999 resultados para Propietat industrial -- Aspectes ètics i morals
Resumo:
Les empreses sempre han buscat com optimitzar el mxim els seus recursos i ser ms eficients a la hora de realitzar les tasques que li han estat encomanades. s per aquest motiu que constantment les empreses realitzen estudis i valoracions de com poder millorar dia a dia. Aquest fet no s diferenciador a lempresa Serralleria i Alumini Vilar (S.A.V), que dia a dia estudia com optimitzar els seus processos o de vegades introduir-ne de nous per tal dexpandir la seva oferta de serveis. Lempresa s dedica a la fabricaci de peces metlliques el procs ja sigui noms de tall i mecanitzat, plegat, soldadura, acabats en inoxidable, pintura i fins i tot embalatge pel que fa a la part productiva, respecte a la part doficina tcnica tamb ofereix serveis de desenvolupament de productes segons especificacions del client i reenginyeria de qualsevol producte, analitzant la part que s vol millorar. En lactualitat lempresa ha detectat una mancana que creu que es podria solucionar, el problema s que lempresa disposa de varies mquines de tall, entre les quals hi ha una mquina de tall lser i el problema principal s que la crrega de les planxes del calaix de magatzem a la bancada de la mquina es realitza o b manualment o a travs dun gripper sostingut al pont grua, depenent del pes de la planxa a transportar. Lobjectiu principal daquest treball s fer el disseny duna mquina que permeti automatitzar el procs de transportar la planxa metllica del calaix de magatzem dipositat sobre una taula mbil a la bancada de la mquina de tall. El disseny que pretenem fer s complet comenant per fer un disseny estructural de la mquina ms els seus respectius clculs, moviments que volem aconseguir, tria de components ( motors, sensors ...), elaboraci dun pressupost per poder fer una estimaci i finalment la elaboraci del programa de control de tota la mquina ms la interacci amb la mquina a travs duna pantalla tctil. Es a dir, el que pretenem s realitzar un projecte que puguem fabricar en la realitat utilitzant tota la informaci continguda dins del mateix
Resumo:
Lorganitzaci de la producci s sempre un factor clau en qualsevol empresa. No hi ha cap frmula magistral que pugui servir per a tothom, perqu aquesta s molt depenent del sector i de la mida. Softvic S.A., lempresa on treballo, em va demanar que implants un sistema dorganitzaci adequat a una empresa de desenvolupament de Software. Les empreses daquesta tipologia tenen dues caracterstiques diferenciadores respecte una empresa de fabricaci: les feines es fan una nica vegada i es redefineixen freqentment els projectes a fer al futur. s a dir, els requisits sn inestables i requereixen rapidesa i flexibilitat. Actualment, Softvic S.A. ja t la ISO 9001:2008 al departament de programaci. Aquesta ISO contempla com es creen les ordres de programaci (OP) i ordres dincidncia (OI) i com es registra i avalua la feina realitzada. Lobjectiu s implantar una metodologia que sencarregui de la part anterior a aquesta, s a dir, definir les feines a fer en un perode. Aix sha dintegrar perfectament amb la part ja recolzada per la ISO. Per aquest fet es va escollir la metodologia Scrum que complia tots els requisits esmentats i estava contrastada per diferents empreses del mn del Software. Primerament es van fer proves en les quals es guardava la informaci en un Excel i simprimien manualment les feines a realitzar. Un cop es va haver decidit quina informaci era til i quina no en el cas de Softvic, es va crear una base de dades amb les taules i camps necessaris. Per treballar de forma ms cmoda es va fer posteriorment un programa per a mantenir les dades i un formulari per imprimir etiquetes. A mesura que hem anat utilitzant la metodologia Scrum, hem anat ajustant aspectes cap on hem cregut convenient pel nostre cas en particular.
