Evolució del paisatge de l'Horta de Lleida (1956/57-2003): transformació d'un paisatge de secà a regadiu

Els paisatges agraris al llarg del temps s’han transformat i han evolucionat segons les necessitats de la societat d’aquell moment. L’aigua ha estat el principal element transformador en l’agricultura del segle XX, i el cas de l’horta de Lleida, és un clar exemple de com l’aigua ha desenvolupat una agricultura que poc a poc s’ha caracteritzat per tenir majoritàriament cultius de regadiu, tot i ser una de les zones més àrides i amb menys precipitacions de Catalunya, a diferència de les zones de secà, que han anat desapareixen. Quantificar i analitzar els canvis que influeixen en la dinàmica del territori, han estat possibles a partir de l’estudi de fonts documentals històriques, tant escrites com gràfiques, com són els cadastres de rústica, les imatges aèries i els ortofotomapes. Mitjançant aquest valuós recurs històric s’ha pogut detectar i analitzar els principals canvis en els usos del sòl esdevinguts durant el període de 1956 a 2003 en determinades zones de l’horta de Lleida, a més ha servit per estimar les repercussions en el paisatge del consum d’aigua.

Survey of Injecting Drug Users: Summary (PDF 57.6 KB)

Survey of Injecting Drug Users: Summary of the findings for 2004/05 from the four collaborating centres in Northern Ireland

DHSSPS & HPSS Statutory Equality Obligations (PDF 57 KB)

In the Department of Health, Social Services and Public safety (DHSSPS) Information and Statistics, and Research, are viewed as policies in their own right rather than support functions to other policies. This paper presents - in synoptic form - an overview of the information availability, quality and deficits required for DHSSPS and the HPSS to meet its statutory requirements, as known by Information and Analysis Unit (IAU) in the Department. åÊ

Partial cricotracheal resection for pediatric subglottic stenosis: long-term outcome in 57 patients.

OBJECTIVE: We sought to assess the long-term outcome of 57 pediatric patients who underwent partial cricotracheal resection for subglottic stenosis. METHODS: Eighty-one pediatric partial cricotracheal resections were performed in our tertiary care institution between 1978 and 2004. Fifty-seven patients had a minimal follow-up time of 1 year and were included in this study. Evaluation was based on the last laryngotracheal endoscopy, the responses to a questionnaire, and a retrospective review of the patient's data. The following parameters were analyzed: decannulation rates, breathing, voice quality, and deglutition. RESULTS: A single-stage partial cricotracheal resection was performed in 38 patients, and a double-stage procedure was performed in 19 patients. Sixteen patients underwent an extended partial cricotracheal resection (ie, partial cricotracheal resection combined with another open procedure). At a median follow-up time of 5.1 years, the decannulation rates after a single- or double-stage procedure were 97.4% and 95%, respectively. Two patients remained tracheotomy dependent. One patient had moderate exertional dyspnea, and all other patients had no exertional dyspnea. Voice quality was found to improve after surgical intervention for 1 +/- 1.34 grade dysphonia (P < .0001) according to the adapted GRBAS grading system (Grade, Roughness, Breathiness, Asthenia, and Strain). CONCLUSIONS: Partial cricotracheal resection provides good results for grades III and IV subglottic stenosis as primary or salvage operations. The procedure has no deleterious effects on laryngeal growth and function. The quality of voice significantly improves after surgical intervention but largely depends on the preoperative condition.

Archives parlementaires de 1787 à 1860 ; 52-61, 63-82. Convention nationale. Série 1 / Tome 57 / impr. par ordre du Sénat et de la Chambre des députés ; fondé par MM. Mavidal et E. Laurent ; continué́ par M. L. Lataste,... M. Louis Claveau,... M. Constant Pionnier,... [et al.]

Collection : Les archives de la Révolution française ; 3.1

Estudio del Niño basado en el análisis de las temperaturas de la superficie del océano de 1935-57

Estudia las causas del fenómeno del Niño y proporciona información del proyecto “El Niño” ejecutado por el Departamento de Meteorología de la Universidad de California a solicitud de la Comisión Interamericana del Atún Tropical.

Estudio de "El Niño" basado en el análisis de las temperaturas de la superficie del océano de 1935-57 (continuación)

Revisa los mapas estacionales de la temperatura de superficie del Pacífico Oriental correspondientes al periodo 1935-57, comparando algunas estaciones en dicho periodo, la circulación Termohalina Transecuatorial y revisando el control meteorológico fundamental sobre el fenómeno de “El Niño” en la variable de los vientos alisios.

Estudio de "El Niño" basado en el análisis de las temperaturas de la superficie del océano de 1935-57 (continuación)

Investiga sobre las fluctuaciones de los vientos alisios y su papel en el fenómeno de El Niño. Por otro lado, estudia las series de tiempo de las temperaturas de la superficie del mar cerca de las costas de Costa Rica, Ecuador y Perú.

Estudio de "El Niño" basado en el análisis de las temperaturas de la superficie del océano de 1935-57 (conclusión)

Aborda las series de tiempo de las temperaturas de la superficie del mar derivadas de los mapas mensuales registrados en los años 1939-56 que apoyan a la interpretación de la información meteorológica y oceánica del fenómeno de “El Niño”.

Friday Facts, May 7, 2010, Vol. 57

Bureau of Nutrition and Health Promotion part of the Iowa Department of Public Health produces of weekly newsletter about the Iowa WIC Program for the State of Iowa citizen.