ¬ the first time he has been shown at Tate St Ives and a number of contemporary commissions. The Dark Monarch publication extended the discourse of the research critically examining the tension between progressive modernity and romantic knowledge, the book focuses on the way that artworks are encoded with various histories - geological, mythical and magical. Essays examine magic as a counterpoint to modernity’s transparency and rational progress, but also draw out the links modernity has with notions such as fetishism, mana, totem, and the taboo. Often viewed as counter to Modernism, this collection of essays suggest that these products of illusion and delusion in fact belong to modernity. Drawing together 15 different writers commissioned to explore magic as a counterpoint of liberal understanding of modernity, drawing out links that modernity has with notions of fetish, taboo and occult philosophy. Including essays by Marina Warner, Ilsa Colsell, Philip Hoare, Chris Stephens, Jennifer Higgie and Morrissey.

The Art of Aidagara: Ethics, Aesthetics, and the Quest for an Ontology of Social Existence in Watsuji Tetsurō’s Rinrigaku

This paper provides an analysis of the key term aidagara (“betweenness”) in the philosophical ethics of Watsuji Tetsurō (1889-1960), in response to and in light of the recent movement in Japanese Buddhist studies known as “Critical Buddhism.” The Critical Buddhist call for a turn away from “topical” or intuitionist thinking and towards (properly Buddhist) “critical” thinking, while problematic in its bipolarity, raises the important issue of the place of “reason” versus “intuition” in Japanese Buddhist ethics. In this paper, a comparison of Watsuji’s “ontological quest” with that of Martin Heidegger (1889-1976), Watsuji’s primary Western source and foil, is followed by an evaluation of a corresponding search for an “ontology of social existence” undertaken by Tanabe Hajime (1885-1962). Ultimately, the philosophico-religious writings of Watsuji Tetsurō allow for the “return” of aesthesis as a modality of social being that is truly dimensionalized, and thus falls prey neither to the verticality of topicalism nor the limiting objectivity of criticalism.

The world as spectacle, : an aesthetic view of philosophy.

Mode of access: Internet.

The best books: a reader's guide to the choice of the best available books (about 100,000) in every department of science, art, and literature, with the dates of the first and last editions, and the prize, size and publisher's name (both English and American) of each book; a contribution towards systematic bibliography,

None of the American edition published after part 4. Parts 5 and 6 have imprinted: London, G, Routledge and sond, limited, 1931-35.

The shock of existence; a philosophy of freedom.

Mode of access: Internet.

The ministry of art /

Art the revealer -- The philosophy of the Gothic restoration -- The place of the fine arts in public education -- The artist and the world -- The craftsman and the architect -- American university architecture -- The ministry of art.

The nomenclature of style: Brutalism, Minimalism, art history and visual style in architecture journals

The naming of styles or movements is a basic mechanism of the architectural journals. The announcement of new tendencies, groups or philosophies, gives a journal its character as ‘news’, and if such terms are taken up in general discourse this demonstrates the prescience of the editor and enhances the repute of the journal. The announcement of phenomenon such as ‘critical regionalism’ or ‘deconstructivism’ referred architectural developments to a context in socio-politics or philosophy, and thus aimed to provide at least an initial resistance to their understanding as the formal styles which they quickly became. A different strategy, or occasion, which this paper will discuss, is where the name of an architectural moment is given in the traditional form of an art historical style. Here the nomenclature of style and a certain attitude to form is introduced as the starting point for a more open ended critical inquiry. Two examples of this strategy will be given. The first is Peter Reyner Banham and the Architecture Review’s promotion of ‘Brutalism’ as an anti-aesthetic which took its conceptual form from early twentieth century art movements, particularly Futurism. The second, identified with Architectural Design in the 1990’s is ‘Minimalism’, a term describing a strand of the visual arts of the 1960’s which can be understood as an attempt to nuance and add seriousness to the present rampant nostalgia for the style of the architecture of the 1960’s.

Metaphysics of love in the religious philosophy of Pável Florensky

This article focuses on the analysis of the concept of love in the religious philosophy of Pavel Florensky, who shares the ontological approach to the consideration of love with other representatives of Russian religious philosophy (N. berdyaev and S. bulgakov). We pay more careful attention to the understanding of love-άγαπαν by Florensky. We have drawn the conclusion that, in the philosophy of P. Florensky, Love, closely connected with truth and beauty, is considered an ontological basis existence of personality. We develop the ideas of Pavel Florensky, and accordingly assume that it is possible to synthesise love-agape and love-eros around the idea of sacrificial love. Agapelogical and erotical ‘bezels’ of one jewel of love is aspects of united love, which is given by God. this gift of God, the gift of united love, is kept by humans through prayer and deeds of love.