CSF biomarkers for the differential diagnosis of Alzheimer's disease: A large-scale international multicenter study.

INTRODUCTION: The aim of this study was to test the diagnostic value of cerebrospinal fluid (CSF) beta-amyloid (Aβ1-42), phosphorylated tau, and total tau (tau) to discriminate Alzheimer's disease (AD) dementia from other forms of dementia. METHODS: A total of 675 CSF samples collected at eight memory clinics were obtained from healthy controls, AD dementia, subjective memory impairment, mild cognitive impairment, vascular dementia, Lewy body dementia (LBD), fronto-temporal dementia (FTD), depression, or other neurological diseases. RESULTS: CSF Aβ1-42 showed the best diagnostic accuracy among the CSF biomarkers. At a sensitivity of 85%, the specificity to differentiate AD dementia against other diagnoses ranged from 42% (for LBD, 95% confidence interval or CI = 32-62) to 77% (for FTD, 95% CI = 62-90). DISCUSSION: CSF Aβ1-42 discriminates AD dementia from FTD, but shows significant overlap with other non-AD forms of dementia, possibly reflecting the underlying mixed pathologies.

Alzheimer's disease-like APP processing in wild-type mice identifies synaptic defects as initial steps of disease progression.

BACKGROUND: Alzheimer's disease (AD) is the most frequent form of dementia in the elderly and no effective treatment is currently available. The mechanisms triggering AD onset and progression are still imperfectly dissected. We aimed at deciphering the modifications occurring in vivo during the very early stages of AD, before the development of amyloid deposits, neurofibrillary tangles, neuronal death and inflammation. Most current AD models based on Amyloid Precursor Protein (APP) overproduction beginning from in utero, to rapidly reproduce the histological and behavioral features of the disease within a few months, are not appropriate to study the early steps of AD development. As a means to mimic in vivo amyloid APP processing closer to the human situation in AD, we used an adeno-associated virus (AAV)-based transfer of human mutant APP and Presenilin 1 (PS1) genes to the hippocampi of two-month-old C57Bl/6 J mice to express human APP, without significant overexpression and to specifically induce its amyloid processing. RESULTS: The human APP, βCTF and Aβ42/40 ratio were similar to those in hippocampal tissues from AD patients. Three months after injection the murine Tau protein was hyperphosphorylated and rapid synaptic failure occurred characterized by decreased levels of both PSD-95 and metabolites related to neuromodulation, on proton magnetic resonance spectroscopy ((1)H-MRS). Astrocytic GLT-1 transporter levels were lower and the tonic glutamatergic current was stronger on electrophysiological recordings of CA1 hippocampal region, revealing the overstimulation of extrasynaptic N-methyl D-aspartate receptor (NMDAR) which precedes the loss of long-term potentiation (LTP). These modifications were associated with early behavioral impairments in the Open-field, Y-maze and Morris Mater Maze tasks. CONCLUSIONS: Altogether, this demonstrates that an AD-like APP processing, yielding to levels of APP, βCTF and Aβ42/Aβ40 ratio similar to those observed in AD patients, are sufficient to rapidly trigger early steps of the amyloidogenic and Tau pathways in vivo. With this strategy, we identified a sequence of early events likely to account for disease onset and described a model that may facilitate efforts to decipher the factors triggering AD and to evaluate early neuroprotective strategies.

Is the presence of an intrathecal synthesis of immunoglobulins associated with neurocognitive impairment in HIV-infected patients?

