996 resultados para Estadística -- Treball de camp
Resumo:
Aquesta tesi estudia com estimar la distribuci de les variables regionalitzades l'espai mostral i l'escala de les quals admeten una estructura d'espai Euclidi. Apliquem el principi del treball en coordenades: triem una base ortonormal, fem estadística sobre les coordenades de les dades, i apliquem els output a la base per tal de recuperar un resultat en el mateix espai original. Aplicant-ho a les variables regionalitzades, obtenim una aproximaci nica consistent, que generalitza les conegudes propietats de les tcniques de kriging a diversos espais mostrals: dades reals, positives o composicionals (vectors de components positives amb suma constant) sn tractades com casos particulars. D'aquesta manera, es generalitza la geostadstica lineal, i s'ofereix solucions a coneguts problemes de la no-lineal, tot adaptant la mesura i els criteris de representativitat (i.e., mitjanes) a les dades tractades. L'estimador per a dades positives coincideix amb una mitjana geomtrica ponderada, equivalent a l'estimaci de la mediana, sense cap dels problemes del clssic kriging lognormal. El cas composicional ofereix solucions equivalents, per a ms permet estimar vectors de probabilitat multinomial. Amb una aproximaci bayesiana preliminar, el kriging de composicions esdev tamb una alternativa consistent al kriging indicador. Aquesta tcnica s'empra per estimar funcions de probabilitat de variables qualsevol, malgrat que sovint ofereix estimacions negatives, cosa que s'evita amb l'alternativa proposada. La utilitat d'aquest conjunt de tcniques es comprova estudiant la contaminaci per amonac a una estaci de control automtic de la qualitat de l'aigua de la conca de la Tordera, i es conclou que noms fent servir les tcniques proposades hom pot detectar en quins instants l'amoni es transforma en amonac en una concentraci superior a la legalment permesa.
Resumo:
En les ltimes dcades, l'increment dels nivells de radiaci solar ultraviolada (UVR) que arriba a la Terra (principalment degut a la disminuci d'oz estratosfric) juntament amb l'augment detectat en malalties relacionades amb l'exposici a la UVR, ha portat a un gran volum d'investigacions sobre la radiaci solar en aquesta banda i els seus efectes en els humans. L'ndex ultraviolat (UVI), que ha estat adoptat internacionalment, va ser definit amb el propsit d'informar al pblic general sobre els riscos d'exposar el cos nu a la UVR i per tal d'enviar missatges preventius. L'UVI es va definir inicialment com el valor mxim diari. No obstant, el seu s actual s'ha ampliat i t sentit referir-se a un valor instantani o a una evoluci diria del valor d'UVI mesurat, modelitzat o predit. El valor concret d'UVI est afectat per la geometria Sol-Terra, els nvols, l'oz, els aerosols, l'altitud i l'albedo superficial. Les mesures d'UVI d'alta qualitat sn essencials com a referncia i per estudiar tendncies a llarg termini; es necessiten tamb tcniques acurades de modelitzaci per tal d'entendre els factors que afecten la UVR, per predir l'UVI i com a control de qualitat de les mesures. s d'esperar que les mesures ms acurades d'UVI s'obtinguin amb espectroradimetres. No obstant, com que els costs d'aquests dispositius sn elevats, s ms habitual trobar dades d'UVI de radimetres eritemtics (de fet, la majoria de les xarxes d'UVI estan equipades amb aquest tipus de sensors). Els millors resultats en modelitzaci s'obtenen amb models de transferncia radiativa de dispersi mltiple quan es coneix b la informaci d'entrada. No obstant, habitualment no es coneix informaci d'entrada, com per exemple les propietats ptiques dels aerosols, la qual cosa pot portar a importants incerteses en la modelitzaci. Sovint, s'utilitzen models ms simples per aplicacions com ara la predicci d'UVI o l'elaboraci de mapes d'UVI, ja que aquests sn ms rpids i requereixen menys parmetres d'entrada. Tenint en compte aquest marc de treball, l'objectiu general d'aquest estudi s analitzar l'acord al qual es pot arribar entre la mesura i la modelitzaci d'UVI per condicions