999 resultados para Propietat industrial -- Aspectes ètics i morals
Resumo:
Els alumnes elaboren produccions de qualitat superior quan treballen en parelles que quan ho fan individualment. Sota aquesta mxima, lestudi demostra que quan els alumnes escriuen textos cientfics descriptius, justificatius i descriptius-justificatius en parella milloren aspectes relacionats amb determinades habilitats inherents a qualsevol tipus de text, com lestructuraci de la informaci i ladequaci del llenguatge al context, i daltres especfiques de textos descriptius i justificatius. s sorprenent constatar que aquesta millora es dna en tot tipus dalumnes, tant aquells amb hbits destudi superiors com aquells amb dificultats daprenentatge, i que els avantatges daquesta metodologia de treball no es circumscriuen tan sols a lmbit acadmic; els alumnes prefereixen treballar en parella perqu els permet compartir punts de vista i ajudar-se mtuament. Per tant, els resultats demostren que complementar les classes de cincies amb el treball en parella possibilita assolir amb ms garanties laprenentatge significatiu dels nostres alumnes.
Resumo:
The study presented is interdisciplinary names: the presence of place names related with industrial, artisanal or mining activities in rural areas. The main hypothesis refers to this fact; the uniqueness of industrial, mining or craft in a rural area is an important reason to influence their names, a fact that gives archaeological value, remembering economic activities now disappeared. The methodology used for the study has been usually applied in onomastic studies: compilation of names from field work, oral interviews, archival work, revision of ancient documents and revision of works and studies related to the cartography of Osor. The final conclusion is that, as proposed in the hypothesis, in a rural area as the studied, the low presence of industrial, artisanal or mining activities have generated place names that have helped in keeping the memory of economic activities now disappeared
Resumo:
Nombroses investigacions han establert una relaci directa entre l'activitat antrpica i el canvi climtic. Una majoria aclaparadora de cientfics han demostrat que lascens progressiu de les temperatures de les darreres dcades ha estat degut ala incorporaci artificial a latmosfera de gasos que accentuen lefecte hivernacle (GEH). s evident que els efectes del canvi climtic afecten la dinmica de la Terra
Resumo:
La comunicaci mbil s un dels temes de ms actualitat en diferents frums, des de diferents perspectives. Espanya juga un paper important per les dinmiques i levoluci del seu mercat. En aquest sentit, el nostre pas ofereix un inters especfic per l'amplitud del seu parc de dispositius 3G (el segon d'Europa, desprs d'Itlia) i per la intensitat del desenvolupament de xarxes socials mbils, a ms de per la creixent implicaci d'empreses en la producci i distribuci de continguts mbils. Com va passar amb Internet, es tracta dun procs d'innovaci pel qual els formats de contingut, les prctiques de consum i els models de negoci caracterstics de la televisi i la xarxa, per exemple, s'adapten, primer, al nou mitj, per a desprs desenvolupar formes i models especfics que aprofiten les potencialitats de personalitzaci, geolocalitzaci i conectivitat ubiqua.
Resumo:
RESUM El llum electric s un tipus denergia amb la que sillumina tot el mn i sutilitza tant per a illuminar la nit com per a disposar de llum addicional durant el dia. Lenergia es pren directament de la xarxa de subministrament elctric i permet encendre tot tipus de focus i bombetes. Actualment la necessitat de controlar la intensitat lumnica de focus s de gran utilitat i es poden veure exemples en escenaris de teatres, concerts musicals, domtica bsica a vivendes, botigues, restaurants, etc. on sincorporen aparells ptims per aquest control. Aspectes com la programaci dencesa, apagat i intensitat desitjada de focus a una hora convinguda facilita el fet de fer-ho manualment i disposar de ms temps propi. Lobjectiu principal daquest treball s dissenyar i construir un regulador de llum controlat per ordinador capac de regular la intensitat lumnica de 8 focus independentment lun de laltre. El control de regulaci sefectua mitjancant un programa informtic compatible amb ordinadors que incorporin el sistema operatiu Windows i s programable en el temps permetent seleccionar la intensitat desitjada a diferents hores del dia seleccionat. Com a conclusions es pot destacar un estalvi energtic al regular la intensitat dels focus evitant aix la permanent connexio a una tensi mxima de 230 VAC i la oportunitat de construir un regulador de llum amb els documents subministrats.
