997 resultados para 185


Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

PURPOSE: To meta-analyze the literature on the clinical performance of Class V restorations to assess the factors that influence retention, marginal integrity, and marginal discoloration of cervical lesions restored with composite resins, glass-ionomer-cement-based materials [glass-ionomer cement (GIC) and resin-modified glass ionomers (RMGICs)], and polyacid-modified resin composites (PMRC). MATERIALS AND METHODS: The English literature was searched (MEDLINE and SCOPUS) for prospective clinical trials on cervical restorations with an observation period of at least 18 months. The studies had to report about retention, marginal discoloration, marginal integrity, and marginal caries and include a description of the operative technique (beveling of enamel, roughening of dentin, type of isolation). Eighty-one studies involving 185 experiments for 47 adhesives matched the inclusion criteria. The statistical analysis was carried out by using the following linear mixed model: log (-log (Y /100)) = β + α log(T ) + error with β = log(λ), where β is a summary measure of the non-linear deterioration occurring in each experiment, including a random study effect. RESULTS: On average, 12.3% of the cervical restorations were lost, 27.9% exhibited marginal discoloration, and 34.6% exhibited deterioration of marginal integrity after 5 years. The calculation of the clinical index was 17.4% of failures after 5 years and 32.3% after 8 years. A higher variability was found for retention loss and marginal discoloration. Hardly any secondary caries lesions were detected, even in the experiments with a follow-up time longer than 8 years. Restorations placed using rubber-dam in teeth whose dentin was roughened showed a statistically significantly higher retention rate than those placed in teeth with unprepared dentin or without rubber-dam (p < 0.05). However, enamel beveling had no influence on any of the examined variables. Significant differences were found between pairs of adhesive systems and also between pairs of classes of adhesive systems. One-step self-etching had a significantly worse clinically index than two-step self-etching and three-step etch-and-rinse (p = 0.026 and p = 0.002, respectively). CONCLUSION: The clinical performance is significantly influenced by the type of adhesive system and/or the adhesive class to which the system belongs. Whether the dentin/enamel is roughened or not and whether rubberdam isolation is used or not also significantly influenced the clinical performance. Composite resin restorations placed with two-step self-etching and three-step etch-and-rinse adhesive systems should be preferred over onestep self-etching adhesive systems, GIC-based materials, and PMRCs.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

