Forms of participatory democracy: an analytical framework based on the experiences of Bolivia, brazil and Colombia

Based on the experiences of Colombia, Brazil and Bolivia, the paper proposes a general analytical framework for participatory mechanisms. The analysis is oriented to detect the incentives in each system and theethics and behavior sustaining them. It investigates about the sustainability of participatory democracy, in the face of tensions with representative democracy. The article presents a theoretical framework built from theseexperiences of institutional design and political practice, and confronts it against the theoretical conceptualizationsof participatory democracy in Bobbio, Sartori, Elster and Nino, among others. In this context, different waysin which those schemes can be inserted in the political systems become apparent, along with the variables thatresult from combining elements of direct, representative and participatory democracy”

Política i legislació educativa a l'entorn de l'escola unitària i cíclica. Evolució i situació actual a les comarques gironines (1970-1998)

Aquesta tesi doctoral té quatre objectius fonamentals: 1) analitzar la legislació espanyola i catalana referent a l'escola unitària i cíclica -altrament dita escola rural, escola incompleta o escola petita- des de final del segle XIX fins avui; 2) analitzar la política educativa teòrica i real que s'ha aplicat a aquest tipus d'escola des del final del segle XIX fins avui; 3) analitzar l'evolució del mapa escolar de les comarques gironines -i més concretament l'evolució de l'escola unitària i cíclica- durant el període 1970-1998; i 4) copsar les característiques bàsiques de les escoles unitàries i cícliques de les comarques gironines que impartien docència durant el curs 1997-98. L'aconseguiment d'aquest objectius han estat precedits i condicionats a la vegada per l'emmarcament teòric que hem elaborat i per la metodologia que hem aplicat. Pel que fa als aspectes pròpiament teòrics hem establert a grosso modo dues reflexions bàsiques: a) l'escola unitària i cíclica ha experimentat un procés de transformació notable des del final de la dècada dels 70 fins avui dia, i b) l'escola unitària i cíclica té un gran potencial pedagògic, relacional i humà arran dels "límits" objectius que té. En l'emmarcament teòric afirmem que l'escola "petita" ha evolucionat -sempre en termes generals- d'una manera positiva gràcies a la confluència de diversos factors. D'una banda cal parlar del paper assumit per bona part dels "mestres rurals", els pares i mares, els moviments de renovació pedagògica, el Secretariat d'Escola Rural de Catalunya, els sindicats i alguns partits politics, l'administració educativa i darrerament, el Grup Interuniversitari d'Escola Rural. D'altra banda, no podem oblidar que la millora de l''escola unitària i cíclica també es deu, segons el nostre parer, a l'emergència d'un discurs positivitzador així com a la revalorització social dels pobles "petits" (amb pocs habitants) i especialment dels que tenen una estructura rural. En l'emmarcament teòric també afirmem que l'escola unitària i cíclica compta amb un escenari educatiu privilegiat per impartir una educació més flexible i més oberta. Això es deu, entre altres aspectes, a allò que durant molt de temps s'ha considerat límits estructurals o dèficits: nombre reduït d'alumnes, nombre reduït d'unitats o aules, pocs mestres, espai escolar escàs i a més, molt poc fragmentat, etc. Tots aquests elements, que constitueixen els trets bàsics i més essencials de les escoles unitàries i no tant de les cícliques més grans, propicien allò que B. Bemstein anomena: un text pedagògic integrador, una classificació feble del currículum, un emmarcament dèbil de les relacions socials i una pedagogia invisible. La metodologia que s'ha utilitzat per aconseguir els objectius que hem esmentat es caracteritza per ser plural i per combinar els mètodes quantitatius i els qualitatius. L'objectiu nº1 s'ha aconseguit a través del buidatge i de la interpretació de la normativa referida al nostre objecte d'estudi. L'objectiu nº2 s'ha aconseguit mitjançant l'anàlisi global de la normativa anteriorment comentada i a través de dades estadístiques que provenen de diversos censos escolars. L'objectiu nº3 s'ha acomplert mitjançant el buidatge de les Fulls d'Estadística i dels Fulls d'organització pedagògica (elaborats pel MEC pel Departament d'Ensenyament respectivament). I el darrer objectiu s'ha aconseguit mitjançant l'elaboració d'un qüestionari adreçat a tots els directors i als mestres en plantilla de les escoles unitàries i cícliques. També s'ha elaborat una entrevista semiestructurada que s'ha passat a vuit persones relacionades amb l'escola que aquí ens ocupa. I per últim, també s'ha practicat l'observació participant en una dotzena de centres. Les principals conclusions que hem obtingut -seguint l'orde dels objectius i considerant el que hem exposat en parlar de l'emmarcament teòric són les següents: 