Plantes noves per la flora de Montserrat.

En aquestes notes indiquem la troballa de trenta-tres plantes noves per la flora de Montserrat, de les quais fem alguns comentaris ecologies i corológics

La cartografia de la flora del Montseny en reticle UTM d'1 km. de costat: plantejament i primers resultats

El present treball és un primer escrit sobre la cartografia corològica de les plantes vasculars en el massis del Montseny (Serralada Pre-litoral), en el qual exposem el plantejament del projecte i oferim uns primers résultats. Hi incloem també un mapa per espècie prenent com a unitat espacial el quadrat d'1 km de costat del reticle UTM. La presència de 1'espècie a cada quadrat és indicada en très graus d'abundància: espècie présent o rara, espècie fréquent i espècie abundant. L'àrea estudiada comprèn 513 quadrats d'1 km de costat, que pertanyen a 12 quadrats de 10 km de costat de la zona 31T del reticle UTM: DG 33, DG 43, DG 53, DG 63, DG 32, DG k2, DG 52, DG 62, DG 3 1 , DG kl, DG 51 i DG 6 l . Com a primera aportaciô presentem 10 mapes amb la distribució de Quercus ilex, Fagus sylvatica, Abies alba, Taxus baccata, Betula pendula, Cistus laurifolius, Cardamine heptaphylla, Ramonda myconii i Equisetum hyemale.

Contribució a la flora dels macromicets de l'illa de Mallorca

Com a resultat de les prospeccions micològiques realitzades a Mallorca entre els anys 1983 i 1990, donem a conèixer un catàleg de 218 taxons (8 Ascomycetes i 210 Basidiomycetes), dels quals creiem que 74 corresponen a citacions noves per a l'illa. En destaquem, entre d'altres: Cordyceps militaris (L.) Link, Daldinia vernicosa (Schw.) Ces. et de Not., Dichomitus campestris (Quél.) Domanski et Ori., Agaricus lanipes (Moell. et Schaeff.) Sing., Amanita boudieri Barla, Clitocybe lituus (Fr.) Metr., Hygrocybe reai Mre., Inocybe tenebrosa Quél., Leucopaxillus tricolor (Peck) Kühn, i Russula seperina Dupain.

Amostragem do banco de semente e flora emergente de plantas daninhas

O objetivo desta pesquisa foi determinar o número de amostras necessárias para estimar com precisão aceitável a quantidade de sementes no solo e a flora de plantas daninhas emergentes, em áreas experimentais e de lavoura, para auxiliar na tomada de decisão das estratégias de manejo das plantas daninhas. A amostragem do solo para quantificação do banco de sementes foi feita com trado tubular de 5,0 cm de diâmetro, na profundidade de 0 a 10 cm. A flora emergente foi contada por meio de um gabarito de ferro nas dimensões de 0,5x0,5 m, de forma aleatória na área. O número de amostras necessário foi estimado em razão da média de sementes da amostra, para uma determinada precisão (CV = 20% ou 40%). Foi estimado que, nas áreas experimentais, para médias de 10 a 20 sementes/amostra de solo (500 a 1.000 sementes/m²) e coeficiente de variação de 20%, são necessárias entre 40 e 90 amostras, respectivamente; com 40% (menor precisão), entre 10 e 20 amostras. Considerando o mesmo intervalo em áreas de lavoura, representativas de glebas homogêneas, o tamanho de amostragem necessária é cerca de três vezes maior. Levantamentos da flora daninha emergente apresentam menor associação dos dados (média e variância) entre si, portanto, são menos apropriados para decisões de manejo.

Medicinal application of long synthetic peptide technology.

This review covers the latest developments of long synthetic peptide technology for the rapid identification and development of malaria vaccine candidates and immunological modulators. A brief description of the two most common solid-phase synthetic procedures, together with the latest advances in optimisation of peptide chain assembly and analytical instrumentation, is given, with special attention to non-specialists. Several examples of vaccine candidates developed in the authors' or their collaborators' laboratories are also provided.

Flora e estrutura da vegetação secundária após o uso de diferentes trituradores florestais

O objetivo deste trabalho foi caracterizar e comparar a estrutura de florestas secundárias, com quatro anos de idade, no nordeste do Pará, que foram formadas após o uso dos trituradores florestais Ahwi FM600 (T1) e Tritucap (T2). O estudo foi realizado em cinco áreas de pequenos produtores, cada uma dividida em parcelas que totalizavam 60 m² por área de estudo. Foi encontrada diversidade média (H') de 2,84 para as áreas T1 e 2,95 para as T2. A densidade média foi 530.167 indivíduos ha-1 nas áreas T1 e 459.556 indivíduos ha-1 nas T2; a média de área basal das T1 foi 1,25 m² ha-1 e a das T2, 4,55 m² ha-1; a biomassa seca estimada para as áreas T1 foi de 2,37 t ha-1 e 6,68 t ha-1 para as T2. Ocorrem diferenças estruturais nas florestas secundárias, formadas após a utilização dos trituradores.

Flora ornamental de Cerdanyola del Vallès, idoneïtat respecte les al·lèrgies i mesures pal·liatives

El pol·len de plantes alliberat durant la pol·linització pot produir al·lèrgies a persones sensibles amb tendència ascendent en el temps, provocant malestar i elevades pèrdues econòmiques. La mala planificació en flora ornamental urbana és, en part, responsable; aquest estudi identifica, ajudant-se de plànols de simple interpretació, els principals problemes d’aquesta en relació a les al·lèrgies en Cerdanyola. S’observa una elevada presència de gèneres amb alta al·lerginicitat, molts concentrats en determinades localitzacions, essent especialment perillosos en març i abril, i una sobreplantació d’Acer negundo. Millorar la qualitat de vida dels afectats passa principalment per disminuir el nombre d’espècies altament al·lergògenes prioritàriament en les localitzacions amb més perill, tasca que ha de ser idealment realitzada per un equip d’experts.

