Age, growth and reproductive biology of whiting Merlangius merlangus (Linnaeus 1758) in the Celtic Sea

Age, growth and reproductive biology were investigated for whiting (Merlangius merlangus) captured from the Celtic Sea (ICES division Vllg), for the period January 2001 to January 2002. Females dominated the sex ratio of 1: 2.25. The relative abundance of females exceeded the number of males in all length classes. The relationship between weight (g) and total length (cm) was the same for male and female whiting. A total of 973 fish were aged and the maximum age recorded was 11 years. Results from an intercalibration exercise showed 87% agreement in age readings between the author and an expert in ageing whiting at the Marine Institute. Females were dominated by 2 year olds, while males were dominated by 3 year olds. Lx was estimated as 38cm and a growth rate was calculated K = 0.3769 year'1. Females were fully recruited to the fishery at 3 years of age, while the age at full recruitment (tr) for males was 4 years. Female whiting spawned from late February to June 2001 and matured at a total length of 23 cm in their first year. Female whiting reached L5o at a total length of 28 cm and 2.7 years of age. Male whiting spawned from February to June 2001. They matured at a total length of 21 cm and in their first year. Male whiting reached L50 at a total length of 30.4 cm and 3.6 years of age. The following critical points should be taken into account in the management of the Celtic Sea whiting stock: An Fpa should be established in order to assess the current level of fishing mortality; The maturity ogives need further study; The extent of gutting of large fish before landing by fishers in the fleet should be investigated and the apparent decline in size of 4 - 7 year old fish in the Celtic Sea between 1996 and 2001 needs to be assessed.

Reduced Progression of Cardiac Allograft Vasculopathy with Routine Use of Induction Therapy with Basiliximab

AbstractIntroduction:Cardiac allograft vasculopathy (CAV) is a major limitation for long-term survival of patients undergoing heart transplantation (HT). Some immunosuppressants can reduce the risk of CAV.Objectives:The primary objective was to evaluate the variation in the volumetric growth of the intimal layer measured by intracoronary ultrasound (IVUS) after 1 year in patients who received basiliximab compared with that in a control group.Methods:Thirteen patients treated at a single center between 2007 and 2009 were analyzed retrospectively. Evaluations were performed with IVUS, measuring the volume of a coronary segment within the first 30 days and 1 year after HT. Vasculopathy was characterized by the volume of the intima of the vessel.Results:Thirteen patients included (7 in the basiliximab group and 6 in the control group). On IVUS assessment, the control group was found to have greater vessel volume (120–185.43 mm3 vs. 127.77–131.32 mm3; p = 0.051). Intimal layer growth (i.e., CAV) was also higher in the control group (27.30–49.15 mm3 [∆80%] vs. 20.23–26.69 mm3[∆33%]; p = 0.015). Univariate regression analysis revealed that plaque volume and prior atherosclerosis of the donor were not related to intima growth (r = 0.15, p = 0.96), whereas positive remodeling was directly proportional to the volumetric growth of the intima (r = 0.85, p < 0.001).Conclusion:Routine induction therapy with basiliximab was associated with reduced growth of the intima of the vessel during the first year after HT.

Development and Validation of Predictive Models of Cardiac Mortality and Transplantation in Resynchronization Therapy

