Comparación de la presión del manguito del tubo orotraqueal estimada por palpación frente a la medición tomada con un manómetro

La presión que ejerce el manguito del tubo orotraqueal (TOT) sobre la mucosa al ser insuflado debe mantenerse en un rango de seguridad que evite complicaciones por sobreinflación o por desinsuflación. En nuestro medio, los instrumentos de medición objetiva no son de uso común. Objetivo: evaluar la concordancia de la presión del manguito del TOT estimada por palpación frente al uso de un manómetro manual en pacientes adultos sometidos a anestesia general. Materiales y métodos: se realizó un estudio de corte transversal que incluyó a 40 pacientes, a quienes, una vez intubados, dos anestesiólogos enmascarados, diferentes al que los intubó, palparon el manguito del TOT categorizándolo como sobreinflado, normal o desinflado; posteriormente, uno de los investigadores registró la medida con un manómetro en fase inspiratoria y espiratoria. Se consideró como rango normal de 20 a 30 cm H2O. Resultados: la concordancia de la estimación por palpación entre los dos anestesiólogos fue débil (Kappa = 0,21, ES: 0,11). La concordancia entre la estimación por palpación y la medición con el manómetro manual fue muy débil. Entre el primer anestesiólogo y el investigador en fase inspiratoria, . 0,08 (ES: 0,09), y en espiración, . 0,08 (ES: 0,07). Entre el segundo anestesiólogo y el investigador, . 0,05 (ES: 0,07) y 0,02 (ES: 0,06), respectivamente. Conclusión: el estudio muestra que la concordancia entre los métodos subjetivo y objetivo para determinar si el manguito del TOT está adecuadamente inflado fue débil. Se sugiere el empleo de métodos más objetivos para su determinación.

Tipos de lógica utilizadas en la toma de decisiones estratégicas de marketing

Para el administrador el proceso de la toma de decisiones es uno de sus mayores retos y responsabilidades, ya que en su desarrollo se debe definir el camino más acertado en un sin número de alternativas, teniendo en cuenta los obstáculos sociales, políticos y económicos del entorno empresarial. Para llegar a la decisión adecuada no hay que perder de vista los objetivos y metas propuestas, además de tener presente el proceso lógico, detectando, analizando y demostrando el porqué de esa elección. Consecuentemente el análisis que propone esta investigación aportara conocimientos sobre los tipos de lógica utilizados en la toma de decisiones estratégicas al administrador para satisfacer las demandas asociadas con el mercadeo para que de esta manera se pueda generar y ampliar eficientemente las competencia idóneas del administrador en la inserción internacional de un mercado laboral cada vez mayor (Valero, 2011). A lo largo de la investigación se pretende desarrollar un estudio teórico para explicar la relación entre la lógica y la toma de decisiones estratégicas de marketing y como estos conceptos se combinan para llegar a un resultado final. Esto se llevara a cabo por medio de un análisis de planes de marketing, iniciando por conceptos básicos como marketing, lógica, decisiones estratégicas, dirección de marketing seguido de los principios lógicos y contradicciones que se pueden llegar a generar entre la fundamentación teórica

