Models de comportament de la demanda turística britànica i alemanya a les Balears, i efectes de l'ecotaxa per a aquests mercats

En aquest article s’estimen models de comportament de la demanda turística alemanya i britànica posant èmfasi a treballar amb la sèrie del deflactor dels preus de l’hostaleria balear, tot evitant fer estimacions amb preus declarats de “paquets” turístics, que tenen l’ inconvenient de no recollir els descomptes reals de darrera hora, especialment importants en el cas del mercat britànic

Espeleotoponímia de motivació paleontològica i antracotoponímia de les Illes Balears

En aquest treball es recopilen i estudien, des d’una perspectiva etnopaleontològica, les aportacions i influencies exercides pels fòssils en relació al patrimoni onomàstic toponímic relacionat amb cavitats càrstiques de l’àmbit geogràfic de les Illes Balears. Generalment es tracta de microtopònims moderns o recents, en vies de popularització i/o tradicionalització (neotopònims), establerts pels científics que estudien les coves i/o esportistes del món de l’espeleologia (topocultismes). Es poden distingir entre espeleotopònims de primer ordre (quan es refereixen a cavitats completes) i de segon ordre (quan es refereixen a un sector d’una cavitat). També es realitza una primera aproximació als topònims referits a mines d’extracció de carbó fòssil (antracotopònims).

Toponímia de motivació paleontològica de les Illes Balears

En aquest treball es recopilen i estudien, des d’una perspectiva etnopaleontològica, les aportacions i influencies exercides pels fòssils en relació al patrimoni onomàstic toponímic dins l’àmbit geogràfic de les Illes Balears. Aquests patrimoni paleontotoponímic inclou topònims tradicionals i neotopònims (espeleotopònims) de motivació paleontològica, topònims relacionats amb creences o llegendes sobre els fòssils i topònims relacionats amb l’extracció de carbó fòssil (antracotopònims). També es realitza una aproximació a la utilitat de la toponímia com a ciència auxiliar de la paleontologia.

Informatització de l'herbari de la Universitat de Girona (UdG)

L'herbari de la UdG consta de més de 12.000 plecs de plantes vasculars i 3.200 d'algues bentòniques marines, actualment en procés d' informatització mitjançant FilcMaker Pro 2.0 per Macintosh. S'ha elaborat un programa anomenat HGI que permet utilitzar el fitxer tesaurus TEFLORA del programa BDORCA (Font, 1992), corresponent al catàleg de plantes vasculars dels Països Catalans. Al fitxer, s'hi han afegit nous camps corn la família, la forma vital i la corologia. L'estructuració d'aquest programa permet, a més de les funcions pròpies de gestió d'un herbari, el traspàs de la inforrnació introduïda a la base de dades BDORCA

Contribucio al coneixement de les algues epifitiques en llacunes litorals

Es presenten els resultats sobre les algues epifítiques d'hidròfits i helòfits en llacunes litorals. En general, les poblacions d'algues son forca diversificades, destacant el grup de les diatomees, seguides de lluny per les clorofícies y les cianofícies. En general totes les plantes aquàtiques es troben forca epifitades. No obstant, les tiges de Phragmites australis presenten unes poblacions d'algues epifítiques molt importants, que es troben dominades per Cladophora glomerata v. crassior o Rhizoclonium riparium, acompanyades per un gran nombre d'espècies subordinades.

Tectonica extensiva d'edat jurassica a l'illa de Cabrera (Balears)

A Cabrera l'extensió juràssica causà la ruptura de la plataforma liàsica i l'aprofundiment de la conca pelàgica durant el Dogger, el Malm i el Cretaci inferior. Conseqüència d'aquesta extensió en són: La discordança de la serie pelàgica sobre els materials de plataforma, la presència d'olistòlits i olistostromes a la part baixa de la sèrie pelàgica i un sistema de falles normals conjugades sincròniques de la sedimentació pelàgica.

La política a la web 2.0 i el cas de Balears

Peer-reviewed

Projecte d'un centre de repoblació de 30.000 postlarves anulas de llamàntols del Mediterrani (Homarus gammarus) a "Sa Caleta de Binillautí" situada a Menorca (Illes Balears)

Aquest Projecte Fi de Carrera consisteix en l’elaboració d’un projecte per poder realitzar la implantació d’un centre de repoblació de llamàntols del mediterrani i contribuir en el restabliment de l’equilibri de crustacis marins a la costa de Menorca. El centre de repoblació s’ubica en una piscifartoria de cria de llobarros i aurades actualment tancada a ‘Sa Caleta de Binillautí’ de Menorca. Es realitza la reforma pertinent de les instal·lacions i edificacions existent per adaptar-les al cultiu del llamàntol. El procés aqüícola consisteix en agafar llamàntols femella gràvides del medi, els ous s’eclosionen i s’obtenen les larves de llamàntol en condicions controlades. D’aquesta manera s’augmenta la taxa de supervivència de les larves. Aquestes es preengreixen en el viver i s’obtenen les postlarves d’últim estadi aptes per engreixar-les en les muscleres del port de Maó. Finalment aquestes postlarves o juvenils serveixen per repoblar la costa del mar de Menorca. Ha estat indispensable l’elaboració d’una memòria, uns annexes relacionats amb la memòria, el plec de condicions, uns plànols i un pressupost. Dins del projecte s’ha de destacar la importància de les particularitats del cultiu del llamàntol, les instal·lacions de subministrament d’aigua marina i l’estudi de viabilitat realitzat.

Posada en funcionament d'una oficina de tramitació ràpida (OTRA) de la Direcció General d'Indústria, del Govern de les Illes Balears

La Direcció General d’Indústria té com a principal finalitat el control de les instal•lacions i de diferents activitats de l’àmbit industrial; exerceix aquesta funció mitjançant la tramitació de documentacions tècniques i la inspecció. Com tota Administració Pública, es troba en un entorn molt dinàmic, on només les empreses més competitives poden subsistir i els ciutadans tenen noves necessitats molt diferents de les de fa un temps. Ambdós, empreses i ciutadans, exigeixen serveis de qualitat a un sector públic que no té altra alternativa que caminar en la mateixa direcció. L’objectiu d’aquest treball és planificar una sèrie d’accions estratègiques que permetran la millora dels serveis oferts a fi de complir amb les expectatives de la ciutadania. S’ha realitzat una anàlisi interna i de l’entorn de l’organització, el resultat de la qual ha estat la detecció d’una sèrie de punts de millora. A continuació s’ha definit una pla operatiu de qualitat, emmarcat dins del segon Pla Estratègic de Qualitat del Govern de les Illes Balears, amb tres propostes d’actuació: la separació de funcions, la tramitació ràpida d’expedients i el pla de formació. Les propostes esmentades constitueixen les bases d’una nova unitat orgànica (Oficina de Tramitació Ràpida), el model organitzatiu de la qual queda definit en els diferents apartats del treball. Igualment, s’hi descriu el procés de posada en funcionament dels distints procediments que es vagin adaptant al nou sistema i la planificació dels treballs a dur a terme, que seguiran el cicle de la qualitat de Deming, és a dir, planificar, fer, verificar i actuar.