AbstractBackground:30-40% of cardiac resynchronization therapy cases do not achieve favorable outcomes.Objective:This study aimed to develop predictive models for the combined endpoint of cardiac death and transplantation (Tx) at different stages of cardiac resynchronization therapy (CRT).Methods:Prospective observational study of 116 patients aged 64.8 ± 11.1 years, 68.1% of whom had functional class (FC) III and 31.9% had ambulatory class IV. Clinical, electrocardiographic and echocardiographic variables were assessed by using Cox regression and Kaplan-Meier curves.Results:The cardiac mortality/Tx rate was 16.3% during the follow-up period of 34.0 ± 17.9 months. Prior to implantation, right ventricular dysfunction (RVD), ejection fraction < 25% and use of high doses of diuretics (HDD) increased the risk of cardiac death and Tx by 3.9-, 4.8-, and 5.9-fold, respectively. In the first year after CRT, RVD, HDD and hospitalization due to congestive heart failure increased the risk of death at hazard ratios of 3.5, 5.3, and 12.5, respectively. In the second year after CRT, RVD and FC III/IV were significant risk factors of mortality in the multivariate Cox model. The accuracy rates of the models were 84.6% at preimplantation, 93% in the first year after CRT, and 90.5% in the second year after CRT. The models were validated by bootstrapping.Conclusion:We developed predictive models of cardiac death and Tx at different stages of CRT based on the analysis of simple and easily obtainable clinical and echocardiographic variables. The models showed good accuracy and adjustment, were validated internally, and are useful in the selection, monitoring and counseling of patients indicated for CRT.

Competição entre adubos fosfatados em milho (Zea mays L)

This paper relates the results of an experiment designed to study the comparative effects of several phosphates applied to corn crops. The following phosphates were applied to a latin square of 6x6: Latif (a rock phosphate), fospal, superphosphate, fertifos, hiperfosfato and serranafosfato (a fusion phosphate). The nutrients were employd at the rates of 200 kg of N (as Chilean nitrate), 200kg of K2O (as muriate of potash) and 200 kg of P205. To correct the acidity and to improve the poor physical conditions of the sandy soil studied limestone (450 kg/Ha) and cotton seed meal (900 kg/Ha) were added to all plots; liming was made one month in advance to the planting. In the second year, in the same place, the split-plot technique was used: half plot received only N and K20 whereas the other half received the same treatment as the year before. The results can be summarized as follows: 1. in the first year, superphosphate of lime, produced better results than the other phosphates; there was no significant difference among fertifos, serranafosfato, and hiperfosfato but these phosphates proved to be superior to fospal and Latif; 2. in the second year, superphosphate, fertifos and serranafosfato produced practically the same effect, being better than hiperfosfato, fospal, and Latif which did not differ signicantly; 3. the increase in yield due to the reapplication of phosphates to the half plots was not advantageous under an economic point of view; however, it is interesting to note that the yield was still benefited in spite of the heavy doses of phosphates applied the year before.

Adubação e irrigação de café: adubação combinada com irrigação no primeiro ano da instalação das covas

This paper deals with different types of fertilizer applications in coffee hill in the moment of transfering the plants to the field. During the first year, irrigation was applied in the dry season. After one year, the following characters were analised: plant height; plant diameter; number of productive branches; lenght and number of nodes in the first branch of the plant. The results obtained can be summarized as follows: the irrigation employed did not affect the treatments and mineral fertilizers combined with organic fertilizer were better than the others treatments used for comparisons.

Aspectos da biologia reprodutiva de Bothrops jararaca em cativeiro (Serpentes, Viperidae)

The reproduction of Bothrops jararaca (Wied, 1824) in captivity in ordened to determine the intercourse period, births, number of neonates, proportion of males and females per litter were performed between 1989 and 1999. Fifty eight females were observed, 16 intercourses in captivity, 45 females arrived already fertilized from nature and 53 litters, resulting on the birth of 426 live neonates, 67 infertile egg masses, 18 stillborn neonates and 4 abnormal neonates. The intercourse period was from february to december and the births happened between february and may. From the two gestacional periods observed, the shortest one was 152 days and the longest 239. The average amount of live neonates per litter was 8,04. Among 323 neonates, 47,68% were males and 52,32% were females. During the first year of life, 75,71% of the females and 71,54% of the males died, and 2,31% of the females and 0,81% of the males reached the fifth year of life.

