Esophageal leaks repaired by a muscle onlay approach in the presence of mediastinal sepsis.

BACKGROUND: Nineteen patients were evaluated after closure of intrathoracic esophageal leaks by a pediculated muscle flap onlay repair in the presence of mediastinal and systemic sepsis. METHODS: Intrathoracic esophageal leaks with mediastinitis and systemic sepsis occurred after delayed spontaneous perforations (n = 7) or surgical and endoscopic interventions (n = 12). Six patients presented with fulminant anastomotic leaks. Seven patients had previous attempts to close the leak by surgery (n = 4) or stenting (2) or both (n = 1). The debrided defects measured up to 2 x 12 cm or involved three quarters of the anastomotic circumference and were closed either by a full thickness diaphragmatic flap (n = 13) or a pediculated intrathoracically transposed extrathoracic muscle flap (n = 6). All patients had postoperative contrast esophagography between days 7 and 10 and an endoscopic evaluation 4 to 6 months after surgery. RESULTS: There was no 30-day mortality. During follow-up (4 to 42 months), 16 patients (84%) revealed functional and morphological restoration of the esophagointestinal integrity without further interventions. One patient required serial dilatations for a stricture, and 1 underwent temporary stenting for a persistent fistula; both patients had normal control endoscopy during follow-up. A third patient requiring permanent stenting for stenosis died from gastrointestinal bleeding due to stent erosion during follow-up. CONCLUSIONS: Intrathoracic esophageal leaks may be closed efficiently by a muscle flap onlay approach in the presence of mediastinitis and where a primary repair seems risky. The same holds true for fulminant intrathoracic anastomotic leaks after esophagectomy or other surgical interventions at the gastroesophageal junction.

Memòria d’una indústria desapareguda: la bòbila d’en Soler

En aquest estudi pretenc revalorar el patrimoni cultural, natural i industrial deVilafant. Tot i que les directrius del meu treball, es centren de manera especial enel patrimoni industrial, ja que en aquests moments l’Ajuntament de Vilafant, téespecial interès en potenciar l’estudi de l’activitat rajolera, que va assolir el seumàxim esplendor amb la construcció de la bòbila d’en Soler l’any 1880

Anàlisi estructural de voltes ceràmiques i patologies de l’ església de Sant Narcís

Aquest treball analitza dues tipologies de voltes (la volta de quatre punts i la volta de maó de pla o cúpula seimiesfèrica) , situades a l’església de Sant Narcís a Girona, amb la finalitat d’establir un model de mesura i estudi aproximat de la seva capacitat portant. L’abast del projecte es pot dividir en tres grans blocs: el primer, desenvolupa l’origen tècnic i històric de les voltes i del barri de Sant Narcís; el segon, tracta de la composició de materials i elements, duent a terme una anàlisi constructiva i patològica que defineix les característiques, ordre i deficiències de diferents elements i materials que formen part de l’edifici; i el tercer bloc tracta del càlcul estructural, on es realitzen diferents modelitzacions d’una de les voltes de quatre punts i de la volta semiesfèrica de l’església de Sant Narcís, amb la fi de verificar i trobar el model més apropiat per dur a terme una anàlisi, mitjançant el programa de càlcul ANSYS

Estudi històric i patològic del Mas Vell: rehabilitació del Mas Vell i transformació en centre d’esports d’aventura

L’objectiu que es va marcar abans de començar el projecte, era el de realitzar la rehabilitació del Mas Vell convertint-lo en un centre d’esports d’aventura. Per fer això creiem convenient que abans calia realitzar un estudi de les principals patologies que l’afectaven i de pas, datar la seva construcció i estudiar l’evolució i modificacions que ha patit al llarg dels anys. Per realitzar l’estudi patològic es crearien unes fitxes, localitzant, descrivint, explicant la causa de cada patologia en concret i donant la solució més adequada per reparar cada una d’elles. La rehabilitació del mas es faria pensant amb l’ús immediat que se li donarà, que serà un centre d’esports d’aventura. Les premisses que volíem seguir eren: no augmentar la volumetria que la masia tenia en el moment del seu abandonament, conservar l’aspecte rústic de l’edifici, tant en les parts que es conserven com en les que reconstruïm. Es pensava mantenir l’estructura de fusta de coberta i forjat que es trobés en bon estat. A la zona que estava en ruïnes es pensava construir les parets aterrades amb els mateixos materials originaris