Plan de Negocio Avanzalogistic

Avanzalogistic corresponde a una plataforma multilateral que hace parte de las nuevas tecnologías de información y servicios, por lo cual se considera como una nueva opción para la ciudad de Bogotá, enfocada en dar solución al transporte de mercancía para las pequeñas y medianas empresas de un sector de la ciudad. Teniendo como diferenciación, la asistencia y atención personalizada para este tipo de clientes, donde por medio de la configuración de carga en tiempo real y con la facilidad virtual, podrán recibir el mejor servicio, en el menor tiempo posible y con los mejores precios del mercado. Considerando las necesidades de confiabilidad, seguridad, rapidez y buena atención que exige nuestro segmento objetivo, Avanzalogistic propone un servicio con calidad integral, donde por medio del desempeño enfocado al cliente y el cubrimiento de las necesidades del mismo será potencialmente reconocido como una de las mejores opciones del mercado para las empresas que soliciten transportar su carga de manera rápida y segura, disminuyendo el tiempo de respuesta de 24 horas (tiempo actual de respuesta de la competencia) a instantáneamente (tiempo por Avanzalogistic). Teniendo en cuenta lo anterior, en el proyecto se decide realizar una inversión inicial de $ 135 627 200 pesos colombianos, alcanzando su punto de equilibrio a partir del mes seis del primer año y teniendo un periodo de recuperación representado a partir del segundo año. Avanzalogistic es un proyecto que presenta una rentabilidad del 68,51%, justificada por la baja inversión y los bajos costos de operación, teniendo como principal ventaja la tercerización de los vehículos, además de la gran oportunidad de tener un mercado potencial lo suficientemente amplio que evidencia un ingreso que justifica la utilidad en cada servicio prestado. Siendo así un proyecto no solo viable, sino también con posibilidad de crecimiento y atractivo para invertir.

Desarrollo de un SIG para el análisis de patrones espaciales de incendios en viviendas

Los servicios de extinción de incendios en las ciudades se ven obligados a realizar su tarea cada vez con mayor rapidez y eficiencia, pero sin que exista a menudo un equilibrio entre el aumento de las exigencias en su trabajo y el correspondiente incremento de los recursos tanto materiales como humanos. Por eso se hace cada vez más imprescindible contar con nuevas técnicas y herramientas que faciliten su labor, permitiéndoles mejorar sus prestaciones con los mismos recursos. Una de las herramientas emergentes que puede ayudar a los servicios de extinción de incendios a optimizar su funcionamiento son los Sistemas de Información Geográfica (SIG). En este artículo se presentan los trabajos desarrollados hasta el momento por los autores para construir una herramienta informática basada en la tecnología SIG que pueda ser utilizada por los servicios de extinción de incendios tanto para prevenirlos como para responder de manera más rápida, eficaz y económica ante una emergencia por incendio en una vivienda o edificio. La herramienta desarrollada está orientada fundamentalmente al análisis de la distribución espacio-temporal de los incendios, con el objetivo de determinar los puntos calientes, esto es, aquellos lugares y/o momentos en los que existe una concentración atípica de incendios en el espacio y/o en el tiempo. Dicha herramienta ha sido desarrollada utilizando como base los programas gvSIG y R, ambos de acceso libre. El primero proporciona la funcionalidad de los SIG para trabajar con información geográfica, mientras que del segundo se aprovecha su capacidad para realizar análisis estadísticos. El sistema desarrollado se está utilizando para estudiar puntos calientes de incendios ocurridos en el municipio de Vigo entre los años 2005 y 2008

