Manejo de históricos en clusters

CISNE es un sistema de cómputo en paralelo del Departamento de Arquitectura de Computadores y Sistemas Operativos (DACSO). Para poder implementar políticas de ordenacción de colas y selección de trabajos, este sistema necesita predecir el tiempo de ejecución de las aplicaciones. Con este trabajo se pretende proveer al sistema CISNE de un método para predecir el tiempo de ejecución basado en un histórico donde se almacenarán todos los datos sobre las ejecuciones.

Two different 3D biogeochemical models for the NW mediterranean sea: validation with Meris data and intercomparison

Report for the scientific sojourn carried out at the University of New South Wales from February to June the 2007. Two different biogeochemical models are coupled to a three dimensional configuration of the Princeton Ocean Model (POM) for the Northwestern Mediterranean Sea (Ahumada and Cruzado, 2007). The first biogeochemical model (BLANES) is the three-dimensional version of the model described by Bahamon and Cruzado (2003) and computes the nitrogen fluxes through six compartments using semi-empirical descriptions of biological processes. The second biogeochemical model (BIOMEC) is the biomechanical NPZD model described in Baird et al. (2004), which uses a combination of physiological and physical descriptions to quantify the rates of planktonic interactions. Physical descriptions include, for example, the diffusion of nutrients to phytoplankton cells and the encounter rate of predators and prey. The link between physical and biogeochemical processes in both models is expressed by the advection-diffusion of the non-conservative tracers. The similarities in the mathematical formulation of the biogeochemical processes in the two models are exploited to determine the parameter set for the biomechanical model that best fits the parameter set used in the first model. Three years of integration have been carried out for each model to reach the so called perpetual year run for biogeochemical conditions. Outputs from both models are averaged monthly and then compared to remote sensing images obtained from sensor MERIS for chlorophyll.

Intravoxel incoherent motion perfusion imaging in acute stroke: initial clinical experience.

INTRODUCTION: Intravoxel incoherent motion (IVIM) imaging is an MRI perfusion technique that uses a diffusion-weighted sequence with multiple b values and a bi-compartmental signal model to measure the so-called pseudo-diffusion of blood caused by its passage through the microvascular network. The goal of the current study was to assess the feasibility of IVIM perfusion fraction imaging in patients with acute stroke. METHODS: Images were collected in 17 patients with acute stroke. Exclusion criteria were onset of symptoms to imaging >5 days, hemorrhagic transformation, infratentorial lesions, small lesions <0.5 cm in minimal diameter and hemodynamic instability. IVIM imaging was performed at 3 T, using a standard spin-echo Stejskal-Tanner pulsed gradients diffusion-weighted sequence, using 16 b values from 0 to 900 s/mm(2). Image quality was assessed by two radiologists, and quantitative analysis was performed in regions of interest placed in the stroke area, defined by thresholding the apparent diffusion coefficient maps, as well as in the contralateral region. RESULTS: IVIM perfusion fraction maps showed an area of decreased perfusion fraction f in the region of decreased apparent diffusion coefficient. Quantitative analysis showed a statistically significant decrease in both IVIM perfusion fraction f (0.026 ± 0.019 vs. 0.056 ± 0.025, p = 2.2 · 10(-6)) and diffusion coefficient D compared with the contralateral side (3.9 ± 0.79 · 10(-4) vs. 7.5 ± 0.86 · 10(-4) mm(2)/s, p = 1.3 · 10(-20)). CONCLUSION: IVIM perfusion fraction imaging is feasible in acute stroke. IVIM perfusion fraction is significantly reduced in the visible infarct. Further studies should evaluate the potential for IVIM to predict clinical outcome and treatment response.

Industrial district effects and innovation in the Tuscan shipbuilding industry

The aim of the present work is to investigate innovative processes within a geographical cluster, and thus contribute to the debate on the effects of industrial clusters on innovation capacity. In particular, we would like to ascertain whether the advantages of industrial districts in promoting innovation, as already revealed by literature (diffusion of knowledge, social capital and trust, efficient networking), are also keys to success in the Tuscan shipbuilding industry of pleasure and sporting boats. First, we verify the existence of clusters of shipbuilding in Tuscany, using a specific methodology. Next, in the identified clusters, we analyse three innovative networks financed in a policy to support innovation, and examine whether the typical features of a cluster for promoting innovation are at work, using a questionnaire administered to 71 actors. Finally, we develop a performance analysis of the cluster firms and ascertain whether their different behaviours also lead to different performances. The analysis results show that our case records effects of industrial clustering on innovation capacity, such as the important role given to trust and social capital, the significant worth put in interfirm relations and in each partner’s specific competencies, or even the distinctive performance of firms belonging to a cluster.

