La formación competencial del niño/a: Bases para una propuesta articulada entre familia y escuela

El present treball vol constatar un fet, que alhora ha resultat motor d'aquest. La realitat tal com se'ns planteja és la següent: sembla que no existeix un model organitzat i globalizador de competències, a manera de paradigma integrat, que relacioni els processos educatius que s'esdevenen en el si de la família i de l'escola. La definició d'aquesta problemàtica tan estretament relacionada amb la tasca docent ens ha conduït a plantejar una hipòtesi d'investigació, que pot formular-se d'aquesta manera. El nostre sistema educatiu preveu la implicació de la institució familiar en la formació competencial dels escolars?, i si és així, ens plantegem la segona qüestió: és possible elaborar un model de formació competencial que articuli els processos educatius que s'esdevenen en el si de la família i de l'escola de forma operativa i integrada? Per aconseguir respondre a aquestes qüestions s'inicia el treball amb l'estudi i posterior exposició dels següents punts: el marc legislatiu més recent, (des de la primera norma postconstitucional que va regular la participació dels pares a l'escola fins als nostres dies), les propostes formulades pels Consells Escolars Autonòmics i de l'Estat en les seves trobades anuals i les dades obtingudes de diversos informes realitzats pel INCE sobre la participació dels pares a l'escola. Tenint en compte que el nucli de la recerca gira al voltant de la relació família-escola a nivell competencial, s’exposa -més endavant- el marc legal i institucional, que actualment sembla favorable a la viabilitat d'un desenvolupament competencial comú entre família i escola . A continuació, es mostren unes taules amb indicadors que facilitaran l'estudi de la potencial relació entre les competències que es desenvolupen a l'escola i les que es donen en la família. Els aspectes relacionats amb la família els obtindrem de les aportacions trobades en obres i documents de pedagogs rellevants com Pestalozzi, Froebel, Montessori i Decroly. Al final del treball podem trobar -mitjançant l'assignació d'indicadors o descriptors- la relació que s'estableix entre les accions familiars i les competències escolars. Aquest treball permet postular que no només és possible articular una formació competencial del nen / a en la família i l'escola, sinó que les dues institucions educatives són articulables i sinèrgiques en aquest desenvolupament, optimitzant la formació competencial.

Direct magnetic resonance arthrography of the wrist with axial traction: A feasibility study to assess joint cartilage.

PURPOSE: To assess the impact of axial traction during acquisition of direct magnetic resonance (MR) arthrography of the wrist with regard to joint space width and amount of contrast material between the opposing cartilage surfaces. MATERIALS AND METHODS: Fifteen consecutive patients (12 male, mean age 38.1 years) were included in this Institutional Review Board-approved prospective study. Three-compartment wrist MR arthrographies were performed between October and December 2009 on a 3 T unit using a fat-suppressed T1-weighted isotropic high-resolution volumetric interpolated breathhold examination (VIBE) sequence in the coronal plane, with and without axial traction (3 kg). Two radiologists measured radiocarpal (radioscaphoid, radiolunate) and midcarpal (lunocapitate, hamatolunate) joint space widths, with and without traction, and assessed the amount of contrast material between the opposing cartilage surfaces using a three-point scale: 0 = absence, 1 = partial, 2 = complete. RESULTS: With traction, joint space width increased significantly at the radioscaphoid (Delta = 0.78 mm, P < 0.01), radiolunate (Delta = 0.18 mm, P < 0.01), and lunocapitate (Delta = 0.45 mm, P < 0.01) spaces, and both observers detected significantly more contrast material between the cartilage surfaces. At the hamatolunate space, the differences in joint space width (Delta = 0.14 mm, P = 0.54) and amount of contrast material were not significant. CONCLUSION: Direct wrist MR arthrography with axial traction of 3 kg increases joint space width at the radiocarpal and lunocapitate spaces, and prompts better coverage of the articular cartilage by the contrast material. J. Magn. Reson. Imaging 2011;. (c) 2011 Wiley-Liss, Inc.

