Late Pleistocene climate change and landscape dynamics in the Eastern Alps: the inner-alpine Unterangerberg record (Austria)

Drill cores from the inner-alpine valley terrace of Unterangerberg, located in the Eastern Alps of Austria, offer first insights into a Pleistocene sedimentary record that was not accessible so far. The succession comprises diamict, gravel, sand, lignite and thick, fine grained sediments. Additionally, cataclastic deposits originating from two paleo-landslide events are present. Multi-proxy analyses including sedimentological and palynological investigations as well as radiocarbon and luminescence data record the onset of the last glacial period (Wurmian) at Unterangerberg at similar to 120-110 ka. This first time period, correlated to the MIS 5d, was characterised by strong fluvial aggradation under cold climatic conditions, with only sparse vegetation cover. Furthermore, two large and quasi-synchronous landslide events occurred during this time interval. No record of the first Early Wiirmian interstadial (MIS 5c) is preserved. During the second Early Wiirmian interstadial (MIS 5a), the local vegetation was characterised by a boreal forest dominated by Picea, with few thermophilous elements. The subsequent collapse of the vegetation is recorded by sediments dated to similar to 70-60 ka (i.e. MIS 4), with very low pollen concentrations and the potential presence of permafrost. Climatic conditions improved again between similar to 55 and 45 ka (MIS 3) and cold-adapted trees re-appeared during interstadials, forming an open forest vegetation. MIS 3 stadials were shorter and less severe than the MIS 4 at Unterangerberg, and vegetation during these cold phases was mainly composed of shrubs, herbs and grasses, similar to what is known from today's alpine timberline. The Unterangerberg record ended at similar to 45 ka and/or was truncated by ice during the Last Glacial Maximum. (C) 2013 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Trends in Economic Stress and the Great Recession in Ireland: An Analysis of the CSO Survey in Income and Living Conditions (SILC)

Since 2008, Ireland has experienced the most severe economic and labour market crisis since the foundation of the State. These economic and labour market changes have had a stark impact on the standard of living across the Irish population. The rapid deterioration in the labour market, the rising level of household indebtedness and stringent austerity measures to plug the public finance deficit have had a widespread impact yet there is debate about where the heaviest burden has fallen and where the economic stress has been felt most. The paper analyses data from the Survey of Income and Living Conditions for the period 2004 to 2011. The aim of the paper is to develop and test a measure of economic stress, which will capture some of the aspects of the rapid change in economic fortunes on Irish households that are not picked up by income alone. This includes tapping into features of the recession such as debt problems, unsustainable housing costs, and other difficulties associated with managing on reduced household income in a period of uncertainty. In testing such a measure we examine trends over time from boom to bust in the Irish economy and consider how economic stress is distributed across different socio-economic groups. The paper explores the distribution and level of economic stress across income class groups, social classes and the life-course and tests the thesis of ‘middle class squeeze’.

Alien aquatics in Europe: assessing the relative environmental and socio-economic impacts of invasive aquatic macroinvertebrates and other taxa

Invasive alien aquatic species, including marine and freshwater macroinvertebrates, have become increasingly important in terms of both environmental and socio-economic impacts. In order to assess their environmental and economic costs, we applied the Generic Impact Scoring System (GISS) and performed a comparison with other taxa of invaders in Europe. Impacts were scored into six environmental and six socio-economic categories, with each category containing five impact levels. Among 49 aquatic macroinvertebrates, the most impacting species were the Chinese mitten crab, Eriocheir sinensis (Milne-Edwards, 1853) and the zebra mussel, Dreissena polymorpha (Pallas, 1771). The highest impacts found per GISS impact category were, separately; on ecosystems, through predation, as competitors, and on animal production. Eleven species have an impact score > 10 (high impact) and seven reach impact level 5 in at least one impact category (EU blacklist candidates), the maximum score that can be given is 60 impact points. Comparisons were drawn between aquatic macroinvertebrates and vertebrate invaders such as fish, mammals and birds, as well as terrestrial arthropods, revealing invasive freshwater macroinvertebrates to be voracious predators of native prey and damaging to native ecosystems compared with other taxa. GISS can be used to compare these taxa and will aid policy making and targeting of invasive species for management by relevant agencies, or to assist in producing species blacklist candidates.

