Systematic evaluation of risk factors for diagnostic delay in inflammatory bowel

Aim: The diagnosis of inflammatory bowel disease (IBD), comprising Crohn's disease (CD) and ulcerative colitis (UC), continues to present difficulties due to unspecific symptoms and limited test accuracies. We aimed to determine the diagnostic delay (time from first symptoms to IBD diagnosis) and to identify associated risk factors in a national cohort in Switzerland.¦Materials and Methods: A total of 1,591 IBD patients (932 CD, 625 UC, 34 indeterminate colitis) from the Swiss IBD cohort study (SIBDCS) were evaluated. The SIBDCS collects data on a large sample of IBD patients from hospitals and private practice across Switzerland through physician and patient questionnaires. The primary outcome measure was the diagnostic delay.¦Results: Diagnostic delay in CD patients was significantly longer compared to UC patients (median 9 vs. 4 months, P < 0.001). Seventy-five percent of CD patients were diagnosed within 24 months compared to 12 months for UC and 6 months for IC patients. Multivariate logistic regression identified age <40 years at diagnosis (OR 2.15, P = 0.010) and ileal disease (OR 1.69, P = 0.025) as independent risk factors for long diagnostic delay in CD (>24 months). A trend for long diagnostic delay (>12 months) was associated with NSAID intake (OR 1.75, P = 0.093) and male gender (OR 0.59, P = 0.079) in UC patients.¦Conclusions: Whereas the median delay for diagnosing CD, UC, and IC seems to be acceptable, there exists a long delay in a considerable proportion of CD patients. More public awareness work needs to be done in order to reduce patient's and doctor's delay in this target population.

The distribution of Biomphalaria spp. in different habitats in relation to physical, biological, water contact and cognitive factors in a rural area in Minas Gerais, Brazil

A total of 256 sites in 11 habitats were surveyed for Biomphalaria in Melquiades rural area (State of Minas Gerais) in August and November 1999 and in March 2000. Of the 1,780 Biomphalaria collected, 1,721 (96.7%) were B. glabrata and 59 (3.3%) B. straminea. Snails were found in all habitats except in wells, with the largest mean numbers in tanks, seepage ponds and canals, and the smallest numbers in springs, rice fields and fishponds. People's knowledge of the occurrence of Biomphalaria at the collection sites and the presence of Biomphalaria ova were strongly correlated with the occurrence of snails, and distance between houses and collection sites, as well as water velocity were inversely correlated with Biomphalaria occurrence (p < 0.001). The strongest predictor o f Biomphalaria occurrence was the presence of tilapia fish in fishponds. Fourteen Biomphalaria (0.8% of all snails) found at 6 sites were infected with Schistosoma mansoni. Suggestions are made for the utilization of local people's knowledge in snail surveys and further studies are recommended on the possible use of tilapia for biological control of Biomphalaria in fishponds, as well as modeling of S. mansoni transmission and reinfection.

Descripció i anàlisi dels factors protectors d’adolescents en la prevenció del delicte: el perfil de l’adolescent desistent i les competències emocionals associades

En els darrers anys, ha augmentat l’interès per l’estudi de la prevenció i la protecció de la delinqüència juvenil. En aquest context els conceptes vinculats són els de desistiment i resiliència. L’objectiu principal d’aquest estudi és aprofundir en el concepte de desistiment i els factors de protecció, primer en el pla teòric i després en l’àmbit empíric. L’estudi consta de dues parts: la primera descriptiu el perfil del menor desistent a la Direcció General de Justícia Juvenil, i la segona mostra enquestes en què s’avaluen les dimensions de la competència emocional en un grup d’adolescents infractors. A partir d’una mostra de 288 adolescents infractors, 86 reincidents i 202 desistents, de les comarques del Baix Llobregat, Garraf, Alt Penedès i d’alguns municipis de l’Anoia, s’analitzen les diferències sociodemogràfiques, criminològiques i de recorregut educatiu fet a la Direcció General de Justícia Juvenil. A continuació, participen de l’estudi per enquesta una mostra accidental de 101 adolescents, 45 reincidents i 56 desistents, procedents dels programes de mediació, medi obert i internament. Els adolescents desistents en el delicte obtenen puntuacions superiors als reincidents, diferències que són estadísticament significatives en la dimensió de competència social i en la puntuació total de competència emocional.

