899 resultados para Slavic poetry
Resumo:
This article studies how galician-portuguese medieval poetry deals with the human body and the human gestures, taking in account the three major poetical genres, the love song, the "amiga" song (feminine voices) and the satyrical song.
Resumo:
Pretende-se, com este Trabalho de Projecto, incitar a essa discussão o que acontece no que concerne à tradução de poesia, neste caso através da realização de uma tradução para a língua Inglesa da obra Sagrada Melancolia, de Sérgio Pereira. Mediante a discussão patente sobre a traduzibilidade da poesia, será esta impossível? Intraduzível? E, se possível, através de que metodologias, teorias e respectivas opções tradutivas? Para o presente Trabalho de Projecto foram consideradas e aplicadas as teorias de tradutores, linguistas e poetas, como John Dryden, Alexander Tytler, Eugène Nida, Roman Jakobson, Jean Paul Vinay e Jean Paul Darbelnet, Juliane House e Peter Newmark. Sendo a Poesia uma forma de Arte, a sua tradução será também Arte? Considera-se sugerir à editora a publicação da obra traduzida. Faz, também, parte deste Trabalho de Projecto a intenção de Localizar o blog Sagrada Melancolia para as línguas Inglesa, Francesa e Espanhola, em colaboração com o autor, Sérgio Pereira.
Resumo:
Tomando como referência o texto A Origem da Obra de Arte de Heidegger, o objectivo desta dissertação é a análise da questão da obra de arte como verdade poética. Considerando a experiência do conhecimento como a origem da criação, por via do que o mundo revela, e considerando tanto a produção artística como outras formas de produção pela mão do homem enquanto atitudes de apresentação da verdade encontrada, ela reflecte acerca daquilo que a obra de arte tem e que a distingue das demais criações do homem
Resumo:
Esta dissertação pretende dar a conhecer o trabalho de uma poeta, Anne Blonstein (1958-2011), que se move num “inbetween space” muito próximo ao do tradutor. No primeiro capítulo, damos a conhecer a autora e algumas das suas obras, fazendo um apanhado da sua actual recepção enquanto poeta. No segundo capítulo, olhamos para Anne Blonstein ‘ao microscópio’, apresentando uma leitura radial de um poema seu, so die Bindung ihrer Seele, seguida de uma versão em português analisada segundo o modelo hermenêutico de Venuti (2013). Depois de tecermos algumas considerações sobre o modelo desse autor, que também adoptamos para defender a escrita de Anne Blonstein como tradução, passamos ao terceiro capítulo, em que avançamos com uma reflexão final sobre se e como a poesia de Anne Blonstein poderá ser considerada uma forma de tradução. O trabalho termina com o “Início de uma experimentação” sobre so die Bindung ihrer Seele numa tradução não à letra nem pelo sentido mas letra-a-letra.
Resumo:
Dissertação de Mestrado apresentada ao ISPA - Instituto Universitário
Resumo:
Relatório de estágio de mestrado em Educação Pré-Escolar e Ensino do 1º Ciclo do Ensino Básico
Resumo:
A aplicação ao caso literário do termo e do conceito de retrato, aqui incluindo a espécie mais tardia do autorretrato, não é hoje fluente, apesar da reconhecida permeabilidade do género a inúmeras linguagens artísticas e apesar de uma longa tradição de descrições de figura – particularmente no que toca a representação poético-retórica da beleza feminina – que recua à poesia clássica. Partindo de uma possível distinção entre autorretrato literário e variantes várias de escritas intimistas e autobiográficas com as quais delineia fronteiras nem sempre rigorosamente nítidas, é nosso propósito ilustrar, recorrendo a casos selecionados, modos de concretização verbal de autorretrato que se distanciam progressivamente de um paradigma representativo fundado na perceção e na semelhança, aproximando-se ao contrário de registos de rasura, apagamento, ruína, cegueira que questionam uma noção de identidade estabilizável em imagem (visual ou mental), encaminhando o gesto autorrepresentativo para uma meditação sobre a diferença e sobre o irreconhecimento; no limite, para uma condição fora do visível e porventura, arriscando os seus mais básicos pressupostos, para lá da representação.
Resumo:
This work deals with coming and going verbs in three typologically distinct languages: a Romance one (Spanish), a Germanic one (German) and a Slavic one (Polish) within Fillmore`s (1966, 1971, 1975, 1982, 1983) framework. On the grounds of data description it is shown that visible linguistic phenomena, such as deixis or Aktionsart related clearly to the coming and going verbs, can be transcended, resorting to the more abstract notion called by the author, following Winston (1987) and Speas and Tenny (2003), “viewpoint”.
