1000 resultados para Teatre rus -- Història i crítica
Resumo:
El objetivo de esta comunicacin es dar a conocer la mejora de la docencia de histo-ria de la Farmacia en la aplicacin de las competencias transversales de capacidad de aprendizaje y responsabilidad y capacidad creativa y emprendedora en trabajos de equipo del alumnado. Se ha establecido un foro de debate en el campus virtual, 2 simulaciones de prueba final con autoevaluaciones en cuanto a la clase activa terica en la cual se distribuyen en grupos de trabajo que interactan a clase en base a cuestiones que formulan en funcin del que se ha explicado previamente, aplicando el modelo de cuestionamiento progresivo, en un proceso de colaboracin en la adquisicin del conocimiento farmacohistrico.
Resumo:
Arquitectura, construcci i ciutat en la història d'occident s un llibre que vol relacionar aquests tres conceptes i, a la vegada, projectar-los en la complexitat de la nostra cultura.Aquest volum sobre el mn antic posa de manifest, des de Grcia fins a Bizanci, els fets ms rellevants i els edificis ms caracterstics d'una arquitectura eterna, tot subratllant-ne les arrels mediterrnies.
Resumo:
Sntesi dels primers resultats del Projecte Ager Tarraconensis i de les aportacions al simposi, de les quals sextreuen reflexions i coneixements nous sobre el tema de lestudi entorn del conjunt de lespai de la ciutat romana, del paisatge, tractat com un sistema. Les aportacions se centren en la varietat de les primeres estratgies de control rom del territori, de les tipologies i evoluci dels establiments, dels aspectes econmics i de la dinmica del poblament. Tot plegat fa referncia molt especialment al territori de Tarraco, per b que es fan nombroses comparacions amb altres territoris de lrea catalana i saguntina i tamb daltres provncies romanes. Tarraco es va perfilant com una ciutat amb un territorium molt productiu, no sols en agricultura, sin tamb en indstries, producci txtil, explotacions de recursos minerals com les pedreres i el ferro, i amb un comer molt actiu que la devia convertir en un port important de la Mediterrnia occidental romana. La jerarquia dels hbitats rurals tamb sest demostrant ms complexa grcies al coneixement de noves aglomeracions. Levoluci posterior al perode rom tamb ha entrat en discussi, especialment pel que fa a lpoca islmica, sobre la qual es discuteix si el camp va quedar poblat o despoblat, tema que resol en sentit positiu el diagrama pollnic realitzat dins del marc del projecte.
Resumo:
Els treballs sobre la presncia dactivitats vinculades a la cultura de masses durant la Guerra Civil espanyola han estat extensos en els casos de la literatura, el teatre, la premsa, la radiodifusi o el cinematgraf. En el cas de lesport les recerques existents sn encara molt generals i descriptives. El desenvolupament daquest tipus dactivitats en la reraguarda catalana, en canvi, va ser extens i amb significats molt diversos en el s duna societat la dels anys trenta- que ja shavia acostumat al consum de lesport en els anys de preguerra i que, en una situaci extraordinria com aquella, el va incorporar en funci dels interessos i les necessitats prpies del context. Tot partint de diverses recerques prvies realitzades entre 1994 i 2005 sobre documentaci oficial de la Generalitat de Catalunya i de la premsa general i especialitzada, podem afirmar que lesport a la Catalunya en guerra fou molt rellevant tant com espectacle com tamb en la preparaci bllica i que jug un paper destacat des dels punts de vista propagandstic, de solidaritat, estratgic i daglutinador social, semblant al daltres manifestacions de la cultura de masses durant la contesa.
Resumo:
Malgrat la important revifalla que en els darrers anys han experimentat els estudis histrics, entre els quals cal incloure els d"història de l"art, centrats en l"antic bisbat, l"antic terme i la ciutat mateixa de Tortosa, avui encara resulta relativament escs el coneixement que tenim tant dels materials de la construcci com dels mestres que van construir en aquest territori durant les poques medieval i moderna.1 Aquest breu estudi, basat en un nic document,2 pretn ser, simplement, una petita aportaci a la història de l"arquitectura setcentista tortosina, i pretn serho en els dos vessants esmentats abans: el dels materials de la construcci i el dels mestres.