Cambios en el régimen de pensiones en Colombia y su efecto en el margen intensivo de la oferta laboral

En Colombia, como en muchos países de América Latina, en los años 80 y 90 se hicieron cambios importantes en los regímenes de pensiones. Este trabajo hace un análisis de uno de esos cambios en Colombia. El cambio consistió en aumentar el tiempo de cotización necesario para reclamar los beneficios pensionales y la inclusión del salario dentro de la fórmula del monto de pensiones. Para este propósito se estudia el impacto sobre la oferta laboral de un cambio exógeno en estas condiciones usando un diseño de regresión discontinua. Se encuentra un efecto positivo sobre las horas promedio trabajadas en la semana.

El estatuto jurídico de los trabajadores nacionales de terceros Estados: especial referencia al Acuerdo de Asociación con Turquía

L'objectiu de la tesi es centra en la definició, en l'àmbit de l'ordenament comunitari, de l'actual estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris assalariats que formen part del mercat de treball regular d'un Estat membre. Els treballadors nacionals de tercers països que formen part del mercat de treball regular d'un Estat comunitari, així com els membres de les seves famílies, gaudeixen d'un estatut jurídic fragmentat: els seus drets són variables, depenen de la norma que els regula. En aquest sentit, la situació varia en funció de la llei interna de l'Estat d'acollida, l'existència o no d'acords bilaterals entre l'Estat d'acollida i l'Estat d'origen, i les normes de dret comunitari. Aquesta situació també és diferent atenent a l'existència i el contingut d'un acord extern celebrat per la Comunitat i els seus Estats membres i el país de la nacionalitat de l'immigrant, aquest aspecte centra el present estudi. Els acords que s'analitzen són aquells que juntament amb aspectes econòmics, contenen disposicions relatives als treballadors, i que s'han celebrat, prenent com a base jurídica l'actual article 310 TCE, amb països geogràficament fronterers amb la Unió Europea. D'entre ells, el model a seguir és l'Acord d'Associació amb Turquia, que preveu uns objectius més amplis, com ara la creació d'una unió duanera enfront a la zona de lliure comerç prevista en els altres acords i que s'ha desenvolupat mitjançant les decisions adoptades pel seu Consell d'Associació. Aquest acord ha estat objecte d'una àmplia jurisprudència per part del Tribunal europeu, relativa a l'aplicació i la interpretació de les seves disposicions. A fi de delimitar l'abast de les disposicions de l'Acord, i valorar si es tracta d'un estatut privilegiat respecte del dels altres treballadors extracomunitaris, es comparen les seves disposicions amb les corresponents a les dels acords celebrats amb els països del Magreb, entenent per aquests el Marroc, Tunísia i Algèria i amb els 10 països d' Europa Central i Oriental (els anomenats PECO's). A fi de clarificar l'estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris, és necessari entrar a considerar altres aspectes directament relacionats amb aquest estatut, com són les condicions d'accés i de permanència en un Estat, matèries, que, fins a l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam, eren competència exclusiva de cadascun dels Estats membres. De totes maneres, no es fa un estudi comparatiu de les diferents legislacions internes en matèria d'immigració, donat que l'àmbit d'anàlisi es limita a l'ordenament comunitari, i no a l'ordenament intern. La tesi s'estructura en dues parts diferenciades, correspon la primera als 2 Capítols inicials i la segona als altres 3. En els dos primers Capítols se segueix un criteri cronològic, començant amb el Tractat de Roma i culminant amb el Tractat de Niça. En aquests Capítols s'analitzen les possibles bases jurídiques del dret originari que podien haver-se utilitzat, així com la cooperació que varen fer els Estats membres, tant a dins com a fora, de la Unió Europea, en relació a les mesures adoptades destinades a la regulació de l'accés i de l'estatut jurídic dels treballadors immigrants. L'entrada en vigor, l'1 de maig de 1999 del Tractat d'Amsterdam ha suposat un important avenç per a l'atribució de competències a la Comunitat en matèria d'immigració, que queda vinculada al nou objectiu de la creació de l'espai de llibertat, seguretat i justícia. A partir d'aquest moment, s'assumeix la lliure circulació de persones com objectiu propi, que requereix la regulació del control a les fronteres externes, d'asil, de la immigració i de la cooperació dels Estats membres en la prevenció i la lluita contra la delinqüència. Això es concreta en la comunitarització d'una part del Tercer Pilar destinada a visats, asil i immigració, amb