Resumo:
Investigación elaborada a partir de una estancia en la Facoltà di Lettere e filosofia de la Università degli Studi dell'Aquila entre los meses de octubre del 2006 y marzo del 2007. Engles es uno de los trovadores occitanos de los siglos XII y XIII más misteriosos i desconocidos. Ante la falta de datos históricos o documentales, la única vía que queda es intentar descubrir las posibilidades comunicativas de los textos literarios que mencionan a Engles cuando son leídos en conjunto, como parte de un mismo grupo temático en torno a este personaje enigmático. De hecho, haciendo una lectura de este tipo, resulta evidente que parte de la información que podemos deducir hoy en día de Engles pudo haber sido, en cierto modo, alterada; o, como mínimo, leída erróneamente a lo largo del tiempo. Por ello resultan contradictorias las conclusiones que se derivan de la información que existe de él. Parte del problema es que a la falta de información archivística se suma la escasez del corpus de textos relacionados con Engles; y, sin embargo, a pesar de lo escaso en números, resulta de gran interés informativo. Partiendo del estudio de algunas de estas menciones, el artículo intenta establecer un diálogo coherente entre todos los textos, buscando dilucidar quién fue el misterioso Engles.
Resumo:
Starting from the observation that ghosts are strikingly recurrent and prominent figures in late-twentieth African diasporic literature, this dissertation proposes to account for this presence by exploring its various functions. It argues that, beyond the poetic function the ghost performs as metaphor, it also does cultural, theoretical and political work that is significant to the African diaspora in its dealings with issues of history, memory and identity. Toni Morrison's Beloved (1987) serves as a guide for introducing the many forms, qualities and significations of the ghost, which are then explored and analyzed in four chapters that look at Fred D'Aguiar's Feeding the Ghosts (1998), Gloria Naylor's Mama Day (1988), Paule Marshall's Praisesong for the Widow (1983) and a selection of novels, short stories and poetry by Michelle Cliff. Moving thematically through these texts, the discussion shifts from history through memory to identity as it examines how the ghost trope allows the writers to revisit sites of trauma; revise historical narratives that are constituted and perpetuated by exclusions and invisibilities; creatively and critically repossess a past marked by violence, dislocation and alienation and reclaim the diasporic culture it contributed to shaping; destabilize and deconstruct the hegemonic, normative categories and boundaries that delimit race or sexuality and envision other, less limited and limiting definitions of identity. These diverse and interrelated concerns are identified and theorized as participating in a project of "re-vision," a critical project that constitutes an epistemological as much as a political gesture. The author-based structure allows for a detailed analysis of the texts and highlights the distinctive shapes the ghost takes and the particular concerns it serves to address in each writer's literary and political project. However, using the ghost as a guide into these texts, taken collectively, also throws into relief new connections between them and sheds light on the complex ways in which the interplay of history, memory and identity positions them as products of and contributions to an African diasporic (literary) culture. If it insists on the cultural specificity of African diasporic ghosts, tracing its origins to African cultures and spiritualities, the argument also follows gothic studies' common view that ghosts in literary and cultural productions-like other related figures of the living dead-respond to particular conditions and anxieties. Considering the historical and political context in which the texts under study were produced, the dissertation makes connections between the ghosts in them and African diasporic people's disillusionment with the broken promises of the civil rights movement in the United States and of postcolonial independence in the Caribbean. It reads the texts' theoretical concerns and narrative qualities alongside the contestation of traditional historiography by black and postcolonial studies as well as the broader challenge to conventional notions such as truth, reality, meaning, power or identity by poststructuralism, postcolonialism or queer theory. Drawing on these various theoretical approaches and critical tools to elucidate the ghost's deconstructive power for African diasporic writers' concerns, this work ultimately offers a contribution to "speciality studies," which is currently emerging as a new field of scholarship in cultural theory.
