The radiosensitizing activity of the SMAC-mimetic, Debio 1143, is TNFα-mediated in head and neck squamous cell carcinoma.

BACKGROUND AND PURPOSE: Second mitochondria-derived activator of caspase (SMAC)-mimetics are a new class of targeted drugs that specifically induce apoptotic cancer cell death and block pro-survival signaling by antagonizing selected members of the inhibitor of apoptosis protein (IAP) family. MATERIAL AND METHODS: The present study was designed to investigate the radiosensitizing effect and optimal sequence of administration of the novel SMAC-mimetic Debio 1143 in vitro and in vivo. Apoptosis, alteration of DNA damage repair (DDR), and tumor necrosis factor-alpha (TNF-α) signaling were examined. RESULTS: In vitro, Debio 1143 displayed anti-proliferative activity and enhanced intrinsic radiation sensitivity in 5/6 head and neck squamous cell carcinoma (HNSCC) cell lines in a synergistic manner. In vivo, Debio 1143 dose-dependently radio-sensitized FaDu and SQ20B xenografts, resulting in complete tumor regression in 8/10 FaDu-xenografted mice at the high dose level. At the molecular level, Debio 1143 combined with radiotherapy (RT) induced enhancement of caspase-3 activity, increase in Annexin V-positive cells and karyopyknosis, and increase in TNF-α mRNA levels. Finally, in a neutralization experiment using a TNF-α-blocking antibody and a caspase inhibitor, it was shown that the radiosensitizing effect of Debio 1143 is mediated by caspases and TNF-α. CONCLUSIONS: These results demonstrate that the novel SMAC-mimetic Debio 1143 is a radiosensitizing agent that is worthy of further investigation in clinical trials in combination with radiotherapy.

Photocatalytic Activity of Nanostructured Anatase Coatings Obtained by Cold Gas Spray

This article describes a photocatalytic nanostructured anatase coating deposited by cold gas spray (CGS)supported on titanium sub-oxide (TiO22x) coatings obtained by atmospheric plasma spray (APS) onto stainless steel cylinders. The photocatalytic coating was homogeneous and preserved the composition and nanostructure of the starting powder. The inner titanium sub-oxide coating favored the deposition of anatase particles in the solid state. Agglomerated nano-TiO2 particles fragmented when impacting onto the hard surface of the APS TiO22x bond coat. The rough surface provided by APS provided an ideal scenario for entrapping the nanostructured particles, which may be adhered onto the bond coat due to chemical bonding; a possible bonding mechanism is described. Photocatalytic experiments showed that CGS nano-TiO2 coating was active for photodegrading phenol and formic acid under aqueous conditions. The results were similar to the performance obtained by competitor technologies and materials such as dip-coating P25 photocatalysts. Disparity in the final performance of the photoactive materials may have been caused by differences in grain size and the crystalline composition of titanium dioxide.

Bone Mineral Accrual in Physically Active Girls. With Special Reference to Reduction in Physical Activity Level and Use of Oral Contraceptives