Capsule permeability via polymer and protein ingress/egress.

Static incubation tests, where microcapsules and beads are contacted with polymer and protein solutions, have been developed for the characterization of permselective materials applied for bioartificial organs and drug delivery. A combination of polymer ingress, detected by size-exclusion chromatography, and protein ingress/ egress, assessed by gel electrophoresis, provides information regarding the diffusion kinetics, molar mass cutoff(MMCO) and permeability. This represents an improvement over existing permeability measurements that are based on the diffusion of a single type of solute. Specifically, the permeability of capsules based on alginate, cellulose sulfate, polymethylene-co-guanidine were characterized as a function of membrane thickness. Solid alginate beads were also evaluated. The MMCO of these capsules was estimated to be between 80 and 90 kDa using polymers, and between 116-150 kDa with proteins. Apparently, the globular shape of the proteins (radius of gyration (Rg) of 4.2-4.6 nm) facilitates their passage through the membrane, comparatively to the polysaccharide coil conformation (Rg of 6.5-8.3 nm). An increase of the capsule membrane thickness reduced these values. The MMCO of the beads, which do not have a membrane limiting their permselective properties, was higher, between 110 and 200 kDa with dextrans, and between 150 and 220 kDa with proteins. Therefore, although the permeability estimated with biologically relevant molecules is generally higher due to their lower radius of gyration, both the MMCO of synthetic and natural watersoluble polymers correlate well, and can be used as in vitro metrics for the immune protection ability of microcapsules and microbeads. This article shows, to the authors' knowledge, the first reported concordance between permeability measures based on model natural and biological macromolecules.

Dinàmica de sistemes mesoscòpics amb correlacions quàntiques mitjançant la formulació de de Broglie-Bohm

Per a determinar la dinàmica espai-temporal completa d’un sistema quàntic tridimensional de N partícules cal integrar l’equació d’Schrödinger en 3N dimensions. La capacitat dels ordinadors actuals permet fer-ho com a molt en 3 dimensions. Amb l’objectiu de disminuir el temps de càlcul necessari per a integrar l’equació d’Schrödinger multidimensional, es realitzen usualment una sèrie d’aproximacions, com l’aproximació de Born–Oppenheimer o la de camp mig. En general, el preu que es paga en realitzar aquestes aproximacions és la pèrdua de les correlacions quàntiques (o entrellaçament). Per tant, és necessari desenvolupar mètodes numèrics que permetin integrar i estudiar la dinàmica de sistemes mesoscòpics (sistemes d’entre tres i unes deu partícules) i en els que es tinguin en compte, encara que sigui de forma aproximada, les correlacions quàntiques entre partícules. Recentment, en el context de la propagació d’electrons per efecte túnel en materials semiconductors, X. Oriols ha desenvolupat un nou mètode [Phys. Rev. Lett. 98, 066803 (2007)] per al tractament de les correlacions quàntiques en sistemes mesoscòpics. Aquesta nova proposta es fonamenta en la formulació de la mecànica quàntica de de Broglie– Bohm. Així, volem fer notar que l’enfoc del problema que realitza X. Oriols i que pretenem aquí seguir no es realitza a fi de comptar amb una eina interpretativa, sinó per a obtenir una eina de càlcul numèric amb la que integrar de manera més eficient l’equació d’Schrödinger corresponent a sistemes quàntics de poques partícules. En el marc del present projecte de tesi doctoral es pretén estendre els algorismes desenvolupats per X. Oriols a sistemes quàntics constituïts tant per fermions com per bosons, i aplicar aquests algorismes a diferents sistemes quàntics mesoscòpics on les correlacions quàntiques juguen un paper important. De forma específica, els problemes a estudiar són els següents: (i) Fotoionització de l’àtom d’heli i de l’àtom de liti mitjançant un làser intens. (ii) Estudi de la relació entre la formulació de X. Oriols amb la aproximació de Born–Oppenheimer. (iii) Estudi de les correlacions quàntiques en sistemes bi- i tripartits en l’espai de configuració de les partícules mitjançant la formulació de de Broglie–Bohm.

