El Pla d'Urgell

De la diagnosi comarcal elaborada per al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, l'article remarca els elements singulars que serveixen per a la lectura del territori de la comarca del Pla d'Urgell. Aquests elements incideixen en les dinàmiques en joc i haurien de servir per a un planejament més acurat de la comarca. L'article destaca, en particular, cinc lectures: 1r) el Pla d'Urgell com el palmell de la gran plana continental ponentina, amb totes les implicacions mediambientals que el fet comporta i la seva incidència en les infraestructures i altres activitats; 2n) el país per excel•lència dels canals d'Urgell, que determinen una economia de regadiu amb problemes d'adaptació; 3r) un territori determinat per la colonització en nuclis de població que actuen com a bressol de civilització i punt d'organització de l'entorn; 4t) una comarca històricament condicionada per la situació en el camí Ral de Madrid cap a Barcelona; 5è) el Pla d'Urgell com a entorn amb una forta cohesió urbana a l'entorn del nucli central i més dinàmic, Mollerussa, el qual alhora manté fortes sinergies amb la capital regional que és Lleida.

Regional determinants of firm entry in a developing country

We analyse the determinants of firm entry in developing countries using Argentina as an illustrative case. Our main finding is that although most of the regional determinants used in previous studies analysing developed countries are also relevant here, there is a need for additional explanatory variables that proxy for the specificities of developing economies (e.g., poverty, informal economy and idle capacity).We also find evidence of a core-periphery pattern in the spatial structure of entry that seems to be mostly driven by differences in agglomeration economies. Since regional policies aiming to attract new firms are largely based on evidence from developed countries, our results raise doubts about the usefulness of such policies when applied to developing economies. JEL classification: R12, R30, C33. Key words: Firm entry, Argentina, count data models.

FDI from European Union to Western Balkan Countires: is the economic development being intensified in the region?

La inversió estrangera directa és important a causa dels seus avantatges per al país d'acollida, per exemple augmentarà la competitivitat i s’intensifica el desenvolupament. Els avantatges són significatives als països dels Balcans occidentals que s'enfronten a les dificultats de la competència i el creixement més baix de la UE-27. El treball analitza el tipus dominant de la IED de la UE-27 a la regió dels Balcans Occidentals a escala nacional i sectorial per formar les implicacions sobre el futur creixement de la competitivitat i la intensitat del desenvolupament econòmic. Es troba que la IED horitzontal domina als Balcans occidentals, per tant, el creixement de la competitivitat i el desenvolupament econòmic es va intensificar a la regió.

Price differences between domestic and international air markets : an empirical application to routes from Gran Canaria

In this paper we examine whether airline prices on national routes are higher than those charged on international routes. Drawing on a database prepared specifically for this study, we estimate a pricing equation for all routes originating from Gran Canaria, Canary Islands, Spain; differentiating between national and international routes. A key difference between these two route types is that island residents benefit from discounts on domestic flights. When controlling for variables related to airline characteristics, market structure and demand, we find that national passengers who are non-residents on the islands are paying higher prices than international passengers.

Els altres parlants i la història social de la llengua

The social history of language is usually focused on collective actors. This article aims to reflect both on the speakers as individual subjects of the social history of language and on the sources which allow an approach to speakers, more precisely immigrants of the contemporary Catalonia. In very different narratives, immigrants talk about their territory of origin or economic conditions, and also about languages expressing the most varied language attitudes. Prejudices or language uses, common topics of these narratives, are fully within the field of social history of the language. Speakers cannot be always out of disciplines whose narrative axis is the time

Una experiència d'atenció a la gent gran en una zona rural

El fenomen del progressiu envelliment de la població, a causa sobretot de l’allargament de l'esperança de vida i la baixa natalitat, fa que algunes de les principals preocupacions de les famílies, de les entitats cíviques i de les autoritats públiques estiguin relacionades amb les condicions de vida de la gent gran. Aquesta preocupació es justifica, a més, per la necessitat de reconèixer la molta i bona feina feta per una generació que ha viscut temps difícils i ha lluitat per salvaguardar la nostra cultura i per millorar les condicions econòmiques i socials del país. La investigació que presentem s'adreça a fer front als aspectes esmentats en una zona rural de l’AIt Empordà amb pocs recursos propers, on el model urbá d'atenció no encaixa i on no hi ha Instruments de coordinació. El projecte va néixer de la mateixa comunitat, a través del Consell Pastoral Interparroquial de les parròquies de Garriguella, Rabós d'Empordà i Vilamaniscle i deis ajuntaments dels esmentats municipis

Agglomeration vs. dispersion of economic activities in the districts of Paris

The spatial distribution of economic activity has often been analysed for wide geographical areas such as regions or metropolitan areas, but it has rarely been subject to microanalysis, especially outside the U.S. In this paper we focus on what happens within a large European city (Par is), and analyse how the industrial composition of its districts differs and how these districts evolve. We also analyse suburbanization process for both residents and the workforce and provide empirical evidence about the changing roles of the core and intramuros periphery. Keywords: agglomeration, suburbanization, Paris, micropolitan analysis

Calculation of the variance in surveys of the economic climate

Public opinion surveys have become progressively incorporated into systems of official statistics. Surveys of the economic climate are usually qualitative because they collect opinions of businesspeople and/or experts about the long-term indicators described by a number of variables. In such cases the responses are expressed in ordinal numbers, that is, the respondents verbally report, for example, whether during a given trimester the sales or the new orders have increased, decreased or remained the same as in the previous trimester. These data allow to calculate the percent of respondents in the total population (results are extrapolated), who select every one of the three options. Data are often presented in the form of an index calculated as the difference between the percent of those who claim that a given variable has improved in value and of those who claim that it has deteriorated.

Les Compravendes al detall i a crèdit en el món artesà: El cas dels especiers i els candelers: El cas dels especiers i els candelers

Estudi de com el crèdit va tenir un paper molt important en les compravendes al detall en els gremis dels especiers (o apotecaris) i cerers a la Barcelona baixmedieval. Es pretén extrapolar les conclusions per aquests dos col•lectius a altres grups socioprofessionals similars. Es parteix de la teoria que aquest paper del crèdit va ser ben diferent que el desenvolupat en les pràctiques mercantils, bancàries i rendistes

El Forment a la Barcelona baixmedieval: preus, mesures i fiscalitat (1283-1345)

A través de l'anàlisi de dos sèries de diferents llibres de comptabilitat de Barcelona, els procedents de la gestió dels molins reals i els redactats per una institució eclesiàstica, la Pia Almoina, vam començar a estudiar el mercat del blat a Barcelona durant l'edat mitjana. Hem analitzat anteriorment el valor de les mesures a Barcelona i, per poder qualificar el preu real del pa, també hem estudiat els diferents processos industrials per fer pa de blat. Després, hem analitzat el conjunt d'impostos que pesaven sobre la comercialització de cereals. A través de l'estudi de l'evolució dels preus, hem tractat de fer una primera aproximació de la primera etapa de la crisi baixmedieval, concretament entre 1283 i 1345, tenint en compte els contrastos amb els treballs ja coneguts sobre la base de les fonts on la noció de quantitat no va ser considerada. Finalment, hem comparat els nostres resultats amb alguns treballs referents a la Corona d'Aragó i el món mediterrani, a fi d'obtenir una idea més precisa de la cronologia de les crisis de subsistència