Adolescence is an important time for acquiring high peak bone mass. Physical activity is known to be beneficial to bone development. The effect of estrogen-progestin contraceptives (EPC) is still controversial. Altogether 142 (52 gymnasts, 46 runners, and 42 controls) adolescent women participated in this study, which is based on two 7-year (n =142), one 6-year (n =140) and one 4-year (n =122) follow-ups. Information on physical activity, menstrual history, sexual maturation, nutrition, living habits and health status was obtained through questionnaires and interviews. The bone mineral density (BMD) and content (BMC) of lumbar spine (LS) and femoral neck (FN) were measured by dual- energy X-ray absoptiometry. Calcaneal sonographic measurements were also made. The physical activity of the athletes participating in this study decreased after 3-year follow-up. High-impact exercise was beneficial to bones. LS and FN BMC was higher in gymnasts than in controls during the follow-up. Reduction in physical activity had negative effects on bone mass. LS and FN BMC increased less in the group having reduced their physical activity more than 50%, compared with those continuing at the previous level (1.69 g, p=0.021; 0.14 g, p=0.015, respectively). The amount of physical activity was the only significant parameter accounting for the calcaneal sonography measurements at 6-year follow-up (11.3%) and reduced activity level was associated with lower sonographic values. Long-term low-dose EPC use seemed to prevent normal bone mass acquisition. There was a significant trend towards a smaller increase in LS and FN BMC among long-term EPC users. In conclusion, this study confirms that high-impact exercise is beneficial to bones and that the benefits are partly maintained even after a clear reduction in training level at least for 4 years. Continued exercise is needed to retain all acquired benefits. The bone mass gained and maintained can possibly be maximized in adolescence by implementing high-impact exercise for youngsters. The peak bone mass of the young women participating in the study may be reached before the age of 20. Use of low-dose EPCs seems to suppress normal bone mass acquisition.

Improving anterior deltoid activity in a musculoskeletal shoulder model - an analysis of the torque-feasible space at the sternoclavicular joint.

Modelling the shoulder's musculature is challenging given its mechanical and geometric complexity. The use of the ideal fibre model to represent a muscle's line of action cannot always faithfully represent the mechanical effect of each muscle, leading to considerable differences between model-estimated and in vivo measured muscle activity. While the musculo-tendon force coordination problem has been extensively analysed in terms of the cost function, only few works have investigated the existence and sensitivity of solutions to fibre topology. The goal of this paper is to present an analysis of the solution set using the concepts of torque-feasible space (TFS) and wrench-feasible space (WFS) from cable-driven robotics. A shoulder model is presented and a simple musculo-tendon force coordination problem is defined. The ideal fibre model for representing muscles is reviewed and the TFS and WFS are defined, leading to the necessary and sufficient conditions for the existence of a solution. The shoulder model's TFS is analysed to explain the lack of anterior deltoid (DLTa) activity. Based on the analysis, a modification of the model's muscle fibre geometry is proposed. The performance with and without the modification is assessed by solving the musculo-tendon force coordination problem for quasi-static abduction in the scapular plane. After the proposed modification, the DLTa reaches 20% of activation.

Circadian variation of salivary immunoglobin A, alpha-amylase activity and mood in response to repeated double-poling sprints in hypoxia.

PURPOSE: To assess the circadian variations in salivary immunoglobin A (sIgA) and alpha-amylase activity (sAA), biomarkers of mucosal immune function, together with mood during 2 weeks of repeated sprint training in hypoxia (RSH) and normoxia (RSN). METHODS: Over a 2-week period, 17 competitive cross-country skiers performed six training sessions, each consisting of four sets of five 10-s bouts of all-out double-poling under either normobaric hypoxia (FiO2: 13.8 %, 3000 m) or normoxia. The levels of sIgA and sAA activity and mood were determined five times during each of the first (T1) and sixth (T6) days of training, as well as during days preceding (baseline) and after the training intervention (follow-up). RESULTS: With RSH, sIgA was higher on T6 than T1 (P = 0.049), and sAA was increased on days T1, T6, and during the follow-up (P < 0.01). With RSN, sIgA remained unchanged and sAA was elevated on day T1 only (P = 0.04). Similarly, the RSH group demonstrated reduced mood on days T1, T6, and during the follow-up, while mood was lowered only on T1 with RSN (P < 0.01). CONCLUSIONS: The circadian variation of sIgA and sAA activity, biomarkers of mucosal immune function, as well as mood were similar on the first day of training when repeated double-poling sprints were performed with or without hypoxia. Only with RSH did the levels of sIgA and sAA activity rise with time, becoming maximal after six training sessions, when mood was still lowered. Therefore, six sessions of RSH reduced mood, but did not impair mucosal immune function.