Avaluació del procés de desintegració de papers recuperats

La desintegració és una etapa important en la recuperació de paper vell, ja que té importants conseqüències en consum d'energia i en el comportament de les etapes posteriors. Per això els objectius es centren en analitzar la desintegració des del punt de vista del temps de desintegració, els aspectes energètics, modelització de la màquina de desintegració utilitzada i anàlisi dels factors de cisallament calculats com a mesura global de les forces implicades en la desintegració. Els autors que hi han treballat donen diferents explicacions a aquestes forces. Fins avui només s'ha pogut avaluar qualitativament la influència que tenen cada un dels mecanismes en el temps necessari per a desintegrar i en el consum energètic. Les característiques reològiques de les suspensions papereres, i el seu comportament no newtonià tenen una clara influència en el consum energètic i les forces de desfibrat en el desintegrador. Els experiments de desintegració s'han realitzat en un púlper convencional, amb tres tipus de paper recuperat: paper estucat d'alta qualitat imprès offset (PQ), paper revista estucat imprès en color (PR), paper blanc imprès en impresora làsser (PF). Anàlisi del temps de desintegració Per cada un del papers estudiats (PQ, PR i PF), les fraccions màssiques des de 0.06 fins a la màxima que estat possible per cada paper (de 0.14 a 0.18), i a dues velocitats d'agitació diferents, s'ha determinat el temps de desintegració (tD) fins a aconseguir un índex de Sommerville de 0.01%. S'obté que en augmentar la fracció màssica disminueix potencialment el temps de desintegració. S'ha estudiat la velocitat de desintegració, la producció teòrica del púlper en cada cas, i la seva relació amb les forces d'impacte i de fregament que produeixen la desintegració. Aspectes energètics El consum específic d'energia (SEC), definit com l'energia consumida per a desintegrar 1 kg de paper recuperat, disminueix molt en augmentar Xm, ja que a més de disminuir l'energia consumida en cada desintegració, el contingut en paper és més elevat. Pel disseny de desintegradors, cal tenir en compte que en augmentar Xm i en augmentar la velocitat, sempre augmenta la potència consumida. Però així com els beneficis de treballar a Xm alt són de 10 vegades en termes de SEC i de producció, l'augment de potència és només de l'ordre de 2 vegades la necessària respecte de la Xm baixa. Viscositat aparent i energia de fluidització S'estudia la relació entre el temps de desintegració, les forces de fregament i els valors de viscositat aparent de la bibliografia. Per cada paper i velocitat s'ha observat que el consum específic d'energia disminueix en funció de la viscositat aparent. Reologia del púlper Utilitzant el mètode de Metzner i Otto (1957) per determinar la viscositat aparent mitjana de les suspensions papereres, modificat per Roustan, s'ha caracteritzat el pulper mitjançant el model: Np= K· Rex·Fry S'han utilitzat dissolucions de glicerina com a fluid newtonià per a calcular les constants d'ajust, i a partir d'aquí, aïllar la viscositat aparent en funció de la potència neta i els paràmetres d'agitació. La viscositat aparent, d'acord amb Fabry (1999) es substitueix pel concepte de factor de cisallament. Factor de cisallament Calculat el factor de cisallament per a cada paperot i condicions d'agitació, s'ha relacionat amb Xm, SEC, tD, consum de potència, potència instal·lada i fracció cel·lulòsica. El factor de cisallament és un paràmetre útil per a quantificar les forces globals implicades en la desintegració.

Procés de destintatge del paper per flotació. Avaluació de l'eficàcia de l'eliminació de tinta

