Crystallographic and electrochemical characteristics of melt-spun Ti-Zr-Ni-Cu alloys

Ti44Zr32Ni22Cu2 and Ti41Zr29Ni28Cu2 alloys were prepared by the melt-spinning method. The phase structure was analyzed by X-ray diffraction, and the electrochemical performances of the melt-spun alloys were investigated. The results indicated that the Ti44Zr32Ni22Cu2 alloy was composed of the icosahedral quasicrystals and amorphous phases, and the Ti41Zr29Ni28Cu2 alloy comprised icosahedral quasicrystals, amorphous, and Laves phases. The maximum discharge capacity was 141 mAh/g for the Ti44Zr32Ni22Cu2 alloy and 181 mAh/g for the Ti41Zr29Ni28Cu2 alloy, respectively. The Ti41Zr29Ni28Cu2 alloy also showed a better high-rate dischargeabifity and cycling stability. The better electrochemical properties should be ascribed to the high content of Ni, which was beneficial to the electrochemical kinetic properties and made the alloy more resistant to oxidation, as well as to the Laves phase in the Ti41Zr29Ni28Cu2 alloy, which could work as the electro-catalyst and the micro-current collector.

Cu/Mn/Ni/ZrO2合成低碳醇催化剂组分作用的初步研究

中国科学院山西煤炭化学研究所

Assembly of the transition metal substituted polyoxometalates ZnW11M(H2O)O-39(n-) (M = Mn, Cu, Fe, Co, Cr, Ni, Zn) on 4-aminobenzoic acid modified glassy carbon electrode and their electrochemical study

Through layer-by-layer assembly, a series of undecatungstozincates monosubstituted by first-row transition metals, ZnW11M(H2O)O-39(n-) (M=Cr, Mn, Fe, Co, Ni, Cu. or Zn) were first successfully immobilized on a 4-aminobenzoic acid modified glassy carbon electrode surface. The electrochemical behaviors of these polyoxometalates were investigated. They exhibit some special properties in the films different from those in homogeneous aqueous solution. The Cu-centered reaction mechanism in the ZnW11Cu multilayer film was described. The electrocatalytic behaviors of these multilayer film electrodes to the reduction of H2O2 and BrO3- were comparatively studied.

Electrochemical behavior of a series of undecatungstozincates monosubstituted by first-row transition metals, ZnW11M(H2O)O-39(n-) (M = Cr, Mn, Fe, Co, Ni, Cu or Zn)

The electrochemical behavior of a series of undecatungstozincates monosubstituted by first-row transition metals, ZnW11M(H2O)O-39(n-) (M=Cr, Mn, Fe, Co, Ni, Cu or Zn), was investigated systematically and comparably in aqueous solutions by electrochemical and in situ UV-visible-near-IR spectroelectrochemical methods. These compounds exhibit not only successive reduction processes of the addenda atoms (W) in a negative potential range, but some of them also involve redox reactions originating from the substituted transition metals (M) such as the reduction of Fe-III and Cu-II at less negative potentials and the oxidation of Mn-II at a more positive potential. Some interesting results and phenomena, especially of the transition metals, were found for the first time. Moreover, possible reaction mechanisms are proposed based on the experimental results.

Comparative study on the doping effect of 3d elements in Bi(1.5)Pb(0.2)Sr(2)Ca(2)Cu(2.8)M(0.2)O(y) (M=Sc,Ti,V,Cr,Mn,Fe,Co,Ni, or Zn)

With XRD, R-T, and ac chi measurements a comparative study on the doping effects of 3d elements in Bi(1.5)Pb(0.2)Sr(2)Ca(2)Cu(2.8)M(0.2)O(y) (M = Sc, Ti, V, Cr, Mn, Fe, Co, Ni, or Zn) has been carried out. The effects of the former five members are significantly different, both on phase formed and on T-c, from the latter four. It seems that the effect on phase stabilization correlates with the valency of the doped cation. In connection with the instability of the 2223 phase, the correlation has been discussed.

Fracture surface, impact energy and hardness of Ni-free high-Mn steels

Two manganese steels were investigated: Fe-19.7%Mn (VM339A) and Fe-19.7%Mn stabilized with 0.056%C, 0.19%Ti and 0.083%Al (VM339B). The toughness of VM339A was higher than VM339B, but VM339B had higher hardness. Tempering does not affect the toughness of the alloys. SEM images of the fracture surface for both the alloys revealed ductile fractures. A further alloy with a lower manganese content, Fe-8.46%Mn-0.24%Nb-0.038%C, and thus even lower cost than the conventional 3.5Ni cryogenic steel, was tested for its impact toughness after heat treatment at 600°C, giving promising results.

Caracterización electroquímica de la inserción de litio en MnNb2O6 (M= Mn, Co, Ni, Cu, Zn, Cd) y en Li3X2NbO6 (X= Mn, Co, Ni)

Tesis (Maestría en Ciencias con Especialidad en Ingeniería Cerámica) UANL

Inserción electroquímica de litio en compuestos de fórmula general MWO4 (M= Co, Cu, Mn, Ni, Zn, y Zn) preparados por dos rutas de síntesis [por] Sagrario Martínez Montemayor

Tesis (Maestría en Ciencias con Especialidad en Ingeniería Cerámica) U.A.N.L.