'A pilot study to investigate external urethral sphincter electromyographic activity and the influence of hormonal changes in the menstrual cycle'

But de l'étude Un enregistrement spécifique EMG du sphincter strié urétral avec décharges répétitives et complexes ainsi que salves de décélération a été décrit comme pathognomonique du syndrome de Fowler, un trouble de la relaxation du sphincter strié urétral chez la femme jeune responsable d'une retention urinaire. Nous avons souhaité étudier la présence de cet enregistrement EMG spécifique chez la femme asymptomatique, ceci à différents moments du cycle menstruel. Matériel et Méthode Nous avons recruté des femmes volontaires saines âgées entre 20 et 40 ans, ayant un cycle hormonal régulier, et ne présentant aucun symptôme urinaire. Les critères d'exclusion étaient la presence d'une dysfonction mictionnelle, d'une infection urinaire, la grossesse, la prise d'une thérapie hormonale ou d'hormone contraceptive, une obésité et des antécédants d'intervention pelvienne. Nous avons procédé à deux enregistrements EMG du sphincter strié urétral des participantes éligibles, utilisant une aiguille concentrique, ceci dans la première phase du cycle (phase folliculaire) et dans la dernière phase du cycle (phase lutéale). Les taux sériques de progestérone et d'oestrogène étaient mesurés à chaque enregistrement. Résultats 15 participantes ont complété l'étude. L' enregistrement EMG du sphincter a été positif avec présence de décharges répétitives et de salves de décélération lors d'une ou des deux phases du cycle menstruel chez 8 participantes (53%). Trois participantes présentaient cet enregistrement spécifique lors des deux phases du cycle et cinq participantes présentaient cet enregistrement spécifique lors de la phase lutéale uniquement. Aucune femme ne présentait cet enregistrement spécifique en début de cycle uniquement. Il n'y avait pas de relation avec l'âge, la parité ou les taux hormonaux. Conclusions L'enregistrement EMG spécifique du sphincter strié urétral, avec décharges répétitives et salves de décélération, se retrouve chez une proportion élevée de femmes asymptomatiques. Il a été montré que ce tracé change lors du cycle menstruel, en étant retrouvé plus fréquemment dans la dernière phase du cycle. L'importance de cet enregistrement EMG dans l'étiologie de la retention urinaire de la femme jeune reste à éclaircir. Nous devons considérer que sa présence ne pose pas automatiquement un diagnostic de syndrome de Fowler chez la femme en rétention urinaire.

Perceived Barriers to Physical Activity and Related Factors in Spanish University Students

Objective: The purpose of this study was to identify the influence of readiness of change for physical activity (PA), sociodemographic factors, lifestyle and physical activity status (PAS) on perceived barriers among Spanish university students. Participants: Seven hundred and seventy two (n = 772) men and women ages 17 - 39 at a north-west regional university in Spain participated in the study. Methods: The International Physical Activity Questionnaire, the States of Change for Physical Activity Behaviour Questionnaire and the Self-perceived Barriers for Physical Activity Questionnaire were used. Description, correlation and multiple regression analyses were completed. Results: Participants self-perceived low average-score barriers (2.6 ± 1.4 over 10.0). The 3-higher scores barriers corresponded to “too much work”; “lack of time for exercise” and “laziness”. Gender, PAS and self-perceived health were shown to be associated with perceived barriers. Conclusions: University institutions should consider those factors that predict barriers to PA to develop effective intervention programs.

Disseny, layout i planificació d'una empresa de producció d'equips foraborda elèctrics