L' Aprenentatge basat en problemes a través de casos clínics simulats. Una proposta metodològica de disseny i avaluació docent

RESUM Les exigències actuals de la professió de d’infermeria requereixen que la docència vagi orientada a interrelacionar els diferents rols a desenvolupar enla pràctica diària, per adquirir experiència en l’aprenentatge i així augmentar la qualitat de les cures d’infermeria. Per assolir aquest objectiu és important l’aprenentatge basat enproblemes. Aquest pretén en primer lloc que els estudiants aprenguin allò que permet desenvolupar-se enla vida professional de la manera més natural possible a partir d’una idea clara i profunda de l’evidència sobre la que s’ha d’actuar. Amb aquesta finalitat es vandissenyar casos clínics amb uns objectius que requerien la integració de coneixements, actituds i valors, en diferents fases a desenvolupar en un període de temps predeterminat. També ens vam proposar una estratègia docent que permetés a l’estudiant incorporar el coneixement científic que dóna suport a la pràctica assistencial per aproximar teoria i pràctica. Es pretén que els estudiants busquin una resposta basada en la millor evidència científica disponible, per prendre una decisió respecte a les cures del pacient. Els objectius de l’estudi són: Avaluar globalment l’aprenentatge basat en la simulació de casos Avaluar com els estudiants valoren la integració del model d’infermeria i del procés d’atenció en l’aprenentatge basat en la simulació de casos. Valorar les sensacions percebudes per l’estudiant durant la simulació del cas. Valorar l’actitud d el’estudiant en relació a la incorporació de l’evidència científica per una millora en la pràctica clínica. Avaluar el grau de dificultat manifestat per l’estudiant en relació al procés de documentació. Avaluar la idonietat de l’argumentació i la decisió de l’estudiant a la pregunta formulada en el cas clínic. Metodologia: L’assignatura d’Infermeria Medicoquirúrgica. Adult I del Departament d’Infermeria de la Universitat de Vic, va iniciar una experiència d’aprenentatge basat en la resolució de problemes, amb estudiants de 2on curs. Les professores responsables dels seminaris van realitzar una avaluació de l’experiència a través d’una enquesta. Aquesta es responia al cap d’un mes de la simulació al laboratori, quan es contrastaven els resultats obtinguts en aquesta entre professores i estudiants després de visualitzar la gravació feta durant el mateix. En el context del seminari de simulació de casos, es va introduir una pregunta/problema, a partir de la que els estudiants, en grup, havien de documentar-se amb el suport d’una guia. Per valorar l’actitud davant aquesta pregunta/problema es va dissenyar un qustionari tipus Likert. L’avaluació del grau de dificultat s’ha registrat a través d’unes escales de puntuació. Per a l’avaluació de la decisió presa, es van valorar les síntesis resum entregades en els treballs escrits pels diferents grups. Resultats: La realització de la simulació en el laboratori va ser avaluada per un alt percentatge d’estudiants (68,8%) amb puntuacions entre 6 i 8 mentre que un 26,6% la van situar en tre 9 i 10, només un 4,7 % la van puntuar amb 5. La integració del model d’infermeria va ser valorada pel 86% amb una puntuació entre 7 i 10. La valoració global de la simulació va ser qualificada pels estudiants amb una puntuació de 8 (34,4%) seguida d’un 28,1% amb una consideració de 7. Un 7,2% van puntuar entre 9 i 10. El 93,3% van assegurar que conèixer les fonts documentals els serviria per millorar l’assistència, el 86,7% esperen obtenir arguments sòlids respecte les seves desicions si la documentació consultada és de qualitat. Un 77,8% dels estudiants consideren estar més satisfets al saber incorporar la presa de decisions basada en evidències. Respecte el grau de dificultat en el procés de documentació la dificultat més gran la presenten en com buscar en les bases de dades de referències bibliogràfiques. Conclusions: L’aprenentatge dels estudiants a través de la simulació de casos és una estratègia vàlida que l’estudiant valora positivament al mateix temps que permet desenvolupar habilitats per a la pràctica professional. L’estratègia docent dissenyada per integrar les evidències en la presa de decisions es considera positiva, no obstant, després d’analitzar els resultats, s’han de modificar alguns aspectes per a la seva millora; tutoritzar per a millorar el procés de documentació i incidir més en la crítica i reflexió, de manera que les troballes de la investigació siguin canalitzades cap a la pràctica.