Resumo:
Laplicaci de tcniques respiromtriques s de recent innovaci dins lestudi dels tractaments daiges residuals. Aquest conjunt de tcniques ens permeten analitzar dos processos importants dins una planta de tractament biolgic: el creixement de la biomassa i el consum del substrat. Aix fa que siguin una eina amb gran potencial en lavaluaci dels sistemes de tractament biolgic daiges residuals. Lobjectiu principal daquest treball es la realitzaci duna aplicaci capa de controlar el funcionament de 6 respirmetres, gestionant el procs del mostreig de les respirometries i lanlisi de les dades obtingudes, per obtenir el substrat rpidament biodegradable (Ss) per a mostres daigua residual, i la taxa mxima de creixement especfic per a mostres de compost. Laplicaci sha desenvolupat sobre lentorn Microsoft Access, on sintegren la base de dades amb les mostres i els resultats de les respirometries, i els formularis de control que ens permeten gestionar i controlar els processos de mostreig i anlisi. Laplicaci es comunica amb els sensors i actuadors dels respirmetres a travs del control ActiveX, ADS-OCX, subministrat per TwinCAT, que ens permet capturar les lectures dels sensors i controlar el funcionament dels actuadors. Aquests elements estan connectats a mduls descentralitzats dentrades i sortides, comunicats mitjanant el bus Ethernet amb el PC-Industrial, on sexecuta laplicaci. Un cop finalitzada laplicaci, aquesta controla correctament el mostreig de les respirometries, registrant les lectures de les sondes a la base de dades i controlant lactivaci de les vlvules del respirmetre. Partint de les mostres obtingudes, o de respirometries externes, importades des de Microsoft Excel, sha comprovat el correcte funcionament en el clcul del substrat rpidament biodegradable (Ss) i la taxa mxima de creixement especfic. Amb laplicaci desenvolupada, sha comprovat el funcionament i les possibilitats que ens ofereix TwinCAT alhora de controlar mduls dentrades i sortides, aix com la seva comunicaci amb aplicacions com Microsoft Access. Aix pot afavorir a la utilitzaci daquest tipus de tecnologia, per aplicacions futures.
Resumo:
Internet sha alat en poc temps com el mitj ms utilitzat pels turistes per a planificar, organitzar i comprar un viatge, s per aix que es proposa donar les mateixes facilitats en el dest. La Publicitat Dinmica o Digital Signage s un nou servei de comunicaci que consisteix en un conjunt de tecnologies i aplicacions informtiques que permeten emetre missatges multimdia i comunicar-se aix duna manera innovadora amb el pblic objectiu de cada empresa, si safegeix un sistema independent, multimdia i interactiu que pot utilitzar-se per a proporcionar informaci i/o permetre la realitzaci de transaccions es potencia al mxim el servei. Daquesta manera es proposa crear una Xarxa Digital Multimdia de Kioscs Interactius recolzats amb una pantalla de plasma per a la tecnologia Digital Signage. La ubicaci escollida estratgicament s en un dels punts de major afluncia turstica, tal com lentrada dels hotels. Aix es tracta de crear circuits tancats en rees geogrfiques on es troben els principals nuclis turstics de Mallorca. La possibilitat daccedir a segments de poblaci altament interessants per al producte o servei es multiplica al ser una manera fcil, efica i altament suggestiva de promocionar el qu es pretn. Un avantatge s la simplicitat de la infraestructura tecnolgica que es necessita, el dispositiu mitjanant el qual es visualitzaran els missatges ser una pantalla de plasma convencional, i un terminal de punt de venda instal.lat en un lloc de pas. Cada mdul est connectat a la xarxa ADSL mitjanant un servidor local a Internet. La connexi a la xarxa s imprescindible per a que el manteniment i actualitzaci dels continguts es puguin efectuar remotament. Lobjectiu principal daquest treball s estudiar la viabilitat de la implantaci de la xarxa, mitjanant la realitzaci dun estudi de mercat on sanalitzen els grups claus per a la implantaci: els hotelers, la indstria turstica i el Govern Balear. Sidentifiquen els beneficis que aportar al nou servei i les repercussions que tendr la seva instal.laci. Entre els resultats ms destacats daquest estudi cal remarcar lacceptaci que ha tengut la idea entre els hotelers entrevistats i la resposta positiva de la indstria turstica. Es reconeix: una millora de la imatge del sector, ls com a eina de promoci turstica pel Govern, i la contribuci a la sostenibilitat econmica pel fet que augmenta la competitivitat de les empreses i aix millora la qualitat del servei.