OBJETIVO: Este trabalho aborda as conseqüências de laudos necroscópicos incompletos de baleados, nos casos em que não foi possível o uso de recursos radiológicos para localizar os projéteis de arma de fogo. MATERIAIS E MÉTODOS: Foram analisados 8.185 laudos necroscópicos do Instituto Médico-Legal Afrânio Peixoto, Rio de Janeiro, RJ, referentes à demanda total de cadáveres no período de 1º de janeiro a 31 de dezembro de 2001, dos quais 3.122 casos corresponderam a necropsias de baleados. RESULTADOS: Desses casos, 309 corpos foram sepultados contendo ainda, no seu interior, projéteis de arma de fogo, podendo suscitar futuras indagações judiciais. No mesmo período foram solicitadas 23 exumações, 12 delas com a finalidade de recolher projéteis. Foram calculados os gastos relacionados à realização de necropsias de baleados - R$ 996,85 - e custos alusivos à realização de exumações com a finalidade de recolher projéteis de arma de fogo - R$ 1.155,40, visando a estabelecer o montante financeiro que poderia ser poupado pelos cofres públicos, a ser alocado para finalidades outras, se a perícia médico-legal de baleados, no exame inicial, obtivesse sucesso. CONCLUSÃO: Os resultados permitiram concluir que todos os atos necroscópicos de baleados devem seguir protocolos específicos, uma vez que perícias incompletas exigem exumação posterior, com gastos adicionais desnecessários.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Suite aux graves crises bancaires et financières qui ont secoué la plupart de sociétés occidentales au début des années 1930, on assiste à un foisonnement de réglementations publiques sur les activités bancaires. Parmi les très nombreux pays qui mettent en place des législations bancaires, l'on compte notamment la Suisse et la Belgique. Plus précisément, la loi fédérale suisse sur les banques de novembre 1934 précède de quelques mois l'arrêté royal belge no 185 de juillet 1935. Alors que le contexte historique et l'élaboration respective de chacune de ces réglementations ont déjà fait l'objet de plusieurs analyses, la comparaison et la question des éventuels liens entre ces deux régimes de surveillance bancaire très proches sont encore largement inexplorées. Une analyse détaillée du processus d'élaboration de la réglementation bancaire belge révèle que la loi suisse a joué un rôle de modèle mis en avant en premier chef par les représentants du monde bancaire. Cette influence helvétique a contribué à façonner la régulation bancaire dans une perspective libérale ; elle répondait ainsi à deux besoins essentiels: limiter l'interventionnisme étatique au minimum, et court-circuiter le pouvoir de la banque centrale. Cette parenté de naissance entre les deux lois bancaires trouve son pendant dans les activités clés deux organismes de surveillance créés pour l'occasion, la Commission fédérale des banques à Berne et la Commission bancaire à Bruxelles. Disposant toutes deux de moyens d'actions limités, ces deux instances ont connu des parcours analogues au cours de leurs premières années d'activité.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Este trabajo presenta un estudio sobre el nivel de satisfacción general en la vida. Basándoseen la literatura existente, se propone que ésta depende a la vez de la satisfacción experimentadaen áreas específicas bien delimitadas y además de rasgos de personalidadintrínsecos a la persona. Concretamente se examina la hipótesis de que la satisfacción en la vidapuede predecirse en base a tres variables experienciales: satisfacción en el trabajo, satisfaccióncon el entorno, y satisfacción con uno mismo, y una variable de personalidad: lainteligencia emocional de rasgo. Se examina también la hipótesis de que la inteligencia emocionalpueda moderar la relación entre la satisfacción experimentada en esas tres áreas concretasy la satisfacción general en la vida. Para comprobar estas hipótesis se realizó un estudiocon 2.185 adultos y universitarios participantes en diversos cursos en Cataluña y Aragón. Losparticipantes respondieron el cuestionario de satisfacción en la vida (SWLS; Diener, Emmons,Larsen & Griffin, 1985), el cuestionario de desarrollo emocional para adultos (CDE-A; Pérez-Escoda, Bisquerra, Filella & Soldevila, 2010), y un cuestionario ad-hoc para medir las variablesexperienciales. El análisis de regresión paso a paso (stepwise) mostró que las tres dimensionesparciales de la satisfacción y la inteligencia emocional explican el 53% de la varianza en la satisfacciónen la vida. Sin embargo, la inteligencia emocional sólo modera la relación entre la satisfaccióncon uno mismo y la satisfacción en la vida. Las conclusiones ofrecen una interpretaciónde los resultados y sugerencias para futura investigación.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Scholarship on the American Slave South generally agrees that John Eliot Cairnes's The Slave Power provided a highly biased interpretation of the functioning and long-term viability of the southern slave economy. Published shortly after the outbreak of the Civil War, its partisanship is partly attributed to its clearly stated goal to shift British support from the secession states to the states of the Union. Thus, it is generally agreed, Cairnes sifted his sources to obtain the desired outcome. A more balanced use of the sources at his possession would have provided a very different outcome. This paper will challenge this general assessment of Cairnes's book by examining in some detail two of Cairnes's most important sources: Frederic Law Olmsted's travelogues on the American Slave South and James D. B. De Bow's compilation of statistical data and essays in his Industrial Resources, etc., of the Southern and Western States (1852-53). By contrasting De Bow's use of statistical evidence with Olmsted's travelogues, my final purpose is to question the weight of evidence on the American Slave South. Cairnes aimed, I will argue, much more to balance the evidence than is generally acknowledged, but it is misleading to think that balancing a wide range of evidence washes out bias if this evidence itself is politically skewed, as is the rule rather than the exception.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

