La Comunicación en los gabinetes de comunicación en la Unión Europea en el siglo XXI : el uso de las TICs

El trabajo analiza la organización y funcionamiento de los gabinetes de comunicación de las instituciones europeas, poniendo especial énfasis en las nuevas tecnologías de la información. Para ello, en una primera parte se construirá un paradigma sobre los gabinetes de comunicación desde dos puntos de vista: teórico, mediante el análisis de bibliografía sobre gabinetes de comunicación y práctico, mediante el estudio del gabinete de comunicación de una empresa privada de carácter global. Este paradigma será utilizado desde una perspectiva comparativa para el análisis de los gabinetes de las instituciones europeas, objeto de la segunda parte del trabajo

El blat de moro transgènic a Catalunya

 Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. El treball El blat de moro transgènic a Catalunya és un treball ampli que tracta dels organismes transgènics des de diversos punts de vista. El seu principal objectiu és avaluar les diferències a nivell fisiològic que presenten els cultius de blat de moro transgènic respecte a les seves varietats isogèniques davant d'estressos hídrics i nutricionals. Un altre objectiu del treball és copsar el coneixement i la percepció que té la societat sobre aquests organismes, així com avaluar la informació que hi ha sobre aquest tema, per intentar valorar críticament els seus aspectes positius i negatius. La part central del treball és la recerca feta al centre d'IRTA - Mas Badia, integrada en els assajos que s'hi estan fent, i que va consistir en mesurar la resposta de diverses varietats de blat de moro transgènic i de les seves respectives isogèniques, a estressos abiòtics induïts. El treball també té una part de recerca bibliogràfica sobre aspectes generals dels organismes transgènics i sobre aspectes més concrets dels cultius de transgènics a Catalunya. També s'ha entrevistat a persones rellevants en aquest àmbit per conèixer opinions diverses de primera mà. La comparació de la resposta del blat de moro transgènic i no transgènic a estressos hídrics i nutricionals ha permès veure que no hi ha diferències significatives entre els dos tipus de cultius. Aquesta part experimental ha estat interessant tant pel resultat en si com per permetre conèixer de primera mà la recerca sobre transgènics que es fa al nostre país, i haver motivat el plantejament d'altres possibles línies d'investigació. El treball també ha permès tenir una visió àmplia sobre els transgènics i fer una valoració força crítica de la càrrega ideològica que hi ha rere la informació.

El retorn del llop a Catalunya

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. Davant l'aparació sobtada del llop al Pirineu català, concretament al Parc Natural del Cadí-Moixeró l'any 2004, el treball analitza la viabilitat que presenta Catalunya per poder conviure amb una possible població estable de llops. D’una banda, es presenta un exhaustiu estudi teòric de les vessants biològiques, culturals, històriques i legals de la presència del llop a Catalunya. D’altre banda, s’ha fet un treball de camp d’observació del llop salvatge a Sierra Culebra. A més, s’han realitzat entrevistes amb el doctor Santiago Lavin González, catedràtic de la UAB, així com altres persones amb influència en l'àmbit natural. Basant-se en la recerca bibliogràfica, les successives entrevistes i les pràctiques de camp extreu les seves conclusions sobre l'establiment d'una població estable de llops a Catalunya, argumentant els avantatges i els inconvenients, i com a síntesi del seu treball realitza unes propostes de gestió que donarien resposta a l'impacte social que aquesta recolonització comportaria sobre la població catalana.

En busca del ciudadano Kane : los dueños de medios de comunicación y su utilización política

Aquesta recerca té com a objecte d'estudi la utilització dels mitjans de comunicació per a finalitats polítiques i intenta analitzar la relació que els polítics professionals mantenen amb els mitjans i com aquests poden ser importants dins d'un procés polític-electoral i per a la formació de l'opinió pública. El nostre objectiu general és, entre d’altres, analitzar l'estructura d’aquests mitjans i grups polítics i descriure com estan situats, utilitzant com a exemple l'estat del Rio Grande do Norte (RN), al Nord-est de Brasil. Partint de les preguntes, ¿a qui pertanyen els mitjans de comunicació i qui té el poder d'informar en l'aquest Estat? anem construïm el marc teòric, analitzant el monopoli i oligopoli en la comunicació a Brasil, especialment a la radiodifusió, en la qual hi ha una gran concentració de concessions públiques en propietat dels polítics professionals amb mandats electius i/o de grups partidaris, què pot ser anomenat de ‘coronelismo electrònic’

Els baixonets a Catalunya : una aproximació organològica, funcional i del repertori : el fons musical de Canet de Mar

Aquest treball fa un estudi dels baixonets a Catalunya des de les perspectives organològica, funcional i del repertori. A partir de les informacions aportades pels instruments originals, pels tractats i per estudis especialitats, es defineixen una tipologia instrumental pròpiament hispànica, i unes funcions principalment relacionades amb la música vocal religiosa de mitjans del segle XVI a mitjans del segle XVIII. Posteriorment, es realitza un estudi de la música amb baixonet a la localitat de Canet de Mar. A partir del treball de camp al seu arxiu parroquial, es compilen vuit obres específiques per a baixonet, se'n transcriuen alguns manuscrits, i se'n defineixen els principals aspectes formals i funcionals. El cas de Canet de Mar es pot considerar com un exemple més o menys representatiu de la pràctica instrumental i del repertori específic del baixonet a Catalunya a finals del segle XVII i començaments del segle XVIII.