Comparable Survival Between HIV+ and HIV- non-Hodgkin and Hodgkin Lymphoma Patients Undergoing Autologous Peripheral Blood Stem Cell Transplantation.

Autologous stem cell transplantation (ASCT) has been successfully used in HIV-related lymphoma (HIV-Ly) patients on highly active antiretroviral therapy. We report the first comparative analysis between HIV-Ly and a matched cohort of HIV(-) lymphoma patients. This retrospective European Group for Blood and Marrow Transplantation study included 53 patients (66% non-Hodgkin and 34% Hodgkin lymphoma) within each cohort. Both groups were comparable except for the higher proportion of males, mixed-cellularity Hodgkin lymphoma and patients receiving granulocyte colony-stimulating factor before engraftment and a smaller proportion receiving total body irradiation-based conditioning within the HIV-Ly cohort. Incidence of relapse, overall survival, and progression-free survival were similar in both cohorts. A higher nonrelapse mortality within the first year after ASCT was observed in the HIV-Ly group (8% vs 2%), predominantly because of early bacterial infections, although this was not statistically significant and did not influence survival. Thus, within the highly active antiretroviral therapy era, HIV patients should be considered for ASCT according to the same criteria adopted for HIV(-) lymphoma patients.

Age-targeted chemotherapy for control of urinary schistosomiais in endemic populations

Severity of urinary tract morbidity increases with intensity and duration of Schistosoma haematobium infection. We assessed the ability of yearly drug therapy to control infection intensity and reduce S. haematobium-associated disease in children 5-21 years old in an endemic area of Kenya. In year I, therapy resulted in reduced prevalence (66% to 22%, P < 0.001) and intensity of S. haematobium infection (20 to 2 eggs/10 mL, urine), with corresponding reductions in the prevalence of hematuria (52% to 19%, P < 0.001). There was not, however, a significant first-year effect on prevalence of urinary tract abnormalities detected by ultrasound. Repeat therapy in years 2 and 3 resulted in significant regression of hydronephrosis and bladder abnormalities (41% to 6% prevalence, P< 0.001), and further reductions in proteinuria. Repeat age-targeted therapy was associated with decreased prevalence of infection among young children (< 5yr) entering into the target age group. Two years after discontinuation of therapy, intensity of S. haematobium infection and ultrasound abnormalities remained suppressed, but hematuria prevalence began to increase (to 33% in 1989). Reinstitution of annual therapy in 1989 and 1990 reversed this trends. We conclude that annual oral therapy provides an effective strategy for control of morbidity due to S. haematobium on population basis, both through regression of disease in treated individuals, and prevention of infection in untreated subjects.

Pédiatrie. 4. La calprotectine fécale en pédiatrie: utilisation et interprétation [Pediatrics. Fecal calprotectin in children: use and interpretation].

Fecal calprotectin is a small protein released mainly by neutrophils. It is recognized as a reliable, easy and non-invasive biomarker of gastro-intestinal inflammation. Normal values vary with age, with higher cut-off values during the first year of life (<350 microg/g) than in children (<275 microg/g) or adults (<50 microg/g). Fecal calprotectin can be a useful tool in initial evaluation of recurrent abdominal pain, helping to distinguish between functional gastro-intestinal disorders, where it is normal, and inflammatory bowel disease (IBD). It is not a specific marker of IBD but is increased in other situations of gastro-intestinal inflammation. In patients with IBD, fecal calprotectin is used to monitor treatment response.

Influence of the primary cleft palate closure on the future need for orthognathic surgery in unilateral cleft lip and palate patients.