de cel sense nvols. D'aquesta manera, en aquest estudi es presenten comparacions model-mesura per diferents tcniques de modelitzaci, diferents opcions d'entrada i per mesures d'UVI tant de radimetres eritemtics com d'espectroradimeters. Com a conclusi general, es pot afirmar que la comparaci model-mesura s molt til per detectar limitacions i estimar incerteses tant en les modelitzacions com en les mesures. Pel que fa a la modelitzaci, les principals limitacions que s'han trobat s la falta de coneixement de la informaci d'aerosols considerada com a entrada dels models. Tamb, s'han trobat importants diferncies entre l'oz mesurat des de satllit i des de la superfcie terrestre, la qual cosa pot portar a diferncies importants en l'UVI modelitzat. PTUV, una nova i simple parametritzaci pel clcul rpid d'UVI per condicions de cel serens, ha estat desenvolupada en base a clculs de transferncia radiativa. La parametritzaci mostra una bona execuci tant respecte el model base com en comparaci amb diverses mesures d'UVI. PTUV ha demostrat la seva utilitat per aplicacions particulars com ara l'estudi de l'evoluci anual de l'UVI per un cert lloc (Girona) i la composici de mapes d'alta resoluci de valors d'UVI tpics per un territori concret (Catalunya). En relaci a les mesures, es constata que s molt important saber la resposta espectral dels radimetres eritemtics per tal d'evitar grans incerteses a la mesura d'UVI. Aquest instruments, si estan ben caracteritzats, mostren una bona comparaci amb els espectroradimetres d'alta qualitat en la mesura d'UVI. Les qestions ms importants respecte les mesures sn la calibraci i estabilitat a llarg termini. Tamb, s'ha observat un efecte de temperatura en el PTFE, un material utilitzat en els difusors en alguns instruments, cosa que potencialment podria tenir implicacions importants en el camp experimental. Finalment, i pel que fa a les comparacions model-mesura, el millor acord s'ha trobat quan es consideren mesures d'UVI d'espectroradimetres d'alta qualitat i s'usen models de transferncia radiativa que consideren les millors dades disponibles pel que fa als parmetres ptics d'oz i aerosols i els seus canvis en el temps. D'aquesta manera, l'acord pot ser tan alt dins un 0.1% en UVI, i tpicament entre menys d'un 3%. Aquest acord es veu altament deteriorat si s'ignora la informaci d'aerosols i depn de manera important del valor d'albedo de dispersi simple dels aerosols. Altres dades d'entrada del model, com ara l'albedo superficial i els perfils d'oz i temperatura introdueixen una incertesa menor en els resultats de modelitzaci.
Resumo:
Des del descobriment del buckminster ful.ler el 1985, s'ha despertat un inters enorme per entendre la reactivitat qumica aix com les propietats d'aquests compostos. La funcionalitzaci exodrica del ful.ler ms abundant, el C60, est fora ben establerta. Tanmateix, la investigaci en aquest camp encara continua oberta ja que s'han sintetitzat una gran varietat de derivats molt prometedors donades les seves futures aplicacions. La tesi comprn quinze captols que contenen set publicacions relacionades. Els primers dos estudis es basen en la reacci Diels-Alder sobre els anomenats metal.loful.lerens endodrics TNT X3N@C78, X= Sc, Y. Aquest projecte de investigaci est motivat pel desconeixament existent sobre les possibles conseqncies de l'encapsulaci del grup X3N. El tercer estudi descriu minuciosament els canvis detectats en la funcionalitzaci exodrica un cop s'ha produt l'encapsulaci dels diferents gasos nobles. En aquesta tesi s'estudia en detall l's de l'aproximaci ONIOM per a estudiar reaccions de cicloaddici en compostos ful.lernics. Els resultats d'aquest projecte sn d'alt inters per a la realitzaci dels estudis posteriors sobre la reacci de Diels-Alder i la 1,3-dipolar en ful.lerens i derivats. Finalment, l'ltima part d'aquesta tesi es basa en les propietats antioxidants de determinats ful.lerens. A l'ltim treball incls en aquesta tesi s'estudia en detall el mecanismo de reacci per a la eliminaci del i superxid en presncia de ful.lerens.