BACKGROUND: Underweight and severe and morbid obesity are associated with highly elevated risks of adverse health outcomes. We estimated trends in mean body-mass index (BMI), which characterises its population distribution, and in the prevalences of a complete set of BMI categories for adults in all countries. METHODS: We analysed, with use of a consistent protocol, population-based studies that had measured height and weight in adults aged 18 years and older. We applied a Bayesian hierarchical model to these data to estimate trends from 1975 to 2014 in mean BMI and in the prevalences of BMI categories (<18·5 kg/m(2) [underweight], 18·5 kg/m(2) to <20 kg/m(2), 20 kg/m(2) to <25 kg/m(2), 25 kg/m(2) to <30 kg/m(2), 30 kg/m(2) to <35 kg/m(2), 35 kg/m(2) to <40 kg/m(2), ≥40 kg/m(2) [morbid obesity]), by sex in 200 countries and territories, organised in 21 regions. We calculated the posterior probability of meeting the target of halting by 2025 the rise in obesity at its 2010 levels, if post-2000 trends continue. FINDINGS: We used 1698 population-based data sources, with more than 19·2 million adult participants (9·9 million men and 9·3 million women) in 186 of 200 countries for which estimates were made. Global age-standardised mean BMI increased from 21·7 kg/m(2) (95% credible interval 21·3-22·1) in 1975 to 24·2 kg/m(2) (24·0-24·4) in 2014 in men, and from 22·1 kg/m(2) (21·7-22·5) in 1975 to 24·4 kg/m(2) (24·2-24·6) in 2014 in women. Regional mean BMIs in 2014 for men ranged from 21·4 kg/m(2) in central Africa and south Asia to 29·2 kg/m(2) (28·6-29·8) in Polynesia and Micronesia; for women the range was from 21·8 kg/m(2) (21·4-22·3) in south Asia to 32·2 kg/m(2) (31·5-32·8) in Polynesia and Micronesia. Over these four decades, age-standardised global prevalence of underweight decreased from 13·8% (10·5-17·4) to 8·8% (7·4-10·3) in men and from 14·6% (11·6-17·9) to 9·7% (8·3-11·1) in women. South Asia had the highest prevalence of underweight in 2014, 23·4% (17·8-29·2) in men and 24·0% (18·9-29·3) in women. Age-standardised prevalence of obesity increased from 3·2% (2·4-4·1) in 1975 to 10·8% (9·7-12·0) in 2014 in men, and from 6·4% (5·1-7·8) to 14·9% (13·6-16·1) in women. 2·3% (2·0-2·7) of the world's men and 5·0% (4·4-5·6) of women were severely obese (ie, have BMI ≥35 kg/m(2)). Globally, prevalence of morbid obesity was 0·64% (0·46-0·86) in men and 1·6% (1·3-1·9) in women. INTERPRETATION: If post-2000 trends continue, the probability of meeting the global obesity target is virtually zero. Rather, if these trends continue, by 2025, global obesity prevalence will reach 18% in men and surpass 21% in women; severe obesity will surpass 6% in men and 9% in women. Nonetheless, underweight remains prevalent in the world's poorest regions, especially in south Asia. FUNDING: Wellcome Trust, Grand Challenges Canada.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Abstract Objective: To assess the cutoff values established by ROC curves to classify18F-NaF uptake as normal or malignant. Materials and Methods: PET/CT images were acquired 1 hour after administration of 185 MBq of18F-NaF. Volumes of interest (VOIs) were drawn on three regions of the skeleton as follows: proximal right humerus diaphysis (HD), proximal right femoral diaphysis (FD) and first vertebral body (VB1), in a total of 254 patients, totalling 762 VOIs. The uptake in the VOIs was classified as normal or malignant on the basis of the radiopharmaceutical distribution pattern and of the CT images. A total of 675 volumes were classified as normal and 52 were classified as malignant. Thirty-five VOIs classified as indeterminate or nonmalignant lesions were excluded from analysis. The standardized uptake value (SUV) measured on the VOIs were plotted on an ROC curve for each one of the three regions. The area under the ROC (AUC) as well as the best cutoff SUVs to classify the VOIs were calculated. The best cutoff values were established as the ones with higher result of the sum of sensitivity and specificity. Results: The AUCs were 0.933, 0.889 and 0.975 for UD, FD and VB1, respectively. The best SUV cutoffs were 9.0 (sensitivity: 73%; specificity: 99%), 8.4 (sensitivity: 79%; specificity: 94%) and 21.0 (sensitivity: 93%; specificity: 95%) for UD, FD and VB1, respectively. Conclusion: The best cutoff value varies according to bone region of analysis and it is not possible to establish one value for the whole body.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