Resumo:
El 1965, Emili Giralt va escriure el treball titulat "El conflicto rabasaire y la cuestin agraria en Catalua hasta 1936" . En els prop de quaranta anys transcorreguts, les investigacions d'història agrria i econmica han corroborat el paper central de la vinya en el desenvolupament catal i les d'història social i poltica han insistit en la importncia de les lluites rabassaires en el primer ter del segle XX. Noms per aquestes circumstancies el treball d'Emili Giralt mereixeria ser avui reconegut. Per l'article de Giralt va ser innovador i pioner en un altre aspecte que voldria remarcar aqu. Em refereixo a la seva manera d'analitzar les relacions socials agrries, concretades en aquest cas en la figura contractual de la rabassa morta. Parlant-nos d'un procs de "desnaturalitzaci del contracte, posant en evidencia les contradiccions d'algunes sentencies, Giralt aconsegueix donar una vida especial a les escriptures notarials. Potser han calgut quaranta anys de nous estudis per adonar-nos de la frescor i la validesa de la proposta analtica de Giralt. Una manera de reivindicar-la avui s fer un salt qualitatiu important: es tracta d'integrar la recerca i el discurs d'Emili Giralt i altres autors sobre la rabassa morta en el debat historiogrfic sobre el desenvolupament econmic espanyol
Resumo:
En aquest treball es vol insistir en la necessitat d'estudiar alguns fets reals contemporanis que s'amagaven darrere el discurs pairalista. Corn a element de reflexi general, que convida a una comparaci en l'mbit europeu, es proposa lanlisi dels canvis en la concepci i en les practiques de la propietat que caracteritzaren el perode comprs, a Catalunya, entre les campanyes unitries de la dcada de 1880 sobre la codificaci i la discussi abrandada sobre la llei de contractes de conreu dels anys trenta. Com a temes concrets, es far referncia als debats sobre lemfiteusi i la parceria -institucions recurrentment proclamades com a instruments de benestar social- aix com a la necessitat d'estudiar, si aquest s el cas, les prctiques de resistncia social que acompanyaren aquests debats. Quan intentem posar en relaci els dos tipus de reflexi, la retrica del dret apareixer com una arma ideolgica en mans dels propietaris, per es revelaran algunes prctiques judicials que simultniament i progressivament hauran afavorit emfiteutes, parcers i, en general, els possedors de la terra. Aquesta utilitzaci del dret com a arma de lluita social no solament influir; decisivament en els discursos terics dels juristes, sin que trencar definitivament la unitat del discurs pairalista
Resumo:
L'article descriu les principals aportacions i activitats desenvolupades entorn de la història del llibre, les biblioteques i la lectura al nostre pas en els anys 2008 i 2009. Una exhaustiva revisi bibliogrfica analitza les obres que han aparegut en cadascun dels mbits estudiat. En altres apartats, s'identifiquen les principals lnies de recerca i les diverses accions destinades a la difusi. La quantitat, qualitat i varietat de les aportacions sn un indicador de l'inters que els temes estudiats susciten entre la comunitat cientfica i bibliotecria, i posen de relleu l'amplitud cronolgica i la multiplicitat de mirades amb qu s'aborden els estudis i els projectes.
Resumo:
El febrer de 2001 moria a Santa Cristina dAro Jordi Verri i Faget, personatge polifactic que al llarg de la seva vida shavia dedicat a diferents tasques sempre en defensa i reconeixement de la cultura i la pedagogia catalanes. Investigador incansable, ens deixava un important llegat fruit de la seva passi pels llibres i del seu inters per la nostra història educativa, una part del qual era donat a la Universitat de Girona. Aquest fons documental s el punt de partida daquest estudi, que vol aprofundir en la figura de Verri, contextualitzar el seu fons i valorar qu significa per la nostra pedagogia. Aquest s un reconeixement a Jordi Verri i a la seva tasca, que representa una important aportaci a la història de leducaci catalana
Resumo:
In the history of food shortages and subsistence crises which affected the Catalan counties during the eleventh and twelfth centuries, the famine of 1129-1131 deserves special mention. Originating in the war of 1128 involving the Empord and neighboring counties, this famine affected the city of Barcelona and other points of Catalonia (Winter, 1131) and created conditions for the spread of a deadly epidemic (July 1130 -January 1132).