Resumo:
Pseudomonas fluorescens EPS62e es va seleccionar com a agent de biocontrol del foc bacteri per la seva eficcia en el control de Erwinia amylovora. En aquest treball es van desenvolupar mtodes de traabilitat que van permetre la seva detecci especfica i quantificaci. Mitjanant les tcniques RAPD i U-PCR es van obtenir fragments d'amplificaci diferencial per EPS62e que es van seqenciar i caracteritzar com marcadors SCAR per dissenyar una PCR en temps real. La PCR a temps real es va utilitzar simultniament amb mtodes microbiolgics per estudiar l'adaptabilitat epiftica de EPS62e en pomera i perera. L's combinat de mtodes microbiolgics i moleculars va permetre la identificaci de tres estats fisiolgics de EPS62e: la colonitzaci activa, l'entrada en un estat de viable per no cultivable, i la mort cellular. Aquest treball mostra que EPS62e est ben adaptada a la colonitzaci de flors a camp, encoratjant la seva utilitzaci dins d'una estratgia de control biolgic contra el foc bacteri.
Resumo:
El foc bacteri s una malaltia que afecta a plantes de la famlia de la roscies, causada pel bacteri Erwinia amylovora. El seu rang d'hostes inclou arbres fruiters, com la perera, la pomera o el codonyer, i plantes ornamentals de gran inters comercial i econmic. Actualment, la malaltia s'ha dispersat i es troba mpliament distribuda en totes les zones de clima temperat del mn. A Espanya, on la malaltia no s endmica, el foc bacteri es va detectar per primer cop al 1995 al nord del pas (Euskadi) i posteriorment, han aparegut varis focus en altres localitzacions, que han estat convenientment eradicats. El control del foc bacteri, s molt poc efectiu en plantes afectades per la malaltia, de manera que es basa en mesures encaminades a evitar la dispersi del patogen, i la introducci de la malaltia en regions no endmiques. En aquest treball, la termoterpia ha estat avaluada com a mtode d'eradicaci d'E. amylovora de material vegetal de propagaci asimptomtic. S'ha demostrat que la termoterpia s un mtode viable d'eradicar E. amylovora de material de propagaci. Gaireb totes les espcies i varietats de roscies mantingudes en condicions d'humitat sobrevivien 7 hores a 45 C i ms de 3 hores a 50 C, mentre que ms d'1 hora d'exposici a 50 C amb calor seca produa danys en el material vegetal i redua la brotaci. Tractaments de 60 min a 45 C o 30 min a 50 C van ser suficients per reduir la poblaci epfita d'E. amylovora a nivells no detectables (5 x 102 ufc g-1 p.f.) en branques de perera. Els derivats dels fosfonats i el benzotiadiazol sn efectius en el control del foc bacteri en perera i pomera, tant en condicions de laboratori, com d'hivernacle i camp. Els inductors de defensa de les plantes redueixen els nivells de malaltia fins al 40-60%. Els intervals de temps mnims per aconseguir el millor control de la malaltia van ser 5 dies pel fosetil-Al, i 7 dies per l'etefon i el benzotiadiazol, i les dosis ptimes pel fosetil-Al i el benzotiadiazol van ser 3.72 g HPO32- L-1 i 150 mg i.a. L-1, respectivament. Es millora l'eficcia del fosetil-Al i del benzotiadiazol en el control del foc bacteri, quan es combinen amb els antibitics a la meitat de la dosi d'aquests ltims. Tot i que l'estratgia de barrejar productes s ms prctica i fcil de dur a terme a camp, que l'estratgia de combinar productes, el millor nivell de control de la malaltia s'aconsegueix amb l'estratgia de combinar productes. Es va analitzar a nivell histolgic i ultrastructural l'efecte del benzotiadiazol i dels fosfonats en la interacci Erwinia amylovora-perera. Ni el benzotiadiazol, ni el fosetil-Al, ni l'etefon van induir canvis