995 resultados para Iberian massif
Resumo:
Recientemente, MARTÍN-BLANCO & CARRASCO [Anales Jará Bot. Madrid 58(2): 355. 2001] enmendaban una cita anterior de Delphinium fissum subsp. sordidum de Ciudad Real, pero sin aclarar la identidad de la recolección. Explicaban que la planta -perenne, sin duda- no podía ser identificada como D. pentagynum ni como D. emarginatum subsp nevadense, los dos únicos táxones perennes del género entre los recopilados en Flora iberica [BLANCHÉ & MOLERO in CASTROVIEJO & al. (eds.), Fl. Iber. 1:242-251.1986]. Dudas similares habían sido expresadas anteriormente al atribuir a D. fissum subsp. sordidum una población de Almorchón (Badajoz) finalmente publicadas bajo este nombre [BLANCHÉ, Collect. Bot. {Barcelona) 16(1): 230-231.1985]. Todas estas interpretaciones se deben a la misma causa: las muestras estudiadas no tenían fruto ni, por ende, semillas.
Resumo:
In this paper we analyze the size and habitat partitioning of the vascular floras of five areas of the NE Iberian Peninsula, representing five distinct vegetation belts and three floristic regions: Mediterranean (basal belt), medio-European (submontane and montane belts) and Boreo-Alpine (subalpine and alpine belts). Each area covered over 1000 ha, and was fairly uniform in terms of potential vegetation, bedrock and bioclimate. They excluded large villages and field areas, the landscape being mainly natural or moderately anthropized.
Resumo:
Señalamos la presencia de Calomyxa metallica, Clastoderma debaryanum y Dianema harveyi en diferentes localidades peninsulares. De dichas especies, no indicadas hasta el momento para la flora española, comentamos la corologia, ecologia y caracteres diferenciales.
Resumo:
Paleozoic rocks in the Catalonian Coastal Ranges are in their largestpart affectedby alow-tovery-low grade Hercynian metamorphism. Amphibolite facies conditions are only found in restricted areas such as the southwestern part of the Guilleries massif where upper amphibolite facies conditions are reached. Metamorphic grade increases from top to bottom of the Paleozoic stratigraphic sequence and the metamorphic peak is diachronous, being progressively older in the lower grade metamorphic zones. The isograd pattern, mineral assemblages, mineral chemistry and preserved reaction textures are consistent with a low pressure metamorphism possibly evolving from a previous Barrovian type event. The metamorphic climax in the high grade zone was reached after the seconddeformational phase. Calculatedpeak P-Tconditions are 620-640 OC and around 3.5 Kb . A latter episode of decompression from the maximum conditions to 1-2 Kb, with an associated temperature decrease to 530-550 OC, is recognized. The intrusion of late Hercynian granitoids produced contact metamorphic aureoles where the pyroxene-hornfels facies is locally reached.
Resumo:
The strong influence of the winter North Atlantic Oscillation (NAO) on the total ozone column (TOC) in the Northern Hemisphere has been reported in a number of previous studies. In this study we show that this influence is not restricted to the winter season but is also significant in summer. Especially interesting effects of the summer NAO (SNAO) on the TOC are observed over the eastern Mediterranean region, where a strongly positive SNAO index is related to the creation of a geopotential height-negative anomaly over Greece with maximum amplitude at 200 hPa. Another anomaly was observed west of the Iberian Peninsula with similar effects on the TOC. Analyzing 26 years of Total Ozone Mapping Spectrometer (TOMS) and Ozone Monitoring Instrument (OMI) data from the equator to midlatitudes (60°) in the Northern Hemisphere, we demonstrate that the SNAO accounts for up to 30% of the TOC variability with a strong latitudinal and longitudinal dependence. Additionally, we obtain significant correlations between the NAO index and the thermal tropopause pressure and also with the geopotential heights at 200 and 500 hPa. Finally, some indirect connections between NAO and the TOC through teleconnections are also discussed.