Projecte de legalitzaci d'una activitat dedicada a l'explotaci ramadera i a la formatgeria artesanal
Resumo:
La integraci en una mateixa activitat d'una explotaci ramadera ecolgica basada en el bestiar cabr de llet i d'una formatgeria artesanal basada en varietats autctones de formatge de cabra, permet ocupar un nnxol de mercat encara poc explotat actualment a Catalunya. D'igual manera, la dificultat que tenen actualment molts dels formatgers artesans del pas per trobar llet de cabra en quantitats suficients i amb unes mnimes garanties higinico-sanitries dificulten l'avan d'un sector amb molt bones perspectives de futur com s el de la formatgeria artesanal i justifica la necessitat de crear noves explotacions (o reconvertir-ne de ja existents) orientant-les de ple vers l'aprofitament lleter del bestiar cabr, que s actualment molt redut en l'mbit Catal. A ms d'aix, les actuals exigncies en el camp del benestar animal aix com en el camp de la qualitat i de la seguretat alimentaria, exigeixen a les explotacions ramaderes i a les indstries alimentries el compliment d'una srie de requisits, tan de disseny dels locals i de les installacions, com de control de les activitats i dels productes elaborats, que garanteixin en tot moment la seva correcte gesti i funcionament en aquestes matries. L'objectiu d'aquest projecte, doncs, s la legalitzaci d'una activitat, que anomenarem Mas Peirot, S.L., dedicada a l'explotaci ramadera ecolgica de bestiar cabr de llet i a la formatgeria artesanal de formatge de cabra. s important mencionar que tot i tractar-se d'un projecte de legalitzaci d'una activitat,, tamb s'hi han contemplat aspectes i detalls relacionats amb l'execuci de la mateixa, al tractar-se d'unes obres d'una certa complexitat i considerant que aix es tracten amb ms detall i rigorositat les actuacions projectades. En concret, en aquest projecte es planifiquen les operacions de rehabilitaci de dues naus ramaderes actualment en dess, per tal que puguin destinar-se a l'explotaci ramadera de bestiar cabr i a la formatgeria artesanal, projectant-se aix mateix totes les installacions necessries per tal que a les mencionades naus s'hi puguin desenvolupar les activitats citades. Com a conclusions ms importants d'aquest projecte podem dir que amb un cens de 100 caps de bestiar cabr s possible obtenir una producci mitjana de llet de 32.500 litres anuals, que es corresponen a un volum total de 3.823 quilograms de formatge a l'any (de les tipologies Formatge Garrotxa i Formatge de cabra amb oli, ambdues varietats tradicionals catalanes) obtenint un benefici de 21.389,47 Euros/any durant els primers 15 anys i un benefici de 33.386,39 Euros/any a partir del 16 any, cosa que permetr recuperar la inversi inicial de 172.716,76 Euros que valen les naus i installacions projectades, en un termini de 8 anys i permetr, com s'ha dit, ocupar un nnxol de mercat encara poc explotat per la indstria agroalimentria a Catalunya.
Resumo:
El treball presentat ve motivat per la necessitat dinstallaci dun prquing pblic i privat de nova construcci a nivell dilluminaci i ventilaci. Per poder satisfer les necessitats del nostre client destalvi energtic i confort en ledifici es decideix dimplementar una installaci immtica que s laplicaci de tcniques de gesti i control automatitzat a un edifici terciari amb bus de comunicaci KNX/EIB. Per a la illuminaci shan utilitzat fluorescents amb balasts DALI, que permeten la seva regulaci i control, per aix poder adequar en tot moment lencesa i intensitat de llum daquests. En quant a la ventilaci shan utilitzat variadors de freqncia per tamb poder optimitzar el funcionament dels ventiladors podent posar-los en marxa quan realment sigui necessari i a la potncia que calgui. Per enllaar tots els elements de la installaci, detectors i actuadors, sorgeig la necessitat dimplementar xarxes de comunicaci com el KNX/EIB, DALI, Modbus i Ethernet. Per gestionar variables, comunicacions i controlar elements, shi han implementen dos autmats programables a ms dun PC integrat per la visualitzaci i el control del prquing. Sha aconseguit de realitzar un prquing totalment automtic on no s necessaria lactuaci dels operaris i amb les principals crregues elctriques totalment regulables en potncia. Sha comprovat que la installaci funciona per sota de la potncia nominal de les crregues amb lestalvi energtic que aix suposa.
Resumo:
El treball aqu exposat t com a objectiu conixer i comprendre lexperincia dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura dun familiar vell amb demncia desprs de la seva mort. Es plantegen les hiptesis i els objectius generals i especfics. Shi exposa tamb, la justificaci del tema, linters, la rellevncia a nivell social i professional, i la seva aportaci en el mn de la salut. En lapartat de lestat de la qesti i la fonamentaci conceptual, desprs duna revisi bibliogrfica sobre el tema, es descriuen els diferents apartats que formen part del marc teric: perfil de la persona gran dement que rep cures informals , el perfil dels cuidadors/es, les conseqncies de tenir cura duna persona dement, lestat dels excuidadors/es desprs de la mort del familiar vell amb demncia i el procs de dol. El segon apartat inclou la metodologia, i el mtode dinvestigaci. A ms, inclou les matrius danlisi del contingut i del discurs, i es plantegen els resultats en funci dels objectius marcats. En la discussi, a partir de les dades obtingudes, es realitza la seva anlisi, sinterpreta el resultat i es contraposa amb altres estudis consultats. Finalment sexposen les conclusions per resumir la informaci obtinguda i la metodologia utilitzada. Es realitza una reflexi sobre els aprenentatges adquirits i les aportacions del treball i sapunten noves vies de recerca. En les referncies bibliogrfiques sespecifiquen les fonts consultades i en els annexos hi consten els models dentrevista i de matriu per a lanlisi de dades, el full de consentiment informat i tamb el buidatge i lanlisi de les entrevistes.