Programa de introducción a la investigación y al desarrollo de las destrezas comunicativas (hablar y escribir correctamente): aplicación, desarrollo y resultados

Ante el nuevo reto que supone la adaptación al Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) con una acción política que propone introducir importantes modificaciones en la concepción del proceso de enseñanza-aprendizaje entre las que se encuentran el replanteamiento del papel del profesor y del alumno, y el proceder metodológico en la acción docente, todos los agentes educativos deben aunar esfuerzos para articular medidas que posibiliten la adaptación a este nuevo escenario de manera óptima. Las universidades están ofreciendo a los docentes herramientas que puedan facilitar el acceso a los procesos de innovación educativa que exige el nuevo espacio de formación. En este marco es donde nace el proyecto titulado 'Programa de Introducción a la Investigación y al Desarrollo de las Destrezas Comunicativas (hablar y escribir correctamente)' que, valiéndose de los recursos tecnológicos que nos ofrece el Servicio de Innovación Educativa de la Universidad de Málaga, busca mejorar las competencias de expresión oral y escrita de los alumnos, así como la capacidad para organizar sus trabajos de investigación de manera rigurosa y ordenada, siguiendo una secuenciación razonada y científica. En la presente comunicación se detallan los objetivos del proyecto, la descripción del mismo, el modo de proceder en su desarrollo, las partes de las que ha constado y las conclusiones a las que se ha llegado.

Systemic effects of epidural Methylprednisolone injection on glucose tolerance in diabetic patients.

ABSTRACT: BACKGROUND: Several studies have shown that in diabetic patients, the glycemic profile was disturbed after intra-articular injection of corticosteroids. Little is known about the impact of epidural injection in such patients. The goal of this study was double, at first comparing the glycaemic profile in diabetic patients after a unique injection of 80 mg of acetate methylprednisolone either intra-articular or epidural and secondly to compare the amount of systemic diffusion of the drug after both procedures. METHODS: Seventeen patients were included. Glycemic changes were compared in 9 diabetic patients following intra-articular (4 patients) and epidural injections (5 patients). Epidural injections were performed using the sacral route under fluoroscopic control in patients with lumbar spinal stenosis. Diabetes control had to stable for more than 10 days and the renal function to be preserved. Blood glucose was monitored using a validated continuous measuring device (GMS, Medtronic) the day before and for two days following the injection. Results were expressed in the form of daily glycemic profiles and as by mean, peak and minimal values +/ SD. The urinary excretion of methylprednisolone after the 2 routes of injection was analyzed in 8 patients (4 in each group). Urine samples were cropped one hour before the injections, then 4 times during the first day and 3 times a week for 2 weeks. The measurements included the free and conjugated fraction RESULTS: The glycaemic profile remains unchanged with no significant changes in the group of the 5 diabetic patients receiving epidural injections. On the other end, the average peak and mean values were enhanced up to 3 mmol/l above baseline two days after the infiltration in the groups of the 4 diabetic patients infiltrated intra-articular. The mean urinary excretion of the steroid was about ten times higher in the intra-articular versus epidural group: 7000 ng/ml versus 700 ng/ml. Looking at each individual there were marked differences especially after intra-articular injections. CONCLUSION: This is the first study to show that a single epidural steroid injection of 80 mg depot methylprednisolone had no effect on the glycemic control in diabetic patients. The absence of glycemic control changes correlated well with the very low urinary excretion of the drug after epidural injection. Trial registration NCT01420497.

Gerdy tubercle osteotomy in surgical approach of posterolateral corner of the knee.

Posterolateral corner (PLC) injuries of the knee are uncommon injury patterns that may result in significant degrees of functional disability. When surgery is necessary to address this injury a good knowledge of anatomy and a good surgical exposure is the mainstay. This report reviews the complex anatomy of the posterolateral corner (PLC) of knee and describes the osteotomy of Gerdy tubercle as a technical variant to approach this anatomical region. This surgical step allowing a good mobilisation of the multiple layers of ilio-tibial tract from distal to proximal makes an excellent exposure of the PLC structures with absence of morbidity.

