Roman festivals : symphonic poem

Äänitetty: 20.11.1954, University of Minnesota, Northrop Memorial Auditorium.

La crisi del segle III, preludi de la fi del món antic

[cat] L'any 235, quan Alexandre Sever fou occit per Maximí el Traci, es va inaugurar una «crisi» caracteritzada per una anarquia militar i per tot un seguit de crisis derivades i interconnectades entre elles: la politicoinstitucional, la militar, l'econòmica i la religiosa. Tradicionalment, es considera que aquest període es va cloure amb la pujada al tron de Dioclecià, l'any 284. Aquest emperador va instaurar un nou sistema polític, conegut per tetrarquia, que va permetre que quatre emperadors governessin al mateix temps però en plena concòrdia, gràcies al qual es va poder aplicar amb més eficàcia el cúmul de reformes que Dioclecià va posar en marxa per a redreçar l'Imperi. Ara bé, aquestes reformes tingueren un alt cost social i polític: una concepció teocràtica del poder que sacralitzava l'emperador i assimilava la seva funció de govern com una missió divina.

The methodological criteria of counterpropositions within the Roman social legal framework

Partiendo de la difundida distinción, entre unos ordenamientos jurídicos abiertos, como el derecho inglés y el anglo americano, que se vinculan en el pasado al Derecho Romano, y otros cerrados o codificados, como los derechos del continente europeo, y tras detenernos en el origen terminológico de ambos sistemas y en su rígida contraposición, se procura destacar en este trabajo que Roma y su Derecho tampoco abrazan en toda su pureza, un sistema abierto.

Late Roman amphorae in the eastern Tarraconensis. Some chronological and quantitative approaches

Since the classic study of Simon J. Keay published in 1984, knowledge of late Roman amphorae has progressed markedly, thanks to scholars such as Michel Bonifay and Paul Reynolds, amongst others. The area studied by Keay was Catalonia, the ancient Eastern Tarraconensis. The overview here offered for this same region reveals the central role played by African imports in late Antique times, with a minor presence of the Eastern-Mediterranean and South-Hispanic (both Baetican and Lusitanian) productions. Progress in research in the last 25 years has been centred on a series of new and well-dated contexts: the data they have yielded has clarified more precisely the chronology and the proportions of the different imports. On occasion a quantitative approach may even be applied. At the same time the relationship between town and country with respect to the late Roman amphorae is proving of interest and providing results of significance.

De prunis, in caput inimici colligendis, occasione verborum Proverb. XXV: 22 & Epist. ad Roman. XII: 20 occurrentium

Invocatio: I.N.D.