Resumo:
Televisi Espanyola va comenar la producci de programes a Catalunya amb la inauguraci del estudis de Miramar el dia 14 de juliol de1959. El primer programa ems des daquest centre va ser realitzat als jardins de ledifici i presentat per Jos Luis Barcelona. Era linici duna histria que ha superat ja el cinquant aniversari i de la qual encara queden moltes coses per conixer i per explicar. Tota la programaci dels primers anys era en llengua castellana, fins la primera emissi de televisi en catal, el 27 d'octubre de 1964. Va ser el punt de partida de molts anys de programes en catal. Un dels valors que aporta TVE a Catalunya s la contribuci als informatius dmbit estatal. s en aquesta especialitat dels programes dinformaci que tant Miramar com Sant Cugat tenen una llarga experincia. Un indicador per estudiar aquest cam llarg i no sempre fcil de les emissions de TVE des de Catalunya i en llengua catalana pot ser lanlisi de levoluci dels informatius al llarg del temps. Aspectes com lhora demissi, la durada, el nombre de notcies, la forma de presentar-les, els recursos utilitzats i en definitiva tot all relacionat amb lestructura daquests programes. Ens proposem descobrir els canvis que han tingut aquests informatius en catal en diferents poques. En la mesura que sigui possible, quantificar les variacions que shagin produt en diversos aspectes del seu contingut i caracterstiques . En especial els relatius al text llegit i a la imatge. Aquest treball pretn ser una primera aproximaci a lestudi de les estructures dels programes informatius diaris, que certifiqui lexistncia duna lnia dinvestigaci que es pugui seguir en el futur.
Resumo:
L'inters per les carreres relacionades amb les enginyeries del camp de les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci (TIC) va caient any rere any i aix es tradueix en menys matriculacions per cada any que passa. Una de les causes principals s la falta de motivaci i inters envers aquestes carreres. Aquest problema satribueix a que les metodologies daprenentatge tradicionals no sadeqen a les necessitats i requeriments dels estudiants davui dia, que han crescut envoltats de tecnologia, i sels coneix amb el nom en angls de digitalnatives.Laprenentatge basat en jocs sorgeix com a una possible soluci per afrontar aquesta falta dinters per les rees del coneixement relacionades amb les enginyeries TIC. Aquest mtode d'aprenentatge consisteix en que els estudiants aprenguin conceptes de les TIC mentre estan jugant a un joc. Per tant, en el context daquest PFC, ens centrarem en el disseny i implementaci dun joc per aprendre conceptes bsics de les enginyeries TIC. En concret, el disseny daquest joc segueix les caracterstiques definides per un model conceptual que descriuquins sn els elements necessaris per crear jocs basats en puzles: quins sn els elements principals que componen aquests tipus de joc i quines pistes es poden afegir per guiar a lestudiant en el procs daprenentatge amb el joc. Per altra banda, pel que fa a laimplementaci del joc, sutilitzar tecnologia basada en interfcies tangibles.Per tal danalitzar el joc basat en puzles que sha dissenyat i implementat per aprendre conceptes basics de les Enginyeries TIC, sha portat a terme una avaluaci amb estudiants dun centre educatiu. Aspectes com el disseny de pistes, lexperincia dels estudiants amb el joc ilaprenentatge amb el joc seran analitzats per extreure les conclusions oportunes.
Resumo:
Es presenten els antecedents i les caracterstiques principals de les revistes cientfiques digitals. A continuaci es repassen els principals indicadors que es tenen en compte per avaluar revistes digitals, agrupats en tres grans apartats: aspectes formals, adequaci al mitj digital, difusi i impacte. Per acabar, es presenten unes reflexions sobre la credibilitat daquest tipus de publicacions.