Risk factors for repetitive ileocolic resection in patients with Crohn's disease: results of an observational cohort study.

BACKGROUND: Surgical recurrence rates among patients with Crohn's disease with ileocolic resection (ICR) remain high, and factors predicting surgical recurrence remain controversial. We aimed to identify risk and protective factors for repetitive ICRs among patients with Crohn's disease in a large cohort of patients. METHODS: Data on 305 patients after first ICR were retrieved from our cross-sectional and prospective database (median follow-up: 15 yr [0-52 yr]). Data were compared between patients with 1 (ICR = 1, n = 225) or more than 1 (ICR >1, n = 80) resection. Clinical phenotypes were classified according to the Montreal Classification. Gender, family history of inflammatory bowel disease, smoking status, type of surgery, immunomodulator, and biological therapy before, parallel to and after first ICR were analyzed. RESULTS: The mean duration from diagnosis until first ICR did not differ significantly between the groups, being 5.93 ± 7.65 years in the ICR = 1 group and 5.36 ± 6.35 years in the ICR >1 group (P = 0.05). Mean time to second ICR was 6.7 ± 5.74 years. In the multivariate logistic regression analysis, ileal disease location (odds ratio [OR], 2.42; 95% confidence interval [CI], 1.02-5.78; P = 0.05) was a significant risk factor. A therapy with immunomodulators at time of or within 1 year after first ICR (OR, 0.23; 95% CI, 0.09-0.63; P < 0.01) was a protective factor. Neither smoking (OR, 1.16; 95% CI, 0.66-2.06) nor gender (male OR, 0.85; 95% CI, 0.51-1.42) or family history (OR, 1.68; 95% CI, 0.84-3.36) had a significant impact on surgical recurrence. CONCLUSIONS: Immunomodulators have a protective impact regarding surgical recurrence after ICR. In contrast, ileal disease location constitutes a significant risk factor for a second ICR.

Candidiasis Peritoneal: prevalença i factors de risc. Estudi preliminar

Introducció: Un cultiu positiu de líquid peritoneal per a Càndida spp amb clínica associada, és diagnòstic de Candidiasis Peritoneal (CP). Objetius: L’objectiu primari és coneixer la prevalença de CP. Com objectius secundaris coneixer els possibles factors de risc. Tipus d’estudi: Prospectiu, observacional. Mètodes: S’agafa una mostra de 74 pacients amb diagnòstic de peritonitis (2007-2010). Durant la cirugía s’aspira líquid peritoneal lliure i és conrea. Resultats i conclusions: La prevalença va ser del 17.6% (46.15% C. albicans). L’ afectació del tracte gastro-intestinal-superior (OR 6.554) i l’aparició de fallada cardio-vascular durant la cirugia (OR 5.827), són factors de risc per a desenvolupar-la. És estudi preliminar.

Estudi comparatiu de combinacions de dosis fixes enfront a dosis lliures en el control de la tensió arterial, factors que determinen el seu ús i impacte assistencial sanitari

Es tracta d’un estudi de cohorts prospectiu històric que pretén comparar l’ús de combinacions de dosis lliures enfront a les combinacions de dosis fixes en el control de la tensió arterial pel que fa a eficàcia i assoliment dels objectius terapèutics per al tractament d’aquesta patologia tan prevalent a les societats desenvolupades, així com comparar l’impacte econòmico-sanitari que comporten una i altra pel que fa a número de visites mèdiques, d’infermeria i número d’analítiques que es requereixen en cada estratègia. L’estudi també pretén analitzar els factors que determinen l’ús d’unes o altres en el tractament de la hipertensió arterial.