Aquest projecte es basa en l'aplicació de models de simulació de processos a un exemple d'empresa de producció i la seva adaptació en dimensió i recursos al mercat en un entorn de poca capacitat d'inversió i finançament, de forma que l'entorn de simulació digital aporti valor a la presa de decisions emmarcada en l'estratègia de l'empresa en cada escenari de mercat en que aquesta es trobi. Es realitza el treball sobre el cas d'una empresa, INNOVANAUTIC, dedicada a la innovació, desenvolupament i producció de sistemes de propulsió d'embarcacions. La simulació es una tècnica que permet optimitzar els processos, representant-ne i comprovant el funcionament dels processos, tant entorns físics, de producció com dels serveis associats o subcontractacions de diferents processos i els seus impactes en la disponibilitat de recursos, espais i terminis d'entrega, sense haver de recórrer a procediments de prova i error sobre sistemes reals que impliquen costos a tots nivells en l'empresa. Aquestes metodologies son habitualment emprades en d'altres països o també en el nostre país però en empreses de gran tamany. El present treball, emmarcat dins un entorn socioeconòmic convuls, amb grans limitacions financeres i de recursos per les empreses, demostra com la utilització d'eines de simulació és útil per a PIMES en aquest entorn i permet el dimensionament i la modelització dels processos de forma que es permeti trobar els punts òptims en els que l'empresa ha de donar un pas de creixement en alguns dels paràmetres. La metodologia amb que s'elabora el present treball es la de plantejar una simulació complerta del procés, i definir diversos escenaris de mercat per als productes fabricats, cercant els punt òptims de canvi de dimensió de l'empresa atenent a espai físic, sotscontractació de processos, personal i recursos.

L'impacte d'un programa de tennis com a eina de millora de la qualitat de vida i l'estrès percebut en dones físicament inactives d'entre 43 i 50 anys

Introducció: L’activitat física és una necessitat imprescindible per a la salut de les persones, i tot i ser conscients dels seus beneficis encara es troben alts percentatges d’inactivitat física i sedentarisme. Per aquest motiu, els objectius principals d’aquest estudi són esbrinar si les dones adultes d’entre 43 i 50 anys que realitzen activitat física regularment, més concretament que practiquen l’esport del tennis, tenen una qualitat de vida i un estrès percebut millor que les que no realitzen activitat física, i per tant, valorar l’impacte d’un programa de tennis adequat i específic, és a dir, adaptat a les característiques i les necessitats dels alumnes, com a eina per millorar aquestes dues variables: l’estrès percebut i la qualitat de vida. Metodologia: El treball és un estudi experimental el qual consta d’una mostra total de 12 dones, 6 es varen assignar al grup control (practiquen el tennis) i 6 al grup intervenció (no realitzen AF), i totes elles de manera aleatòria. Les participants del grup intervenció varen realitzar un programa de 8 sessions de 60 minuts de treball durant 4 setmanes, mentre que les participants del grup control van seguir la seva rutina habitual. Les variables dependents (qualitat de vida i estrès percebut) es varen mesurar abans i després de la intervenció. Resultats: Els resultats obtinguts mostren, pel que fa al grup intervenció, millores significatives respecte a les dues variables mentre que el grup control presenta alguna mínima millora puntual però, en general no es produeixen canvis. Quan a la variable de qualitat de vida, les participants del grup intervenció han obtingut millores en les 8 dimensions del qüestionari un cop finalitzat el programa, les quals han estat més significatives pel que fa al rol emocional i la funció física. I respecte a l’estrès percebut, el grup intervenció ha aconsegui reduir el seu nivell d’estrès 3’17 punts. Discussió: Per tant, podem dir que el tennis, amb el disseny adequat d’un programa, millora l’estat de salut de les persones, en aquest cas redueix l’estrès percebut i millora la qualitat de vida. Extretes les conclusions i coneixent l’elevat nombre de dones que practiquen el tennis és de gran interès i molt factible oferir aquest programa a clubs de tennis amb l’objectiu de millorar la salut de les persones.