Resumo:
Este artculo se inicia con la presentacin de la moderna concepcin cientfica de la enseanza/ aprendizaje de la historia que considera que la mejor manera de ensear esta disciplina social es reproduciendo el mtodo que utiliza el historiador en la construccin de la historia. Se da a conocer una experiencia docente de integracin de la didctica del patrimonio en el curriculum de la formacin de maestros. Siguiendo la idea ya sealada por otros especialistas, se defiende la necesidad de utilizar el patrimonio como un elemento del entorno que, en tanto que proyecta el pasado en el presente, se convierte en una fuente primaria de primer orden que favorece una enseanza/aprendizaje de la historia y del mtodo del historiador, de forma inducida, realista y por descubrimiento dirigido, mediante el anlisis de las fuentes documentales de carcter muy diverso que encierra el propio elemento patrimonial estudiado. Al mismo tiempo, desde una perspectiva constructivista del aprendizaje manifiesta la necesidad de la previa investigacin que sobre dicho elemento patrimonial debe realizar el profesor universitario de didctica de las Ciencias Sociales para llevar a cabo y definitivamente normalizar este tipo de docencia innovadora.
Resumo:
Malgrat la important revifalla que en els darrers anys han experimentat els estudis histrics, entre els quals cal incloure els d"història de l"art, centrats en l"antic bisbat, l"antic terme i la ciutat mateixa de Tortosa, avui encara resulta relativament escs el coneixement que tenim tant dels materials de la construcci com dels mestres que van construir en aquest territori durant les poques medieval i moderna.1 Aquest breu estudi, basat en un nic document,2 pretn ser, simplement, una petita aportaci a la història de l"arquitectura setcentista tortosina, i pretn serho en els dos vessants esmentats abans: el dels materials de la construcci i el dels mestres.
Resumo:
La repressi franquista t efectes devastadors des del 1939 sobre la cultura catalana. El 1946, per, es comena a autoritzar traduccions, sempre literries. Per no s fins a mitjan anys cinquanta que sautoritza la traducci dactualitat i la representaci de teatre tradut. En aquest context, Xavier Regs Castells pot traduir, adaptar, escriure o representar teatre de bulevard amb un xit notable. Senyora ambaixadora ns un exemple. Escrita en espanyol el 1949, es presenta a la censura el 1955 en traducci catalana dell mateix. La censura nautoritza una representaci mutilada al Romea, per no sarriba a escenificar. Al cap de cinc anys torna a passar per censura, ara en una nova versi en espanyol. Aquesta Seora embajadora del 1960 sestrena al petit Teatre Guimer no sense una retallada drstica del text. Els censors de lobra consideren que ofereix una visi del matrimoni, de les relacions extramatrimonials i, en general, del paper de la dona, allunyada dels cnons del nacionalcatolicismo, i per tant, frvola i immoral.
Resumo:
Novellista, assagista, poltica, activista cultural, dona de teatre i traductora de ms de trenta obres, Maria Aurlia Capmany s autora duna obra extensa i clarament ideolgica, en qu les reivindicacions feministes ocupen una gran part. Virginia Woolf i Simone de Beauvoir sn les seves principals fonts teriques i vitals. Encara que, per diverses circumstncies, no les tradueix mai, es converteix en la seva mitjancera cultural i ideolgica a casa nostra: proposant-ne traduccions a algunes editorials, escrivint-ne prlegs, imitant-les, adaptant-ne conceptes o imatges, etc. Marguerite Duras, de qui trasllad Un dic contra el Pacfic (1965), s tamb una de les seves mares literries. Aquest treball intenta ser una aproximaci al feminisme de Capmany i a la seva repercussi en el camp de la traductologia.