Programa d'introducció al dret espanyol per a estudiants d'intercanvi

El projecte "Programa d'introducció al dret espanyol per a estudiants d'intercanvi" s'ha dut a terme a la Facultat de dret de la Universitat de Barcelona des del mes de juny de 2007 al mes de setembre de 2008. Ha consistit en iniciar l’esmentat programa que suposava, pels estudiants d’intercanvi sol·licitants, la consecució d’un Diploma d’Introducció al Dret espanyol, expedit per la Facultat de Dret de la UB, a banda del reconeixement dels crèdits cursats a Barcelona. L’objectiu va ser proposar canvis en el plantejament curricular, en concret la posada en marxa de les assignatures del Diploma: Introducció al Dret Privat, Introducció al Dret públic, Introducció al sistema processal espanyol, i Bases del sistema legal espanyol. Com a tasca prèvia que havia de garnatir l’èxit es va fer una difusió del programa a les universitats d’origen i es va articular un sistema d’acollida als estudiants que es va demostrar molt útil al principi de curs per a informacions diverses, però que després va ser infrautilitzat. Pel que fa a les assignatures, es van plantejar com un anàlisi dels trets fonamentals i diferencials del nostre dret, utilitzant elements de comparació amb els ordenaments dels països dels alumnes, però sense fer un exercici estricte de dret comparat. La taxa de rediment va ser alta – 75% - però es va detectar un problema, la insuficient preparació idomàtica, que depassa l’organització del programa. També es va considerar un repte pedagògic important: la heterogeneïtat dels estudiants tant en la seva formació jurídica prèvia –assignatures cursades en la seva Universitat-, com en relació al sistema legal del país del qual provenien, en relació al sistema espanyol. Per aquest motiu, el plantejament del curs i els materials a utilitzar va dependre en bona mesura del conjunt del grup al qual es va dirigr cada assignatura en concret.

La negociación colectiva europea: vías jurídicas potenciales para su encauzamiento

El Tractat de Funcionament de la Unió Europea, defineix com a objectius de la pròpia Unió i els Estats membres, el foment de l'ocupació, la millora de les condicions de vida i de treball, una protecció social adequada, el diàleg social com a mitjà per assolir un nivell d'ocupació elevat i durador, així com la lluita contra les exclusions des del respecte a les pràctiques nacionals. Per això sorgeix la necessitat d'articular unes relacions laborals que a travès de la negociació facin possible assolir aquests objectius. Les relacions laborals europees han experimentat un important desenvolupament a partir del Protocol Social del Tractat de Maastricht. Aquest treball pretén analitzar i aprofundir la importància de la negociació europea com a mitjà per assolir una pau social i un fort desenvolupament econòmic que faci possible millorar les condicions de vida i de treball de treballadors i empresaris; per això, estudiarem el paper dels interlocutors socials, cridats a participar en la política social, les directives de regulació dels comitès d'empresa europeus i altres aspectes de la negociació, així mateix és significatiu posar de relleu l'opinió dels Comitès Econòmics i Socials, organitzacions empresarials i sindicals a les quals s'ha convidat a participar en aquest estudi a travès d'un qüestionari que es detallarà al final. Analitzarem si la negociació col.lectiva, és un bon instrument per aconseguir l'harmonització de dos objectius fonamentals per al desenvolupament econòmic: mantenir la competitivitat de l'economia de la Unió Europea i l'enfortiment de la cohesió social a través de l'ocupació.

