Best practice in the management of mild-to-moderately active ulcerative colitis and achieving maintenance of remission using mesalazine.

Optimizing treatment goals in ulcerative colitis requires recognizing the needs of patients. It is increasingly recognized that adapting treatment strategies aligned with patient needs can improve patient compliance and consequently minimize relapse rates. Tailoring of treatment strategies can improve not only patient quality of life, and decrease the number harmed by adverse events from more potent drugs, but can also save valuable healthcare costs by avoiding high-cost treatment interventions associated with acute ulcerative colitis. This review will consider several elements of mesalazine management from the patient perspective based on a range of clinical and patient-focused evidence. By highlighting patient preferences in disease management it is envisaged that this review will aid physicians to optimize treatment decisions with the different mesalazine preparations available.

Teacher strategies to elicit knowledge from students in the CLIL classroom: the purpose of questions in controlled patterns of teacher-student interaction

This Master Dissertation comprises two parts: a personal reflection and an empirical study. The personal reflection reviews the process of professionalization undergone by its author throughout the Master. The empirical study tackles teacher strategies to elicit knowledge from students in the CLIL classroom and more specifically the purpose of questions in controlled patterns of teacher-student interaction. The theories of relevant authors such as Vigotsky, Mercer and Tsui are used as a framework to analyze the data presented. The analysis shows the different strategies to elicit knowledge used by the teacher and the appropriateness of her questions in the analyzed interaction

The first steps of a secondary school teacher: experiences and studies of a student-teacher

This dissertation aims at fostering the professional development of the EFL teacher. This document compiles two small scale empirical studies carried out during the practicum periods of the TED's course. The first one is based on the role of the teacher's talk in the EFL classroom and the second one focuses on students’ small group talk, analysing the impact of cooperative learning in the EFL classroom by examining students' conversation. The following section gathers the teacher's personal reflections upon the process of professionalization. The paper concludes with a summary of the major findings and further professional improvement proposals

Ampliació i extensió en l'ús del portafolis digital en l'avaluació de l'alumnat

El treball realitzat amb l’ajuda MQD2006 està relacionat amb l’ús de portafolis electrònics en un context universitari. Els objectius que ens havíem traçat, eren: 1)Dissenyar una versió beta del portafolis digital desenvolupat adhoc pel grup 2)Implementar una metodologia avaluativa basada en el portafolis digital desenvolupat 3)Generar portafolis digitals com a model de bones pràctiques d’avaluació de l’alumnat 4)Recollir dades sobre el seu funcionament en relació a l’alumnat A més dels anteriors objectius, relacionats amb els aspectes pedagògics freuit de la implementació i ús dels portafolis digitals, hi ha dos objectius relacionats amb aspectes didàctics. Aquests són: 5) Anàlisi dels canvis en la metodologia didàctica i en els continguts curriculars 6) Anàlisi de criteris de sostenibilitat de la utilització continuada del portafolis digital. Almenys 5 d’aquests 6 objectius s’han complert de manera completa, i un (el nombre cinc) ha quedat solament esbossat. Per altra banda, alguns resultats inesperats s’han produït en aquests dos anys i es poden afegir a aquesta llista inicial: 7) Expansió i difusió de l’experiència cap a altres universitats. 8) Possibilitat de plantejar un projecte d’investigació bàsica sobre les conseqüències de l’ús de portafolis en la docència universitària basada en l’EEES. La Memòria seguirà de prop aquests objectius, si bé es distribuiran d’una manera diferent. Com a resultats i conclusions hem pogut veure que l’eina ha estat ben valorada en quant a la metodologia d’ús proposada, en quant al propi seguiment de l’aprenentatge i per una autoavaluació continuada. Hem vist una millora en les reflexions dels estudiants fent servir un diàleg on-line entre professor-estudiant. D’altra banda, hem detectat que es requereix millorar la seva usabilitat, un ús continuat més llarg i algunes recomanacions encarades al treball docent del professorat i no tant de l’eina.

How critical is timing for the diagnosis of influenza in general practice?

Résumé La performance diagnostic des signes et symptômes de la grippe a principalement été étudiée dans le cadre d'études contrôlées avec des critères d'inclusion stricts. Il apparaît nécessaire d'évaluer ces prédicteurs dans le cadre d'une consultation ambulatoire habituelle en tenant compte du délai écoulé entre le début des symptômes et la première consultation ainsi que la situation épidémiologique. Cette étude prospective a été menée à la Policlinique Médicale Universitaire durant l'hiver 1999-2000. Les patients étaient inclus s'ils présentaient un syndrome grippal et si le praticien suspectait une infection à Influenza. Le médecin administrait un questionnaire puis une culture d'un frottis de gorge était réalisée afin de documenter l'infection. 201 patients ont été inclus dans l'étude. 52% avaient une culture positive pour Influenza. En analyse univariée, une température > 37.8° (OR 4.2; 95% CI 2.3-7.7), une durée des symptômes < 48h (OR 3.2; 1.8-5.7), une toux (OR 3.2; 1-10.4) et des myalgies (OR 2.8; 1.0-7.5) étaient associés au diagnostic de grippe. En analyse de régression logistique, le modèle le plus performant qui prédisait la grippe était l'association d'une durée des symptômes <48h, une consultation en début d'épidémie, une température > 37.8° et une toux (sensibilité 79%, spécificité 69%, valeur prédictive positive 67%, une valeur prédictive négative de 73% et aire sous la courbe (ROC) de 0.74). En plus des signes et symptômes prédicteurs de la grippe, le médecin de premier recours devrait prendre en compte dans son jugement la durée des symptômes avant la première consultation et le contexte épidémiologique (début, pic, fin de l'épidémie), car ces deux paramètres modifient considérablement la valeurs des prédicteurs lors de l'évaluation de la probabilité clinique d'un patient d'avoir une infection à Influenza.

