L'aigua a les nostre vides. 'El agua en nuestras vidas'.

Proyecto pedagógico indicado para el nivel de Educación Infantil, basado en una metodología flexible e integradora de nuevas experiencias. El cuaderno plantea una serie de actividades pedagógicas que se recogen en trece fichas, desde dos perspectivas: una primera parte se centra en el estudio del agua a través de diferentes actividades que enfocan el tema desde diferentes áreas de conocimiento; una segunda parte, plantea actividades de intercambio que se pueden realizar con otras escuelas tanto a escala interregional como de Europa. El objetivo de las actividades es aprender a compartir e intercambiar experiencias pedagógicas con otros centros escolares. Las actividades han de estar integradas dentro del Proyecto Curricular de Centro.

L'aigua, font de vida. 'El agua, fuente de vida'.

Proyecto educativo para Secundaria desarrollado por cuatro centros europeos: IES Cotes Baixes (Alicante, España); Niels Brock Business College Amager Habdeksó Gymnasium (Copenhage, Dinamarca); Lycée Cesson-Sévigné (Cesson Sévigné Cedex, Francia); y Chesmann Park Community College (Bucks, Gran Bretaña). El proyecto desarrolla once actividades sobre el agua para diferentes áreas, entre las que destacan el conocimiento del medio natural, educción artística y musical, matemáticas, física y química, literatura y fislosofía, historia y cultura. En estas actividades se tratan, desde el análisis biológico y químico del agua hasta la gota fría, los suministros en la ciudad, el reflejo en la prensa de la falta de agua, formas de ahorrar agua, o la presencia del agua en la literatura o en los testamentos.

Projecte pedagògic Aigua' 97. 'Proyecto pedagógico Agua 97'.

Proyecto pedagógico sobre el agua, procesos climáticos biológicos y usos, para Educación Primaria, incluye material para el profesor y un cuento incompleto para que el alumnado lo acabe. El proyecto se compone de doce fichas que van desde las precipitaciones o la medición de la humedad hasta la contaminación o el respeto al medio ambiente, pasando por las aguas continentales subterráneas, marinas o heladas y sus usos energéticos. Cada ficha contiene una introducción, actividades para realizar en clase e información para adaptar éstas al nivel de cada grupo. Patrocinado por Font Vella, se trata de un interesante material para las áreas de Ciencias sociales y naturales.

Quan l'aigua escasseja (Mediterr??nia). 'Cuando el agua escasea (Mediterr??neo)'

El v??deo describe los m??todos de obtenci??n de agua en el Mediterr??neo. Los m??todos tradicionales de aprovechamiento del agua. M??todos modernos como el riego por aspersi??n, riego de goteo, invernaderos, pantanos, etc..

D'on ve l'aigua?. '¿De dónde viene el agua?'.

Resumen del autor en catalán

Imatges i sons de l'aigua. 'Imágenes y sonidos del agua'.

Resumen en catalán

L'aigua que abasta palma : educació per a la salut i medi ambient. 'El agua que abastece a Palma : educación para la salud y el medio ambiente'.

El objetivo del libro es dar a conocer al profesorado una serie de recursos pedagógicos para que los estudiantes tengan un mejor conocimiento del medio ambiente y aprendan a respetar sus recursos naturales. La obra se estructura en dos grandes apartados: en el primero se teoriza sobre el ciclo natural del agua, sus recursos , su distribución y su consumo. Y en la segunda parte se exponen cuatro unidades didácticas sobre las características hidrológicas de la isla de Mallorca, su contaminación, el abastecimiento del agua y su control.

Què saps de l'aigua?. Segon cicle d'Educació Primària. '¿Qué sabes del agua?. Segundo ciclo de Educación Primaria'.

