Seasonal changes of whole root system conductance by a drought-tolerant grape root system

The role of root systems in drought tolerance is a subject of very limited information compared with above-ground responses. Adjustments to the ability of roots to supply water relative to shoot transpiration demand is proposed as a major means for woody perennial plants to tolerate drought, and is often expressed as changes in the ratios of leaf to root area (AL:AR). Seasonal root proliferation in a directed manner could increase the water supply function of roots independent of total root area (AR) and represents a mechanism whereby water supply to demand could be increased. To address this issue, seasonal root proliferation, stomatal conductance (gs) and whole root system hydraulic conductance (kr) were investigated for a drought-tolerant grape root system (Vitis berlandieri×V. rupestris cv. 1103P) and a non-drought-tolerant root system (Vitis riparia×V. rupestris cv. 101-14Mgt), upon which had been grafted the same drought-sensitive clone of Vitis vinifera cv. Merlot. Leaf water potentials (ψL) for Merlot grafted onto the 1103P root system (–0.91±0.02 MPa) were +0.15 MPa higher than Merlot on 101-14Mgt (–1.06±0.03 MPa) during spring, but dropped by approximately –0.4 MPa from spring to autumn, and were significantly lower by –0.15 MPa (–1.43±0.02 MPa) than for Merlot on 101-14Mgt (at –1.28±0.02 MPa). Surprisingly, gs of Merlot on the drought-tolerant root system (1103P) was less down-regulated and canopies maintained evaporative fluxes ranging from 35–20 mmol vine−1 s−1 during the diurnal peak from spring to autumn, respectively, three times greater than those measured for Merlot on the drought-sensitive rootstock 101-14Mgt. The drought-tolerant root system grew more roots at depth during the warm summer dry period, and the whole root system conductance (kr) increased from 0.004 to 0.009 kg MPa−1 s−1 during that same time period. The changes in kr could not be explained by xylem anatomy or conductivity changes of individual root segments. Thus, the manner in which drought tolerance was conveyed to the drought-sensitive clone appeared to arise from deep root proliferation during the hottest and driest part of the season, rather than through changes in xylem structure, xylem density or stomatal regulation. This information can be useful to growers on a site-specific basis in selecting rootstocks for grape clonal material (scions) grafted to them.

Distribució actual de la tortuga Mediterrànea a Menorca

A Menorca la tortuga mediterrànea Testudo hermanni és una espècie comuna que es distribueix per quasi tota l'illa. Els estudis anteriors sobre la seva distribució van ser realitzats entre els anys 1970 i 1994. Entre 2003 i 2006 es va prospectar la major part de Menorca amb la finalitat de determinar-ne la distribució actual. A partir de 3647 observacions d'exemplars, se'n va seleccionar aleatòriament una per quadrícula UTM de 0,5 x 0,5 km prospectada. Mitjançant una anàlisi kernel es va calcular que la seva distribució ocupava una superfície de 469 km2 (incloent-hi hàbitats no emprats per les tortugues, com ara zones urbanes o algunes zones boscoses). Aquesta distribució no és continua al llarg de l'illa, sinó que es formada per una sèrie de poblacions més o menys fragmentades i aïllades. D'altra banda, la distribució obtinguda coincideix amb la senyalada en treballs anteriors, la qual cosa s'interpreta com que no hi ha hagut canvis importants en la seva ocupació en els últims deu anys.

Levels of PSP toxins in bivalves exposed to natural blooms of Alexandrium minutum in Catalan harbours

The development, validation, comparison and evaluation of analytical methods for marine toxins rely on the availability of toxic material. Within the project JACUMAR PSP, our interest is mainly focused on autochthonous bivalve species with the toxic profile of Alexandrium minutum, since this is the principal species involved regionally in PSP outbreaks. Mussels and oysters were exposed during few days in the harbor of Vilanova i la Geltrú, to blooms reaching a maximum A. minutum concentration of 200,000 cells L-1 in 2008, and 40,000 and 800,000 cells L-1, in 2009. Mussels, oysters and clams were exposed to one bloom of 22,000 cells L-1 in the harbor of Cambrils in 2009. In all situations higher toxic levels analyzed by HPLC-FD with postcolumn oxidation were observed in mussels (i.e. 1,200-2,500 μg eq. STX kg-1) than in oysters (i.e. 60-800 μg eq. STX kg-1) exposed to the same bloom. Blooms with higher concentrations of A. minutum did not correspond to higher levels of PSP toxins in bivalves. These differences may be explained by differences in A. minutum population dynamics, toxin production or in the physiological state or behaviour of shellfish. These results confirm that mussels concentrate more PSP toxins from A. minutum than oysters and clams.