l'exclusió del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, i en la integració del cabal Schengen a l'estructura de la Unió Europea, tot i que permetent una exclusió per al Regne Unit i Irlanda. Es crea, doncs, una cooperació sui generis plena de solucions d'enginyeria jurídica, que si bé suposa un avenç, trenca la unitat i l'homogeneïtat del dret comunitari. Tot i aquestes complexitats tècniques que deriven de la reforma del Tractat d'Amsterdam, el nou article 63 en els seus apartats 3 i 4 permet abordar, a través de la coordinació o de l'harmonització, els temes d'interès comú vinculats al fenomen de la immigració. Entre ells, hi ha la possibilitat d'elaborar un estatut comú per als treballadors no comunitaris. Les iniciatives legislatives presentades des de l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam demostren l'acceleració en l'elaboració i el desenvolupament d'una política comunitària d'immigració, integrada en uns objectius comuns, per primera vegada sembla realista pensar en l'adopció d'un estatut jurídic únic per l'extracomunitari que sigui resident de llarga durada. Tot i que aquest estatut pot quedar configurat com un estàndard mínim de protecció, considero que la seva adopció constituiria un pas de gran rellevància en la clarificació dels drets d'aquest col·lectiu de treballadors. Els altres tres Capítols conformen la segona part de la tesi, dedicada a analitzar l'actual estatut dels treballadors nacionals de tercers Estats. Aquest estatut es caracteritza pel seu caràcter fragmentat, que deriva de la diversitat de les disposicions contingudes en els acords externs. Mitjançant un estudi comparatiu, s'analitzen els objectius, l'estructura, els antecedents i el desenvolupament dels acords celebrats amb Turquia, amb els països del Magreb i amb els PECO's. El contingut dels objectius d'aquests acords constata que ens trobem davant 3 models diferents que reflecteixen una disminució del compromís comunitari. El Tribunal de Justícia, en la seva jurisprudència, ha manifestat que tant els acords externs celebrats per la Comunitat, com les decisions adoptades pels òrgans que els desenvolupen, formen part de l'ordenament jurídic comunitari. El Tribunal de Justícia és l'òrgan competent per interpretar-los, contribuint a clarificar el contingut d'aquests instruments jurídics. Aquesta perspectiva es completa amb l'anàlisi de les nocions que recullen els acords externs, a fi de dilucidar si un mateix terme té idèntic contingut, i si, tot i la diversitat dels instruments jurídics utilitzats, tenen una mateixa interpretació jurisprudencial. Per aquest motiu ha estat necessari, que el Tribunal de Justícia determinés l'abast dels diferents conceptes emprats, i clarifiqués si és el mateix que el relatiu als treballadors comunitaris o és diferent. La redacció dels acords estudiats reflecteix un estatut jurídic privilegiat per als treballadors turcs en relació als altres treballadors immigrants. Els treballadors originaris dels països d'Europa Central i Oriental o del Magreb, podran millorar la seva situació actual en la mesura en què les disposicions dels seus respectius acords siguin, en el futur, desenvolupades. De totes maneres, aquesta situació de privilegi que ha estat un fet fins el moment actual, ha canviat amb l'entrada en vigor de diferents lleis d'estrangeria estatals, i pot modificar-se, també, amb el desenvolupament del Tractat d'Amsterdam. Actualment, a un treballador turc li perjudica, més que no beneficia el sistema de terminis que per accedir a un lloc de treball preveu la Decisió 1/80. Els treballadors turcs que formen part del mercat regular de treball d'un Estat membre haurien de quedar protegits pel règim jurídic que els sigui més beneficiós, amb independència de que aquest sigui l'intern de l'Estat d'acollida, el comunitari previst a l'Acord d'Associació i el seu posterior desenvolupament, o el que derivi de les futures directives quan entrin en vigor. Si bé aquestes disposicions dels Acords d'Associació varen ser positives, actualment hauran de ser objecte de modificació, la qual cosa no implica la seva desaparició. El seu contingut haurà de tendir a ressaltar l'especificitat de les relacions que es volen establir amb un tercer Estat concret, establint en aquest sentit un tractament preferent als seus nacionals enfront als altres immigrants, i reconeixent el seu dret de residència com derivat del permís de treball. De tota manera, amb l'entrada en vigor de la directiva relativa a l'estatut dels residents de llarga durada, aquest règim privilegiat només afectarà als immigrants residents legals a l'Estat d'acollida durant els primers 5 anys, és a dir, abans de que se'ls concedeixi el citat estatut.