Resumo:
Comptar amb sistemes sofisticats de gesti o programes ERP (Enterprise Resource Planning) no s suficient per a les organitzacions. Per a qu aquests recursos donin resultats adequats i actualitzats, la informaci dentrada ha de llegir-se de forma automtica, per aconseguir estalviar en recursos, eliminaci derrors i assegurar el compliment de la qualitat. Per aquest motiu s important comptar amb eines i serveis didentificaci automtica i collecci de dades. Els principals objectius a assolir (a partir de la introducci al lector de la importncia dels sistemes logstics didentificaci en un entorn global dalta competitivitat), sn conixer i comprendre el funcionament de les tres principals tecnologies existents al mercat (codis de barres lineals, codis de barres bidimensionals i sistemes RFID), veure en quin estat dimplantaci es troba cadascuna i les seves principals aplicacions. Un cop realitzat aquest primer estudi es pretn comparar les tres tecnologies per o poder obtenir perspectives de futur en lmbit de lautoidentificaci. A partir de la situaci actual i de les necessitats de les empreses, juntament amb el meravells mn que sembla obrir la tecnologia RFID (Radio Frequency Identification), la principal conclusi a la que sarribar s que malgrat les limitacions tcniques dels codis de barres lineals, aquests es troben completament integrats a tota la cadena logstica grcies a lestandaritzaci i la utilitzaci dun llenguatge com, sota el nom de simbologies GTIN (Global Trade Item Number), durant tota la cadena de subministres que garanteixen total traabilitat dels productes grcies en part a la gesti de les bases de dades i del flux dinformaci. La tecnologia RFUD amb lEPC (Electronic Product Code) supera aquestes limitacions, convertint-se en el mxim candidat per a substituir els limitats codis de barres. Tot i aix, RFID, amb lEPC, no ser un adequat identificador logstic fins que es superin importants barreres, com sn la falta destandaritzaci i lelevat cost dimplantaci.
Resumo:
Aquest projecte es basa en el modelatge i simulaci de sistemes utilitzant un simulador digital, i pretn ser una guia docent com a eina dajuda per a una assignatura que, a priori, simpartir a la Universitat de Vic. La simulaci s una tcnica que permet representar el comportament de processos (fsics, productius, de serveis, etc.) sense necessitat daccedir al sistema real. Per analitzar, estudiar i millorar el comportament dun sistema mitjanant la tcnica de la simulaci digital s necessari primer desenvolupar un model conceptual que descrigui les variables dinters, i desprs implementar-lo en un simulador per poder analitzar els resultats. ARENA s el software de simulaci que sestudia en aquest projecte i es presenta com una eina que permet la descripci complerta de lexperincia que una entitat desenvolupa a linterior del sistema mentre flueix a travs daquest. En concret sutilitza la versi ARENA 10.0. Pel que fa a lestructura del projecte, primerament sintrodueixen conceptes terics referents a la simulaci, aix com avantatges i inconvenients i els camps daplicaci de la simulaci. Seguidament i ja centrats en lArena, sanalitza un exemple senzill per comenar-ne a veure el funcionament. Posteriorment, es van estudiant varis exemples amb complexitat progressiva. Aquests exemples es desenvolupen pas a pas de manera que es puguin anar provant amb el simulador. En el transcurs del projecte es van estudiant les eines de lArena i les seves possibilitats, aix com els resultats obtinguts i les interpretacions daquests. Aquest projecte pretn, doncs, donar conceptes introductoris en el camp de la simulaci en general, i, en particular, descriure eines bsiques sobre el funcionament de lArena.