An integrated approach for the assessment of HAB dynamics in two NW Mediterranean bays from a GEOHAB perspective

Alfacs and Fangar Bay in the Ebro Delta, NW Mediterranean are the major sites in Catalonia for shellfish cultivation. These bays are subject to occasional closures in shellfish harvesting due to the presence of phycotoxins. Fish kills have also been associated with harmful algal blooms. The comparison of phytoplankton dynamics in both bays offers the opportunity to reveal differences in bloom patterns of species known to be harmful for the ecosystem and aquaculture activities. Field research is underway under the GEOHAB framework within the Core Research Project on HABs in Fjords and Coastal Embayments. The overall objective of this study is to improve our understanding of HAB biogeographical patterns, and key elements driving bloom dynamics in time and space within these semi-constrained embayments. Via the comparative approach we aim to improve the prediction for monitoring purposes, with a focus on Karlodinium spp. associated with massive kills of aquaculture species. This objective is addressed by incorporating long-term time series of phytoplankton identification and enumeration with the first results of recent field work in both bays. The latter includes the application of optical sensors, to yield a complementary view with enhanced spatial and temporal resolution of bloom phenomena.

From MuSIASEM theory to practice: report and reflections from field research in Kampot province, Cambodia

This document contains a report and summary of the field research activities in a rural community of rice farmers in Kampot province, Cambodia in 2011, which I conducted within the context of my PhD research at ICTA-UAB (Institute of Environmental Science and Technology, Autonomous University of Barcelona, Spain). The purpose of the field research was to gather data for a MuSIASEM analysis (Multi-Scale Integrated Analysis of Societal and Ecosystem Metabolism) at the village and household level, in order to analyze the multidimensional challenges that small farmers may face nowadays within the context of global rural change and declining access to land. While the literature on MuSIASEM offers a great variety of theoretical explanations and practical applications, there is little information available for students regarding the practical steps required for doing a MuSIASEM analysis at the local level. Within this context, this report offers not only a documentation of the field research design and data collection methods, but further provides a general overview on some organizational and preparative aspects, including some personal reflections, that one may face when preparing and conducting field research for MuSIASEM analysis. In summary, this document thus serves three objectives: (i) to assure methodological transparency for the future work, based on the collected data during field research, (ii) to share my personal experience on the preparative and practical steps required for field research and data collection for a MuSIASEM analysis at the local level, and (iii) to make available for the further interested reader some more detailed background information on the case study village.

Efficacy of elevated levels of a Citrobacter braakii phytase in turkey poult diets

The efficacy of elevated levels of RONOZYME® HiPhos was assessed for turkey poults fed a low-P corn/SBM-based diet with an estimated 0.25% phytate

eKnowledge Project: Developing and piloting a forum tool to support the collaborative construction of knowledge on the UOC's Virtual Campus

Final report of the eKnowledge's project, an online forum tool that offers consultants and students the chance to create spaces for asynchronous communication and collaboration.

Proyecto eKnowledge: Desarrollo y pilotaje de una herramienta de foro para apoyar la construcción colaborativa de conocimiento en el Campus Virtual de la UOC

Informe final del proyecto eKnowledge, una herramienta de foros en línea que ofrece a consultores y estudiantes la posbilidad de crear espacios de comunicación y colaboración asíncrona que respondan a diferentes finalidades y niveles de estructuración por parte de los docentes.