Resumo:
S'hi analitza el procs de transmissi dels drets de propietat intellectual dels resultats de la recerca universitria. Habitualment les universitats renuncien als seus possibles drets en benefici dels autors que, sovint, quan publiquen un article en una publicaci peridica, assignen els drets a l'editor de la revista. Finalment, aquest ven el producte, en forma de subscripci a les seves publicacions, a les universitats, on s'havia originat el procs. La crisi motivada per laugment dels preus de subscripci a les publicacions peridiques, unida a les limitacions que el procs de transmissi dels drets de propietat intellectual imposa en laccs a la informaci cientfica, bsicper als cientfics, ja que la difusi dels seus treballs s a la base de la seva promoci, sn lorigen del moviment de lliure accs (open access). Aquesta iniciativa intenta retornar al mn acadmic el control dels processos de comunicaci i distribuci de la informaci cientfica. Finalment, el creixement de la informaci electrnica disponible ha provocat que les biblioteques deixin dadquirir exemplars impresos de les publicacions per a disposar daccs remot als continguts daquestes publicacions en format electrnic. Aquest canvi implica que les biblioteques han de fer front a una srie de qestions de carcter legal a l'hora dadquirir les llicncia ds daquests recursosdigitals.
Resumo:
En aquest article es descriu la implementacio d'una xarxa de CD-ROM en una biblioteca universitria, aix com la integraci d'aquesta en una unitat de documentaci. Es comenten les caracterstiques de la xarxa,problemes tcnics, llicncies de xarxa i aspectes d'ampliaci i accs remot. Son especialment destacables els mens, el disseny dels sistemes de control estadstic centralitzat i les possibilitats de connexi des de sistemes VAX-DIGITAL. Un dels aspectes mes importants es la integraci electrnica de serveis, que permet, des del mateix terminal i de forma selectiva, accedir a la consulta del catleg propi i a les utilitats de la xarxa (processadors de textos, grfics), consultar bases de dades bibliogrfiques en CD-ROM o suport magnetic, i disposar d'un subsistema automatitzat d'obtenci de documents per demanar articles, comprovar l'estat de la petici i realitzar amplis controls administratius i estadstics.
Resumo:
Es descriu el procs de disseny i creaci de bases de dades bibliogrfiques amb el programa CDS/ISIS. Es tracta de la base de dades SABA-DOC, principal producte del projecte Centres de Documentaci i Biblioteques de Sabadell en Xarxa. La base de dades cont referncies bibliogrfiques dels fons documentals de diverses entitats de Sabadell i els registres referits a Sabadell provinents de la base de dades del Servei d'Histria Local de Catalunya, de la UAB. Es comenten aspectes de l'estructura de la base de dades, del seu manteniment i de la interfcie de consulta des del web. S'hi inclou tamb una primera avaluaci dels resultats obtinguts fins ara.
Resumo:
La societat de la informaci ofereix noves vies d'experimentaci en el camp dels materials formatius. D'una banda, les tecnologies de la informaci proporcionen maneres ms interactives i adients de presentar el material i, de l'altra, apareixen nous conceptes en el camp de la formaci i de l'educaci, com ara la necessitat d'una formaci continuada, la concepci de nous entorns educatius virtuals i, en definitiva, la necessitat d'elaborar nous materials didctics que s'adaptin a aquestes situacions. El present estudi defineix una srie d'indicadors formals i d'aprenentatge que ajuden a avaluar i millorar els tutorials sobre la recuperaci de la informaci i els aplica, de manera comparativa, a dos tutorials de bases de dades bibliogrfiques: ERIC i PubMed. Els indicadors de contingut s'obtenen d'aspectes relacionats amb la didctica i el model instructiu, mentre que els indicadors formals s'extreuen dels conceptes d'usabilitat i disseny de pgines web. La finalitat d'aquest estudi s la sistematitzaci d'uns criteris que permetin avaluar i millorar el disseny de tutorials sobre recuperaci de la informaci.
Resumo:
Coincidint amb la renovaci del web de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, al mes de juny s'inici un procs d'avaluaci amb l'objectiu de replantejar la utilitzaci de les metadades com a eina d'indexaci i recuperaci de continguts de pgines web. L'article s'estructura en tres parts principals. En una primera part, s'estableixen els antecedents del web de la Biblioteca, l'origen i la forma de la inclusi de metadades en les seves pgines i l'evoluci del tema fins a arribar al moment de l'avaluaci. Tot seguit, s'exposen totes les dades analitzades en el procs d'avaluaci fet, partint de conceptes i aspectes terics fonamentals de l'anlisi de contingut. L'apartat de conclusions amb qu finalitza l'article parteix de la interpretaci de les dades dels dos processos de manera relacionada per oferir un seguit d'indicacions o pautes que cal tenir en compte en el replantejament de la utilitzaci de metadades com a eina de representaci de contingut i de recuperaci d'informaci de les pgines web de la BUB.