Projecte de rehabilitació del Mas Sitjar de Salt

El motiu principal que ens ha portat a la realització d’aquest treball ha sigut el nostreinterès en el camp de la rehabilitació. També ha influït en aquesta decisió la possibilitat d’accedir a documentació gràfica i històrica, ja que es tracta d’un edifici històric patrimoni del municipi de Salt. Com a coneixedors de l’estat actual de l’edifici s’ha decidit que l’objecte principal del projecte estigui basat en la consolidació estructural, considerant que no hi ha un ús definit, decidim que l’ús serà el que ve definit al CTE com a categoria C (zones d’accés al públic), que és el més desfavorable en quant a sobrecàrregues d’ús. Llavors, la finalitat del projecte és dur a terme la rehabilitació de l’edifici perquè és pugui adaptar a qualsevol ús que se li vulgui donar. Per tant, cal deixar clar que no és objecte redissenyar o redistribuir l’edifici per donar-li un ús concret

A New Method for ECG Tracking of Persistent Atrial Fibrillation Termination during Stepwise Ablation

Stepwise radiofrequency catheter ablation (step-CA) has become the treatment of choice for the restoration of sinus rhythm (SR) in patients with long-standing persistent atrial fibrillation (pers-AF). Its success rate appears limited as the amount of ablation to achieve long term SR is unknown. Multiple organization indexes (OIs) have been previously developed to track the organization of AF during step-CA, however, with limited success. We report an adaptive method for tracking AF termination (AF-term) based on OIs characterizing the relationship between harmonic components of atrial activity from the surface ECG of AF activity. By computing their relative evolution during the last two steps preceding AF-term, we found that the performance of our OIs was superior to classical indices to track the efficiency of step-CA "en route" to AF-term. Our preliminary results suggest that the gradual synchronization between the fundamental and its first harmonic of AF activity appears as a promising parameter for predicting AF-term during step-CA.

Anàlisi del Monestir de Sant Pere de Rodes

Es fa una anàlisi del Monestir de Sant Pere de Rodes, i s'estudia si el monument està ben gestionat. En el cas d'identificar mancances es plantegen estratègies i actuacions de millora de la gestió per tal d'aconseguir un màxim rendiment, tot tenint en compte la sostenibilitat

Clinical performance of cervical restorations: a meta-analysis.

OBJECTIVES: To carry out a meta-analysis in order to assess the influencing factors on retention loss and marginal discoloration of cervical restorations made of composites and glass ionomer (derivates). METHODS: The literature was searched for prospective clinical studies on cervical restorations with an observation period of at least 18 months. RESULTS: Fifty clinical studies involving 40 adhesive systems matched the inclusion criteria. On average, 10% of the cervical fillings were lost and 24% exhibited marginal discoloration after 3 years. The variability ranged from 0% to 50% for retention loss and from 0% to 74% for marginal discoloration. Hardly any secondary caries was detected. When linear mixed models with a study and experiment effect were used, the analysis revealed that the adhesive/restorative class had the most significant influence, with 2-step self-etching adhesive systems performing best and 1-step self-etching adhesive systems performing worst; 3-step etch-and-rinse systems, glass ionomers/resin-modified glass ionomers, 2-step etch-and-rinse systems and polyacid-modified resin composites were ranked in between. Restorations placed in teeth whose dentin/enamel had been prepared/roughened showed a statistically significant higher retention rate than those placed in teeth with unprepared dentin (p<0.05). Beveling of the enamel and the type of isolation used (rubberdam/cotton rolls) had no significant influence. SIGNIFICANCE: The clinical performance of cervical restorations is significantly influenced by the type of adhesive system used and/or the adhesive class to which the system belonged and whether the dentin/enamel is prepared or not. 2-Step self-etching- and 3-step etch&rinse systems shall be chosen over 1-step self-etching systems and glass ionomer derivates. The dentin (and enamel) surface shall be roughened before placement of the restoration.