La tesi doctoral presentada té com a objectius principals l'estudi de les etapes fonamentals de desintegració i flotació en un procés de destintatge de papers vell de qualitats elevades per a poder millorar l'eficàcia d'aquestes etapes clau. Conté una revisió teòrica completa i molt actualitzada del procés de desintegració i flotació tant a nivell macroscòpic com microscòpic. La metodologia de treball en el laboratori, la posada a punt dels aparells, així com les anàlisis efectuades per a valorar la resposta del procés (anàlisi de blancor, anàlisi d'imatge i anàlisi de la concentració efectiva de tinta residual) estan descrites en el capítol de material i mètodes. La posada en marxa permet obtenir unes primeres conclusions respecte la necessitat de treballar amb una matèria primera homogènia i respecte la no significació de la temperatura de desintegració dins l'interval de treball permès al laboratori (20-50°C). L'anàlisi de les variables mecàniques de desintegració: consistència de desintegració (c), velocitat d'agitació en la desintegració (N) i temps de desintegració (t), permet de discernir que la consistència de desintegració és una variable fonamental. El valor de consistència igual al 10% marca el límit d'existència de les forces d'impacte mecànic en la suspensió fibrosa. A consistències superiors, les forces viscoses i d'acceleració dominen l'etapa de desintegració. Existeix una interacció entre la consistència i el temps de desintegració, optimitzant-se aquesta darrera variable en funció del valor de la consistència. La velocitat d'agitació és significativa només per a valors de consistència de desintegració inferiors al 10%. En aquests casos, incrementar el valor de N de 800 a 1400 rpm representa una disminució de 14 punts en el factor de destintabilitat. L'anàlisi de les variables químiques de desintegració: concentració de silicat sòdic (% Na2SiO3), peròxid d'hidrogen (% H2O2) i hidròxid sòdic (% Na2OH), proporciona resultats força significatius. El silicat sòdic presenta un efecte altament dispersant corroborat per les corbes de distribució dels diàmetres de partícula de tinta obtingudes mitjançant anàlisi d'imatges. L'hidròxid sòdic també presenta un efecte dispersant tot i que no és tant important com el del silicat sòdic. Aquests efectes dispersants són deguts principalment a l'increment de les repulsions electrostàtiques que aporten a la suspensió fibrosa aquests reactius químics fent disminuir l'eficàcia d'eliminació de l'etapa de flotació. El peròxid d'hidrogen utilitzat generalment com agent blanquejant, actua en aquests casos com a neutralitzador dels grups hidroxil provinents tant del silicat sòdic com de l'hidròxid sòdic, disminuint la repulsió electrostàtica dins la suspensió. Amb l'anàlisi de les variables hidrodinàmiques de flotació: consistència de flotació (c), velocitat d'agitació durant la flotació (N) i cabal d'aire aplicat (q), s'aconsegueix la seva optimització dins el rang de treball permès al laboratori. Valors elevats tant de la velocitat d'agitació com del cabal d'aire aplicat durant la flotació permeten eliminar majors quantitats de tinta. La consistència de flotació assoleix valors òptims depenent de les condicions de flux dins la cel·la de flotació. Les metodologies d'anàlisi emprades permeten obtenir diferents factors de destintabilitat. Entre aquests factors existeix una correlació important (determinada pels coeficients de correlació de Pearson) que permet assegurar la utilització de la blancor com a paràmetre fonamental en l'anàlisi del destintatge de papers vells, sempre i quan es complementi amb anàlisis d'imatge o bé amb anàlisi de la concentració efectiva de tinta residual. S'aconsegueixen expressions empíriques tipus exponencial que relacionen aquests factors de destintabilitat amb les variables experimentals. L' estudi de les cinètiques de flotació permet calcular les constants cinètiques (kBlancor, kERIC, kSupimp) en funció de les variables experimentals, obtenint un model empíric de flotació que relacionant-lo amb els paràmetres microscòpics que afecten realment l'eliminació de partícules de tinta, deriva en un model fonamental molt més difícil d'interpretar. Mitjançant l'estudi d'aquestes cinètiques separades per classes, també s'aconsegueix determinar que l'eficàcia d'eliminació de partícules de tinta és màxima si el seu diàmetre equivalent és superior a 50 μm. Les partícules amb diàmetres equivalents inferiors a 15 μm no són eliminades en les condicions de flotació analitzades. Es pot dir que és físicament impossible eliminar partícules de tinta de diàmetres molt diferents amb la mateixa eficiència i sota les mateixes condicions de treball. El rendiment del procés analitzat en funció de l'eliminació de sòlids per l'etapa de flotació no ha presentat relacions significatives amb cap de les variables experimentals analitzades. Únicament es pot concloure que addicionar quantitats elevades de silicat sòdic provoca una disminució tant de sòlids com de matèria inorgànica presents en les escumes de flotació.

L'adquisició de la lectura en una mostra d'alumnes de segon a cinquè d'Educació Primària