Noves aportacions al coneixement florístic de l’Empordà - IV = A new contribution to the flora of the Empordà (Catalonia, NE Iberian Peninsula) - IV

En el decurs de les prospeccions florístiques realitzades en els darrers tres anys a les comarques de l’Alt i Baix Empordà, s’han herboritzat diversos tàxons singulars que completen algunes de les aportacions ja publicades anteriorment (Font et al., 1998). En aquest treball se cita per primer cop al Principat la composta Evax lusitanica. La resta detàxons són novetats per a aquestes comarques o bé suposen l’herborització recent d’espècies citades de molt antic que no havien estat indicades darrerament i que en alguns casos suposen les úniques o darreres localitats conegudes a Catalunya

Flora fridrichsdalina, sive Methodica descriptio plantarum in agro fridrichsdalensi simulque per regnum Daniae crescentium, cum characteribus genericis et specificis, nominibus trivialibus, vernaculis, pharmaceuticis, locis natalibus specialissimis, iconibus optimis allegatis, ac speciebus pluribus in Dania nuper detectis [auctore O. F. Müller]

Mécénat texte imprimé : Cet ouvrage a été numérisé grâce à Frédéric et Elisabeth Bonté

Patrons de distribució de la flora invasora a la Vall d'Alinyà, evolució de la presència i propostes de gestió des de la perspectiva de l'ecologia aplicada

Tot i que la creixent amenaça de les plantes exòtiques invasores en els espais naturals és un fet evident, aquest problema és gairebé desconegut a la Vall d'Alinyà. Es van estudiar set punts de mostreig associats a quatre tipologies d'hàbitat per esbrinar la distribució de les plantes invasores en la Vall d'Alinyà, així com canvis recents en la seva composició, abundància i en el rang de distribució a partir de fonts bibliogràfiques. Es va desenvolupar un índex per quantificar la problemàtica de les invasions de flora exòtica en els diferents hàbitats estudiats. Els focus d'invasió van resultar estar associats a zones pertorbades, nuclis de població i baixes altituds. El canvi climàtic i els canvis en els usos del sòl podrien estar jugant un paper essencial en l'aparició de noves plantes invasores i en l'increment tant de l'abundància com de la cota altitudinal dels nivells més grans d'invasió. Tot i que la problemàtica associada a les plantes invasores en la Vall d'Alinyà és generalment baixa, algunes espècies com Senecio inaequidens representen una amenaça per a l'espai, motiu pel qual es proposa un pla de gestió per a la flora invasora.

El poblament vegetal de les valls de Barravés i Castanesa. I. Flora i vegetació

The study area lies in the central Pyrenees and corresponds to the basins of two adjacent rivers,Noguera Ribagorçana and Valira de Castanesa. Theyflow from North to South, and meet near El Pont deSuert. The area stretches from this point (875 m a. s. l.) to more than 3000 m, at the North summits bordering it.

Secretory IgA: an actor of the interplay between the commensal flora and the intestinal immune system?

In the gastro-intestinal tract,Peyers patches have been describedas a major inductive site for mucosalsecretory IgA (SIgA) responses directedagainst pathogens. The classicalview is that SIgAserves as the firstline of defense against microorganismsby agglutining potential invadersand faciliting their clearance byperistaltic and mucociliary movements,a mechanism called immuneexclusion. Our laboratory has shownthat SIgA is not only able to be"retrotransported" into Peyers patchesvia the associated M cells, but also todeliver sizeable cargos in the form ofSIgA-based immune complexes, resultingin the onset of non-inflammatorytype of responses. Such a novelfunction raises the question of thepossible role of mucosal SIgA in theinterplay with commensal bacteriaand the contribution of the antibody inbacterial homeostasis. To address thisquestion, Lactobacillus rhamnosus(LPR) was administered into a mouseligated loop comprising a Peyerspatch, in association or not with SIgA.The fate of fluorescently labelled bacteriawas followed by laser scanningconfocal microscopy at different incubationtimes. After 2 hours of incubationin the loop, LPR bacteria arefound more abundantly in thesubepithelial dome (SED) regionwhen they are coated with SIgA thanLPR administered alone despite theyare absent from neighboring villi.Herein, it is shown that this mechanismof entry involves M cells inPeyers pathes. After their sampling byM cells, bacteria are engulfed by thedendritic cells of the subjacent SEDregion. Interestingly, LPR bacteriaare found coated by the endogenousnatural SIgA present in mice intestinalsecretions, confirming the requirementof SIgA for this type of entry.The subsequent effect on the maturationof dendritic cells after interactionwith LPR was investigated in vitroin presence or not of SIgA by measuringthe expression of CD40, CD80and CD86 surface markers with flowcytometry analyses. Results show thatDCs respond in the same way in presenceof SIgA than with LPR bacteriaalone, indicating that SIgA does notmodulate the interaction betweenDCs and bacteria in this context. Thiswork gives new evidences about theinvolvement of SIgA in the mechanismby which the intestinal immunesystem permanently checks the contentof the intestine.

Le tour de France : état actuel de la classe ouvrière sous l'aspect moral, intellectuel, matériel / Flora Tristan... ; notes de Jules L. Puech

Collection : Archives et documents