The aim of the study was to determine the influence of the dissection of the palate during primary surgery and the type of orthognathic surgery needed in cases of unilateral total cleft. The review concerns 58 children born with a complete unilateral cleft lip and palate and treated between 1994 and 2008 at the appropriate age for orthognathic surgery. This is a retrospective mixed-longitudinal study. Patients with syndromes or associated anomalies were excluded. All children were treated by the same orthodontist and by the same surgical team. Children are divided into 2 groups: the first group includes children who had conventional primary cleft palate repair during their first year of life, with extensive mucoperiosteal undermining. The second group includes children operated on according to the Malek surgical protocol. The soft palate is closed at the age of 3 months, and the hard palate at 6 months with minimal mucoperiosteal undermining. Lateral cephalograms at ages 9 and 16 years and surgical records were compared. The need for orthognathic surgery was more frequent in the first than in the second group (60% vs 47.8%). Concerning the type of orthognathic surgery performed, 2- or 3-piece Le Fort I or bimaxillary osteotomies were also less required in the first group. Palate surgery following the Malek procedure results in an improved and simplified craniofacial outcome. With a minimal undermining of palatal mucosa, we managed to reduce the amount of patients who required an orthognathic procedure. When this procedure was indicated, the surgical intervention was also greatly simplified.

Identificación de variedades de vitis vinifera procedentes de diferentes regiones del mundo mediante tècnica de biologia molecular de los microsatéllites

El objetivo de este estudio se centró en analizar una colección privada de germoplasma de Vitis vinifera L., de 338 cultivares procedentes de 24 países, para caracterizarlas creando una base de datos, utilizando 11 marcadores microsatélites o SSR (Simple Sequence Repeat). Como resultado se encontraron que algunas de las muestras analizadas presentaron un perfil idéntico de SSR, indicando que se trata de una sinonimia (la misma variedad pero con diferente nombre). Se detectaron 293 perfiles únicos. Adicionalmente, 15 pares de variedades presentaron diferencias en un solo locus y otros 7 grupos difieren en 2 loci, lo cual indicaría la alta proximidad genética entre esas variedades, sin llegar a ser la misma. El germoplasma analizado cuenta con una compleja biodiversidad varietal que se debe preservar. El estudio se realizó programando para el primer año la revisión bibliográfica detallada, recolección de las hojas y el inicio de la puesta a punto de la metodología, en el segundo año se completa la puesta a punto de la metodología, se trituran las hojas y se realiza la extraccinón del ADN. El tercer año se emplea para amplificar los fragmentos de ADN por medio de la PCR (reacción en cadena de la polimerasa), obtener la longitud de los fragmentos con un secuenciador ABI PRISM 310, valorar resultados y realizar repeticiones. El último año se analizan los resultados obtenidos, se realizan repeticiones pertinentes y se comienza la redacción de artículos científicos.

A two years study on vectors of cutaneous leishmaniasis: Evidence for sylvatic transmission cycle in the State of Campeche, Mexico

Vectors of cutaneous leishmaniasis in the State of Campeche were studied in relation to the transmission cycle of Leishmania (Le.) mexicana. To determine how transmission of leishmaniasis occurs, we collected phlebotomine sand flies for two years. In the first year (October 1990 to November 1991) the collections were made with CDC light traps, Shannon traps and direct captures at natural shelters around the village (<200 m) of La Libertad. In the second year (February 1993 to January 1994) the catches were performed at 8 km southeast of La Libertad in the forest. Female sand flies were examined for Leishmania. During the first year, 347 sand flies of nine species were collected, most of which were Lutzomyia deleoni (61.3%). When all nine species were considered, more females than males were captured. Low densities of anthropophillic species of sand flies around the village indicated that sylvatic transmission was taking place. For the second year, 1484 sand flies of 16 species were caught. The most common were L. olmeca olmeca (21.7%), L. cruciata (19.2%) and L. ovallesi (14.1%). Similarly, more females were caught than males. Thirty-five females of five species were found infected with flagellates believed to be Leishmania sp. The highest infection rate was found in L. olmeca olmeca (7.1%) followed by L. cruciata (4.5%) and L. ovallesi (1.1%). These data plus other evidence on the epidemiology of human cases and results from reservoir studies are discussed in relation to the sylvatic transmission cycle.