Worldwide, the incidence of HIV-associated dementia has decreased However, the prevalence of HIV-associated neurocognitive disorders (HAND), mostly the milder forms, i.e. mild neurocognitve disorders (MND) and asymptomatic neurocognitive impairments (ANI) has increased in the combined antiretroviral therapy (cART) era. Indeed, 20% to 60% of well- treated HIV-infected patients, i.e. with undetectable HIV viremia, still present HAND in the cART era. HAND are characterized by psychomotor slowing, memory loss, and attention deficit. Possible explanations for this paradoxical phenomenon encompass: increased survival of HIV- infected patients thank to cART, low grade inflammation of the brain insufficient penetrance of antiretroviral drugs through the blood brain barrier (BBB), or on the contrary, toxic effect of some antiretroviral drugs. These somewhat contradictory hypotheses underline our poor understanding of HAND physiopathology. Here, we aim at determining whether the intrathecal synthesis of immunoglobulins G (IgG), hereafter referred as cerebrospinal fluid oligoclonal band (CSF OB), may help us in better understanding the immunopathogenesis of cognitive disorders. By analogy with other infection, such as syphilis or neuroborreliosis (9, 10), one can assume that, in the case of HIV-infected patients, the CSF OB are directed against HIV proteins (11). Nevertheless, in the case of HIV, the meaning of such CSF OB is unclear. Indeed, it is unknown whether this intrathecal inflammatory reaction is beneficial (viral control) or harmful (brain parenchyma destruction by the different inflammatory factors). Here, we looked at the association between CSF OB and cognitive disorders in HIV-infected patients, hypothesizing that if these CSF OB are protective, one should see an inverse correlation with the presence of cognitive disorders.

Impact of strong psychologically stressful events on the development of Alzheimer disease: a possible role of epigenetic?

Alzheimer disease (AD) is the most common neurodegenerative dementia. It leads to a progressive loss of cognitive functions, especially memory. Most of AD cases are sporadic, resulting from the interplay of genetic and environmental factors which get involved in the regulation of expression of thousands of genes, a mechanism called epigenetic. Epigenetic modifications, by modifying genes transcription, help to orchestrate the phenotypical changes linked to development, aging or even diseases and cancer. In AD, recent studies showed rapid, dynamic and persistent epigenetic mutations that are believed to have consequences on brain functions. One of the earliest biomarker of AD is amylo ̈ıd-beta (Aβ) deposition in the brain. According to current studies, deposition of amylo ̈ıd-beta begins approximately 20 years before the first symptoms linked to the disease which questions us about what could have happened around or before that time. In this exploratory study, we searched if there could be any correlation between the experience of a strong psychologically stressful event in life, which could have lead to several epigenetic changes and therefore the occurrence of Mild Cognitive Impairment (MCI) or AD approximately 30 years later, and to see if there is a difference in the delay between amnestic MCI and AD patients.

Atenció a l'ictus agut: comparació del sistema català amb el sistema finlandès

L’ictus és un problema de salut pública on les malalties cerebrovasculars representen la tercera causa de mort del nostre país, la primera causa de discapacitat física en adults i la segona de demència. Segons la OMS es preveu que la malaltia cerebrovascular s’ incrementi un 27% en relació a l’envelliment de la població entre els anys 2000 i 2025Objectius: Conèixer i comparar l’atenció i la organització de les persones afectades per ictus a Catalunya i a Finlàndia, específicament a l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta (Girona) i a l’Hospital Universitari de Kuopio (Finlàndia) Metodologia: Estudi observacional quantitatiu i qualitatiu que compara les diferents atencions a la fase pre-hospitalària, hospitalària i sub-aguda a Girona (Catalunya) i a Kuopio (Finlàndia). S’han estudiat variables relacionades amb l’atenció pre-hospitalària, hospitalària i post-hospitalària específicament, s’han estudiat variables relacionades amb cures d’infermeria. S’han realitzat tècniques qualitatives utilitzant la observació directa en els dos centres estudiats, i tècniques quantitatives mitjançant un qüestionari als responsables d’infermeria

Feature selection for automatic analysis of emotional response based on nonlinear speech modeling suitable for diagnosis of Alzheimer׳s disease

Alzheimer׳s disease (AD) is the most common type of dementia among the elderly. This work is part of a larger study that aims to identify novel technologies and biomarkers or features for the early detection of AD and its degree of severity. The diagnosis is made by analyzing several biomarkers and conducting a variety of tests (although only a post-mortem examination of the patients’ brain tissue is considered to provide definitive confirmation). Non-invasive intelligent diagnosis techniques would be a very valuable diagnostic aid. This paper concerns the Automatic Analysis of Emotional Response (AAER) in spontaneous speech based on classical and new emotional speech features: Emotional Temperature (ET) and fractal dimension (FD). This is a pre-clinical study aiming to validate tests and biomarkers for future diagnostic use. The method has the great advantage of being non-invasive, low cost, and without any side effects. The AAER shows very promising results for the definition of features useful in the early diagnosis of AD.