Factors pronòstics en pacients amb carcinoma de bufeta localment avançat tractats amb quimioteràpia neoadjuvant

Introducció En pacients amb carcinoma de bufeta localment avançat, la quimioteràpia neoadjuvant ha demostrat un benefici modest a la supervivència. No obstant això encara no s'ha identificat el subgrup de pacients que obtindria un major benefici Objectius Determinar la supervivència en pacients i analitzar els factors pronòstic. Material i mètodes Es van analitzar retrospectivament 112 pacients. Es correlacionar els factors clínics i patològics amb la supervivencia. Resultats La supervivència global a 5 anys va ser de 45%. La hidronefrosi,l'estadi clínic, la resecció quirúrgica completa, l'afectació ganglionar limfàtica, ganglis ressecats& 7, l'estadi patològic i la invasió limfovascular van ser significatius en l'anàlisi univariada. Conclusions L'estadi patològic i la resecció de més de 7 ganglis limfàtics apareixen com a factors pronòstics independents de supervivencia.

Nematode Infections Are Risk Factors for Staphylococcal Infection in Children

Nematode infection may be a risk factor for pyogenic liver abscess in children and we hypothesized that the immunomodulation induced by those parasites would be a risk factor for any staphylococcal infection in children. The present study was designed to compare, within the same hospital, the frequency of intestinal nematodes and Toxocara infection in children with and without staphylococcal infections. From October 1997 to February 1998, 80 children with staphylococcal infection and 110 children with other diseases were submitted to fecal examination, serology for Toxocara sp., evaluation of plasma immunoglobulin levels, and eosinophil counts. Mean age, gender distribution, birthplace, and socioeconomic conditions did not differ significantly between the two groups. Frequency of intestinal nematodes and positive serology for Toxocara, were remarkably higher in children with staphylococcal infections than in the non-staphylococcal group. There was a significant correlation between intestinal nematodes or Toxocara infection and staphylococcal infection in children, reinforced by higher eosinophil counts and higher IgE levels in these children than in the control group. One possible explanation for this association would be the enhancement of bacterial infection by the immunomodulation induced by helminth infections, due to strong activation of the Th2 subset of lymphocytes by antigens from larvae and adult worms.

In Bacillus subtilis W23, the duet sigmaXsigmaM, two sigma factors of the extracytoplasmic function subfamily, are required for septum and wall synthesis under batch culture conditions.

The synthesis of poly(RboP), the main Bacillus subtilis W23 teichoic acid, is encoded by tarDF-tarABIJKL operons, the latter being controlled by two promoters designated PtarA-int and PtarA-ext. Analysis by lacZ fusions reveals that PtarA-int activity exhibits sharp increases at the beginning and end of the transition between exponential and stationary growth phase. As confirmed by mRNA quantification, these increases are mediated by ECF sigma factors sigmaX and sigmaM respectively. In liquid media, strain W23 sigX sigM double mutants experience serious difficulties in the transition and stationary growth phases. Inactivation of sigmaX- and sigmaM-controlled regulons, which precludes transcription from PtarA-int, leads to (i) delays in chromosome segregation and septation and (ii) a transient loss of up to 30% of the culture OD or lysis. However, specific inactivation of PtarA-int, leading mainly to a shortage of poly(RboP), does not affect growth while, nevertheless, interfering with normal septation, as revealed by electron microscopy. The different sigM transcription in strains W23 and 168 is discussed. In W23, expression of tarA and sigM, which is shown to control divIC, is inversely correlated with growth rate, suggesting that the sigM regulon is involved in the control of cell division.