Octacalcium Phosphate (OCP) Crystals Induce Synovial Inflammation and Cartilage

Introduction: The presence of intra-articular basic calcium phosphate (BCP) crystals, including OCP, carbonated-apatite, hydroxyapatite and tricalcium phosphate crystals, is associated with severe osteoarthritis and destructive arthropathies such as Milwaukee shoulder. Although BCP crystals displayed, in vitro, mitogenic, anabolic and catabolic responses, their intra-articular effect was never assessed.Objective: To determine the effects of OCP crystals in joints in vivo.Methods: OCP crystals (200 ug in 20 ml PBS) were injected into the right knee joint (the contra-lateral knee joint injected with 20 ul of PBS serving as a control) of wild-type mice treated or not by the IL1R antagonist Anakinra or mice deficient for the inflammasome proteins ASC and NALP3. 4 days and 17 days after crystal injection, mice were sacrificed and knee joints dissected. Histological scoring for synovial inflammation and characterisation of macrophages, neutrophils and T cells were performed. Technetium (Tc) uptake was measured at 6h, 1 and 4 days after OCP injection. Cartilage degradation was evaluated by Safranin O staining and VDIPEN immunohistochemistry. Intra-articular localisation of injected OCP crystals was evidenced by Von Kossa staining.Results: The intra-articular localisation of injected OCP crystals was evidenced by Von Kossa staining performed on non-decalcified samples embedded in methyl-metacrylate. Injection of OCP crystals into knee joints led at day 4 to an inflammatory response with intense macrophage staining and also some neutrophil recruitment in the synovial membrane. This synovitis was not accompanied by increased Tc uptake into the knee joint, Tc uptake being similar in OCP crystal injected knee or control knee at all time points investigated (6h, 1 day, 4 days). The histological modifications persisted over 17 days, with an additional fibrosis evidenced at this later time-point. The OCP crystal-induced synovitis was totally IL-1a and IL-1 independent as shown by the absence of inhibitory effects of anakinra injected into wild-type mice. Accordingly, OCP crystal-induced synovitis was similar in ASC-/- and NALP3-/- mice as no alterations of inflammation were demonstrated between these mice groups. Concerning cartilage matrix degradation, OCP crystals induced a strong breakdown of proteoglycans 4 and 17 days after injection, as measured by loss of red staining from Safranin O-stained sections of cartilage surfaces. In addition, we also measured advanced cartilage matrix destruction mediated by MMPs, as evidenced by VDIPEN staining of cartilage. OCP-mediated cartilage degradation was similar in all experimental conditions tested (WT+Anakinra, or ASC or NALP3 deficient mice).Conclusion: These data indicate in vivo that the intra-articular presence of OCP crystals is associated with cartilage destruction along with synovial inflammation. This is an interesting and new model of destructive arthropathy related to BCP crystals which will allow to assess new therapies in this disease.

Influencia del diseño de alta flexión, con conservación del LCP, en el rango de movimiento tras la implantación de una prótesis total de rodilla

Els nous implants de genoll pretenen millorar la flexió màxima aconseguida amb els implants convencionals. El nostre estudi pretén demostrar que els pacients intervinguts quirúrgicament, per a la implantació d’una artroplàstia total de genoll d’alta flexió, són capaços d’aconseguir un balanç articular i una flexió màxima superior a l’aconseguida pels pacients tractats amb el model convencional. La flexió màxima post-operatòria, a l’any de la intervenció, va ser 13º major en el grup de pacients portadors d’un implant d’alta flexió, respecte al grup de pacients portadors d’un implant convencional. (P & 0,05).

Revisió dels resultats de les fractures diafisàries de tíbia

Estudi d’avaluació dels resultats del tractament de fractures diafisàries de tíbia mitjançant la tècnica quirúrgica d’enclavat endomedul•lar fresat i bloquejat, amb un seguiment mig de 14 mesos. Els criteris d’inclusió han estat les fractures tancades i obertes, segons la Classificació de la AO i la Classificació de Gustilo-Anderson per les fractures obertes, excloent fractures amb traç articular o afectació metafisària. Es tracta d’un estudi retrospectiu de totes les històries clíniques, realitzant una valoració radiològica pre i postquirúrgica. Posteriorment s’ha realitzat una valoració clínica mitjançant l’escala de Karlström i Olerud. Finalment, s’ha dut a terme una revisió actualitzada de la literatura.

Resultados de la artroplastia de cadera tras fracaso de la osteosíntesis en fracturas pertrocantéreas

La osteosíntesis mediante tornillo dinámico de cadera (DHS) está ampliamente aceptada como tratamiento de las fracturas intertrocantéreas del fémur proximal. El fracaso de este tipo de osteosíntesis suele deberse a la protrusión superior del tornillo (cut out) produciéndose una alteración de la función articular y dolor en el miembro afecto. La extracción de la cabeza y el fragmento de cuello femoral y la sustitución por una artroplastia de cadera resulta un procedimiento de rescate que en pacientes mayores proporciona una deambulación precoz y mejoría de sus molestias.

Multi-segment foot kinematics after total ankle replacement and ankle arthrodesis during relatively long-distance gait.