Resumo:
En aquests ltims anys, sn moltes les empreses que han optat per la utilitzaci de sistemes de gesti normalitzats, per a garantir la rendibilitat i fiabilitat dels resultats de la implantaci del sistema de gesti en qesti. A la dcada dels 90 va ser quan la implantaci de sistemes de gesti va comenar a ser important en la majoria de sectors econmics. Levoluci en els sistemes de gesti a trets generals va iniciar-se primerament en lmbit de la qualitat, seguidament en la gesti ambiental i en ltima instncia en la prevenci de riscos laborals. Aquests tres tipus de sistemes de gesti, en els ltims anys shan anat integrant, de manera que shan redut els recursos i els esforos emprats en la gesti, millorant significativament leficcia i leficincia daquests sistemes. Lobjectiu principal que persegueix aquest projecte, s definir un sistema de gesti que permeti a lempresa conduir les seves activitats de forma simplificada i ordenada, i que alhora faciliti la informaci necessria per a corregir i millorar les activitats. Un altre objectiu que pretn aconseguir aquest projecte, s el de dissenyar un SGI que aprofiti les sinrgies generades en els diferents mbits de la prpia empresa i fomenti les interaccions entre els diferents nivells de lorganitzaci. En conseqncia, millorar de forma important els fluxos dinformaci dins de lempresa minimitzant els esforos i la prdua dinformaci. El mtode escollit per a la implantaci del SGI, ha estat la Gesti per Processos, la qual es basa en la definici i seguiment dels processos de lempresa, partint de les necessitats del client i acabant quan aquestes estan satisfetes. En conclusi, a la finalitzaci del present projecte sobtindr un SGI, amb tots els processos de lempresa definits i implantats, que doni compliment a les normes UNEEN-ISO 9001:00, UNE-EN-ISO 14001:04 i OHSAS 18001:07. Aquest SGI, que sha realitzat des dun punt de vista documental i teric, suposar una millora de leficcia operativa dels processos i una important millora competitiva de lempresa.
Resumo:
Actualment lexigncia i la competitivitat del mercat, obliguen les industries a modernitzar-se i automatitzar tots els seus processos productius. En aquests processos les dades i parmetres de control sn dades fonamentals a verificar. Amb aquest treball final de carrera, es pretn realitzar un mdul dentrades digitals, per tal de gestionar les dades rebudes dun procs automatitzat. Lobjectiu daquest TFC ha estat dissenyar un mdul dentrades digitals capa de gestionar dades de qualsevol tipus de procs automatitzat i transmetre-les a un mestremitjanant un bus de comunicaci Modbus. El projecte per, sha centrat en el cas especfic dun procs automatitzat per al tractament de la fusta. El desenvolupament daquest sistema, comprn el disseny del circuit, la realitzaci de la placa, el software de lectura de dades i la implementaci del protocol Modbus. Tot el mdul dentrades est controlat per un microcontrolador PIC 18F4520. El disseny s un sistema multiplataforma per tal dadaptar-se a qualsevol procs automtic i algunes de les seves caracterstiques ms rellevants sn: entrades allades multitensi, control de fugues, sortides a rel, i memria externa de dades, entre altres. Com a conclusions cal dir que shan assolit els objectius proposats amb xit. Sha aconseguit un disseny robust, fiable, polivalent i altament competitiu en el mercat. A nivell acadmic, shan ampliat els coneixements en el camp del disseny i de la programaci.
Resumo:
RESUM Actualment la majoria de nosaltres sabem de lexistncia de molts programes lliures, per hem tenir clar que lliure no vol dir sempre programa gratut. Tot i que a vegades s que pot ser-ho, es t en compte molt ms que aix: s una manera de pensar i entendre el programari i al llarg dels anys ha generat tot un moviment social. Considerem que un programa lliure s aquell que garanteix als usuaris la llibertat per executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el codi programat, com molt b defineixen les seves llibertats bsiques. El programari lliure el podem trobar funcionant en ordinadors personals, escoles, empreses diverses, administracions, etc. ja que la majoria de programes que utilitzen actualment, com hem vist, tenen el seu equivalent en lliure. El fet de si s viable que una empresa es passi a programari lliure, depn ben b del seu entorn, ja que en funci daquest li ser ms o menys fcil la migraci. La finalitat daquest projecte s, primer de tot, fer un ampli estudi del mn del programari lliure i del seu moviment social. Sha fet una recerca de diferents aspectes dins del programari lliure per conixer-lo a fons i desprs sha proposat una possible implantaci daquest en un usuari domstic i en una administraci pblica, tenint en compte tots els aspectes vistos en lestudi, valorant si totes les idees que defensa i els beneficis que aporta sn aplicables i viables en qualsevol persona i mbit i el perqu. Com a conclusi principal en destacaria que tot i que el programa lliure disposa duna ideologia que agrada i t uns programes tcnicament perfectes (sense que aix sigui el seu objectiu principal), penso que encara hi ha molt cam per recrrer quant a una migraci en grans entorns, ja que per exemple en un ajuntament una migraci total s encara difcil (tot i que no impossible perqu nhi ha que shi han migrat). A lapartat dannexos shi inclou un glossari amb un seguit de terminologies amb paraules que no tothom pot saber i sha cregut oport incloure-les en aquest apartat. La primera vegada que apareix alguna daquestes paraules la podem trobar senyalitzada amb un *.