L'objectiu general d'aquesta tesi fou estudiar longitudinalment l'adquisició lectora (català i castellà), de 2n. a 5è. cursos d'Educació Primària, en una mostra de 214 alumnes (101 nenes i 113 nens) d'una escola pública catalana, a partir dels resultats obtinguts en les Proves Psicopedagògiques d'Aprenentatges Instrumentals (P.P.A.I.; Canals, Carbonell, Estaún i Añaños, 1988), aplicades a principi i final de cada curs. Les P.P.A.I. valoren la velocitat i exactitud de descodificació lectora a través de la lectura de textos diferents per a cada curs, i la comprensió lectora mitjançant exercicis diferents per a cada curs (ordenar frases, executar ordres escrites, respondre qüestions sobre el contingut d'un text...). Els resultats van ser: -La majoria de la mostra, escolaritzada en català, amb independència de la llengua més parlada a casa (català o castellà), van desenvolupar progressivament i de forma similar les habilitats lectores (català i castellà) iniciades en cursos anteriors, aconseguint a finals de 5è. l'automatització dels procés de descodificació lectora en ambdues llengües. -La velocitat lectora pràcticament es va triplicar, passant d'unes 40 paraules/minut inicials a unes 130 paraules /minut a finals de 5è. - L'exactitud lectora també va augmentar i, a finals de 5è., la majoria de la mostra llegien sense quasi errors d'exactitud. -La comprensió lectora cada cop fou més elaborada i la majoria es van afrontar progressivament, amb èxit, a activitats més complexes de comprensió lectora. -En general, el desenvolupament de les habilitats lectores va ser bastant similar en els dos sexes, però a finals de 5è. es van detectar més nens que nenes amb nivell baix (descodificació i/o comprensió) i més nenes que nens amb nivell alt (descodificació i/o comprensió). -Els subjectes que es van situar en un nivell mig (descodificació i/o comprensió) a 2n., van ser els que més es van mantenir en el mateix nivell fins a 5è. En canvi, els que a 2n. mostraven nivells extrems (alt o baix), van evolucionar de forma més variable. -Es va observar que les habilitats adequades de descodificació lectora no van implicar, necessàriament, haver desenvolupat un bon nivell de comprensió lectora. I al revés, un bon nivell de comprensió no sempre va correlacionar amb un nivell correcte de descodificació. -Després de classificar la mostra en tres subgrups (mig, alt i baix) a partir dels resultats en descodificació i comprensió en català de l'última valoració de 5è., es van observar evolucions bastant paral·leles entre els subgrups en velocitat i comprensió, mantenint-se cada subgrup en el nivell que els definia al llarg dels diferents cursos. Però un 6,54% de la mostra, amb dificultats de comprensió lectora en català a finals de 5è, va experimentar, respecte la mostra i el seu propi rendiment en la primera valoració de 5è., una important disminució de la comprensió lectora a finals de 5è.

How may tropical cyclones change in a warmer climate?

Tropical Cyclones (TC) under different climate conditions in the Northern Hemisphere have been investigated with the Max Planck Institute (MPI) coupled (ECHAM5/MPIOM) and atmosphere (ECHAM5) climate models. The intensity and size of the TC depend crucially on resolution with higher wind speed and smaller scales at the higher resolutions. The typical size of the TC is reduced by a factor of 2.3 from T63 to T319 using the distance of the maximum wind speed from the centre of the storm as a measure. The full three dimensional structure of the storms becomes increasingly more realistic as the resolution is increased. For the T63 resolution, three ensemble runs are explored for the period 1860 until 2100 using the IPCC SRES scenario A1B and evaluated for three 30 year periods at the end of the 19th, 20th and 21st century, respectively. While there is no significant change between the 19th and the 20th century, there is a considerable reduction in the number of the TC by some 20% in the 21st century, but no change in the number of the more intense storms. Reduction in the number of storms occurs in all regions. A single additional experiment at T213 resolution was run for the two latter 30-year periods. The T213 is an atmospheric only experiment using the transient Sea Surface Temperatures (SST) of the T63 resolution experiment. Also in this case, there is a reduction by some 10% in the number of simulated TC in the 21st century compared to the 20th century but a marked increase in the number of intense storms. The number of storms with maximum wind speeds greater than 50ms-1 increases by a third. Most of the intensification takes place in 2 the Eastern Pacific and in the Atlantic where also the number of storms more or less stays the same. We identify two competing processes effecting TC in a warmer climate. First, the increase in the static stability and the reduced vertical circulation is suggested to contribute to the reduction in the number of storms. Second, the increase in temperature and water vapor provide more energy for the storms so that when favorable conditions occur, the higher SST and higher specific humidity will contribute to more intense storms. As the maximum intensity depends crucially on resolution, this will require higher resolution to have its full effect. The distribution of storms between different regions does not, at first approximation, depend on the temperature itself but on the distribution of the SST anomalies and their influence on the atmospheric circulation. Two additional transient experiments at T319 resolution where run for 20 years at the end of the 20th and 21st century, respectively using the same conditions as in the T213 experiments. The results are consistent with the T213 study. The total number of tropical cyclones were similar to the T213 experiment but were generally more intense. The change from the 20th to the 21st century was also similar with fewer TC in total but with more intense cyclones.