L’obesitat infantil, és un dels problemes de salut pública més greus del segle XXI, on la prevalença ha augmentat de manera alarmant a nivell mundial. Aquesta es defineix com una malaltia crònica i multifactorial, que sol iniciar-se en la infantesa i a l’adolescència. L’objectiu principal d’aquest estudi és conèixer la prevalença de sobrepès i obesitat en la població adolescent de Girona, i relacionar amb aquesta, els hàbits alimentaris, els hàbits d’activitat física, l’entitat de l’institut-escola, hores de son i nivell màxim d’estudis dels progenitors. Material i mètodes: Estudi descriptiu, observacional i transversal sobre una mostra de la població adolescent de Girona de 14 a 16 anys (n=185), els quals se’ls va administrar un qüestionari on es van recollir les variables relacionades amb l’estudi. L’obesitat i el sobrepès es van definir com valors de l’índex de massa corporal iguals o superiors als valors dels percentils 97 i 85, respectivament, de les taules de referencia de la OMS de 2007. Resultats: La prevalença de sobrepès i d’obesitat en la població adolescent de Girona és del 20% i del 3,78%, respectivament. El sobrepès i l’obesitat (23,78%) ha afectat més al sexe masculí (27,7%) respecte el femení (19,8%). S’ha establert relació significativa entre la prevalença de sobrepès i obesitat amb el nivell màxim d’estudis dels progenitors. Hi ha més prevalença de sobrepès i obesitat a l’institut públic en vers el privat amb un 26,7% respecte el 18,5%. Conclusions: Segons la bibliografia consultada, la població adolescent de Girona presenta més elevada la prevalença de sobrepès però no pel que fa la prevalença d’obesitat

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

The thermal decomposition reaction of trans-3,6-dimethyl-3,6-diphenyl-1,2,4,5-tetraoxacyclohexane (acetophenone cyclic diperoxide, DPAF), in different solvents (methanol, 1,4-dioxane, acetonitrile and 2-propanol/benzene mixtures) in the initial concentration and temperature ranges of (4.2-10.5) x 10-3 M and 140.0 to 185.0 ºC, respectively, follows a pseudo first order kinetic law up to at least 70% DPAF conversion. An important solvent effect on the rate constant values, activation parameters (DH# and DS#) and reaction products obtained in different solvents is detected, showing that the reaction is accelerated in alcohols.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

El present estudi té com a objectiu principal conèixer la qualitat de vida que presenten les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID) que es troben complint condemna en els centres penitenciaris de Catalunya. També pretén explorar i descriure les característiques sociodemogràfiques i criminològiques dels interns amb DID que es troben ubicats als diferents centres penitenciaris, i a diferents unitats o mòduls residencials, així com comparar la qualitat de vida dels interns que estan en el Departament d’Atenció Especialitzada per la DID (DAE-DID) del Centre Penitenciari de Quatre Camins, en funcionament des de juny del 2013, amb la d’altres interns amb DID que es troben complint condemna a d’altres centres penitenciaris de Catalunya, i amb els quals s’intervé de forma menys intensiva. També s’analitzaran les diferències en la qualitat de vida dels DID que estan a presó i els DID amb trastorns de conducta que estan ingressats en centres residencials del medi comunitari. La mostra es va composar de 185 subjectes. Els professionals que tenen contacte amb ells van respondre l’Escala GENCAT (Verdugo, Arias, Gómez, Schalock, 2009). Les diferències trobades en aquest estudi indiquen que els interns amb DID que resideixen al DAE i aquells interns dels quals es té sospita de presència de discapacitat i que no es troben atesos pel programa Accepta presenten un nivells de qualitat de vida similars i significativament superiors als d’aquells interns amb DID atesos pel programa Accepta, apuntant en la línia que els interns ja diagnosticats amb DID estan millor si s’ubiquen en mòduls específics, al marge del funcionament ordinari del centre. Malgrat això, el nivell de qualitat de vida que presenten aquests dos grups no és superior a aquell que presenten els interns sense discapacitat. Tanmateix, el nivell de qualitat de vida dels discapacitats a presons és superior al d’aquelles persones discapacitades que es troben ingressades a centres de la xarxa comunitària. En l’estudi s’apunten alguns possibles factors que poden estar influenciant aquest resultat.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

El presente estudio tiene como objetivo principal conocer la calidad de vida que presentan las personas con discapacidad intelectual y del desarrollo (DID) que están cumpliendo condena en los centros penitenciarios de Cataluña. También se han explorado y descrito las características socio demográficas y criminológicas de los internos con DID que se hallan ubicados en los diferentes centros penitenciarios y en diferentes unidades o módulos residenciales, así como comparado la calidad de vida de los internos que están en el Departamento de Atención Especializada para la DID (DAE-DID) del Centro Penitenciario de Quatre Camins, en funcionamiento desde junio de 2013, con la de otros internos con DID que están cumpliendo condena en otros centros penitenciarios de Cataluña, y con los que se interviene de forma menos intensiva. También se han analizado las diferencias en la calidad de vida de los DID que están en prisión y los DID con trastornos de conducta que se hallan ingresados en centros residenciales del medio comunitario. La muestra se compuso de 185 sujetos. Los profesionales que tienen contacto con ellos respondieron la Escala GENCAT (Verdugo, Arias, Gómez, Schalock, 2009). Las diferencias halladas en este estudio indican que los internos con DID que residen en el DAE y aquellos internos de los que se sospecha presencia de discapacidad y que no son atendidos por el programa Accepta presentan unos niveles de calidad de vida similares y significativamente superiores a los internos con DID atendidos por el programa Accepta, apuntando en la línea de que los internos ya diagnosticados con DID están mejor si se ubican en módulos específicos, al margen del funcionamiento ordinario del centro. Sin embargo, el nivel de calidad de vida que presentan estos dos grupos no es superior a aquellos que presentan los internos sin discapacidad. A pesar de ello, el nivel de calidad de vida de los discapacitados en prisiones es superior al de aquellas personas discapacitadas que se hallan ingresadas en centros de la red comunitaria. En el estudio se apuntan algunos posibles factores que pueden estar influenciando este resultado.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Arkit: 1 arkintunnukseton lehti, F4 G1.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