La influència dels jocs cooperatius en la millora de les relacions interpersonals i la cohesió d'un grup

Actualment la tasca que desenvolupa l’escola és procurar que tots els infants es desenvolupin integralment, independentment de les característiques. En aquest marc sorgeix l’escola inclusiva, la qual ha d’estar preparada per atendre a tots i fer que aprenguin alumnes diferents al màxim de les seves possibilitats. Perquè això sigui real, l’escola ha de buscar noves maneres per a què els alumnes puguin aprendre no tan sols contingut sinó també valors, habilitats socials, cognitives, lingüístiques, entre moltes altres. Es per aquest motiu que la recerca vol portar a la pràctica i comprovar si mitjançant una eina lúdica, com són els jocs cooperatius, es milloren algunes habilitats socials i la cohesió d’un grup classe, en el qual també es té en compte la integració social d’una nena diagnosticada amb Trastorns Generalitzats del Desenvolupament (TGD) i, concretament, presenta trets autistes. Aquesta activitat educativa proporciona contextos nous on interactuar i desenvolupar bones pautes de relació per a tots així com també afavoreix la cohesió de grup, les relacions interpersonals i la integració d’infants amb dificultats en la interacció social.

Anàlisi i proposta de millora del bloc de continguts d'activitats en el medi natural de la ESO

En aquet TFG1 és presenta un estudi on el seu objectiu és l’anàlisi de les dificultats que és troben els professors a l’hora d’impartir les activitats al medi natural, per tal de poder entendré com és que és el bloc de continguts menys treballat. Per això, s’ha utilitzat com a instrument un qüestionari que s’ha aplicat a 49 professors d’educació física de 26 comarques de Catalunya. Aquests docents han estat escollit aleatòriament i han respòs el qüestionari per voluntat pròpia. El tractament estadístic del qüestionari s’ha dut a terme amb Google Drive. Entre les conclusions cal destacar la diferència entre el currículum proposat per la LOE (2006) i el proposat per la LOE (2007), i la clara aposta del professorat per realitzar les activitats al medi natural fora del centre, amb el cost afegit que això suposa. Aquest últim fet, a més, sembla comportar, per una banda, la dificultat afegida que suposa pels professors el fet de sortir fora de l’escola i, per altra banda, la responsabilitat que requereix dur a terme aquestes activitats.

La intervenció psicomotriu educativa com estratègia per afavorir la inclusió d'alumnes amb trastorn de l'espectre autista (TEA) dins l'aula ordinària: Anàlisi d'un cas

Des de la inclusió es pretén aconseguir una societat més justa per tothom, on els infants per molt diferents que siguin puguin estar i participar en una escola ordinària, gaudint de les mateixes oportunitats i els mateixos drets. Amb la diversitat ens enriquim els uns amb els altres i aquest fet dóna sentit a l’educació. Amb aquest marc referencial, el present treball d’investigació tracta sobre la millora de la inclusió d’un infant amb TEA (Trastorn de l’Espectre Autista) a través de la pràctica psicomotriu educativa i vivencial, és a dir, una educació més lliure, donant lloc a l’experiència i a uns espais relacionals per dur a terme una activitat espontània psicomotriu. De fet, tracta de demostrar, de manera més específica, que la pràctica psicomotriu millora la capacitat d’interacció social de l’infant amb TEA, és a dir, la relació amb els altres, així com assegurar que aquesta pràctica vivencial aporta més beneficis en la implicació del joc dels infants amb TEA, que una intervenció psicomotriu més funcional.

Anàlisi del grau de coneixement d'aspectes relacionats amb l'activitat física i la salut que tenen les dones de 30 a 45 anys de Vallromanes