El biaix social de les elits polítiques catalanes. El cas dels Governs de la Generalitat (1999 ¿ 2003 ¿ 2006 ¿ 2010)

Després de 30 anys de la restauració de la Generalitat es desconeix gairebé tot del perfil social de l¿elit política Governamental catalana, aquest Treball fa una aproximació inicial al tema a partir dels últims quatre Governs de la Generalitat de Catalunya. Els seus membres presenten biaix social respecte la població d¿acord amb el model d¿aglutinació de les elits polítiques, tot i això el model de Desproporció Social Creixent només es valida respecte el gènere. El seu perfil és el d¿un home, de més edat que la mitjana, nascut a Catalunya, amb la carrera prèvia desenvolupada a Barcelona ciutat, amb una formació molt per sobre de la mitjana i de professió economista. Aquest perfil no és exactament el mateix que el dels Parlamentaris regionals espanyols, les diferències es centren l¿edat i la professió mentre que el gènere, l¿origen i el nivell de formació coincideixen. S¿observa també que els Governs d¿esquerra-centre esquerra presenten un percentatge lleugerament superior de dones que la resta, els membres vinculats amb PANE són més joves, incorporen menys dones, menys immigrants interiors, menys educadors i no presenten credencials educatives sensiblement diferents del membres vinculats a partits d¿àmbit estatal.

Gestión de un proyecto de implantación de un repositorio de objetos de aprendizaje

El presente Trabajo Final de Carrera (TFC) está centrado en la Gestión de un Proyecto de Implantación de un Repositorio de Objetos Digitales de Aprendizaje en una Universidad, y queda englobado en el área de Gestión de Proyectos de la Ingeniería Técnica Informática de Gestión.

The Effect of Valsartan versus Non-RAAS Treatment on Autoregulation of Cerebral Blood Flow.

Background: Cerebral autoregulation (CA) is a protective mechanism which maintains the steadiness of the cerebral blood flow (CBF) through a broad range of systemic blood pressure (BP). Acute hypertension has been shown to reduce the cerebrovascular adaptation to BP variations. However, it is still unknown whether CA is impaired in chronic hypertension. This study evaluated whether a strict control of BP affects the CA in patients with chronic hypertension, and compared a valsartan-based regimen to a regimen not inhibiting the renin-angiotensin-aldosterone system (non-RAAS). Methods: Eighty untreated patients with isolated systolic hypertension were randomized to valsartan 320 mg or to a non-RAAS regimen during 6 months. The medication was upgraded to obtain BP <140/90 mm Hg. Continuous recordings of arterial BP and CBF velocity (transcranial Doppler) were performed during periods of 5 minutes, at rest, and at different levels of alveolar CO(2) pressure provided by respiratory maneuvers. The dominant frequency of CBF oscillations was determined for each patient. Dynamic CA was measured as the mean phase shift between BP and CBF by cross-spectral analysis in the medium frequency and in the dominant CBF frequency. Results: Mean ambulatory 24-hour BP fell from 144/87 to 127/79 mm Hg in the valsartan group and from 144/87 to 134/81 mm Hg in the non-RAAS group (p = 0.13). Both groups had a similar reduction in the central BP and in the carotido-femoral pulse wave velocity. The average phase shift between BP fluctuations and CBF response at rest was normal at randomization (1.82 ± 0.08 s), which is considered a preserved autoregulation and increased to 1.91 ± 0.12 s at the end of study (p = 0.45). The comparison of both treatments showed no significant difference (-0.01 ± 0.17 s vs. 0.16 ± 0.16 s, p = 0.45) for valsartan versus non-RAAS groups. The plasmatic level of glycosylated hemoglobin decreased in the valsartan arm compared to the non-RAAS arm (-0.23 ± 0.06 vs. -0.08 ± 0.07%, p = 0.07). Conclusions: In elderly hypertensive men with isolated chronic systolic hypertension, CA seems efficient at baseline and is not significantly affected by 6 months of BP-lowering treatment. This suggests that the preventive effects of BP medication against stroke are not mediated through a restoration of the CA.