1) La política educativa teòrica sobre l'escola unitària i cíclica s'estructura, pel que fa a l'àmbit de l'Estat Espanyol, a l'entorn de set períodes: i) 1838-1910. Des de les instancies governamentals s'accepta aquest tipus d'escola per bé que s'estableixen diferències notables entre les escoles "petites" del món rural i les del món urbà. ii) 1910-1931. S'inicia una política educativa poc favorable perquè s'insta a la graduació de les escoles unitàries i cícliques, malgrat ho facin d'una manera poc ortodoxa. iii) 1931-1939. La política de construccions escolars de la República contempla i fins i tot discrimina d'una manera positiva les escoles incompletes. iv) 1939-1955. EI franquisme de la postguerra tolera, almenys de manera oficial, la presencia i la construcció de noves escoles "petites" per bé que a mesura que s'avança només preveu que es construeixin en el medi rural. v) 1955-1970. S'inicia un procés d'asfíxia que acaba prohibint la construcció d'escoles incompletes. vi) 1971-1982. S'aguditza la política del període anterior. vii) 1982-1995. S'enceta . una política educativa sensible amb l'escola unitària I cíclica. Pel que fa a Catalunya, la política educativa teòrica s'estructura en dos períodes: a) 1981-1987. Es projecta una política més aviat grisa i poc ambiciosa, i b) 1987 fins als nostres dies. Desenvolupament d'una política que, en alguns aspectes, es mostra a favor de l'escola "petita". 2) Malgrat que durant molt temps l'escola unitària cíclica, tant en l'àmbit espanyol com en el català, no hagi tingut una política teòrica favorable ha perdurat fins el dia d'avui. Per fer-nos una idea del que ha representat aquest tipus de centres pensem que són significatives les afirmacions següents: i) L'escola unitària i cíclica és l'única escola pública que existeix a l'Estat espanyol fins al final del segle XIX, ii) L'escola unitària i cíclica augmenta de manera progressivament dades absolutes- fins el 1935, iii) L'escola unitària i cíclica és el tipus de centre més representat -considerant la resta de centres- fins al final de la dècada dels 60. 3) Durant el període 1970-1998 constatem que el mapa escolar de les comarques gironines s'ha transformat notablement arran, tal com succeeix en el conjunt de l'Estat espanyol, de l'expansió progressiva de l'escola graduada o completa. Al curs 1970-71 les comarques gironines tenien 34 escoles graduades (que representaven el 10,9% dels centres públics gironins) i 279 escoles incompletes (149 escoles cícliques 1130 d'unitàries que representaven el 89,1% del total). Al curs 1997-98, en canvi, hem comptabilitzat 111 escoles completes (54,7% dels centres públics) i 92 d'incompletes (72 escoles cícliques i 20 d'unitàries que representen el 45,3%). Malgrat aquesta davallada cal fer pal·lès que avui dia l'escola unitària i cíclica és majoritària (representa el 50% o més dels centres públics) en quatre de les comarques gironines: l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa i el Pla de l'Estany. 4) Pel que fa al darrer objectiu, així com els dos aspectes principals que hem plantejat en el marc teòric arribem a les conclusions següents: L'escola unitària i cíclica de les comarques gironines si bé és cert que en termes generals ha millorat notablement -ha millorat la infraestructura, ha incrementat el material didàctic, ha incorporat mestres especialistes, etc.- no ha assolit encara la plena normalització. Avui dia encara trobem escoles que per deixadesa de l'ajuntament no tenen telèfon, l'edifici no es troba en bones condicions, el pati no reuneix les condicions mínimes, etc. D'altra banda, més del 90% d'aquests centres no disposen de mestre d'educació especial. També considerem important remarcar el fet que una part considerable dels centres estudiants no tenen serveis paraescolars de primera necessitat: el 50% no té menjador, el 72,7% no té llar d'infants i el 76,2% no té transport escolar. Per acabar, només cal dir que si bé l'escola incompleta de les comarques gironines imparteix una educació de qualitat i renovadora, no totes les escoles exploten al màxim les potencialitats educatives i relacionals que els atribuïm en l'emmarcament teòric. Conseqüentment no totes apliquen una pedagogia invisible en el sentit Bemstenià del terme. Si bé el 75% dels centres utilitzen, de manera parcial, una modalitat de transmissió difusa perquè utilitzen una pedagogia activa, no podem oblidar que només una minoria -que no arriba al 3%- s'atreveix a prescindir -i només en determinades circumstàncies- dels llibres de text. Les relacions de poder, de jerarquia, i control només són difuses en unes poques escoles ja que l'elaboració de les normes i l'aplicació de les sancions corre a càrrec del mestre en el 75,7% i en el 58% dels centres respectivament. Les regles de seqüència són flexibles en el 68% dels centres perquè adapten el ritme d'aprenentatge a l'especificitat de cada alumne, però molt poques escoles, el 12,4%, són les que alteren amb certa assiduïtat l'ordre del currículum.