Individualització de la programació docent de Fonaments de Computadors

La metodologia docent impulsada per la creació d’un Espai Europeu d’Ensenyament Superior comú implica tenir en compte el treball de l’estudiant. En aquest sentit, resulta molt convenient facilitar a l’alumnat de primers cursos l’adaptació a una docència que s’organitza en crèdits ECTS i que se centra en el procés d’aprenentatge dels estudiants. Per aquest motiu, l’objectiu d’aquest projecte ha estat que assumissin un grau més elevat de responsabilitat en l’aprenentatge i que adquirissin una competència més gran en l’organització del temps d’acord amb els programes docents de les assignatures que cursessin. Per aconseguir-ho, s’ha creat un entorn de presentació de les guies docents basat en les agendes d’activitats d’aprenentatge. Aquestes agendes són, de fet, planificacions de les activitats presencials i no presencials que han de dur a terme els estudiants per assolir els objectius de cadascuna de les assignatures que fan. Perquè siguin efectives, han de ser el més individuals possibles i amb la informació suficient com perquè les activitats es puguin dur a terme. Així, els alumnes disposen d’una veritable agenda particular del què han de fer i quan per seguir una assignatura determinada. Com a resultat del projecte s’ha proposat una organització de la informació d’una assignatura que facilita tant la gestió de les guies docents com la creació d’agendes d’activitats d’aprenentatge, s’ha establert una metodologia de presentació dels programes docents amb suport de web perquè sigui de fàcil consulta i en els que els vincles de cada activitat s’activen segons el ritme del curs i, finalment, s’ha aplicat tot per al cas de l’assignatura de Fonaments de computadors, aconseguint que l’alumnat s’acostumi a seguir les agendes d’activitats i, consegüentment, a millorar el rendiment acadèmic de l’assignatura, que era el que, es pretenia originalment.

Programa d'introducció al dret espanyol per a estudiants d'intercanvi

El projecte "Programa d'introducció al dret espanyol per a estudiants d'intercanvi" s'ha dut a terme a la Facultat de dret de la Universitat de Barcelona des del mes de juny de 2007 al mes de setembre de 2008. Ha consistit en iniciar l’esmentat programa que suposava, pels estudiants d’intercanvi sol·licitants, la consecució d’un Diploma d’Introducció al Dret espanyol, expedit per la Facultat de Dret de la UB, a banda del reconeixement dels crèdits cursats a Barcelona. L’objectiu va ser proposar canvis en el plantejament curricular, en concret la posada en marxa de les assignatures del Diploma: Introducció al Dret Privat, Introducció al Dret públic, Introducció al sistema processal espanyol, i Bases del sistema legal espanyol. Com a tasca prèvia que havia de garnatir l’èxit es va fer una difusió del programa a les universitats d’origen i es va articular un sistema d’acollida als estudiants que es va demostrar molt útil al principi de curs per a informacions diverses, però que després va ser infrautilitzat. Pel que fa a les assignatures, es van plantejar com un anàlisi dels trets fonamentals i diferencials del nostre dret, utilitzant elements de comparació amb els ordenaments dels països dels alumnes, però sense fer un exercici estricte de dret comparat. La taxa de rediment va ser alta – 75% - però es va detectar un problema, la insuficient preparació idomàtica, que depassa l’organització del programa. També es va considerar un repte pedagògic important: la heterogeneïtat dels estudiants tant en la seva formació jurídica prèvia –assignatures cursades en la seva Universitat-, com en relació al sistema legal del país del qual provenien, en relació al sistema espanyol. Per aquest motiu, el plantejament del curs i els materials a utilitzar va dependre en bona mesura del conjunt del grup al qual es va dirigr cada assignatura en concret.

Evaluating antitrust leniency programs

This paper identifies and then quantifies econometrically the impact of leniency programs on the perception of the effectiveness of antitrust policies using country level panel data for a 10-year span. Leniency programs have been introduced gradually in antitrust legislation across the globe to fight more effectively against cartels. We use the dynamics of the diffusion of such policy innovation across countries and over time to evaluate the impact of the program. We find that leniency programs have had a significant impact on the perception among the business community of the effectiveness of each country‟s antitrust policy. Leniency programs have become weapons of mass dissuasion in the hands of antitrust enforcers against the more damaging forms of explicit collusion among rival firms in the market place.