Older People in Ireland A Profile of Health Status, Lifestyle and Socio-Economic Factors from SLÃÅN

Click here to download PDF

Factors pronòstics de la hepatitis alcohòlica greu

La hepatitis alcohòlica (HAA) greu s’associa a una mortalitat precoç elevada. En els darrers anys s’han identificat nombrosos marcadors clínics i analítics que permeten valorar el pronòstic de la malaltia i en base als mateixos s’han elaborat diversos índexs pronòstics. L’objectiu del treball va ser identificar els factors pronòstics associats a la mortalitat de l’HAA i avaluar els diferents índexs pronòstics. Així, es varen estudiar de forma retrospectiva 66 episodis d’HAA greu que van ingressar a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona des de gener del 2000 fins al desembre del 2008.

Interrupcions en el procés de la rehabilitació en pacients ancians ingressats en una unitat de convalescència geriàtrica: factors associats i conseqüències

Objectius: Determinar la prevalença, causes i conseqüències de la interrupció de la rehabilitació (IR) en pacients ingressats en una unitat de convalescència geriàtrica. Mètode: S’ha realitzat un estudi prospectiu d’una cohort de 300 pacients ingressats consecutivament en una unitat de convalescència per a avaluació integral i rehabilitació durant 10 mesos. IR s’ha definit com la interrupció del programa de rehabilitació estàndard durant &3 dies consecutius degut a una causa mèdica, cognitiva o afectiva. S’han registrat possibles factors que podien relacionar-se amb interrupció de la rehabilitació, recollits en el procés de l’avaluació geriàtrica integral feta al moment d’ingrés a la unitat. Aquests factors són: edat, sexe, situació funcional prèvia a l’ingrés actual (puntuació en els índex de Lawton i Barthel), presència de síndromes geriàtriques (úlceres per pressió, desnutrició, restrenyiment, incontinència esfinteriana, polifarmàcia, immobilitat i confusió mental), capacitat funcional en el moment d’ingrés i alta de la unitat (puntuació en Índex de Barthel), funció cognitiva (mesurat amb el MMSE de Folstein), depressió (mesurat amb el GDS-Yesavage 15) i comorbiditat (mesurat amb l’Índex de Charlson). S’ha analitzat l’eficiència del procés rehabilitador (guany en punts en Índex de Barthel per dia d’estada a la unitat) i la destinació d’alta. Resultats: Han presentat IR 54 (22%) dels 247 pacients que han iniciat el programa. Les principals causes d’interrupció han estat infecció aguda (35%), agudització de patologia crònica (22%) i confusió (18%). En l’anàlisi univariant les variables significativament relacionades amb la interrupció de la rehabilitació són: la presència d’úlceres per pressió (38,9% vs 15,0%; p&0,001), de desnutrició (63,0% vs 44,0%; p&0,02), d’incontinència urinària (59,3% vs 27,5%; p&0,001), d’immobilitat (33,3% vs 9,8%; p&0,001), de confusió (22,2% vs 10,4%; p&0,03) i la puntuació baixa en l’índex de Barthel en el moment de l’ingrés (26,7+/-15,3 vs 30,1+/-19,7; p&0,001). En l’anàlisi multivariant, només han resultat significatives la presència d’incontinència i d’úlceres per pressió al moment d’ingrés a la unitat. L’eficiència rehabilitadora en el grup IR ha estat de 0,1 ± 0,9, i de 0,8 ± 0,7 en els restants (p&0.001). Només 24% dels pacients del grup IR han sigut donats d’alta a domicili, comparat amb el 82% del grup no IR (p&0.001). Conclusions: IR és freqüent en malalts ingressats per a rehabilitació geriàtrica i es relaciona amb pobre eficiència rehabilitadora i menor freqüència d’alta a domicili. Pacients amb incontinència o úlceres per pressió al moment d’ingrés a la unitat s’ha vist que tenen més possibilitats d’interrompre la rehabilitació i podrien beneficiar-se d’un seguiment proper abans i durant la rehabilitació.