Conjugation of genetically-engineered protein phosphatases to magnetic particles for okadaic acid detection

This work presents the functional characterisation of a protein phosphatase 2A (PP2A) catalytic subunit obtained by genetic engineering and its conjugation to magnetic particles (MPs) via metal coordination chemistry for the subsequent development of assays for diarrheic lipophilic marine toxins. Colorimetric assays with free enzyme have allowed the determination of the best enzyme activity stabiliser, which is glycerol at 10%. They have also demonstrated that the recombinant enzyme can be as sensitive towards okadaic acid (OA) (LOD=2.3μg/L) and dinophysistoxin-1 (DTX-1) (LOD=15.2μg/L) as a commercial PP2A and, moreover, it has a higher operational stability, which makes possible to perform the protein phosphatase inhibition assay (PPIA) with a lower enzyme amount. Once conjugated to MPs, the PP2A catalytic subunit still retains its enzyme activity and it can also be inhibited by OA (LOD=30.1μg/L).

Gestors culturals en l’àmbit penitenciari

Programa que pretén canviar l’estereotip de l’educador com a simple animador i oferir una altra visió sobre la manera de treballar i entendre el lleure en l’àmbit penitenciari, molt més en consonància amb la pràctica educativa. Es basa en les experiències que des de fa tres anys duen a terme als centres Brians 1, Brians 2 i Figueres els educadors de cap de setmana i que ens parlen de cogestió del temps de lleure. A aquests centres, cal afegir-hi Quatre Camins, que també ha iniciat un projected’aquestes característiques. Els professionals i els interns que hi han participat han demostrat que treballar en el lleure va molt més enllà d’entretenir. Els resultats de la seva experiència ens mostren el lleure com una eina educativa que els educadors hem d’aprofitar i que permet dur a terme amb èxit programacions culturals i dinamitzar projectes col·lectius des del diàleg, la qual cosa és imprescindible per arribar a l’entesa, i afavoreix la participació, l’assumpció de responsabilitat i el compromís personal. Aquest grup d´interns que formarem com a gestors culturals seran els que gestionin, conjuntament amb els educadors i els altres professionals del centre, les activitats socioculturals que han d’arribar a la població interna. L’educador haurà de formar grups d’interns que, treballant en equip, siguin capaços de dinamitzar la vida social i cultural dels centres. Amb aquest projecte es pretén que el grup de gestors culturals participi en la decisió de com gestionar i organitzar el seu temps de lleure i a què volen dedicar-lo. Entès així, el lleure ofereix un marc d’aprenentatge important ja que aporta espais de relació amb els altres i amb l’entorn. Un entorn que per als participants és la presó, però que més endavant serà el barri, el poble o la ciutat. Després de tot, els gestors culturals estan posant en pràctica competències tan bàsiques com analitzar, detectar, planificar, organitzar... amb tot el que això comporta de negociació, d’acceptació, de renúncia, de respecte, de saber argumentar, de comunicació i de treball en equip. Té també una important dimensió de reflexió i de formació crítica. Entenem el lleure com un espai inclusiu perquè és el millor lloc per trencar tòpics, prejudicis i estereotips.

Aspectos de usabilidad y accesibilidad en educación presencial y a distancia con personas de la tercera edad y tecnologías de eLearning