Apolipoprotein E and Recovery from Traumatic Brain Injury

The outcome from traumatic brain injury (TBI) is variable and only partly explained by known prognostic factors. This is especially true for predicting long-term outcome. Genetic factors may influence the brain`s susceptibility to injury or capacity for repair and regeneration. To examine the association of apolipoproteinE (apoE) genotype with long-term outcome, hippocampal volumes and general brain atrophy, we determined the apoE genotype from 61 TBI patients who had been injured over on average 31 years earlier. The long-term outcome was evaluated with repeated neuropsychological testing and by applying various measures of everyday functioning and quality of life. Magnetic resonance imaging (MRI) based volumetric analyses of the hippocampus and lateral ventricles were performed. In the prospective study, the purpose was to examine the association between apoE genotype and visibility of traumatic brain lesions during the first year after TBI and the ability of apoE genotype, the Glasgow Coma Score (GCS), MRI findings and duration of posttraumatic amnesia (PTA) to predict the one-year outcome. Thirty-three patients with TBI were studied and the outcome was evaluated with the Head Injury Symptom Checklist (HISC) and the Glasgow Outcome Scale extended version (GOS-E) scores one year after the injury. MRI and apoE genotyping were carried out. After three decades, neither hippocampal nor lateral ventricle volumes differed significantly in those patients with the apoE ε4 allele vs those without this allele, but the TBI patients with the apoE ε4 allele showed significantly poorer general cognitive level than those without this allele. This decline was wholly accounted for by a subgroup of patients who had developed incident or clinical dementia. In the prospective study the apoE genotype was not associated with visible MRI changes or outcome. The duration of PTA and acute MRI were the best predictors of one-year outcome in TBI. A portion of the TBI patients with the apoE ε4 allele seem to be at risk of long-term cognitive decline. This association may involve mechanisms other than those responsible for the development of brain atrophy. The early MRI and PTA have an important role in assessing the injury severity and prognosis.

Métodos de preparação e atividade biológica do ácido quinolínico e derivados

In 1981 2,3-pyridine dicarboxylic acid (quinolinic acid) was discovery to be a selective agonist for the N-methyl -D-aspartic acid (NMDA) receptor. As a consequence it possesses neurotoxic activity resulting from overstimulation of the receptor. Quinolinic acid is implicated as an etiological factor in a range of neurodegenerative disease including AIDS related dementia, Huntington´s disease and Lyme disease. In the design of novel therapies to treat these diseases, some molecules have been identified as an important target. In this paper we described different methods to prepare quinolinic acid and derivatives.

El modelo de la Atención Centrada en la Persona: Análisis descriptivo de una muestra de personas mayores con demencia en centros residenciales

Este análisis descriptivo tiene el objetivo de evaluar la calidad asistencial de una muestra de personas con demencia institucionalizadas usando el Dementia Care Mapping (DCM) como metodología de observación sistemática y de examinar la presencia de pautas asociadas a la psicología social maligna en las residencias observadas. Participaron en el estudio 73 personas con demencia ingresadas en residencias a largo plazo. Los resultados más relevantes apuntan a la presencia de una cultura de cuidados donde predomina la psicología social maligna y el DCM como un instrumento que permite analizar el comportamiento de las personas con demencia, aportando nuevas variables como el bienestar emocional, la diversidad ocupacional y la calidad de la interacción social. Se concluye que la implementación de un modelo de atención centrado en la persona puede incidir postivamente en el bienestar de las personas con demencia.