Risk Factors for Anal Cancer in Persons Infected With HIV: A Nested Case-Control Study in the Swiss HIV Cohort Study.

Although persons infected with human immunodeficiency virus (HIV), particularly men who have sex with men, are at excess risk for anal cancer, it has been difficult to disentangle the influences of anal exposure to human papillomavirus (HPV) infection, immunodeficiency, and combined antiretroviral therapy. A case-control study that included 59 anal cancer cases and 295 individually matched controls was nested in the Swiss HIV Cohort Study (1988-2011). In a subset of 41 cases and 114 controls, HPV antibodies were tested. A majority of anal cancer cases (73%) were men who have sex with men. Current smoking was significantly associated with anal cancer (odds ratio (OR) = 2.59, 95% confidence interval (CI): 1.25, 5.34), as were antibodies against L1 (OR = 4.52, 95% CI: 2.00, 10.20) and E6 (OR = â^?, 95% CI: 4.64, â^?) of HPV16, as well as low CD4+ cell counts, whether measured at nadir (OR per 100-cell/μL decrease = 1.53, 95% CI: 1.18, 2.00) or at cancer diagnosis (OR per 100-cell/μL decrease = 1.24, 95% CI: 1.08, 1.42). However, the influence of CD4+ cell counts appeared to be strongest 6-7 years prior to anal cancer diagnosis (OR for <200 vs. â0/00¥500 cells/μL = 14.0, 95% CI: 3.85, 50.9). Smoking cessation and avoidance of even moderate levels of immunosuppression appear to be important in reducing long-term anal cancer risks.

Vasoactive intestinal peptide, pituitary adenylate cyclase-activating peptide, and noradrenaline induce the transcription factors CCAAT/enhancer binding protein (C/EBP)-beta and C/EBP delta in mouse cortical astrocytes: involvement in cAMP-regulated glycogen metabolism.

We have described previously a transcription-dependent induction of glycogen resynthesis by the vasoactive intestinal peptide (VIP) or noradrenaline (NA) in astrocytes, which is mediated by cAMP. Because it has been postulated that the cAMP-mediated regulation of energy balance in hepatocytes and adipocytes is channeled at least in part through the CCAAT/enhancer binding protein (C/EBP) family of transcription factors, we tested the hypothesis that C/EBP isoforms could be expressed in mouse cortical astrocytes and that their level of expression could be regulated by VIP, by the VIP-related neuropeptide pituitary adenylate cyclase-activating peptide (PACAP), or by NA. We report in this study that in these cells, C/EBP beta and C/EBP delta are induced by VIP, PACAP, or NA via the cAMP second-messenger pathway. Induction of C/EBP beta and -delta mRNA by VIP occurs in the presence of a protein synthesis inhibitor. Thus, c/ebp beta and c/ebp delta behave as cAMP-inducible immediate-early genes in astrocytes. Moreover, transfection of astrocytes with expression vectors selectively producing the transcriptionally active form of C/EBP beta, termed liver-enriched transcriptional activator protein, or C/EBP delta enhance the glycogen resynthesis elicited by NA, whereas an expression vector producing the transcriptionally inactive form of C/EBP beta, termed liver-enriched transcriptional inhibitory protein, reduces this resynthesis. These results support the idea that C/EBP beta and -delta regulate gene expression of energy metabolism-related enzymes in astrocytes.