La població mundial envelleix progressivament, de la mateixa manera les noves tecnologies creixen cada dia. El sector de la població més gran de 60 anys, no té la mateixa facilitat que les persones joves, per a utilitzar aquests nous medis decomunicació, per aquesta raó s'ha de procurar dissenyar aquestes tecnologies tenint en compte les persones grans. Així no se'ls impedirà l'accessibilitat a aquest aprenentatge i al que se'ls oferirà com el eLearning, un cop puguin manejar les noves tecnologies d'una forma adequada. Es treballarà desde dins d'un projecte orientat a la accessibilitat del software per a persones grans, anomenat APADIS, amb els seus responsables, amb els educadors d'una escola per adults i amb els alumnes d'aquesta escola que passaran aser els usuaris de l'eina desenvolupada.Així és com analitzarem com es poden relacionar: les persones grans, les novestecnologies i l'aprenentatge.Si volem que aquestes persones passin a ser usuaris dels nostres sistemes, hem de fixar-nos en el diàleg que es crearà entre la persona i l'ordinador, i serà l'interfície la que ens permetrà que la comunicació entre ambes parts es pugui portar a terme amb èxit. Per a aixó, s'aplicaran tècniques de disseny i avaluació centrades en l'usuari, tècniques IPO, ajudant-nos de tècniques com les de la metodologia crítica comunicativa. Al treballar amb persones grans, ens donem compte que la utilització d'aquetes tècniques han de variar en alguns aspectes i que la comunicació juga un paper molt important al llarg de tot el desenvolupament. En el nostre cas hem treballat aquestes tècniques en larealització d'un gestor d'imatges que s'integrarà en el campus virtual que utilitzen en l'escola per adults de la Verneda. Veurem la importància de mantenir un contacte continu amb els participants, organitzant reunions i workshops, per a recollir adequadament els seus dubtes, problemes i sugerencies. Aquest contacte ens ha permès analitzar les prioritats per aquestes persones, com per exemple: que la informació deu mostrar-se d'una forma senzilla i simple, les funcionalitats deuen fer el que anuncien, en el nostre cas ademés s'havia de mantenir la mateixa línea gràfica i procediment utilitzat en el campus per a no despistar al usuari, els missatges d'error han d'ajudar no condemnar, com a conseqüència és important afegir pàgines d'ajuda que donin una seguretat al usuari a l'hora de realitzar una tasca.Els participants ens van demostrar la importància que te per ells col·laborar activament en les seves classes presencials, això ens va portar a pensar que les eines col·laboratives i el eLearning son ideals per aquest col·lectiu, ja que ens permeten treballar amb factors com la comunicació i l'aprenentatge. Com a resultat obtenim que per a traslladar un entorn d'aprenentatge presencial a un virtual, s'han de combinar els materials educatius digitals amb eines de comunicació col·laborativa, com els Blogs, fòrums...En el cas del campus de l'escola,per a treballar amb imatges es va pensar en Flickrutilitzant com a via de connexió entre els dos sistemes el gestor d'imatges creat.Dissenyant-lo com una via d'aprenentatge més simple que permetés utilitzar,gradualment amb el temps, una eina més complexa com és Flickr. S'ha treballat amb una eina concreta del eLearning, les Unitats d'Aprenentatge, aquestes ens han servit per analitzar un cas concret d'escenari d'aprenentatge virtual, veient com aquests han de representar tres aspectes claus: comunicació,col·laboració i aprenentatge.Aquest projecte, com s'ha citat al inici, se ha realitzat dins del context del projecteAPADIS, treballant conjuntament amb un grup multidisciplinari de persones. Peraquesta raó s'han utilitzats tècniques com les del modelatge visual, UML, que enspermeten explicar de forma gràfica i esquemàtica, sistemes informàtics a persones que no són d'aquest àmbit.En resum, a continuació s'analitzarà d'una forma social i tècnica, les mesures que podenpermetre unir persones grans amb sistemes interactius multimèdia que permetin accedira un aprenentatge.

Impacte de l'ascens del Nàstic a primera divisió

Sovint restem amb certa incredulitat davant les noticies relacionades amb el món del futbol. Qui no s’ha preguntat mai com és que es mouen unes quantitats tan enormes de diners en aquest món quan “només” es tracta d’un esport o que un ascens d’un club mobilitzi tanta gent i es celebri com una de les fites històriques de la ciutat a la que pertany, i que el descens de categoria sigui considerat per aquesta com un gran fracàs. Realment és un joc on competeixen onze contra onze darrera una pilota?Preguntes com aquestes i el fet que fa pocs mesos un club com l’Espanyol estigués en zona de descens i els directius i economistes d’aquest es posessin les mans al cap, i la proximitat d’un equip català, com és el Nàstic, que fa relativament poc va militar per la màxima competició, ens va portar a analitzar quins canvis suposa pujar o baixar de categoria, per un club i la ciutat a la qual representa.En aquest treball hem intentat resoldre totes aquestes preguntes i totes les relacionades amb l’economia interna d’aquests clubs, la importància econòmica i social de la categoria on es troben i la repercussió global que té aquesta, ja a nivell de la gent, mitjans de comunicació i de ciutat i que sovint nosaltres no podem apreciar i que desconeixem.

