Cosmovisión Aymara y su Aplicación Práctica en un Contexto Sanitario del Norte de Chile

El Aymara es un pueblo andino milenario dedicado al pastoreo y a la agricultura, que tiene su origen alrededor del lagoTiticaca, comprendiendo lo que en la actualidad es parte de Bolivia y Perú, norte de Chile y norte de Argentina. Todo lorelevante al orden Aymara se vincula con sus creencias que se manifiestan en ritos y ceremonias. En el mundo andino, elconcepto de salud no se restringe sólo al bienestar físico y psíquico, sino que incluye el equilibrio y bienestar social y económico de la persona, su relación armoniosa en su familia y comunidad, con sus difuntos, sus espíritus protectores, la Madre Tierra y en su convivencia correcta y afectuosa con lachacra y el ganado, con la casa y la naturaleza. En este artículo se revisan algunos aspectos del pensamiento Aymara, sucosmovisión, ética y praxis. Se comenta como la salud, la enfermedad y los procedimientos terapéuticos están mediatizados por la cultura. Se expone como ejemplo el "ProyectoDe Salud Intercultural Desde Una Maternidad" en un hospital de Chile, donde mujeres Aymaras tienen derecho a un parto integrador.

Construct validity of the French version of the PRWE (Patient Rated Wrist Evaluation) with the French version of the DASH (Disabilities Arm Shoulder and Hand) is good to very good in a population of patients with wrist injuries in an inpatient rehabilitation unit

Objective.- The Patient-Rated Wrist Evaluation is a specific questionnaire for the wrist [1]. It consists of 15 questions with a total score of 100. It was recently translated into French [2]. However, its validity has not been tested in this language. The Disabilities Arm Shoulder and Hand (DASH), with well-established psychometric properties, is considered as the reference questionnaire for the evaluation of upper extremities. The objective of this study is to measure the construct validity of the PRWE-F with the DASH-F in patients with wrist pathology.Patients and methods.- Fifty-one patients (40 m, 11 w, mean age 42 years), 25 fractures of the radius and 26 lesions of the carpus.Questionnaires PRWE-F and DASH-F at entry and at discharge (0 to 100). Calculation of the construct validity of the PRWE-F comparing with the DASH-F with Pearson correlation coefficients (r) at entry and at discharge. Level of significance (alpha) was set at 5%.Results.- Correlation DASH/PRWE at entry: r = 0.799 (95% CI 0.671 to 0.881), P < 0.0001. Correlation DASH/PRWE at discharge: r = 0.847 (95% CI: 0.745 to 0.910), P < 0.0001.Discussion.- The construct validity of the two instruments indicates that they measure the same concept. Our correlation between DASH-F and PRWE-F, going from 0.799 to 0.847, are comparable to those published in different languages (0.71 to 0.84) [3,4]. The questionnaires PRWE-F can thus be used in rehabilitation patients presenting with wrist pathologies; it is comparable to the DASH but described by MacDermid [1] to be more specific. Compared to the DASH it has the advantage of consisting of two dimensions. Its construct validity is excellent. This questionnaire should be evaluated in other populations, and it should be compared with hand questionnaires more specific than the DASH.

Música a la Universitat: una eina per desenvolupar l'expressió creativa i la comunicació

Aquest article pretén exposar de quina manera la música, que comporta sempre una participació activa de l'alumne, constitueix un element formatiu de primer ordre, per raó de les seves característiques creatives i expressives. Informar i crear un corrent d'opinió favorable a la inclusió de la música com a matèria dins la Universitat, per aprofitar les seves qualitats i enriquir així la vida emocional i relacional dels joves, moltes vegades mancada d'unes pautes i d¿uns models basats en la creativitat, l'autenticitat, la solidaritat, la comprensió i la comunicació. També es proposen recursos per desenvolupar l'expressió creativa dels alumnes, a partir de la música.

La gestió integrada de la qualitat i la seguretat en la docència: pràctiques de taller i de laboratori als estudis de grau de belles arts