Resumo:
[cat] En els anys 2003 i 2004 una intervenció arqueològica preventiva en el terme de Salàs de Pallars va permetre documentar seixanta estructures excavades al subsòl. La majoria de les estructures foren identificades com a sitges, però també es documentaren cubetes i fosses de diversa funció, algunes utilitzades com a sepultures. L"estudi dels materials recuperats, complementats per datacions radiocarbòniques, indiquen dos períodes cronològics: el bronze inicial i l"etapa ibèrica plena, als quals s"ha d"afegir una única estructura que pertany a començaments de l"Imperi romà. Les dades obtingudes informen sobre les pràctiques de les comunitats agrícoles assentades en el sector meridional de la comarca del Pallars Jussà en tres moments històrics diferents. [eng]In 2003 and 2004 a Preventive Archaeological Excavation was done in the locality of Salàs de Pallars. This allowed to catalogue the sixty structures found in the subsoil. Most of the structures were identified as silos, but we also documented basins and pits with different functions, some used as graves. The study of the recovered materials, supported by a radiocarbon analysis technique, ages this around two chronological periods: the Early Bronze Age and Iberian Period. We must add a third period to classify a single structure that belongs to the Early Roman Empire. The obtained results provide us information about the farming methods used by the communities placed in the southern Region of the Pallars Jussà during the three different historical moments.
Resumo:
Elizabeth Russell sosté que les utopies escrites per dones són més transgressores «perquè desconstrueixen el concepte de perfecció» (2007: 21). En aquesta línia de crítica social i necessitat de reformes, quant al gènere femení, neixen, amb cinc segles de diferència, les dues obres estudiades aquí, Le livre de la cité des dames (1405), de Christine de Pisan, i Herland (1915), de Charlotte Perkins Gilman. Amb notables excepcions com La mística de la feminitat (1965), de Betty Friedan, i El segon sexe (1968), de Simone de Beauvoir, a casa nostra els discursos androcèntrics es ben cuidaren de negar l’entrada d’aires subversius que, per raons òbvies, poguessin esverar aquell àngel de la llar amansit i silenciat, per dir-ho a la manera woolfiana. Charlotte Perkins Gilman arribà per primera vegada a Catalunya i a la península ibèrica el 1982 amb la traducció al català de Montserrat Abelló per a l’editorial La Sal d’El paper de paret groc. En els mateixos anys vuitanta i per a la mateixa editorial Helena Valentí traduí al castellà El país de ellas (1987), obra que el 2002 traslladà al català Jordi Vidal Tubau en una edició a cura d’Eulàlia Lledó que porta per títol Terra d’elles. Poc després, el 1990, La ciutat de les dames, de Christine de Pisan, es pogué llegir en llengua catalana amb una edició i traducció de Mercè Otero per a la col·lecció «Espai de Dones» d’Edicions de l’Eixample. Aquest article presenta la recepció a Catalunya de dos clàssics del gènere de les utopies feministes, La ciutat de les dames (1990), de Christine de Pisan, i Terra d’elles (2002), de Charlotte Perkins Gilman, amb notes sobre la seva difusió al castellà i al gallec.
Resumo:
The Albian amber from Spain presently harbors the greatest number and diversity of amber adult fossil snakeflies (Raphidioptera). Within Baissopteridae, Baissoptera? cretaceoelectrasp. n., from the Peñacerrada I outcrop (Moraza, Burgos), is the first amber inclusion belonging to the family and described from western Eurasia, thus substantially expanding the paleogeographical range of the family formerly known from the Cretaceous of Brazil and eastern Asia. Within the family Mesoraphidiidae, Necroraphidia arcuatagen. et sp. n. and Amarantoraphidia ventolinagen. et sp. n. are described from the El Soplao outcrop (Rábago, Cantabria), whereas Styporaphidia? hispanicasp. n. and Alavaraphidia imperterritagen. et sp. n. are describedfrom Peñacerrada I. In addition, three morphospecies are recognized from fragmentary remains. The following combinations are restored: Yanoraphidia gaoi Ren, 1995, stat. rest., Mesoraphidia durlstonensis Jepson, Coram and Jarzembowski, 2009, stat. rest., and Mesoraphidia heteroneura Ren, 1997, stat. rest. The singularity of this rich paleodiversity could be due to the paleogeographic isolation of the Iberian territory and also the prevalence of wildfires during the Cretaceous.