estructurals en els teixits de perera 7 dies desprs de la seva aplicaci. No obstant, desprs de la inoculaci d'E. amylovora es va observar en plantes tractades amb fosetil-Al i etefon una desorganitzaci estructural cellular, mentre que en les plantes tractades amb benzotiadiazol aquestes alteracions tissulars van ser retardades. S'han avaluat dos models (Maryblyt, Cougarblight) en un camp a Espanya afectat per la malaltia, per determinar la precisi de les prediccions. Es van utilitzar dos models per elaborar el mapa de risc, el BRS-Powell combinat i el BIS95 modificat. Els resultats van mostrar dos zones amb elevat i baix risc de la malaltia. Maryblyt i Cougarblight sn dos models de fcil s, tot i que la seva implementaci en programes de maneig de la malaltia requereix que siguin avaluats i validats per un perode de temps ms llarg i en rees on la malaltia hi estigui present.
Resumo:
La comunitat cientfica que treballa en Intelligncia Artificial (IA) ha dut a terme una gran quantitat de treball en com la IA pot ajudar a les persones a trobar el que volen dins d'Internet. La idea dels sistemes recomanadors ha estat extensament acceptada pels usuaris. La tasca principal d'un sistema recomanador s localitzar tems, fonts d'informaci i persones relacionades amb els interessos i preferncies d'una persona o d'un grup de persones. Aix comporta la construcci de models d'usuari i l'habilitat d'anticipar i predir les preferncies de l'usuari. Aquesta tesi est focalitzada en l'estudi de tcniques d'IA que millorin el rendiment dels sistemes recomanadors. Inicialment, s'ha dut a terme un anlisis detallat de l'actual estat de l'art en aquest camp. Aquest treball ha estat organitzat en forma de taxonomia on els sistemes recomanadors existents a Internet es classifiquen en 8 dimensions generals. Aquesta taxonomia ens aporta una base de coneixement indispensable pel disseny de la nostra proposta. El raonament basat en casos (CBR) s un paradigma per aprendre i raonar a partir de la experincia adequat per sistemes recomanadors degut als seus fonaments en el raonament hum. Aquesta tesi planteja una nova proposta de CBR aplicat al camp de la recomanaci i un mecanisme d'oblit per perfils basats en casos que controla la rellevncia i edat de les experincies passades. Els resultats experimentals demostren que aquesta proposta adapta millor els perfils als usuaris i soluciona el problema de la utilitat que pateixen el sistemes basats en CBR. Els sistemes recomanadors milloren espectacularment la qualitat dels resultats quan informaci sobre els altres usuaris s utilitzada quan es recomana a un usuari concret. Aquesta tesi proposa l'agentificaci dels sistemes recomanadors per tal de treure profit de propietats interessants dels agents com ara la proactivitat, la encapsulaci o l'habilitat social. La collaboraci entre agents es realitza a partir del mtode de filtratge basat en la opini i del mtode collaboratiu de filtratge a partir de confiana. Els dos mtodes es basen en un model social de confiana que fa que els agents siguin menys vulnerables als altres quan collaboren. Els resultats experimentals demostren que els agents recomanadors collaboratius proposats milloren el rendiment del sistema mentre que preserven la privacitat de les dades personals de l'usuari. Finalment, aquesta tesi tamb proposa un procediment per avaluar sistemes recomanadors que permet la discussi cientfica dels resultats. Aquesta proposta simula el comportament dels usuaris al llarg del temps basat en perfils d'usuari reals. Esperem que aquesta metodologia d'avaluaci contribueixi al progrs d'aquesta rea de recerca.