Elaboració de nous recursos docents en el camp de la biologia vegetal, mitjançant l'ús de noves tecnologies de microscòpia com làser confocal i multifotó

Aquest projecte s'ha realitzat al Servei de Microscòpia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i ha tingut una durada de dos anys (2007-2009). Els objectius concrets d'aquest projecte assolits per a les diferents assignatures ha estat l'anàlisi de característiques citològiques, característiques morfològiques i anatòmiques de les estructures vegetatives dels diferents nivells d’organització, característiques morfològiques i anatòmiques de les estructures reproductores. El material docent obtingut en aquest projecte està sent utilitzat en les assignatures següents: Botànica Farmacèutica, Biodiversitat vegetal marina, Recursos vegetals aquàtics: les algues, Plantes d'ús alimentari, Conserv. i gestió de poblacions i comunitats marines, Usos i cultius de recursos algals marins, B. i diversitat de criptògames, Biologia II, Tècniques Exp. de biologia II, Botànica, Biologia animal i vegetal. Per a la realització de l’estudi, s'ha obtingut una col·lecció d’imatges al MLC, MER i MET per aclarir els criteris sistemàtics. Durant el primer any s’han adquirit totes les imatges necessàries, per tal de poder elaborar el material didàctic en suport digital. Durant el segon any s’ha implementat aquest material a les respectives classes pràctiques i s’ha avaluat la seva importància en la millora de la formació dels alumnes i del suport al professor. L’aplicació del material elaborat a la docència pràctica durant el tot segon any ha permès fer un primer estudi per valorar la seva eficàcia i fer-hi les correccions oportunes. Durant tot el projecte, el treball conjunt de professors i tècnics ha estat bàsic per a l’obtenció de material didàctic adequat a la realitat dels estudis actuals i a la docència pràctica.

La presa de consciència de les actituds a l'educació física en la formació inicial de mestres de primària

Aquest treball és el resultat d’un procés de reflexió al voltant de les actituds dins la Formació Inicial de mestres de primària d’Educació física. Es tracta, d’una primera aproximació d’anàlisi i interpretació sobre la presa de consciència d’actituds que fan els estudiants en la pràctica de l’Educació física. Les preguntes que em plantejo en aquesta recerca són el resultat de les dues parts que configura aquest treball. La primera pregunta, es centra en el marc teòric de l’estudi, donant resposta a les relacions que s’estableixen entre l’educació física i l’educació en valors en el currículum de primària d’Educació física i en la Formació Inicial de mestres. La segona pregunta, pretén donar resposta a la proposta pràctica i així, esbrinar el paper del joc motor en el treball educatiu de les actituds en la Formació Inicial de mestres de primària. Els aspectes teòrics que estudio analitzen la relació que s’estableix entre l’Educació física i les actituds dins el marc educatiu de la Formació Inicial de mestres de primària. I serà, a partir de la proposta pràctica quan el joc motor esdevindrà element d’aproximació en la presa de consciència d’actituds En el context de la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic, i en l’assignatura d’Educació física i la seva Didàctica de 2n curs, els estudiants de mestres de primària d’Educació física són protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge. Tenen la possibilitat d’experimentar el paper de mestres, a partir de la posada en pràctica d’un joc motor. A partir d’aquesta pràctica, he volgut conèixer quins són els components de la pràctica que possibiliten la presa de consciència de les actituds presents a les sessions de classe per promoure l’educació en valors. Els instruments utilitzats, en la realització d’aquest treball, són un qüestionari elaborat a partir d’una selecció i justificació de continguts actitudinals, i l’observació d’una fitxa sessió després de la pràctica. El treball de recerca se situa en un paradigma interpretatiu i pràctic. Es planteja comprendre la importància que té, en les sessions de classe d’educació física, el desenvolupament de processos d’acció i de reflexió en la formació inicial dels mestres de primària i així examinar i perfeccionar futures intervencions pràctiques, tant del professorat com dels estudiants de mestre.