Resumo:
[spa]En este artículo presentamos un estado de la cuestión sobre las necrópolis de incineración del Bronce Final y Primera Edad del Hierro en el noreste peninsular. Para ello, analizamos el ritual funerario, la organización interna de las necrópolis y muy especialmente su arquitectura funeraria para, en base a ella, caracterizar el proceso de regionalización que se observa en el territorio.
Resumo:
En otoño de 1984 tuvimos la ocasión de recolectar este orófito europeo, con fruto maduro, en la cumbre del macizo calcáreo de la 'Mare de Deu del Mont', próximo a la población de Besalú (Prepirineos orientales). Vive en los rellanos herbosos inclinados, fisuras y oquedades de la cumbre, muy localizado, en pastos mesoxerófilos del Festucion gautieri. Un inventario tomado en el lugar muestra la siguiente composición florística (exp. N, incl. 60°, cobert. 100%): Festuca gautieri 5.5, Peucedanum schottii 2.3, Veronica austriaca subsp. vahlii 1.1, Avenula mirandana 1.1, Cruciata glabra 1.1, Phyteuma orbiculare 1.1, Seseli montanum 1.1, Dianthus seguieri subsp. gautieri 1.1, Galium pinetorum + , Vicia sepium +, Campanula rotundifolia +, Moehringia muscosa +.1, Allium senescens +, Teucrium chamaedrys + , Asperula cynanchica +, Dactylis glomerata + , Dianthus monspeliacus +, Sedum reflexum +, Vincetoxicum hirundinaria subsp. intermedium +.
Resumo:
Se han estudiado desde el punto de vista cariológico un total de 14 poblaciones de ocho táxones de Artemisia L., todos los representantes ibéricos de la sección Artemisia y uno de la sección Seriphidium Bess. Para seis de los ocho táxones se han confeccionado los cariótipos. La mayoría de los recuentos representan novedad en material ibérico, y uno es nuevo para la Ciencia. Los resultados muestran la existencia de dos números de base (x = 8; x = 9) en el género y un grado de simetría de los cariótipos bastante alto. Para cada grupo de especies tratado se hace, además de los comentarios puramente cariológicos, alguno corológico o sistemático.
Resumo:
La revisión de las especies ibéricas de Euphorbia sect. Cymatospermum ha precisado de un estudio previo de los caracteres seminales. Se ha examinado la variabilidad morfológica intra e interespecíflca de las semillas y se han definido los caracteres diferenciales para cada taxon. La forma, tamaño y ornamentación epispérmica proporcionan suficientes caracteres para distinguir los táxones reconocidos en este artículo. El estudio de los mucílagos y de los microcaracteres epispérmicos al MEB ha esclarecido las afinidades de las semillas de esta sección respecto a las otras del género, y ha supuesto indagación acerca de su significado funcional y evolutivo.
Resumo:
Las notas que siguen son un avance de los resultados obtenidos en el estudio que estamos llevando a cabo sobre el género Dianthus L. en el NE de la Península Ibérica, y versan sobre algunos de los táxones que consideramos más conflictivos.
Resumo:
Recientes investigaciones han puesto de relieve la existencia de 'razas químicas' en varias especies del género Thymus ( 1 ) (2) (3). El polimorfismo químico ha quedado bien demostrado en las labiadas. Los aceites esenciales, sustancias 'secundarias' de las plantas, son principios cuyos procesos biológicos de formación, es decir, la aptitud de cada individuo para que, en función de su patrimonio genético, sintetice unos determinados compuestos, tienen una señalada significación taxonómica.
Resumo:
En aquest treball presentem una revisió del jaciment ibèric de la Serra de l"Espasa (Capçanes, Priorat) a partir de l"estudi, amb criteris actualitzats, del material conservat en el Museu Salvador Vilaseca de Reus. Els resultats són contrastats amb les darreres investigacions arqueològiques desenvolupades en el curs inferior de l"Ebre. A l"últim, s"analitzen les possibles interpretacions d"aquest conjunt, en particular la hipotètica existència d"un santuari, i les seves implicacions en el procés de romanització en aquesta zona