Hipertensión arterial y enfermedad de Alzheimer

Hypertension (HT) is the most prevalent cardiovascular risk factor associated with dementia and Alzheimer disease (AD). The evidence about the association within hight blood pressure (BP) level in the middle age and dementia and Alzheimer’s disease incidence in the advanced age has increased. Longitudinal studies show that in the previous years of onset AD, BP is similar or lower in the patients who develop AD with regard to those who not develop. When patients has developed AD the case is the same that the previous one. Most studies show that BP reduction is beneficious to prevent cognitive impairment, dementia and AD. Is spite of some discordant studies, health authorities recommend to treat isolated systolic HT with an ‘A’ evidence degree, level 1, to prevent AD. Animal experimentation prove different ways to act of antihypertensive drugs in the AD prevention and has established the pathophysiological bases in this relation, until now only showed through various clinical studies

Experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d'un familiar vell amb demència des de fa més de quatre anys

El treball que es presenta vol respondre la pregunta de quina és l’experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d’un familiar vell amb demència des de fa més de 4 anys. Després de plantejar les hipòtesis de partida, es defineixen els objectius generals i específics i s’expliquen l’interès, la justificació, la rellevància i l’aportació d’aquest estudi. En l’apartat corresponent a l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després de fer una revisió bibliogràfica, es descriuen els elements que formen part d’aquesta temàtica: perfils dels receptors de cures i de les cuidadores, significat de tenir cura, vida quotidiana i qualitat de vida i descripció del model conceptual de Virginia Henderson. En el capítol següent s’exposen la metodologia, el paradigma i el mètode d’investigació utilitzats en aquest treball, així com les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs. A partir d’aquí s’exposen els resultats en funció dels objectius plantejats. En la discussió, s’analitzen i s’interpreten les dades obtingudes i es contraposen amb altres estudis, a més de fer-se una reflexió personal sobre els aprenentatges adquirits i una proposta de línies de treball futures. A continuació s’exposen unes conclusions per resumir la informació obtinguda. En la secció de referències bibliogràfiques es detallen les fonts consultades, i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat, així com el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.

Estudi sobre la qualitat de vida de les persones amb demència ateses a la Unitat d'avaluació de deteriorament cognitiu de l'Hospital de la Santa Creu

OBJECTIU: determinar la qualitat de vida de les persones amb demència ateses en una unitat avaluadora de deteriorament cognitiu. MÈTODE: estudi descriptiu transversal amb una mostra consecutiva no probabilística, formada per 42 persones amb demència tipus Alzheimer lleu o moderada i els seus cuidadors. La Qualitat de Vida (QV) es va avaluar amb el qüestionari QoL-AD (Quality of Life Alzheimer’s Disease) en les versions per al pacient (QoL-ADp) i per al cuidador (QoL-ADc). RESULTATS: la mitjana de puntuació del QoL-ADp va ser de 35,38 punts (DE = 5,24) i del QoL-Adc, de 30,60 (DE 5,33). La diferència entre aquests resultats és significativa (p<0,001). Els pacients amb simptomatologia depressiva i els seus cuidadors van puntuar significativament més baix el QoL-AD (p<0,001). En les freqüències per ítems del QoL-ADp s’observa que: més del 75% van valorar com a bona/excel·lent les condicions de vida, família, matrimoni/relació estreta, vida social, situació financera i vida en general; el 61% valoraren bona/excel·lent la capacitat per realitzar tasques a casa; prop del 50% pensava que l’estat d’ànim, l’energia, la salut física, la capacitat per fer coses per diversió i la visió de si mateixos era dolenta/regular, i el 85,7% opinava que la seva memòria era dolenta/regular. CONCLUSIONS: els resultats obtinguts en el QoL-AD no difereixen dels obtinguts en altres investigacions. Suggereixen que les intervencions que genera l’avaluació de la QV en la pràctica clínica inclouen aspectes centrats pròpiament en la malaltia i aspectes vinculats amb les relacions socials.