1816/07/03 (Numéro 185).

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Tässä tutkimuksessa tarkasteltiin 4.–6.-luokkalaisten oppilaiden kokemaa kouluviihtyvyyttä vuosina 1989 (n= 287) ja 2009 (n= 185) yhdistämällä kvalitatiivinen aineistonkeruumenetelmä kvantitatiiviseen tulosten analysointiin. Aineistonkeruumenetelmänä oli kirjoitelman kirjoituttaminen otsikolla ”Viihdyn / en viihdy koulussa”. Kirjoitelmat kerättiin samoista kolmesta länsisuomalaisesta koulusta kuin 20 vuotta aiemmin. Tutkimuksen tarkoituksena oli vertailla, mitä tekijöitä oppilaat liittivät kouluviihtyvyyteen eri vuosina, ja kirjoitettiinko tekijöistä myönteisenä vai kielteisenä. Tutkimus on tarpeellinen, koska se antaa tietoa kouluviihtyvyyden ajallisesta muutoksesta. Aikaisemmissa tutkimuksissa kouluviihtyvyyttä on tutkittu usein kyselylomakkeilla, jolloin oppilaiden näkökulma jää huomiotta. Oppilaiden kokemaa kouluviihtyvyyttä tarkasteltiin jakamalla siihen liitetyt tekijät Soinisen (2005) kouluviihtyvyyskuvion mukaisesti esine- ja henkilöympäristöön sekä muodostamalla aineistossa esiintyneistä tekijöistä aihekokonaisuuksia. Lisäksi maininnat jaoteltiin myönteisiin ja kielteisiin. Henkilöympäristöstä kirjoitettiin molempina vuosina useammin kuin esineympäristöstä. Opettaja oli vuonna 1989 mainituin ja vuonna 2009 toiseksi eniten mainittu henkilöympäristön tekijä. Vuonna 2009 tovereiden merkitys kouluviihtyvyyden tekijänä painottui ja tovereihin viitattiin eniten kaikista tarkastelluista tekijöistä. Vuosien välinen ero korostui myös välitunteja koskevissa maininnoissa; vuonna 2009 niistä puhuttiin useammin. Vuonna 2009 oppilaat kirjoittivat koulussa viihtymisestään monipuolisemmin ja myönteisemmin kuin vuonna 1989. Myönteisinä kouluviihtyvyyden tekijöinä tuotiin molempina vuosina esiin toverit, motivaatio ja välitunnit. Koulurakennuksesta ja sen varustelusta, säännöistä ja rangaistuksista sekä kouluun liittyvistä järjestelyistä kirjoitettiin molempina vuosina kielteisesti. Oppiaineista tuotiin usein esille sekä myönteisiä että kielteisiä asioita. Vuosien välillä oli eroa opettajan, koulutyön, kouluruokailun ja kiusaamisen maininnoissa siten, että vuonna 2009 niistä kirjoitettiin myönteisemmin. Tämän tutkimuksen perusteella oppilaat viihtyvät vuonna 2009 tutkimukseen osallistuneissa kouluissa paremmin kuin vuonna 1989. Tutkimus antaa tietoa siitä, mitä asioita oppilaat kokevat tärkeinä ja mihin asioihin puuttumalla kouluviihtyvyyttä voidaan kouluissa parantaa. Koululaisille tulisi luoda turvallinen tukiverkosto, jossa opettajan rooli on merkittävä. Myös toverisuhteita tulee kartoittaa ja pyrkiä ehkäisemään yksinäisyyttä ja kiusaamista.