L’objectiu de l’estudi és identificar el grau de coneixement que tenen les dones de 30 a 45 anys del municipi de Vallromanes sobre aspectes relacionats amb l’activitat física i la salut, així com identificar quins coneixements són més específics perquè s’adhereixin a la pràctica regular d’activitat física. A més, de comprovar quins d’aquests possibles coneixements relacionats a la promoció de la salut pública són més eficients per fer augmentar el coneixement d’aquest grup de dones i alhora fer-les conscients de la importància de l’activitat física per la salut. Així doncs, a la mostra de l’estudi han participat 35 dones. La informació ha estat recopilada a través del qüestionari per identificar els estadis de canvi de l’activitat física (Marcus, Rossi, Selby, Niaura, i Abrams, 1992) i un qüestionari elaborat específicament per aquesta investigació. Els resultats obtinguts demostren, a trets generals, que les dones que es troben en estadis de canvi on tenen conductes actives físicament o compleixen amb les recomanacions mundials d’activitat física per la salut, tenen un major grau de coneixença i conscienciació sobre coneixements relacionats amb l’activitat física i la salut. Per tant, això porta a concloure que l’augment del coneixement i conscienciació d’aquest és un motiu perquè les dones participants en l’estudi s’adhereixin a la pràctica regular d’activitat física. No obstant, cal tenir present quines estratègies de salut pública són més específiques i eficients per fer augmentar el coneixement del grup de dones estudiat i adherir-les a la pràctica.

Functional and evolutionary analysis of DXL1, a non-essential gene encoding a 1-deoxy-D-xylulose 5-phosphate synthase like protein in Arabidopsis thaliana

The synthesis of 1-deoxy-D-xylulose 5-phosphate (DXP), catalyzed by the enzyme DXP synthase (DXS), represents a key regulatory step of the 2-C-methyl-D-erythritol 4-phosphate (MEP) pathway for isoprenoid biosynthesis. In plants DXS is encoded by small multigene families that can be classified into, at least, three specialized subfamilies. Arabidopsis thaliana contains three genes encoding proteins with similarity to DXS, including the well-known DXS1/CLA1 gene, which clusters within subfamily I. The remaining proteins, initially named DXS2 and DXS3, have not yet been characterized. Here we report the expression and functional analysis of A. thaliana DXS2. Unexpectedly, the expression of DXS2 failed to rescue Escherichia coli and A. thaliana mutants defective in DXS activity. Coherently, we found that DXS activity was negligible in vitro, being renamed as DXL1 following recent nomenclature recommendation. DXL1 is targeted to plastids as DXS1, but shows a distinct expression pattern. The phenotypic analysis of a DXL1 defective mutant revealed that the function of the encoded protein is not essential for growth and development. Evolutionary analyses indicated that DXL1 emerged from DXS1 through a recent duplication apparently specific of the Brassicaceae lineage. Divergent selective constraints would have affected a significant fraction of sites after diversification of the paralogues. Furthermore, amino acids subjected to divergent selection and likely critical for functional divergence through the acquisition of a novel, although not yet known, biochemical function, were identified. Our results provide with the first evidences of functional specialization at both the regulatory and biochemical level within the plant DXS family.

Evaluation of drug-induced neurotoxicity based on metabolomics, proteomics and electrical activity measurements in complementary CNS in vitro models.

The present study was performed in an attempt to develop an in vitro integrated testing strategy (ITS) to evaluate drug-induced neurotoxicity. A number of endpoints were analyzed using two complementary brain cell culture models and an in vitro blood-brain barrier (BBB) model after single and repeated exposure treatments with selected drugs that covered the major biological, pharmacological and neuro-toxicological responses. Furthermore, four drugs (diazepam, cyclosporine A, chlorpromazine and amiodarone) were tested more in depth as representatives of different classes of neurotoxicants, inducing toxicity through different pathways of toxicity. The developed in vitro BBB model allowed detection of toxic effects at the level of BBB and evaluation of drug transport through the barrier for predicting free brain concentrations of the studied drugs. The measurement of neuronal electrical activity was found to be a sensitive tool to predict the neuroactivity and neurotoxicity of drugs after acute exposure. The histotypic 3D re-aggregating brain cell cultures, containing all brain cell types, were found to be well suited for OMICs analyses after both acute and long term treatment. The obtained data suggest that an in vitro ITS based on the information obtained from BBB studies and combined with metabolomics, proteomics and neuronal electrical activity measurements performed in stable in vitro neuronal cell culture systems, has high potential to improve current in vitro drug-induced neurotoxicity evaluation.