Impacte d'un programa d'informació sobre l'elaboració del document de voluntats anticipades

Tot i que en el nostre territori comptem des de els anys 80 amb diferents models de Document de Voluntats Anticipades (DVA), aquests continuen essent desconeguts tant per la ciutadania com pels professionals de la salut. Aquesta situació ha fet que ens plantegem com a objectiu d’aquest estudi descriure si existeix la correlació entre el fet de proporcionar informació sobre el DVA i la motivació per la seva realització. En aquest estudi hem agafat com a mostra els usuaris del servei de psicogeriatria de la Fundació Sociosanitaria de Manresa l’Hospital de Sant Andreu de Manresa, tenint en compte les recomanacions del Document Sitges del 2005 i d’altres autors que recomanen fer el DVA en situació de demència lleu o moderada. També s’ha tingut present l’elevada prevalença d’aquesta patologia. S'ha dissenyat un assaig clínic comunitari amb aleatorització de dos consultoris d'un servei de psicogeriatria. Els metges del consultori assignat al grup control feien el tractament habitual en relació al DVA, és a dir, no informar els pacients atesos sobre l'existència i característiques del DVA, i els metges del consultori assignat al grup intervenció donaven informació reglada als seus pacients sobre el DVA. En el moment de la inclusió es registrava informació sociodemogràfica i clínica per poder classificar els participants i, també a tots els subjectes inclosos en l'assaig, al cap de tres setmanes se'ls feia una enquesta telefònica per avaluar l'opinió i el coneixement sobre el DVA. De les respostes de l’enquesta podem extreure com a resultats que més del 90% dels subjectes del grup control no coneixen el DVA. També s’observa de manera significativa com les persones del grup intervenció parlen amb el metge,la infermera i/o la família sobre la dependència i la mort, tenint en compte que la mort i la dependència continuen sent un tema tabú, i que la majoria de la població de l’estudi no planifiquen com volen ser atesos. Tanmateix s’observa com un 2’3 % tenia fet el DVA i un 22’7% manifesten la seva voluntat de realitzar-lo. Amb aquest estudi es conclou que el fet de proporcionar informació sobre el DVA als usuaris del servei de psicogeriatria afavoreix que aquests estiguin motivats per la realització d’aquest document; al mateix temps també afavoreix la planificació de les cures i el parlar sobres temes com la mort i/o la dependència amb la família, el metge la infermera.

Experiència dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura d'un familiar vell amb demència després de la seva mort

El treball aquí exposat té com a objectiu conèixer i comprendre l’experiència dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura d’un familiar vell amb demència després de la seva mort. Es plantegen les hipòtesis i els objectius generals i específics. S’hi exposa també, la justificació del tema, l’interès, la rellevància a nivell social i professional, i la seva aportació en el món de la salut. En l’apartat de l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després d’una revisió bibliogràfica sobre el tema, es descriuen els diferents apartats que formen part del marc teòric: perfil de la persona gran dement que rep cures informals , el perfil dels cuidadors/es, les conseqüències de tenir cura d’una persona dement, l’estat dels excuidadors/es després de la mort del familiar vell amb demència i el procés de dol. El segon apartat inclou la metodologia, i el mètode d’investigació. A més, inclou les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs, i es plantegen els resultats en funció dels objectius marcats. En la discussió, a partir de les dades obtingudes, es realitza la seva anàlisi, s’interpreta el resultat i es contraposa amb altres estudis consultats. Finalment s’exposen les conclusions per resumir la informació obtinguda i la metodologia utilitzada. Es realitza una reflexió sobre els aprenentatges adquirits i les aportacions del treball i s’apunten noves vies de recerca. En les referències bibliogràfiques s’especifiquen les fonts consultades i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat i també el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.

Triterpenoids from Azorella trifurcata (Gaertn.) Pers and their effect against the enzyme acetylcholinesterase

The inhibition of the enzyme acetylcholinesterase is considered as a strategy for the treatment of Alzheimer's disease, senile dementia, ataxia, and myasthenia gravis. Three lanostane- and two cycloartane-type triterpenes, together with two mulinane-type diterpenes were isolated from petroleum ether extract of the whole shrub of Azorella trifurcata (Gaertn.) Pers. Their effect on the enzyme acetylcholinesterase was assessed as well. In addition, this is the first report of these triterpenes in the genus Azorella.