Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid.

t. 1

Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid.

t. 2

Boletin de la Academia Nacional de Ciencias en Córdoba, República Argentina.

t.11 (1887)

Boletin de la Academia Nacional de Ciencias en Córdoba, República Argentina.

t.7 (1884)

Boletin de la Academia Nacional de Ciencias en Córdoba, República Argentina.

t.4 (1881-1882)

Boletin de la Academia Nacional de Ciencias en Córdoba, República Argentina.

t.14 (1894)

Anales de la Academia de Ciencias Médicas, Físicas y Naturales de la Habana.

30

Memorias de la Real Academia de Ciencias Exactas, Fisicas y Naturales de Madrid.

t. 6 (1863)

Jornal de sciencias mathematicas, physicas e naturaes / Academia Real das Sciencias de Lisboa.

ser. 2, t. 5 (1897-1898)

Jornal de sciencias mathematicas, physicas e naturaes / Academia Real das Sciencias de Lisboa.

t. 11 (1885-1887)

Jornal de sciencias mathematicas, physicas e naturaes / Academia Real das Sciencias de Lisboa.

ser. 2, t. 1 (1889-1890)

Financial incentives in academia: research versus development

This paper investigates the effects of monetary rewards on the pattern of research. We build a simple repeated model of a researcher capable to obtain innovative ideas. We analyse how the legal environment affects the allocation of researcher's time between research and development. Although technology transfer objectives reduce the time spent in research, they might also induce researchers to conduct research that is more basic in nature, contrary to what the skewing problem would presage. We also show that our results hold even if development delays publication.

La concepció clàssica de la monarquia egípcia a partir de la documentació literària del Regne Mitjà i la seva pervivència en Època Grecorromana. El cas paradigmàtic d'Alexandre el Gran

Aquest estudi s’insereix en un projecte de tesi. L’estudi versa sobre l’ideal egipci de monarquia durant el Regne Mitjà, a partir de l’anàlisi directa de quatre fonts literàries del període. S’ha constatat que la concepció de monarquia resultant, concebuda com a clàssica o modèlica, és la que es transmet en essència fins a l’etapa final de la història antiga egípcia, encara que readaptant-se a les noves realitats polítiques i culturals. L’anàlisi d’aquest ideal teòric de monarquia ha estat fonamental per afrontar l’objectiu essencial del projecte de tesi: l’estudi de la legitimació d’Alexandre el Gran com a faraó d’Egipte, és a dir, l’examen en profunditat del conjunt de mecanismes mitjançant els quals el macedoni va assumir el rol clàssic dels monarques egipcis i que expliciten el procés segons el qual un nou sobirà, que a més era d’origen estranger, fou inserit en la ideologia faraònica tradicional. Per tal de determinar com això es va produir, es fa necessari l’estudi del període en què Alexandre és el titular del tron del país (332-323 aC), és a dir, del moment de gènesi, formulació i desenvolupament de l’entramat ideològic que proporcionarà base teològica al nou govern i l’adequarà a la tradició. Per a l’examen d’aquest període cronològic, la documentació egípcia s’erigeix com la principal font d’informació, i per tant, durant el projecte s’ha compilat i analitzat el conjunt de la documentació de procedència egípcia disponible fins al moment que, datada o no, s’adscriu cronològicament a aquest període.

Saltant obstacles: la censura literària

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí­fic del Jovent l'any 2009. L'estudi parla de la censura literària durant l'època franquista (1939-1975). Està estructurat en dues parts: marc teòric i pràctic. La primera està formada pels antecendents històrics. A través de l'anàlisi del context històric del moment s'expliquen els motius pels quals el règim crea un organisme encarregat de controlar tota la informació que es projecta a les masses populars en tots els àmbits. La segona és l'eix vertebrador del treball i analitza què és la censura literària com a tal, els tipus, on s'aplicava, qui la feia efectiva, què era censurable i què no i el més important: el perquè. Entendre què va suposar la llei de Premsa, creada l'any 1966 i la conseqüent obertura del règim pocs anys abans de la mort del dictador. També hi consta un estudi dels llibres prohibits durant el règim i el seguiment de la conflictiva publicació d'Incerta Glòria de Joan Sales. Retracta també el món dels censors, fent-se una reconstrucció dels passos que havien de seguir els censors a l'hora de sotmetre a examen una obra i emetre el seu veredicte. Finalment, inclou una entrevista amb Estanislau Torres que va patir la censura literària i constata a partir del seu relat com era la realitat dels escriptors catalans.