1000 resultados para Societat civil -- Participació dels joves
Resumo:
Documento publicado por el CEO-UAB el ao 1997 como parte de la coleccin Working Papers y que se present en la Asignatura Campus de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) Olimpismo, Sociedad y Deporte durante el curso acadmico 1996/97. El texto analiza las caractersticas y dimensiones de distintas mascotas a lo largo de varias ediciones de los Juegos.
Resumo:
Document publicat com a part de la collecci Working Papers, que es va presentar a lAssignatura Campus de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) Esport, Olimpisme i Cultura Contempornia, durant el curs 1996/1997. Amb aquesta recerca lautor pretn descobrir el sistema de valors que es difon a la premsa, concretament a &i&El Peridico de Catalunya&/i&, per analitzar el grau en qu els mitjans de comunicaci propicien o neguen els valors olmpics que indica el mateix Comit Olmpic Internacional (COI) en la seva Carta Olmpica.
Resumo:
Documento publicado por el CEO-UAB en 1998 como parte de la coleccin Working Papers que corresponde a un trabajo de investigacin presentado en la asignatura "Olimpismo, deporte y sociedad". El texto analiza la cobertura de los Juegos Olmpicos de Atlanta'96 en los peridicos catalanes y sudamericanos incluyendo aspectos como la organizacin, "americanizacin" de los Juegos y minoras.
Resumo:
Aquest document es va presentar a lAssignatura Campus de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) Esport, Olimpisme i Cultura Contempornia, durant el curs acadmic 1998/1999. Lautora analitza laccs diferencial de la dona en lesport dins lampli panorama de la desigualtat i de la discriminaci social i cultural que, histricament, ha patit i sovint pateix la dona.
Resumo:
Documento publicado como parte de la coleccin Working Papers con el propsito de descubrir las exigencias de las nuevas polticas culturales para el deporte moderno y analizar el papel del Olimpismo en la actual sociedad de la informacin. Para ello se hace referencia a varias ediciones de los Juegos Olmpicos, pero especialmente, en los de Sydney 2000.
Resumo:
Ponncia presentada al seminari de la Ctedra Internacional d'Olimpisme l'any 2000 que se centra, entre altres temes, en el llegat dels Jocs en termes de turisme, els beneficis i reptes dels Jocs i les necessitats estratgiques.
Resumo:
Hem estudiat la influncia de la poltica cientfica francesa a Espanya entre 1946 i 1964, la seva repercussi a Barcelona i la creaci de diverses institucions patrocinades pel govern francs. Hem analitzat els cursos de mecnica quntica dels anys seixanta que va impartir lagregat cientfic francs a Barcelona i que sn els primers que presentaven la fsica terica que es practicava als Estats Unit a llicenciats espanyols. Hem analitzat el programa de beques que va permetre estudiar a Frana a molts estudiants de fsica catalans. Finalment hem revisat la carrera dun grup destacat daquest fsics que van quedar-se a Frana.
Resumo:
Shan utilitzat uns proxies nous per a estimar les temperatures superficials de laigua i de laire dels darrers 2000 anys de la zona de lestret del Skagerrak per tal destudiar levoluci del clima en aquesta zona i comparar-la amb la tendncia del pal dhoquei observada en diversos registres de lhemisferi Nord. Els proxies utilitzats estan basats el els GDGTS i sn el TEX86, que permet estimar la SST, el MAAT que permet estimar la temperatura mitjana anual de laire, el BIT que permet estimar la proporci de material terrestre en sediments marins o lacustres i el CBT que permet estimar el pH del sl. Aquestes estimacions shan comparat amb altres registres de la mateixa zona destudi. Sobserva que el senyal de temperatura estimat pel TEX86 prov duna zona en la columna daigua situada entre la zona ftica i el fons mar. Lestimaci del MAAT permet observar un ptim climtic medieval, una petita edat del gel i un increment accentuat de les temperatures en els darrers 200 anys en la zona destudi. Daltra banda sembla que el MAAT estima la temperatura anual de laire a nivell regional, no local. Lestimaci del BIT permet observar que la major part del testimoni sedimentari analitzat prov de material autcton. Sobserven dos pics al voltant de 445 DC i 1462 DC que podrien indicar episodis de pluges torrencials i/o canvis en la dinmica de les corrents marines al Skagerrak. Finalment el pH estimat mitjanant el CBT sembla ser no representatiu dels sls de Noruega, per tant aquesta forma destimar el pH podria ser no vlida per als sediments marins.
Resumo:
Es destaca la presncia de tres espcies bioinvasores, tals com la gambsia(Gambusiaaffinis), la canya (Arundodonax) i el cranc vermell americ (Procambarusclarkii). Sha detectat que la qualitat de laigua ha disminut en alguns parmetres, especialment en lEstanyet del Safareig. En els tres estanyets els slids dissolts totalsa TSD) estan al voltant del lmit mxim recomanat per la EPA (Agncia de Protecci Ambiental dEstats Units). Sha observat que la Cladophora, indicadora de concentracions elevades de nitrogen a laigua, s un clorfit molt abundant. Shan identificat dos hbitats dinters comunitari no prioritari, segons la Directiva Hbitats: les closes i les freixenedes termfiles de Fraxinusangustifolia. En funci dels resultats obtinguts shan elaborat les propostes de gesti i conservaci per aquest espai.