Principis ètics de l’assessorament a la instància judicial

Arran de les exposicions de la jornada de treball desenvolupada el passat 30 de novembre de 2007 es va veure que hi havia una preocupació comuna dels tècnics entorn dels dilemes ètics que es generen en el nostre entorn professional. De les dotze dimensions que es recollien en el qüestionari sobre com pensem que hauria de ser un bon professional, hi destacàvem: responsable, honest, coherent, competent, veraç i rigorós. D’altra banda, sobre com pensem que actuem els mateixos professionals, hi trobàvem prioritzats els valors: actitud crítica, veracitat, competència, comunicació i competències socials. El manual de bones pràctiques, que tot seguit us presentem, és el resultat de l’experiència de la pràctica professional i de l’anàlisi, discussió i revisió de documentació pel grup de tècnics que ha integrat aquest grup, com també, de totes les aportacions recollides abans i durant la jornada esmentada, esperant poder continuar-ne recollint dins el marc del Programa Compartim. Pretenem doncs, garantir-ne el seu compliment i supervisió, mitjançant el seguiment, amb els mecanismes i eines per a compartir inquietuds i objectius.

En busca del ciudadano Kane : los dueños de medios de comunicación y su utilización política

Aquesta recerca té com a objecte d'estudi la utilització dels mitjans de comunicació per a finalitats polítiques i intenta analitzar la relació que els polítics professionals mantenen amb els mitjans i com aquests poden ser importants dins d'un procés polític-electoral i per a la formació de l'opinió pública. El nostre objectiu general és, entre d’altres, analitzar l'estructura d’aquests mitjans i grups polítics i descriure com estan situats, utilitzant com a exemple l'estat del Rio Grande do Norte (RN), al Nord-est de Brasil. Partint de les preguntes, ¿a qui pertanyen els mitjans de comunicació i qui té el poder d'informar en l'aquest Estat? anem construïm el marc teòric, analitzant el monopoli i oligopoli en la comunicació a Brasil, especialment a la radiodifusió, en la qual hi ha una gran concentració de concessions públiques en propietat dels polítics professionals amb mandats electius i/o de grups partidaris, què pot ser anomenat de ‘coronelismo electrònic’

Construcción y redefinición de identidades, prácticas culturales yComunicación. Estudio de caso del Centro Cultural Comunitario de PlayaAncha (Valparaíso)

Esta investigación se enmarca en el estudio de la vida cotidiana de las personas y se pregunta específicamente por el proceso de construcción y redefinición de identidades, es decir los cambios en la vida de las personas. Un tema que podría ser demasiado general se encuadra en un caso concreto: El Centro Cultural Comunitario de Playa Ancha (CCPA)1.Entendemos todo proceso de construcción y redefinición identitaria como una experiencia de aprendizaje perceptual. En el marco específico del CCPA, los participantes han construido una comunidad de práctica a través de sus interacciones comunicativas recurrentes en el tiempo, prácticas comunicativas y significativas para los miembros del CCPA. Comparten una serie de repertorios simbólicos, relaciones de participación y cooperación, entre otras cosas. Aprendizaje que logrado que los integrantes del CCPA sean reconocidos por su entorno como practicantes y miembros del CCPA.Para explorar este proceso nos posicionamos desde un abordaje cualitativo. Por lo mismo, intentamos objetivar esta experiencia de aprendizaje perceptual desde las percepciones y las prácticas de los sujetos estudiados. Se contempla el desarrollo de un trabajo de campo de 6 meses que contempla un período de inmersión en la comunidad a través de la observación participante.Por medio de esta herramienta, se explorará en las formas que organizan su espacio, sus tiempos, sus prácticas y por ende, sus interacciones comunicativas. Es decir, como establecen y coordinan el vivir en común. Posteriormente, para objetivar el proceso de construcción y redefinición identitaria se realizarán 10 historias orales temáticas a los miembros más antiguos y experimentados del CCPA.