Anàlisi de l’impacte del circuit de Catalunya a Montmeló

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. Els objectius principals han estat comprendre el funcionament i l'evolució del Circuit de Catalunya, una de les empreses catalanes que atrau a milers de turistes i per tant, estudiar les repercussions a nivell local que crea aquesta empresa, basant-se en els beneficis que aporta aquesta societat als municipis propers, específicament, Montmeló.

¿Es posible reducir el gasto sanitario a través del subsidio a los seguros sanitarios privados? La doble cobertura sanitaria en Catalunya. Estimación de patrones de utilización de servicios sanitarios y simulación de costes asociados a la asistencia

The objective of this study consists in quantifying in money terms thepotential reduction in usage of public health care outlets associatedto the tenure of double (public plus private) insurance. In order to address the problem, a probabilistic model for visits to physicians is specified and estimated using data from the Catalonian Health Survey. Also, a model for the marginal cost of a visit to a physician is estimated using data from a representative sample of fee-for-service payments from a major insurer. Combining the estimates from the two models it is possible to quantify in money terms the cost/savings of alternative policies which bear an impact on the adoption of double insurance by the population. The results suggest that the private sector absorbs an important volumeof demand which would be re-directed to the public sector if consumerscease to hold double insurance.

Revisão do gênero Opselater Costa (Coleoptera, Elateridae, Agrypninae)

O gênero Opselater é formado por elaterídeos bioluminescentes, com vesículas luminescentes laterais, pequenas, localizadas na região posterior do pronoto, e corpo delgado com élitros gradualmente afilados do úmero ao ápice. Distribuem-se do Panamá à Argentina. São redescritas sete espécies, Opselater hebes (Germar, 1841), O. helvolus (Germar, 1841), O. lucens (Illiger, 1807), O. melanurus (Candèze, 1863), O. pyrophanus (Illiger, 1807), O. quadraticollis (Blanchard, 1843) e O. succinus Costa, 1980. O. costae sp. nov. de Linhares, Espírito Santo, é descrita. Também são apresentados uma chave para a identificação das espécies e ilustrações dos principais caracteres, incluindo protórax, pterotórax, asas e metendosternito.

Nova espécie do gênero Ptesimopsia Costa (Coleoptera, Elateridae, Agrypninae)

Ptesimopsia gracilis sp. nov. coletada em armadilha malaise na Fazenda Jaburu, Canindé do São Francisco, Sergipe, Brasil, é descrita e ilustrada.

Contribuição ao conhecimento dos Hemilophini (Coleoptera, Cerambycidae, Lamiinae), principalmente da Costa Rica

Novos registros: Sphallonycha irundisa Galileo & Martins, 2001 para o Ecuador; Hilaroleopsis icuapira Martins & Galileo, 1992, para a Costa Rica. Novos táxons descritos da Costa Rica: Apebusu gen. nov., espécie-tipo A. rubriventris sp. nov.; Esamirim gen. nov., espécie-tipo E. fasciatus sp. nov.; E. carinatus sp. nov.; Kuatinga gen. nov. espécie-tipo, K.. bicolor sp. nov.: Hilaroleopsis theurgus sp. nov.; Abanycha pectoralis sp. nov.; do Panamá: Esamirim divisus sp. nov. Nova combinação: Esamirim chionides (Bates,1885) comb. nov. (anteriormente em Adesmus). Chaves para gêneros de Hemilophini com garras tarsais internas reduzidas e para as espécies de Esamirim são fornecidas.

Novas espécies de Prodecatoma (Hymenoptera, Eurytomidae) associadas a galhas em frutos de duas espécies de Psidium L. (Myrtaceae), com comentários sobre Prodecatoma spermophaga Costa-Lima

Três novas espécies de Prodecatoma obtidas a partir de galhas em frutos de Psidium cattleianum Sabine e Psidium cinereum Mart. ex DC.(Myrtaceae) são descritas a partir de material obtido no Paraná e Rio Grande do Sul, Brasil. Duas das novas espécies, Prodecatoma carpophaga sp. nov. e Prodecatoma petrodoma sp. nov. são descritas como indutoras das galhas. Prodecatoma ferruginea sp. nov. e Prodecatoma spermophaga Costa-Lima são apontadas como inquilinas das galhas ou parasitóides. São incluídos também comentários sobre a morfologia macroscópica da galha e a biologia das vespas.