Autosuficiència energètica en una edificació aïllada

Estudi d’una masia aïllada, sense xarxa elèctrica ni sanejament urbà. Càlcul del pressupost de les instal.lacions per tal que la casa tingui una xarxa de sanejament, electricitat i aigua calenta de generació pròpies, sempre re manera respectuosa amb el medi ambient

Projecte de museïtzació del Castell Palau Episcopal de la Bisbal d’Empordà

Treball de màster que planteja la museïtzació d'un espai ja existent, el Castell Palau Episcopal de la Bisbal d’Empordà, amb l'objectiu de recuperar la seva memòria i contribuir a la dinamització del casc antic i conseqüentment la del municipi i el de les seves rodalies

Changes in Body Composition in Anorexia Nervosa: Predictors of Recovery and Treatment Outcome.

The restoration of body composition (BC) parameters is considered to be one of the most important goals in the treatment of patients with anorexia nervosa (AN). However, little is known about differences between AN diagnostic subtypes [restricting (AN-R) and binge/purging (AN-BP)] and weekly changes in BC during refeeding treatment. Therefore, the main objectives of our study were twofold: 1) to assess the changes in BC throughout nutritional treatment in an AN sample and 2) to analyze predictors of BC changes during treatment, as well as predictors of treatment outcome. The whole sample comprised 261 participants [118 adult females with AN (70 AN-R vs. 48 AN-BP), and 143 healthy controls]. BC was measured weekly during 15 weeks of day-hospital treatment using bioelectrical impedance analysis (BIA). Assessment measures also included the Eating Disorders Inventory-2, as well as a number of other clinical indices. Overall, the results showed that AN-R and AN-BP patients statistically differed in all BC measures at admission. However, no significant time×group interaction was found for almost all BC parameters. Significant time×group interactions were only found for basal metabolic rate (p = .041) and body mass index (BMI) (p = .035). Multiple regression models showed that the best predictors of pre-post changes in BC parameters (namely fat-free mass, muscular mass, total body water and BMI) were the baseline values of BC parameters. Stepwise predictive logistic regressions showed that only BMI and age were significantly associated with outcome, but not with the percentage of body fat. In conclusion, these data suggest that although AN patients tended to restore all BC parameters during nutritional treatment, only AN-BP patients obtained the same fat mass values as healthy controls. Put succinctly, the best predictors of changes in BC were baseline BC values, which did not, however, seem to influence treatment outcome.

La permacultura en la gestión del agua: el caso de Can Valldaura

El presente trabajo se centra en el análisis del ciclo del Agua en la finca de Can Valldaura, en el municipio de Cerdanyola, dentro del Parc de Collserola. El IAAC (Instituto de Arquitectura Avanzada de Cataluña), organismo gestor, pretende estudiar e investigar sobre el término de la autosuficiencia, volviendo a dinamizar entre otros aspectos las funciones agrícolas y ganaderas de la finca. El objetivo principal de este estudio es hacer propuestas en la gestión del agua bajo los principios de la Permacultura en la finca de Can Valldaura, queriendo analizar si es posible alcanzar la autosuficiencia a nivel hídrico realizando el proyecto silvoagroforestal planeado por el IAAC. Una vez calculadas las necesidades hídricas del proyecto de Can Valldaura, y analizadas las entradas y salidas hídricas del sistema, los resultados muestran que las infraestructuras actuales son insuficientes para llevar a cabo el proyecto silvoagroforestal si la autosuficiencia es un objetivo prioritario. En este sentido se proponen distintas medidas de gestión: la restauración del antiguo sistema de drenaje, la construcción de una nueva balsa, y el aprovechamiento de las aguas recogidas por los caminos. Además se proponen sistemas de cultivo que mejorarían la estructura del suelo aumentando la infiltración del agua de la lluvia y su retención. Los datos analizados indican que con las medias de gestión y sistemas de cultivo propuestos el proyecto silvoagroforestal podría llevarse a cabo de forma autosufiente.