Resumo:
La gesti de xarxes s un camp molt ampli i inclou molts aspectes diferents. Aquesta tesi doctoral est centrada en la gesti dels recursos en les xarxes de banda ampla que disposin de mecanismes per fer reserves de recursos, com per exemple Asynchronous Transfer Mode (ATM) o Multi-Protocol Label Switching (MPLS). Es poden establir xarxes lgiques utilitzant els Virtual Paths (VP) d'ATM o els Label Switched Paths (LSP) de MPLS, als que anomenem genricament camins lgics. Els usuaris de la xarxa utilitzen doncs aquests camins lgics, que poden tenir recursos assignats, per establir les seves comunicacions. A ms, els camins lgics sn molt flexibles i les seves caracterstiques es poden canviar dinmicament. Aquest treball, se centra, en particular, en la gesti dinmica d'aquesta xarxa lgica per tal de maximitzar-ne el rendiment i adaptar-la a les connexions ofertes. En aquest escenari, hi ha diversos mecanismes que poden afectar i modificar les caracterstiques dels camins lgics (ample de banda, ruta, etc.). Aquests mecanismes inclouen els de balanceig de la crrega (reassignaci d'ample de banda i reencaminament) i els de restauraci de fallades (s de camins lgics de backup). Aquests dos mecanismes poden modificar la xarxa lgica i gestionar els recursos (ample de banda) dels enllaos fsics. Per tant, existeix la necessitat de coordinar aquests mecanismes per evitar possibles interferncies. La gesti de recursos convencional que fa s de la xarxa lgica, recalcula peridicament (per exemple cada hora o cada dia) tota la xarxa lgica d'una forma centralitzada. Aix introdueix el problema que els reajustaments de la xarxa lgica no es realitzen en el moment en qu realment hi ha problemes. D'altra banda tamb introdueix la necessitat de mantenir una visi centralitzada de tota la xarxa. En aquesta tesi, es proposa una arquitectura distribuda basada en un sistema multi agent. L'objectiu principal d'aquesta arquitectura s realitzar de forma conjunta i coordinada la gesti de recursos a nivell de xarxa lgica, integrant els mecanismes de reajustament d'ample de banda amb els mecanismes de restauraci preplanejada, inclosa la gesti de l'ample de banda reservada per a la restauraci. Es proposa que aquesta gesti es porti a terme d'una forma contnua, no peridica, actuant quan es detecta el problema (quan un cam lgic est congestionat, o sigui, quan est rebutjant peticions de connexi dels usuaris perqu est saturat) i d'una forma completament distribuda, o sigui, sense mantenir una visi global de la xarxa. Aix doncs, l'arquitectura proposada realitza petits rearranjaments a la xarxa lgica adaptant-la d'una forma contnua a la demanda dels usuaris. L'arquitectura proposada tamb t en consideraci altres objectius com l'escalabilitat, la modularitat, la robustesa, la flexibilitat i la simplicitat. El sistema multi agent proposat est estructurat en dues capes d'agents: els agents de monitoritzaci (M) i els de rendiment (P). Aquests agents estan situats en els diferents nodes de la xarxa: hi ha un agent P i diversos agents M a cada node; aquests ltims subordinats als P. Per tant l'arquitectura proposada es pot veure com una jerarquia d'agents. Cada agent s responsable de monitoritzar i controlar els recursos als que est assignat. S'han realitzat diferents experiments utilitzant un simulador distribut a nivell de connexi proposat per nosaltres mateixos. Els resultats mostren que l'arquitectura proposada s capa de realitzar les tasques assignades de detecci de la congesti, reassignaci dinmica d'ample de banda i reencaminament d'una forma coordinada amb els mecanismes de restauraci preplanejada i gesti de l'ample de banda reservat per la restauraci. L'arquitectura distribuda ofereix una escalabilitat i robustesa acceptables grcies a la seva flexibilitat i modularitat.