Will Extratropical Storms Intensify in a Warmer Climate?

Extratropical cyclones and how they may change in a warmer climate have been investigated in detail with a high-resolution version of the ECHAM5 global climate model. A spectral resolution of T213 (63 km) is used for two 32-yr periods at the end of the twentieth and twenty-first centuries and integrated for the Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) A1B scenario. Extremes of pressure, vorticity, wind, and precipitation associated with the cyclones are investigated and compared with a lower-resolution simulation. Comparison with observations of extreme wind speeds indicates that the model reproduces realistic values. This study also investigates the ability of the model to simulate extratropical cyclones by computing composites of intense storms and contrasting them with the same composites from the 40-yr ECMWF Re-Analysis (ERA-40). Composites of the time evolution of intense cyclones are reproduced with great fidelity; in particular the evolution of central surface pressure is almost exactly replicated, but vorticity, maximum wind speed, and precipitation are higher in the model. Spatial composites also show that the distributions of pressure, winds, and precipitation at different stages of the cyclone life cycle compare well with those from ERA-40, as does the vertical structure. For the twenty-first century, changes in the distribution of storms are very similar to those of previous study. There is a small reduction in the number of cyclones but no significant changes in the extremes of wind and vorticity in both hemispheres. There are larger regional changes in agreement with previous studies. The largest changes are in the total precipitation, where a significant increase is seen. Cumulative precipitation along the tracks of the cyclones increases by some 11% per track, or about twice the increase in global precipitation, while the extreme precipitation is close to the globally averaged increase in column water vapor (some 27%). Regionally, changes in extreme precipitation are even higher because of changes in the storm tracks.

The accuracy of Doppler radar wind retrievals using insects as targets

Insect returns from the UK's Doppler weather radars were collected in the summers of 2007 and 2008, to ascertain their usefulness in providing information about boundary layer winds. Such observations could be assimilated into numerical weather prediction models to improve forecasts of convective showers before precipitation begins. Significant numbers of insect returns were observed during daylight hours on a number of days through this period, when they were detected at up to 30 km range from the radars, and up to 2 km above sea level. The range of detectable insect returns was found to vary with time of year and temperature. There was also a very weak correlation with wind speed and direction. Use of a dual-polarized radar revealed that the insects did not orient themselves at random, but showed distinct evidence of common orientation on several days, sometimes at an angle to their direction of travel. Observation minus model background residuals of wind profiles showed greater bias and standard deviation than that of other wind measurement types, which may be due to the insects' headings/airspeeds and to imperfect data extraction. The method used here, similar to the Met Office's procedure for extracting precipitation returns, requires further development as clutter contamination remained one of the largest error contributors. Wind observations derived from the insect returns would then be useful for data assimilation applications.