This study aimed to investigate the influence of ankle osteoarthritis (AOA) treatments, i.e., ankle arthrodesis (AA) and total ankle replacement (TAR), on the kinematics of multi-segment foot and ankle complex during relatively long-distance gait. Forty-five subjects in four groups (AOA, AA, TAR, and control) were equipped with a wearable system consisting of inertial sensors installed on the tibia, calcaneus, and medial metatarsals. The subjects walked 50-m twice while the system measured the kinematic parameters of their multi-segment foot: the range of motion of joints between tibia, calcaneus, and medial metatarsals in three anatomical planes, and the peaks of angular velocity of these segments in the sagittal plane. These parameters were then compared among the four groups. It was observed that the range of motion and peak of angular velocities generally improved after TAR and were similar to the control subjects. However, unlike AOA and TAR, AA imposed impairments in the range of motion in the coronal plane for both the tibia-calcaneus and tibia-metatarsals joints. In general, the kinematic parameters showed significant correlation with established clinical scales (FFI and AOFAS), which shows their convergent validity. Based on the kinematic parameters of multi-segment foot during 50-m gait, this study showed significant improvements in foot mobility after TAR, but several significant impairments remained after AA.

Multilevel oblique corpectomy for cervical spondylotic myelopathy preserves segmental motion.

PURPOSE: To document the neurological outcome, spinal alignment and segmental range of movement after oblique cervical corpectomy (OCC) for cervical compressive myelopathy. METHODS: This retrospective study included 109 patients--93 with cervical spondylotic myelopathy and 16 with ossified posterior longitudinal ligament in whom spinal curvature and range of segmental movements were assessed on neutral and dynamic cervical radiographs. Neurological function was measured by Nurick's grade and modified Japanese Orthopedic Association (JOA) scores. Eighty-eight patients (81%) underwent either a single- or two-level corpectomy; the remaining (19%) undergoing three- or four-level corpectomies. The average duration of follow-up was 30.52 months. RESULTS: The Nurick's grade and the JOA scores showed statistically significant improvements after surgery (p < 0.001). The mean postoperative segmental angle in the neutral position straightened by 4.7 ± 6.5°. The residual segmental range of movement for a single-level corpectomy was 16.7° (59.7% of the preoperative value), for two-level corpectomy it was 20.0° (67.2%) and for three-level corpectomies it was 22.9° (74.3%). 63% of patients with lordotic spines continued to have lordosis postoperatively while only one became kyphotic without clinical worsening. Four patients with preoperative kyphotic spines showed no change in spine curvature. None developed spinal instability. CONCLUSIONS: The OCC preserves segmental motion in the short-term, however, the tendency towards straightening of the spine, albeit without clinical worsening, warrants serial follow-up imaging to determine whether this motion preservation is long lasting.

Artrosi de genoll a l’ Atenció Primària. Utilitat de l’ ecografia en el seu maneig i seguiment

L’ artrosi de genoll es una de les malalties reumatològiques mes freqüents a l’Atenció Primària Objectiu. Prevalença de sinovitis Material i mètodes. Estudi transversal descriptiu. Resultats. 19 pacients, promig d’edat de 59,8 anys . L’estudi ecogràfic es va trobar vessament articular en 17 pacients (89.4%) i hipertrofia sinovial en 10 (52,6%) . Entre pacients amb i sense vessament existeixen diferencies significatives en el temps d’evolució i el qüestionari Lequesne. Conclusions. L’ecografia articular és una eina eficaç. La malaltia artròsica no es un procés purament degeneratiu, sinó que existeixen signes inflamatoris.

La leflunomida, una alternativa válida para el tratamiento de la uveítis crónica anterior asociada a la Artritis Idiopática Juvenil

Donada la manca de consens davant el tractament de la uveítis crònica anterior (UCA) associada a la artritis idiopàtica juvenil (AIJ), aquest treball té com a objectiu valorar la possible eficàcia de la leflunomida (LFN) en aquesta malaltia. Per a això es va valorar la resposta al tractament de forma retrospectiva de 13 pacients amb UCA associada a AIJ de la cohort de 417 pacients de l'Hospital Universitari Vall d´Hebron. Els resultats obtinguts suggereixen que la LFN pot ser una alternativa vàlida en pacients amb AIJ no només com a tractament de l'afectació articular sinó també de l'afectació ocular.