Reconsideration of dimensions and curve fitting practice in economics ellaborating on Georgescu-Roegen’s economic methodology

This paper is to examine the proper use of dimensions and curve fitting practices elaborating on Georgescu-Roegen’s economic methodology in relation to the three main concerns of his epistemological orientation. Section 2 introduces two critical issues in relation to dimensions and curve fitting practices in economics in view of Georgescu-Roegen’s economic methodology. Section 3 deals with the logarithmic function (ln z) and shows that z must be a dimensionless pure number, otherwise it is nonsensical. Several unfortunate examples of this analytical error are presented including macroeconomic data analysis conducted by a representative figure in this field. Section 4 deals with the standard Cobb-Douglas function. It is shown that the operational meaning cannot be obtained for capital or labor within the Cobb-Douglas function. Section 4 also deals with economists "curve fitting fetishism". Section 5 concludes thispaper with several epistemological issues in relation to dimensions and curve fitting practices in economics.

Weekly sport practice and adolescent well-being.

OBJECTIVE: Sport practice is widely encouraged, both in guidelines and in clinical practice, because of its broad range of positive effects on health. However, very limited evidence directly supports this statement among adolescents and the sport duration that we should recommend remains unknown. We aimed to determine sport durations that were associated with poor well-being. METHODS: We conducted a survey including 1245 adolescents (16-20 years) from the general Swiss population. Participants were recruited from various settings (sport centres, peers of sport practicing adolescents, websites) and asked to complete a web-based questionnaire. Weekly sport practice was categorised into four groups: low (0-3.5 h), average (≈ recommended 7 h (3.6-10.5)), high (≈14 h (10.6-17.5)) and very high (>17.5 h). We assessed well-being using the WHO-5 Well-Being Index. RESULTS: Compared with adolescents in the average group, those in the very high group had a higher risk of poor well-being (OR 2.29 (95% CI 1.11 to 4.72)), as did those in the low group (OR 2.33 (1.58 to 3.44)). In contrast, those in the high group had a lower risk of poor well-being than those in the average group (OR 0.46 (0.23 to 0.93)). CONCLUSIONS: We found an inverted, U-shaped relationship between weekly sport practice duration and well-being among adolescents. The peak scores of well-being were around 14 h per week of sport practice, corresponding to twice the recommended 7 h. Practicing higher sport durations was an independent risk factor of poor well-being.

European Society of Hypertension practice guidelines for ambulatory blood pressure monitoring.

Given the increasing use of ambulatory blood pressure monitoring (ABPM) in both clinical practice and hypertension research, a group of scientists, participating in the European Society of Hypertension Working Group on blood pressure monitoring and cardiovascular variability, in year 2013 published a comprehensive position paper dealing with all aspects of the technique, based on the available scientific evidence for ABPM. The present work represents an updated schematic summary of the most important aspects related to the use of ABPM in daily practice, and is aimed at providing recommendations for proper use of this technique in a clinical setting by both specialists and practicing physicians. The present article details the requirements and the methodological issues to be addressed for using ABPM in clinical practice, The clinical indications for ABPM suggested by the available studies, among which white-coat phenomena, masked hypertension, and nocturnal hypertension, are outlined in detail, and the place of home measurement of blood pressure in relation to ABPM is discussed. The role of ABPM in pharmacological, epidemiological, and clinical research is also briefly mentioned. Finally, the implementation of ABPM in practice is considered in relation to the situation of different countries with regard to the reimbursement and the availability of ABPM in primary care practices, hospital clinics, and pharmacies.

Rates and determinants of virologic and immunological response to HAART resumption after treatment interruption in HIV-1 clinical practice.

OBJECTIVE: To describe CD4 and HIV RNA changes during treatment resumption (TR) after treatment interruption (TI) compared with response to first highly active antiretroviral therapy (HAART) and to investigate predictors. METHODS: Using Concerted Action on SeroConversion to AIDS and Death in Europe (CASCADE) data, we identified subjects who interrupted first HAART, not initiated during primary infection. We estimated rate of CD4 change during TR and time from TR to HIV RNA<500 copies per milliliter and subsequent rebound and factors associated with these outcomes. RESULTS: Of 281 persons treated for median 18.4 months before interrupting, 259 resumed HAART. CD4 increases in the first 3 months on HAART were similar pre-TI and post-TI but after 3 months were significantly higher during pre-TI HAART, with median +106 and +172 cells per microliter at 3 and 18 months, respectively, during initial HAART compared with +99 and +142 cells per microliter during post-TI HAART, respectively. Subjects with lower CD4 counts at TI, aged older than 40 years, and those resuming the same HAART as their pre-TI regimen had lower CD4 increases during the first 3 months of TR. The majority (86%) of individuals reinitiating therapy achieved HIV RNA<500 copies per milliliter. CONCLUSIONS: Immune reconstitution after TI is generally poorer than after first HAART, particularly for patients aged older than 40 years at TI and those with poorer immunological responses to pre-TI HAART. Reinitiation of the same HAART regimen as pre-TI also seems to have unfavorable outcomes.