Resumo:
RESUM En lexercici de les funcions tpiques de qualsevol activitat humana, lhome ha de prendre decisions dun o altre tipus permanentment i aquesta situaci porta afegit, per lo general risc i incertesa, el que compromet la qualitat i lxit de la decisi. Per ajudar i contrarestar aquesta situaci, lhome ha desenvolupat a travs del temps una diversitat deines que li permeten minimitzar el risc i la incertesa en la presa de decisions. La simulaci s una daquestes eines. Mitjanant la seva aplicaci no noms saconsegueix la comesa anterior, sin que tamb es minimitzen els costos involucrats en la decisi mitjanant un millor s dels recursos, la disminuci del temps emprat per a la seva realitzaci i la minimitzaci de les probabilitats de risc. Aquest projecte representa la continuaci dun primer estudi introductori de la simulaci anomenat: Estudi i guia docent per a modelatge i simulaci de sistemes mitjanant lentorn ARENA [9]. Realitzat per lalumna dEnginyeria en Organitzaci Industrial de la Universitat de Vic, Montse Carbonell Crosas, lany 2008 i sota la codirecci del director daquest segon projecte, el professor Juli Ordeix Rigo. Aquest nou projecte sinicia amb una primera part terica, continguda dins del primer volum, la qual refora els conceptes terics referents a la simulaci amb ARENA, ja vistos en lanterior projecte. Complementant aquells considerats bsics i els de ms utilitat i finalitza introduint nous conceptes avanats. Els nous captols de temtica avanada, junt als primers ms bsics de la primera part sn exercitats dins de la segona, formant el segon volum daquest projecte. El mateix requereix la participaci activa de lalumne, per tal de realitzar cadascun dels 89 exercicis prctics que es plantegen i poder onsolidar laprenentatge teric daquesta eina avanada de simulaci fent consultes als apartats terics recomanats dins de cada exercici. La complexitat dels exercicis anir augmentant gradualment i sinsisteix en seguir la metodologia presentada en el projecte per a realitzar-los tots de forma ordenada i ascendent. L alumne quan acabi la part prctica, haur consolidat tota la part terica i ser capa dexercir com analista per tal de generar els seus propis projecte de simulaci.
Resumo:
Un dels principals problemes quan es realitza un anlisi de contorns s la gran quantitat de dades implicades en la descripci de la figura. Per resoldre aquesta problemtica, saplica la parametritzaci que consisteix en obtenir dun contorn unes dades representatives amb els mnims coeficients possibles, a partir dels quals es podr reconstruir de nou sense prdues molt evidents dinformaci. En figures de contorns tancats, la parametritzaci ms estudiada s laplicaci de la transformada discreta de Fourier (DFT). Aquesta saplica a la seqncia de valors que descriu el comportament de les coordenades x i y al llarg de tots els punts que formen el tra. A diferncia, en els contorns oberts no es pot aplicar directament la DFT ja que per fer-ho es necessita que el valor de x i de y siguin iguals tan en el primer punt del contorn com en lltim. Aix s degut al fet que la DFT representa sense error senyals peridics. Si els senyals no acaben en el mateix punt, representa que hi ha una discontinutat i apareixen oscillacions a la reconstrucci. Lobjectiu daquest treball s parametritzar contorns oberts amb la mateixa eficincia que sobt en la parametritzaci de contorns tancats. Per dur-ho a terme, sha dissenyat un programa que permet aplicar la DFT en contorns oberts mitjanant la modificaci de les seqencies de x i y. A ms a ms, tamb utilitzant el programari Matlab shan desenvolupat altres aplicacions que han perms veure diferents aspectes sobre la parametritzaci i com es comporten els Descriptors Ellptics de Fourier (EFD). Els resultats obtinguts han demostrat que laplicaci dissenyada permet la parametritzaci de contorns oberts amb compressions ptimes, fet que facilitar lanlisi quantitatiu de formes en camps com lecologia, medicina, geografia, entre daltres.