Resumo:
Levoluci de la publicitat i dels mitjans que utilitza per arribar al destinatari en els ltims temps han fomentat la necessitat duna major protecci dels menors, que per la seva major vulnerabilitat, Aix ho requereixen. Lobesitat infantil s un problema molt greu de la societat actual, els ndex dobesitat i sobrepes estan augmentant constantment. Aix s una cosa molt preocupant i per aquesta ra shan posat en marxa varies campanyes en contra, tan a nivell mundial com europeu o estatal. Tot i que no es pot dir amb total fiabilitat que lobesitat infantil s consequncia directa de la publicitat, podem afirmar que mitjanant les tcniques que es fan servir, pot influir en lelecci del producte aprofitant la vulnerabilitat del menor. Pero tot aix s necessari que els anunciants segueixin les mateixes directrius de tal manera que pguin combatre aquest tipus denfermetats relacionades amb lalimentaci i aconseguir que la joventut creixi ms sana.
Resumo:
Estudi arqueolgic integrat de la vall del Madriu-Perafita-Claror (Andorra) iniciat al 2004 sota la coordinaci de lICAC. Lestudi sinsereix en la declaraci de la vall com a Patrimoni de la Humanitat (UNESCO). Las recerques senfoquen des de lArqueologia del Paisatge, de manera diacrnica i pluridisciplinar, fent especial atenci a les relacions de les societats amb el medi. Les restes arqueolgiques treballades sassocien a activitats ramaderes, metallrgiques i de carboneig. La recerca paleoecolgica se centra en sediments lacustres, torbosos i arqueolgics. Lany 2006, shan analitzat a alta resoluci temporal dues seqencies palinolgiques: lestany Blau (2471 m) i la torbera de Bosc dels Estanyons (2180 m), obtenint les principals fases dexplotaci i antropitzaci daquest espai altimont, aix com levoluci del paisatge en els darrers 11000 anys . La campanya de camp sha centrat en lobtenci de mostres de pluja pollnica referencial a la vall i en el sondatge de lestany Forcat (2539 m). Un total de tres mostres han estat enviades a datar per C14. Els treballs arqueolgics shan centrat en lexcavaci de sondejos de diagnstic als jaciments de Basses de Setut (2325 m) i Pleta de les Bacives ( 2530 m) i en la realitzaci de prospeccions a les capaleres de les valls de Madriu, Perafita i Claror. Shan documentat estructures arqueolgiques i shan realitzat estudis antracolgics dels sediments excavats en aquestes. Sha realitzat un transecte altitudinal de carboneres al llarg de la vall per tal de enregistrar una major diversitat cronolgica dels espais de carboneig. Shan enviat datacions C14 per tal de determinar la cronologia de les estructures. Les datacions del 2005 mostren una intensa ocupaci ramadera i de carboneig a partir del segle XIV, en poca baixmedieval i moderna, aix com un establiment metallrgic dpoca romana.
Resumo:
El Treball Final de Carrera investiga levoluci de la rdio a Espanya durant la dictadura franquista, entre els anys 1939 i 1975. El seguit de qestions poltiques i socials que es viuen al pas durant la postguerra fan que el mitj radiofnic es desenvolupi notablement durant la primera etapa del franquisme, per no noms com una arma de propaganda o dinformaci oficial del rgim, sin tamb com entreteniment per als oients. Serien les emissores privades les que impulsarien de manera ms important laparici de nous espais dedicats a la societat popular i tamb, les que potenciarien la difusi de la cultura. Posteriorment, Radio Nacional de Espaa, lemissora pblica, tamb acompanyaria a les privades en lemissi de magazins i programes de varietats. En el treball acadmic tamb es destaca levident diferncia entre les restriccions a la rdio al principi del mandat i al final. Els primers anys de la dictadura es caracteritzen per una forta censura pel que fa a la informaci i a la difusi de programes. No obstant, lobertura del rgim als voltants dels 60 permetr a les emissores ser ms arriscades en la seva programaci.
Resumo:
El presente trabajo pretende implantar un proyecto de formacin ambiental y, a la vez, crear el marco fsico y social para que as sea. De esta forma, se darn a conocer y mejorarn los conocimientos ambientales en la poblacin del municipio de Concepcin Las Minas, con el fin de que puedan mejorar sus tcnicas a la hora de gestionar su territorio y, a la vez, ampliar sus conocimientos ambientales, tiles en el campo de la educacin. Para realizar estas capacitaciones fue necesaria una descripcin del territorio junto con un anlisis de las principales problemticas ambientales municipales. Se realizaron sondeos a la poblacin para valorar su nivel de conocimientos ambientales. Con toda la informacin recogida, se planificaron una serie de sesiones formativas destinadas a maestros, nios y tcnicos ambientales. Las sesiones trataban de formar y a la vez concienciar sobre temas generadores tales como el recurso hdrico, forestal, gestin de residuos, etc. Estas capacitaciones se dieron tanto a nivel terico como a nivel prctico. La valoracin global de las capacitaciones es positiva. Cabe destacar un alto grado de participación por parte de los maestros y los alumnos de las escuelas municipales, mostrando una gran implicacin en las distintas sesiones. Contrariamente, no se obtuvo el mismo resultado con el colectivo de tcnicos municipales, ya que falt tiempo y planificacin.
Resumo:
Els projectes en infraestructures comunes de telecomunicacions (ICT) neixen de la necessitat de regular els serveis de telecomunicacions dins de les cases, daquesta manera sevita la proliferaci de sistemes (antenes) individuals en conjunts residencials (com s el nostre cas). Lobjectiu daquest projecte s la realitzaci duna ICT, per als serveis de Radiodifusi Sonora i de televisi (RTV) terrestre, telefonia i de la previsi per als serveis de cable i de televisi per satllit, seguint la normativa vigent estatal segons el Reial Decret 401/2003 i actualitzat amb lOrdre ITC 1077/2006 (on sincorpora la televisi digital terrestre).