Role of genetic and social factors in modulating the efficiency of division of labour in social insects

Summary : Division of labour is one of the most fascinating aspects of social insects. The efficient allocation of individuals to a multitude of different tasks requires a dynamic adjustment in response to the demands of a changing environment. A considerable number of theoretical models have focussed on identifying the mechanisms allowing colonies to perform efficient task allocation. The large majority of these models are built on the observation that individuals in a colony vary in their propensity (response threshold) to perform different tasks. Since individuals with a low threshold for a given task stimulus are more likely to perform that task than individuals with a high threshold, infra-colony variation in individual thresholds results in colony division of labour. These theoretical models suggest that variation in individual thresholds is affected by the within-colony genetic diversity. However, the models have not considered the genetic architecture underlying the individual response thresholds. This is important because a better understanding of division of labour requires determining how genotypic variation relates to differences in infra-colony response threshold distributions. In this thesis, we investigated the combined influence on task allocation efficiency of both, the within-colony genetic variability (stemming from variation in the number of matings by queens) and the number of genes underlying the response thresholds. We used an agent-based simulator to model a situation where workers in a colony had to perform either a regulatory task (where the amount of a given food item in the colony had to be maintained within predefined bounds) or a foraging task (where the quantity of a second type of food item collected had to be the highest possible). The performance of colonies was a function of workers being able to perform both tasks efficiently. To study the effect of within-colony genetic diversity, we compared the performance of colonies with queens mated with varying number of males. On the other hand, the influence of genetic architecture was investigated by varying the number of loci underlying the response threshold of the foraging and regulatory tasks. Artificial evolution was used to evolve the allelic values underlying the tasks thresholds. The results revealed that multiple matings always translated into higher colony performance, whatever the number of loci encoding the thresholds of the regulatory and foraging tasks. However, the beneficial effect of additional matings was particularly important when the genetic architecture of queens comprised one or few genes for the foraging task's threshold. By contrast, higher number of genes encoding the foraging task reduced colony performance with the detrimental effect being stronger when queens had mated with several males. Finally, the number of genes determining the threshold for the regulatory task only had a minor but incremental effect on colony performance. Overall, our numerical experiments indicate the importance of considering the effects of queen mating frequency, genetic architecture underlying task thresholds and the type of task performed when investigating the factors regulating the efficiency of division of labour in social insects. In this thesis we also investigate the task allocation efficiency of response threshold models and compare them with neural networks. While response threshold models are widely used amongst theoretical biologists interested in division of labour in social insects, our simulation reveals that they perform poorly compared to a neural network model. A major shortcoming of response thresholds is that they fail at one of the most crucial requirement of division of labour, the ability of individuals in a colony to efficiently switch between tasks under varying environmental conditions. Moreover, the intrinsic properties of the threshold models are that they lead to a large proportion of idle workers. Our results highlight these limitations of the response threshold models and provide an adequate substitute. Altogether, the experiments presented in this thesis provide novel contributions to the understanding of how division of labour in social insects is influenced by queen mating frequency and genetic architecture underlying worker task thresholds. Moreover, the thesis also provides a novel model of the mechanisms underlying worker task allocation that maybe more generally applicable than the widely used response threshold models. Resumé : La répartition du travail est l'un des aspects les plus fascinants des insectes vivant en société. Une allocation efficace de la multitude de différentes tâches entre individus demande un ajustement dynamique afin de répondre aux exigences d'un environnement en constant changement. Un nombre considérable de modèles théoriques se sont attachés à identifier les mécanismes permettant aux colonies d'effectuer une allocation efficace des tâches. La grande majorité des ces modèles sont basés sur le