Efecto de la microestructura y las variables de solidificación sobre el comportamiento a fatiga de alto ciclo en una aleación hipereutéctica AL-SI-CU-NI.

Tesis (Doctor en Ingeniería de Materiales) UANL, 2012.

Síntesi, estructura i reactivitat de nous complexos de Cu, Ag i Ni contenint lligands triazamacrocíclics. Aplicacions en l'activació d'enllaços

· S'ha preparat i caracteritzat una família de complexos de Cu(III) contenint lligands triazamacrocíclics, estudiant-se les seves propietats estructurals, espectroscòpiques i redox. Aquesta àmplia família de complexos tenen un gran interès perquè permeten descriure les propietats dels complexos de Cu en un estat d'oxidació poc habitual i a més ens han permès mesurar de manera quantitativa l'efecte Meyerstein. · Una nova família de complexos de Cu(I) amb els lligands triazamacrocíclics es sintetitzada i caracteritzada per tècniques espectroscòpiques i estructurals, demostrant que aquests complexos presenten diferents estructures a l'estat sòlid i en dissolució. Així doncs, mentre que en dissolució es demostra per RMN que es tracta d'una espècie monomèrica, la determinació estructural per difracció de raigs X d'aquests complexos de Cu(I), ens confirma la formació d'espècies polimèriques. Per altra banda, s'ha estudiat la seva reactivitat; a) la seva implicació en la formació de lligands deuterats mitjançant l'intercanvi H/D en condicions suaus i b) la formació de complexos bisfenoxo a partir de la reactivitat entre els corresponents complexos de Cu(I) i oxigen molecular. De la mateixa manera, s'ha preparat el corresponent anàleg de Ag(I) en estat sòlid, obtenint la formació d'un polímer de Ag(I), el qual presenta a l'estat sòlid una estructura en forma de ziga-zaga, diferent a l'estructura del polímer de Cu(I), que és lineal. · S'ha determinat i proposat el mecanisme que té lloc en l'activació de l'enllaç C-H i posterior reacció de transferència per tal d'estabilitzar els productes finals mitjançant una reacció de desproporció. El seguiment de la reacció té lloc mitjançant tècniques espectroscòpiques com UV-vis. Dit seguiment, ens permet determinar les diferents influències electròniques sobre la reacció de formació dels complexos organometàl·lics de Cu(III). A més a més, el seguiment de la reacció a baixa temperatura ens permet determinar espectroscòpica i teòricament la formació d'un intermedi de Cu(II), i mitjançant la determinació dels paràmetres cinètics i termodinàmics es proposa un mecanisme de reacció. Posteriorment, s'ha assajat la reactivitat d'una sal de Cu(II) amb un lligand macrocíclic que conté un grup metil en el carboni orientat cap al centre del macrocicle, implicant la formació d'un intermedi agòstic. De la determinació estructural d'aquest intermedi de CuII i del lligand protonat, s'extreuen una sèrie de conclusions molt interessants, com són la demostració estructural de l'activació de l'enllaç C-C en la primera etapa de formació i de manera anàloga poder comparar-ho amb els sistemes macrocíclics HL2-HL6, demostrant la possible formació d'un intermedi agòstic, on es produeix l'activació de l'enllaç C-H. Aquesta similitud estaria d'acord amb els sistemes HL2-HL6, els quals espectroscòpica i teòricament s'havia detectat la presència d'un intermedi de característiques similars. Degut a l'acidesa d'aquest protó, i gràcies a la presència d'una base com és el propi lligand, aquest podia ésser extret donant lloc a la formació dels corresponents organometàl·lics de Cu(III). Dita estructura també representa un dels pocs exemples d'un organometàl·lic de CuII, un estat d'oxidació poc conegut dins d'aquest camp. · S'ha descrit la reactivitat dels nous complexos organometàl·lics de Cu(III), els quals sota medi pròtic i en condicions àcides o neutres són espècies totalment estables, però en condicions bàsiques o reductores aquestes espècies reaccionen donant lloc a la formació de noves espècies de tipus bisfenoxo, on el Cu es troba en estat d'oxidació +2. S'han caracteritzat mitjançant difracció de RX, on es s'observa l'entorn químic del Cu, la geometria del complex bisfenoxo i l'hidroxilació de l'anell aromàtic. · Finalment, s'ha descrit per primera vegada la síntesi i caracterització d'uns nous complexos organometàl·lics de Ni. Aquests són sintetitzats en base als càlculs teòrics realitzats sobre els nostres sistemes macrocíclics. Per aquests complexos hem investigat l'efecte del metall, canviant el coure per altres metalls de la primera sèrie de transició (Mn, Fe, Co, Ni, Cu, Zn) i de la segona sèrie de transició (Ru, Rh, Pd, Ag). Els resultats demostren que el Ni(II), és el metall que presenta una major capacitat de l'activació de l'enllaç C-H en aquests sistemes aromàtics. Aquests compostos s'oxiden lentament cap a complexos de Ni(III). Per altra banda, l'addició d'una sal de clor sobre una solució d'un complex de Ni(II) permet aïllar el corresponent complex de Ni(III), caracteritzat per ressonància de spin electrònic