Human immunodeficiency virus/acquired immunodeficiency syndrome and tropical diseases: a Brazilian perspective

The paper summarizes recent findings on the epidemiology and pathogenesis of human immunodeficiency virus/acquired immunodeficiency syndrome (HIV/Aids), highlighting the role of co-infections with major tropical diseases. Such co-infections have been studied in the Brazilian context since the beginning of the Aids epidemic and are expected to be more frequent and relevant as the Aids epidemic in Brazil proceeds towards smaller municipalities and the countryside, where tropical diseases are endemic. Unlike opportunistic diseases that affect basically the immunocompromised host, most tropical diseases, as well as tuberculosis, are pathogenic on their own, and can affect subjects with mild or no immunossuppression. In the era of highly active anti-retroviral therapies (HAART), opportunistic diseases seem to be on decrease in Brazil, where such medicines are fully available. Benefiting from HAART in terms of restoration of the immune function, putative milder clinical courses are expected in the future for most co-infections, including tropical diseases. On the other hand, from an ecological perspective, the progressive geographic diffusion of Aids makes tropical diseases and tuberculosis a renewed challenge for Brazilian researchers and practitioners dealing with HIV/Aids in the coming years.

Diagnosi de la relació entre les aplicacions didàctiques de la museografia virtual i l'educació formal anàlisi de casos

L'educació formal necessita de noves eines d'aprenentatge que s'ajustin a la revolució que ha sofert la nostra societat, i una d'elles pot ser l'aplicació de les TIC a la difusió del patrimoni museològic. Com construir aquest discurs museogràfic i l'anàlisi de diferents exemples ja existents en la xarxa, conformen aquest treball.

Version brève du DISCERN, une voie d'amélioration de la recherche d'information médicale sur le net [Brief-DISCERN, a possible way to improve patient's search on the health-related web]

Internet is increasingly used as a source of information on health issues and is probably a major source of patients' empowerment. This process is however limited by the frequently poor quality of web-based health information designed for consumers. A better diffusion of information about criteria defining the quality of the content of websites, and about useful methods designed for searching such needed information, could be particularly useful to patients and their relatives. A brief, six-items DISCERN version, characterized by a high specificity for detecting websites with good or very good content quality was recently developed. This tool could facilitate the identification of high-quality information on the web by patients and may improve the empowerment process initiated by the development of the health-related web.

Treball de Fi de Carrera d´ETI

L'objectiu d'aquest treball és dissenyar, desenvolupar i implementar una aplicació que permeti pal·liar les deficiències del sistema actual que utilitza l'empresa

Normalització del volum d'arxius de so en format MP3

L'estàndard MPEG-1 Layer III va ser creat fa poc més de 10 anys i en aquest curt espai de temps ha revolucionat el fins aleshores estable món de la música. El fet de poder comprimir tota una cançó en uns pocs 'megues' (3 o 4) sense una pèrdua apreciable de qualitat i la proliferació d'ordinadors connectats a Internet va fer que el tràfic de fitxers en aquest format col·lapsés més d'un servidor. Per això, no és estrany que apareguessin autèntiques col·leccions de fitxers musicals en format MP3 procedents de les fonts més variades. Aquest fet (la diversitat de les fonts) i la variabilitat entre els diferents codificadors fa que el volum del so d'aquests fitxers disti molt de ser semblant. I això és precisament el que procura aconseguir aquest projecte: fer que tota col·lecció de fitxers MP3 soni igual de fort.

Joan Ramis i La nouvelle Héloïse de Rousseau : una lectura rousseauniana de l'obra dramàtica de Ramis

Aquest estudi es proposa estudiar els vincles que hi ha entre La nouvelle Héloïse (1761) de Jean-Jacques Rousseau i l'obra dramàtica de Joan Ramis i Ramis, especialment la seva Lucrècia (1769), tot i les dificultats que la recepció de Rousseau va tenir en la Menorca il·lustrada. En aquest sentit, el gruix del treball es dedica als elements que tenen en comú les obres de referència, pel que fa al tractament literari dels temes centrals, com ara el que vehicula la sensibilitat preromàntica que irromp en el panorama creatiu de l'Europa del moment, més enllà de les propostes estrictament formals i de contingut del neoclassicisme, i també quant als motius i la intencionalitat dels dos autors.