constat que les individus d'une même colonie diffèrent dans leur propension (inclination à répondre) à effectuer différentes tâches. Etant donné que les individus possédant un faible seuil de réponse à un stimulus associé à une tâche donnée sont plus disposés à effectuer cette dernière que les individus possédant un seuil élevé, les différences de seuils parmi les individus vivant au sein d'une même colonie mènent à une certaine répartition du travail. Ces modèles théoriques suggèrent que la variation des seuils des individus est affectée par la diversité génétique propre à la colonie. Cependant, ces modèles ne considèrent pas la structure génétique qui est à la base des seuils de réponse individuels. Ceci est très important car une meilleure compréhension de la répartition du travail requière de déterminer de quelle manière les variations génotypiques sont associées aux différentes distributions de seuils de réponse à l'intérieur d'une même colonie. Dans le cadre de cette thèse, nous étudions l'influence combinée de la variabilité génétique d'une colonie (qui prend son origine dans la variation du nombre d'accouplements des reines) avec le nombre de gènes supportant les seuils de réponse, vis-à-vis de la performance de l'allocation des tâches. Nous avons utilisé un simulateur basé sur des agents pour modéliser une situation où les travailleurs d'une colonie devaient accomplir une tâche de régulation (1a quantité d'une nourriture donnée doit être maintenue à l'intérieur d'un certain intervalle) ou une tâche de recherche de nourriture (la quantité d'une certaine nourriture doit être accumulée autant que possible). Dans ce contexte, 'efficacité des colonies tient en partie des travailleurs qui sont capable d'effectuer les deux tâches de manière efficace. Pour étudier l'effet de la diversité génétique d'une colonie, nous comparons l'efficacité des colonies possédant des reines qui s'accouplent avec un nombre variant de mâles. D'autre part, l'influence de la structure génétique a été étudiée en variant le nombre de loci à la base du seuil de réponse des deux tâches de régulation et de recherche de nourriture. Une évolution artificielle a été réalisée pour évoluer les valeurs alléliques qui sont à l'origine de ces seuils de réponse. Les résultats ont révélé que de nombreux accouplements se traduisaient toujours en une plus grande performance de la colonie, quelque soit le nombre de loci encodant les seuils des tâches de régulation et de recherche de nourriture. Cependant, les effets bénéfiques d'accouplements additionnels ont été particulièrement important lorsque la structure génétique des reines comprenait un ou quelques gènes pour le seuil de réponse pour la tâche de recherche de nourriture. D'autre part, un nombre plus élevé de gènes encodant la tâche de recherche de nourriture a diminué la performance de la colonie avec un effet nuisible d'autant plus fort lorsque les reines s'accouplent avec plusieurs mâles. Finalement, le nombre de gènes déterminant le seuil pour la tâche de régulation eu seulement un effet mineur mais incrémental sur la performance de la colonie. Pour conclure, nos expériences numériques révèlent l'importance de considérer les effets associés à la fréquence d'accouplement des reines, à la structure génétique qui est à l'origine des seuils de réponse pour les tâches ainsi qu'au type de tâche effectué au moment d'étudier les facteurs qui régulent l'efficacité de la répartition du travail chez les insectes vivant en communauté. Dans cette thèse, nous étudions l'efficacité de l'allocation des tâches des modèles prenant en compte des seuils de réponses, et les comparons à des réseaux de neurones. Alors que les modèles basés sur des seuils de réponse sont couramment utilisés parmi les biologistes intéressés par la répartition des tâches chez les insectes vivant en société, notre simulation montre qu'ils se révèlent peu efficace comparé à un modèle faisant usage de réseaux de neurones. Un point faible majeur des seuils de réponse est qu'ils échouent sur un point crucial nécessaire à la répartition des tâches, la capacité des individus d'une colonie à commuter efficacement entre des tâches soumises à des conditions environnementales changeantes. De plus, les propriétés intrinsèques des modèles basés sur l'utilisation de seuils conduisent à de larges populations de travailleurs inactifs. Nos résultats mettent en évidence les limites de ces modèles basés sur l'utilisation de seuils et fournissent un substitut adéquat. Ensemble, les expériences présentées dans cette thèse fournissent de nouvelles contributions pour comprendre comment la répartition du travail chez les insectes vivant en société est influencée par la fréquence d'accouplements des reines ainsi que par la structure génétique qui est à l'origine, pour un travailleur, du seuil de réponse pour une tâche. De plus, cette thèse fournit également un nouveau modèle décrivant les mécanismes qui sont à l'origine de l'allocation des tâches entre travailleurs, mécanismes qui peuvent être appliqué de manière plus générale que ceux couramment utilisés et basés sur des seuils de réponse.