The impact of moist processes on the African easterly jet-African easterly wave system

The African Easterly Jet-Easterly Wave (AEJ-AEW) system was explored in an idealised model. Prescribed zonally symmetric surface temperature and moisture profiles determine the AEJ which becomes established through meridional contrasts in dry and moist convection.As in previous studies, a realistic AEJ developed with only dry convection. Including moist processes, increased its development rate, but reduced its speed and meridional extent. AEWs grew through barotropic-baroclinic conversions. Negative meridional potential vorticity (PV) gradients arose in the zonally symmetric state through the intrusion of the low-PV Saharan boundary layer. Since moist processes strengthened this significantly through diabatically generated PV in the Intertropical Convergence Zone, moist AEWs were three times stronger. Larger barotropic conversions and faster AEJ development increased the moist wave growth-rate. Jet-level and northerly low-level amplitudes grew, but in the moist case the low-level amplitudes weakened as the AEW interacted with convection, consistent with their absence from observations during the peak monsoon. Striking dependencies between the AEJ, AEW and rainfall existed. Two time-scales governed their evolution, depending on the transfer coefficients: (1) the AEJ's replenishment rate influenced by heat fluxes, and (2) the wave growth-rate, by damping, and the slower jet development rate.Moist AEWs were characterized by intermittent growth/decay, with growth preceded by increased mean rainfall and later, weakening AEJs. These dependencies established an internal 8-10-day variability, consistent with intra-seasonal observations of 9-day rainy sequences. This internal variability offers an alternative explanation to the previously proposed external forcing and a new view of the moist AEW life cycle. Copyright © 2009 Royal Meteorological Society

Testing the influence of small crystals on ice size spectra using Doppler lidar observations

Analysis of the vertical velocity of ice crystals observed with a 1.5micron Doppler lidar from a continuous sample of stratiform ice clouds over 17 months show that the distribution of Doppler velocity varies strongly with temperature, with mean velocities of 0.2m/s at -40C, increasing to 0.6m/s at -10C due to particle growth and broadening of the size spectrum. We examine the likely influence of crystals smaller than 60microns by forward modelling their effect on the area-weighted fall speed, and comparing the results to the lidar observations. The comparison strongly suggests that the concentration of small crystals in most clouds is much lower than measured in-situ by some cloud droplet probes. We argue that the discrepancy is likely due to shattering of large crystals on the probe inlet, and that numerous small particles should not be included in numerical weather and climate model parameterizations.

The radiative effect of a fir canopy on a snowpack

Models of snow processes in areas of possible large-scale change need to be site independent and physically based. Here, the accumulation and ablation of the seasonal snow cover beneath a fir canopy has been simulated with a new physically based snow-soil vegetation-atmosphere transfer scheme (Snow-SVAT) called SNOWCAN. The model was formulated by coupling a canopy optical and thermal radiation model to a physically based multilayer snow model. Simple representations of other forest effects were included. These include the reduction of wind speed and hence turbulent transfer beneath the canopy, sublimation of intercepted snow, and deposition of debris on the surface. This paper tests this new modeling approach fully at a fir site within Reynolds Creek Experimental Watershed, Idaho. Model parameters were determined at an open site and subsequently applied to the fir site. SNOWCAN was evaluated using measurements of snow depth, subcanopy solar and thermal radiation, and snowpack profiles of temperature, density, and grain size. Simulations showed good agreement with observations (e.g., fir site snow depth was estimated over the season with r(2) = 0.96), generally to within measurement error. However, the simulated temperature profiles were less accurate after a melt-freeze event, when the temperature discrepancy resulted from underestimation of the rate of liquid water flow and/or the rate of refreeze. This indicates both that the general modeling approach is applicable and that a still more complete representation of liquid water in the snowpack will be important.

Optimisation of protoplast production in white lupin

The influence, was investigated, of abiotic parameters on the isolation of protoplasts from in vitro seedling cotyledons of white lupin. The protoplasts were found to be competent in withstanding a wide range of osmotic potentials of the enzyme medium, however, -2.25 MPa (0.5 M mannitol), resulted in the highest yield of protoplasts. The pH of the isolation medium also had a profound effect on protoplast production. Vacuum infiltration of the enzyme solution into the cotyledon tissue resulted in a progressive drop in the yield of protoplasts. The speed and duration of orbital agitation of the cotyledon tissue played a significant role in the release of protoplasts and a two step (stationary-gyratory) regime was found to be better than the gyratory-only system.