El projecte s'inscriu dins de l'àmbit de la investigació i innovació docent aplicant criteris de gestió de qualitat en els que es tenen molt presents els aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat. El projecte promou la investigació generant models de funcionament i verificant la qualitat dels resultats de la seva aplicació. Des d'aquest punt de vista la recerca incorpora aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments, la manipulació de productes i materials, la gestió de residus i el seu reciclatge als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts. Els resultats d'aquestes investigacions tenen una extensió social en l'àmbit de les Belles Arts en general. Existeix suficient evidència empírica sobre el deteriorament de la salut i els danys que causen un gran nombre de substàncies, productes i materials utilitzats habitualment en les Belles Arts i es sospita sobre els potencials efectes negatius d'altres productes. A Espanya, també és conegut el limitat desenvolupament en matèria de prevenció laboral, de protecció mediambiental i en paràmetres de sostenibilitat en relació amb l'Espai Europeu i, especialment, al nord d'Europa. Es pot considerar, encara, la tímida i escassament coordinada, encara que progressiva, implantació de mesures orientades a solucionar aquestes deficiències per part de les universitats espanyoles i el seu insuficient finançament. En un context d'elevada sensibilització social i dels mitjans de comunicació sobre els efectes del canvi climàtic i la contaminació els processos de canvi s'han de liderar des d'institucions de rang molt divers. Amb els antecedents esmentats el grup d'investigació advoca per continuar desenvolupant diferents modalitats de recerca, buscant alternatives eficaces en aquest àmbit. Alternatives que contemplin la possible substitució d'uns productes per altres, la reducció d'aquells insubstituïbles, la implantació de procediments de qualitat verificada, l'adopció de mesures de seguretat de naturalesa preventiva o mediambiental, l'exploració de recursos sostenibles, etc. per solucionar en la mesura possible l'esmentada problemàtica.

Dramatic malignant progression of a pigmented villonodular synovitis of the knee after 27 years of multimodality treatment

Introduction: Pigmented villonodular synovitis (PVNS) is a rare benign tumour of the synovium, most commonly arising around the knee. Resection remains the treatment of choice. The diffuse variant of the disease is prone to local recurrence (30-50%). However distant dissemination is extremely rare. We report the case of a patient with massive loco-regional and late distant spread to the lungs of PVNS originating in the knee. Case report: A 69 yo women presented to our service 27 years ago with PVNS in her knee. Despite multible surgical resections, synoviorthesis and external beam radiotherapy, no local control was achieved. The disease spread in all thigh compartments. Due to the resistance to all convetional treatment modalities, isolated limb perfusion with TNFα and Melphalan was performed, without any effect on local control. After the disease was diagnosed in iliac lymph nodes, the patient was subjected to a systemic chemotherapy protocol with imitamib, which had to be abandoned, due to intolerance. Due to a giant lymphoedema of the entire limb, making up for a considerable part of the patient's body weight and in view of significant skin invasion, a hip disarticulation was performed. Finally, rapidly growing lung metastases appeared on CT scan, confirmed by core-needle biopsy. Palliative chemotherapy was initiated. Interestingly, histological analysis of the disease throughout the years remained consistent with classic benign PVNS. No sarcomatous dedifferentiation was observed, not even in the pulmonary lesions. Conclusion: PVNS is a benign tumour, with a high risk of local recurrence. Malignant behaviour, with loco-regional and distant metastases remains extremely rare. A histologically benign appearance does not exclude a clinically malignant behaviour with systemic spread.

The Lausanne experience with the Wichita fusion nail for arthrodesis of the knee

Background: Arthrodesis of the knee by intramedullary fixation hasbeen reported to have a higher rate of success than external fixationor compression plating. Antegrade nailing however can lead to complicationsdue to the different diameters of the medullary canals, fracturesduring insertion, poor rotational stability, breakage of the IM-nailand insufficient compression at the fusion site.Method: This retrospective study reports all knee fusions performedby the same orthopaedic surgeon with the Wichita (Stryker) fusion nail(WFN) from 2004 to 2010. The Wichita nail is a short nail with a deviceat the knee which allows for coupling of differently sized and interlockedfemoral and tibial components and at the same time for compression.Results: We report of 18 patients with a mean follow up of 28 months(range 3-71 months). Infected TKA was the most common indicationfor arthrodesis in 9 cases. The remaining reasons included asepticfailed TKA in 3 cases, 2 patients after fracture, 1 patient with neurologicalinstability after knee dislocation, 1 patient after tumoral resectionand 1 non union after failed arthrodesis with long antegrade nail.Finally 1 patient with bilateral congenital knee dislocation operated onboth sides. As expected, patients receiving the WFN had undergonea large number of previous knee surgeries with a mean of 3.8 (range0-8) procedures per patient. The complication rate was 27% (5 of 18).Two patients had persistent pain requiring revision surgery to increasestability with plating. One case of periprosthetic fracture needed openreduction and internal fixation. 2 patients with superficial hematomawere treated one with open drainage and the other with physiotherapy.Infection was erradicated in all septic cases, we found no new infectionand the fusion rate was 100%.Conclusion: The results in these often difficult cases are satisfyingand we think that this technique is a valid alternative to the otherknown techniques of knee fusion in patients with a poor bone stockand fragile soft tissues.