Este trabajo se presenta estructurado en dos volúmenes: una guía didáctica, para el profesorado, y un cuaderno de trabajo, para el alumnado

Natura i història en la creació dels "paisatges de l'aigua" a la plana de l'Alt Empordà

L’objectiu d’aquest article és fer una aproximació al procés històric de creació dels anomenats “paisatges de l’aigua” a la plana de l’Alt Empordà. En primer lloc, es presenten els principals elements que configuren els paisatges de l’aigua a la plana (els rius, les rieres, els aiguamolls, els estanys, les sèquies, canals de regadiu, etc.). A continuació, s’analitza el procés històric de creació dels paisatges de l’aigua a la plana de l’Alt Empordà a través d’un discurs que s’ha simplificat en dues grans etapes: una llarga etapa caracteritzada per la lluita mantinguda per la societat altempordanesa contra l’aigua i, una segona etapa, molt més recent, on els esforços d’aquesta societat es concentren en l’obtenció d’aquesta aigua. Per últim, s’analitza en detall aquest procés a partir del cas concret del paisatge configurat per les closes

Lluita per l'aigua i contra l'aigua

A les Gavarres i als territoris circumdants, el paisatge reflecteix una cultura ancestral d'aprofitament de l'aigua

La Selva, comarca de l'aigua

Parlar d’hidrografia a la comarca de la Selva és parlar del Ter i de la Tordera, dels dos cursos fluvials bàsics que estructuren la pràctica totalitat de la xarxa hídrica de la demarcació. Ambdós, amb les seves conques respectives, tenen un paper determinant a l’hora de definir les relacions que s’estableixen entre societat i medi. Tenint en compte aquest punt de partida, al llarg del text es farà una aproximació als aprofitaments i recursos que se n’obtenen, incidint sobretot en les seves singularitats. Pel cas del Ter el tema s’abordarà des de la perspectiva de la gran obra hidràulica ubicada dins els límits de la comarca, però tenint en compte que el seu abast transcendeix l’escala regional i que els recursos que proporciona, respecte a la Selva, són més de passada que d’estada. En canvi, quant a la Tordera, s’incidirà més com a conca, els recursos i explotació de la qual reverteixen de manera molt més directa dins la comarca i àrees veïnes com el Vallès Oriental i l’Alt Maresme. En darrer terme es farà esment d’algunes de les problemàtiques i contradiccions que comporta la gestió d’un recurs tan valuós com l’aigua

Estudi de la viabilitat de l’aprofitament de biomassa residual amb implantació d’una planta de cogeneració al sector del Pla de Baix de Domeny

L’estudi pretén incorporar el residu de fusta i poda com a combustible en una planta de cogeneració al sector del Pla de Baix de Domeny, per obtenir un benefici econòmic amb la venda d’energia elèctrica generada i utilitzar l’energia tèrmica residual per a la calefacció i l’aigua calenta sanitària dels habitatges. S’han analitzat els habitatges, els residus de biomassa i els diferents tipus de cogeneració. I s’ha proposat una cogeneració amb el cicle orgànic de Rankine, utilitzant l’estella de residus de fusta i poda per a 1219 habitatges del Pla de Baix de Domeny i s’ha estudiat la viabilitat econòmica

Amb l'aigua a Salt

Crònica del Museu de l'Aigua de Salt, instal·lat a l'edifici del mas Llorens, dedicat bàsicament a la sèquia Monar i al curs mitjà del Ter i obert l'any 1990

L'Empordà i els paisatges de l'aigua [Ressenya del llibre Els Aiguamolls de l’Empordà: paisatges d’aigua, de Francesc Romagosa]

Ressenya del llibre 'Els Aiguamolls de l’Empordà : paisatges d’aigua', de Francesc Romagosa, publicat l' any 2006. En aquest llibres es fa un exercici de síntesi sobre les transformacions històriques dels Aiguamolls de l’Empordà i una aproximació als diferents ambients naturals que n’han resultat

Automatització d'una planta de tractament d'aigua potable

Estudi sobre l'automatització d’una planta de tractament d’aigua potable. Es mantindran els equips existents i les seqüències de treball que regeixen actualment el treball de la planta. Es limitaran les accions directes dels operaris, els quals tindran com a funció la supervisió del correcte funcionament de la planta intervenint en cas d’eventuals anomalies. Es vol aconseguir una millora en la gestió i els resultats del funcionament de la planta