Resumo:
En primer lloc els objectius que s’estableixen en aquest estudi són: Valorar la importància de la melodia, dels accents i la musicalitat del text en les cançons traduïdes analitzades. Plantejar la necessitat de la traducció de cançons infantils. Analitzar les traduccions existents de l’anglès al català del repertori de cançons infantils que es canten a les corals infantils. Relacionar poesia infantil i cançó. Visualitzar l’ús de la cançó infantil per a l’ensenyament dels infants, tant pel que fa a la transmissió de valors com per a l’ensenyament de llengües. La metodologia utilitzada fa referència a dos aspectes. El mètode qualitatiu amb la lectura d’articles i la bibliografia seleccionada i el mètode quantitatiu amb l’anàlisi de tres entrevistes i vint-i-una enquestes a responsables de corals infantils. En aquest estudi ofereixo l’estat de la qüestió sobre la traducció de cançons, amb especial atenció a la traducció de cançons per ser cantades. Després s’aborda la traducció de cançons infantils per ser cantades, per acabar especificant el tema d’aquest treball d’investigació en concret: la traducció de cançons infantils per ser cantades, amb l’estudi de traduccions de l’anglès al català de cançons cantades per corals infantils de Catalunya, i se n’ubica el context: el moviment coral infantil a Catalunya. Per a la confecció d’aquest estudi s’ha fet un recull de vint-i-set cançons traduïdes (anglès-català) que canten les corals infantils de Catalunya aplegades en el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC). Se n’ha seleccionat les cançons traduïdes de l’anglès al català, incloent-hi la partitura, la lletra original i la traducció. Aquest recull permet establir un lligam entre la traducció, la música i la pedagogia musical a Catalunya, els tres eixos principals d’aquest treball. D’aquestes cançons se n’han analitzat tres seguint els criteris establerts per autors com Peter Low, per la seva àmplia experiència en la traducció de música vocal. Els criteris són referents al ritme, rima, cantabilitat, naturalitat i sentit. Per tal de fer aquest estudi es van portar a terme tres entrevistes a traductors de cançons infantils: Enriqueta Anglada, Maria Martorell i Josep Vigo. Per valorar l’ús de cançons traduïdes dins del moviment coral infantil en l’actualitat i de manera més global, el treball inclou una enquesta, adreçada a directors de cors infantils, resposta per 21 cors. Aquestes enquestes palesen els canvis produïts amb el temps respecte a la necessitat de traduir cançons, ja que actualment la traducció no és tant important tot i que es continua valorant la seva importància, sobretot per afavorir la comprensió del que es canta. Però alhora es referma el desig de cantar en l’idioma original (especialment en el cas de l’anglès), quan aquest idioma l’entén qui dirigeix o interpreta la cançó, quan aquest fet es veu com a repte, o quan es prioritza la relació original entre música i text.
Resumo:
(Résumé de l'ouvrage) This volume addresses research topics within the field of Bhakti literature, the devotional poetry and other compositions of devotional character in the earlier literature of the modern South Asian languages. Its papers range from the roots of the Bhakti tradition in the early history of Krsna to its modern adaptations in nineteenth- and twentieth-century culture. Geographically, they span Bengal to Sind, Panjab to Maharashtra. Contemporary study of the modern Indian languages has broadened the scope of scholarship to consider today's Hindu attitudes, and those of a mixed society, against the background of ancient culture. Here, materials in six modern Asian languages are discussed: Bengali, Gujarati, Hindi in its main literary forms, Marathi, Panjabi and Sindhi; with assessment also of material in Sanskrit, Arabic and Chinese. In addition to studies of literary (and orally transmitted) works in the Krsna or Rama traditions, and of Sufi compositions and their interpretation, there are papers on the early history of sacred sites, the emergence of the religion of Rama, later religious formulations throughout the subcontinent, and the interaction of the Islamic and the Hindu.
Resumo:
Anna Senyé, poeta és un treball que explora la vida i el treball literari d’una poeta catalana anònima. Anna Senyé Ramisa (Manlleu, 1881-Barcelona, 1956) fou una dona de caràcter aventurer que va tenir una vida poc convencional. Va escriure en diferents revistes i diaris catalans des de 1914 i durant la primera meitat del segle vint, tant com a poeta com a periodista i activista social, amb la publicació d’articles i manifestos en defensa dels drets dels animals. Senyé també participà en els Jocs Florals i va guanyar-hi premis en els celebrats a l’Escala i Molins de Rei. L’any 1922 va publicar el seu treball poètic en un volum, Remolinada. Els seus poemes mostren el seu amor pels animals i la natura, així com també el record de la infantesa a la seva vila natal. Presentem quatre retrats de l’escriptora: el ‘Retrat de la família’, el ‘Retrat de la dona’, el ‘de la poeta’ i finalment, el ‘Retrat de la viatgera’. Amb aquests retrats, els poemes d’Anna Senyé deixen de ser oblidats i la poeta passa a formar part de la genealogia d’escriptores catalanes. Paraules clau: Anna Senyé, poesia catalana, gènere i literatura.