Resumo:
El treball desenvolupat en aquesta tesi presenta un profund estudi i provex solucions innovadores en el camp dels sistemes recomanadors. Els mtodes que usen aquests sistemes per a realitzar les recomanacions, mtodes com el Filtrat Basat en Continguts (FBC), el Filtrat Collaboratiu (FC) i el Filtrat Basat en Coneixement (FBC), requereixen informaci dels usuaris per a predir les preferncies per certs productes. Aquesta informaci pot ser demogrfica (Gnere, edat, adrea, etc), o avaluacions donades sobre algun producte que van comprar en el passat o informaci sobre els seus interessos. Existeixen dues formes d'obtenir aquesta informaci: els usuaris ofereixen explcitament aquesta informaci o el sistema pot adquirir la informaci implcita disponible en les transaccions o historial de recerca dels usuaris. Per exemple, el sistema recomanador de pellcules MovieLens (http://movielens.umn.edu/login) demana als usuaris que avalun almenys 15 pellcules dintre d'una escala de * a * * * * * (horrible, ...., ha de ser vista). El sistema genera recomanacions sobre la base d'aquestes avaluacions. Quan els usuaris no estan registrat en el sistema i aquest no t informaci d'ells, alguns sistemes realitzen les recomanacions tenint en compte l'historial de navegaci. Amazon.com (http://www.amazon.com) realitza les recomanacions tenint en compte les recerques que un usuari a fet o recomana el producte ms venut. No obstant aix, aquests sistemes pateixen de certa falta d'informaci. Aquest problema s generalment resolt amb l'adquisici d'informaci addicional, se li pregunta als usuaris sobre els seus interessos o es cerca aquesta informaci en fonts addicionals. La soluci proposada en aquesta tesi s buscar aquesta informaci en diverses fonts, especficament aquelles que contenen informaci implcita sobre les preferncies dels usuaris. Aquestes fonts poden ser estructurades com les bases de dades amb informaci de compres o poden ser no estructurades com les pgines web on els usuaris deixen la seva opini sobre algun producte que van comprar o possexen. Nosaltres trobem tres problemes fonamentals per a aconseguir aquest objectiu: 1 . La identificaci de fonts amb informaci idnia per als sistemes recomanadors. 2 . La definici de criteris que permetin la comparana i selecci de les fonts ms idnies. 3 . La recuperaci d'informaci de fonts no estructurades. En aquest sentit, en la tesi proposada s'ha desenvolupat: 1 . Una metodologia que permet la identificaci i selecci de les fonts ms idnies. Criteris basats en les caracterstiques de les fonts i una mesura de confiana han estat utilitzats per a resoldre el problema de la identificaci i selecci de les fonts. 2 . Un mecanisme per a recuperar la informaci no estructurada dels usuaris disponible en la web. Tcniques de Text Mining i ontologies s'han utilitzat per a extreure informaci i estructurar-la apropiadament perqu la utilitzin els recomanadors. Les contribucions del treball desenvolupat en aquesta tesi doctoral sn: 1. Definici d'un conjunt de caracterstiques per a classificar fonts rellevants per als sistemes recomanadors 2. Desenvolupament d'una mesura de rellevncia de les fonts calculada sobre la base de les caracterstiques definides 3. Aplicaci d'una mesura de confiana per a obtenir les fonts ms fiables. La confiana es definida des de la perspectiva de millora de la recomanaci, una font fiable s aquella que permet millorar les recomanacions. 4. Desenvolupament d'un algorisme per a seleccionar, des d'un conjunt de fonts possibles, les ms rellevants i fiable utilitzant les mitjanes esmentades en els punts previs. 5. Definici d'una ontologia per a estructurar la informaci sobre les preferncies dels usuaris que estan disponibles en Internet. 6. Creaci d'un procs de mapatge que extreu automticament informaci de les preferncies dels usuaris disponibles en la web i posa aquesta informaci dintre de l'ontologia. Aquestes contribucions permeten aconseguir dos objectius importants: 1 . Millorament de les recomanacions usant fonts d'informaci alternatives que sigui rellevants i fiables. 2 . Obtenir informaci implcita dels usuaris disponible en Internet.