El foment de la creativitat i de l’esperit emprenedor en el context dels ECTS per a les assignatures de primer curs de la Diplomatura de Turisme de la UAB

El present Projecte de millora de la qualitat docent subvencionat pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya dins del programa d’ajuts MQD-2006 convocades per l’AGAUR, s’ha desenvolupat amb els alumnes de primer de la Diplomatura de Turisme de l’Escola de Turisme i Direcció Hotelera (EUTDH) de la UAB durant el curs acadèmic 2006-2007, comptant amb la participació de l’equip docent així com amb la col·laboració i implicació directa de la direcció de l’escola. Aquest projecte parteix de la base que el desenvolupament de l’esperit emprenedor entre els estudiants és un pilar fonamental en la seva educació i preparació tant personal com professional per l’entrada amb èxit al mercat laboral. Així doncs, el fet que els estudiants mostrin més iniciativa individual així com més capacitat per buscar solucions als problemes d’una manera creativa i diferent, són aspectes bàsics d’aquest Projecte que preten, a llarg termini, repercutir en la societat, tot formant persones més emprenedores que aportin valor econòmic i social al sector turístic. Amb la finalitat d’assolir els objectius esmentats anteriorment es van realitzar una sèrie d’accions adreçades tant al professorat com a l’alumnat que portessin a canviar les actituds, comportaments i maneres de fer de la “metodologia docent tradicional”. En aquest sentit, s’han revisat les fitxes de les assignatures, tot adaptant les activitats existents o creant-ne de noves per tal de treballar les competències transversals relacionades amb el foment de l’esperit emprenedor. Tot i que aquests canvis són lents i difícils de mesurar, en general, s’ha pogut constatar com l’alumnat, en finalitzar el curs, mostra una major iniciativa, autonomía i independència i més capacitat per buscar solucions alternatives als problemes d’una manera creativa així com una actitud més favorable cap a la creació d’empreses que la que tenia al començament.

L'aprenentatge basat en problemes en models híbrids de docència-aprenentatge

La Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida ha utilitzat des de 2004 la metodologia d'aprenentatge basat en problemes (en endavant ABP) com a mètode docent en els seus estudis de Biologia. En aquest període hem après algunes de les claus de l'aplicació del mètode en els nostres estudis. En primer lloc, cal disposar d'elements formatius que afavoreixin la formació dels tutors que participin en el projecte. Per assolir aquest objectiu hem dissenyat un portal on els nostres professors poden disposar de materials útils per a la seva activitat, així com de documents que permetin entendre millor el que suposa l'ABP. En segon lloc, el projecte tenia l'objectiu de dissenyar i avaluar activitats que permetessin integrar les pràctiques de laboratori en la lògica de la resolució de problemes pròpia de l'ABP. En aquest sentit vam dissenyar dues activitats en el tercer curs de la llicenciatura que anomenaren aprenentatge basat en el laboratori (ABL). Per aquest motiu es van dissenyar problemes que tinguessin una primera part de resolució a l'aula en grup de tutoria i una segona que obligués els estudiants a realitzar experiments de laboratori dirigits a entendre i resoldre les qüestions plantejades al grup de tutoria. L'ABL-1 fou un projecte de biologia cel·lular i destinat a aprofundir en els mecanismes implicats en els fenòmens de diferenciació dels miòcits. L'ABL-2 era un projecte conjunt dels professors de Fisiologia vegetal, Bioestadística i Microbiologia. En aquest cas es desitjava que els estudiants plantegessin la resolució a un problema que suposava la manipulació genètica de cèl·lules vegetals per fer possible que produïssin una substància específica, l'escopolamina. Finalment els estudiants havien d'escriure un article original com a projecte final de cada ABL. Els resultats dels dos anys d'experimentació han esta altament satisfactoris, d'acord amb les enquestes completades per alumnes i professors.