Resumo:
El treball desenvolupat en aquesta tesi aprofundeix i aporta solucions innovadores en el camp orientat a tractar el problema de la correspondncia en imatges subaqutiques. En aquests entorns, el que realment complica les tasques de processat s la falta de contorns ben definits per culpa d'imatges esborronades; un fet aquest que es deu fonamentalment a illuminaci deficient o a la manca d'uniformitat dels sistemes d'illuminaci artificials. Els objectius aconseguits en aquesta tesi es poden remarcar en dues grans direccions. Per millorar l'algorisme d'estimaci de moviment es va proposar un nou mtode que introdueix parmetres de textura per rebutjar falses correspondncies entre parells d'imatges. Un seguit d'assaigs efectuats en imatges submarines reals han estat portats a terme per seleccionar les estratgies ms adients. Amb la finalitat d'aconseguir resultats en temps real, es proposa una innovadora arquitectura VLSI per la implementaci d'algunes parts de l'algorisme d'estimaci de moviment amb alt cost computacional.
Resumo:
Aquesta tesi estudia algunes de les transformacions agrries enregistrades en un mbit comarcal (la comarca catalana del Baix Empord) entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. EI fil conductor s la distribuci de la propietat del sol agrcola. Per per a la seva comprensi es considera necessari integrar moltes altres variables. EI treball tamb es proposa assajar alguns procediments metodolgics poc habituals en l'anlisi de la distribuci de la propietat del sl agrcola i la seva evoluci en poca contempornia. Com a hiptesi central, es sost que, al Baix Empord i al llarg del perode comprs entre 1850 i 1940, els canvis que varen produir-se en l'estructura de la propietat i, tamb, en I'estructura social rural, varen apuntar genricament a favor dels grups pagesos. En particular, es sost : ( I) Que la situaci de partida (de mitjan segle XIX) ja es caracteritzava per un notable pes de la petita propietat pagesa sobre I'estructura de la propietat agrcola i sobre el conjunt del sistema agrari. (2) Que, amb posterioritat a la crisi agrria finisecular, els problemes de rendibilitat de la producci agrria i l'erosi soferta per alguns mecanismes d'extracci de renda varen tendir a allunyar els sectors rendistes que tradicionalment havien exercit la seva hegemonia -econmica i social- en la societat rural. (3) I, finalment, que al llarg del perode va produir-se un aven de la propietat pagesa com a conseqncia del fet que una porci significativa de famlies pageses aconseguissin ampliar el seu patrimoni territorial a travs de compres realitzades en el mercat de terres, alhora que un nombre significatiu de vells grans patrimonis es fraccionava i desfeia. La magnitud d'aquests canvis va ser moderada i no va pas estar exempta d'ambigitats, per posa de relleu la capacitat de resistncia i adequaci de l'explotaci pagesa a les condicions d'un capitalisme evolvent, malgrat els pronstics en sentit contrari de molts terics. La tesi est articulada en dues parts. En la primera es duu a terme una descripci detallada de les caracterstiques del sistema agrari baixempordans de mitjan segle XIX amb l'objectiu final de determinar el significat econmic de les terres possedes per cada patrimoni familiar (ms enll de la simple consideraci de les superfcies). EI primer pas consisteix en l'anlisi dels usos del sl, dels conreus principals i la seva ordenaci en rotacions, dels rendiments fsics, de les practiques de reposici de la fertilitat i de la dotaci ramadera. A continuaci es descriuen les tcniques i el procs de treball agrari amb l'objectiu de formular un model d'organitzaci del treball agrcola que permeti mesurar les exigncies en treball d'aquesta activitat. Es conclou que, des de la perspectiva de l'ocupaci i de la demanda de treball generades pel sistema agrari, les localitats rurals es caracteritzaven per un fort excedent de m d'obra en relaci a les demandes laborals dels conreus tant des d'una perspectiva macroeconmica com microeconmica. EI tercer captol es centra en l'avaluaci de les necessitats de consum i reproducci de les UFP. Les estimacions realitzades permeten proposar un model flexible, que s contrastat amb els ingressos potencialment obtenibles per cada patrimoni. S'arriba a la conclusi que noms una nfima part de la poblaci arribava a obtenir, amb l'explotaci directa del seu patrimoni, l'ingrs necessari per a la seva reproducci econmica simple. Parallelament per, es posa de relleu la importncia econmica i social dels petits patrimonis pagesos. S'estima que entorn una mitjana del 45% del sl agrcola estava posset per aquest segment de propietaris i, en el quart captol, s'estudien les implicacions d'aquest fet. EI retrat de la situaci de partida finalitza amb l'estudi dels rgims de no-propietat predominants a la comarca. En la segona part, aquesta visi esttica deixa pas a una anlisi dinmica. A mitjan segle XIX, al Baix Empord, s'estava arribant a la fi d'una llarga etapa expansiva iniciada una centria abans. Els primers signes d'esgotament varen ser la intensa prdua de poblaci rural entre 1860 i 1880, la paralitzaci de l'expansi dels conreus i el fort desenvolupament de la industria surera, eix del nou motor econmic comarcal. Amb posterioritat a 1860 els canvis en l'estructura distributiva de la propietat varen tendir a apuntar cap a la consolidaci de la propietat pagesa. Es va produir un procs de transferncia de terres des dels sectors rendistes cap a sectors pagesos que va realitzar-se a travs de compravendes en el mercat de la terra ms que a travs d'establiments i subestabliments emfitutics. Va tenir com a conseqncia ltima el retrocs dels vells patrimonis rendistes, que, en general, no varen ser substituts per l'aparici de nous grans patrimonis, com havia pogut passar fins aleshores. Parallelament, un bon nombre d'unitats familiars rurals tamb varen anar abandonant el camp i les seves propietats, produint-se una altra lnia de transferncia de terres entre sectors pagesos. La depreciaci sostinguda dels preus agrcoles, la caiguda de la renda agrria, la superior rendibilitat de les inversions en valors mobiliaris i la incidncia d'una creixent conflictivitat agrria sn els factors que es destaquen per explicar la reculada dels grans patrimonis territorials. Des de la perspectiva pagesa es proposen tres elements explicatius per interpretar el procs d'acumulaci patrimonial observat en un determinat segment de poblaci: (1) el manteniment d'estratgies de producci per a l'autoconsum (un aspecte sempre polmic i de difcil demostraci); (2) l'existncia d'un flux important d'ingressos salarials i extra-agrcoles en la composici de l'ingrs familiar pags; i (3) el canvi en les orientacions tcniques i productives de les explotacions pageses. La combinaci dels tres, alhora que hauria limitat els efectes directes dels moviments dels preus agraris, hauria possibilitat l'estratgia acumulativa observada.
Resumo:
El presente estudio busca enfatizar la labor previa a la construccin de cualquier modelo de gestin de riesgo crediticio basado en un sistema tipo scoring. Esta importante fase inicial involucra la identificacin de las fuentes de informacin, la verificacin de la cantidad y calidad de los datos, la determinacin y tipificacin de variables cualitativas, cuantitativas, demogrficas, as como la verificacin y cuantificacin del poder discriminante de dichas variables respecto el objetivo planteado. Con este fin se profundiza en el anlisis estadstico a nivel descriptivo, en forma individual y conjunta de los datos, adems de bosquejar los pasos esenciales en la arquitectura de un modelo credit score de gestin de riesgo crediticio.