The subversion of the good life (enlightened rebelliousness for the 21st century: a critical perspective on the work of Bolívar Echeverría)

El debate sobre el modelo civilizatorio de la modernidad de Occidente, consu economía concentradora y excluyente, y su matriz económico energética petrolera y extractivista no sustentable, ha reavivado en los escenarios políticos y académicos de la salud la discusión de la propuesta del buen vivir inscrita en las nuevas constituciones de Bolivia y Ecuador. Ante la crisis social, sanitaria y ambiental producida por la imposición de una economía de la muerte, y la consiguiente multiplicación de modos de vivir malsanos, se discuten aquí las tesis de Bolívar Echeverría sobre la base material de la vida y la cultura, como una herramienta para evaluar históricamente los desempeños de los gobiernos de las izquierdas realmente existentes, y trabajar un modelo de transición histórica y el indispensable remozamiento de la conciencia crítica desde una visión radicalmente renovadora, pero que mire la realidad sin dogmatismo, sin estridencias míticas y con un sentido de profunda autocrítica.

Free and Fair? A Challenge for the EU as Georgia and Ukraine gear up for elections. CEPS Commentary, 27 September 2012

In an important test for democracy, Georgia and Ukraine will go to the polls for parliamentary elections on the 1st and 28th of October, respectively. The political leaders of these two Eastern Partnership countries have committed themselves to European values and principles – rhetorically. In reality, the promise of their colour revolutions is unrealised and they have shifted further towards authoritarianism, albeit following different paths in their respective post-revolution periods.

The Future of the Clean Development Mechanism. Note on the report “A Call to Action” of the High-Level Panel on CDM Policy Dialogue. CEPS Special Report No. 71, 20 November 2012

The clean development mechanism (CDM) has been through a long and complex growing process since it was approved as part of the Kyoto Protocol. It was designed within the framework of the UNFCCC and the Kyoto Protocol, and reflected the political and economic realities of that time. To ensure its continued effectiveness in contributing to future global climate action and to reflect on how best to position the CDM to respond to future challenges, a high-level panel (HLP) was formed at the Durban climate change conference in 2011. Following extensive consultations, the panel published its report in September 2012. Through this Special Report, the CEPS Carbon Market Forum offers its reflections on findings and recommendations of the HLP, as well as, by extension, its own views on the future of the CDM. In the context of the latter, it explores the following questions: Is there a need for an instrument such as the CDM in the future? What ‘demand’ can it fill? In the roles identified under the first question, what can be done to adapt it and also continue to increase its efficacy?

Water management in Minoan Crete, Greece: the two cisterns of one Middle Bronze Age settlement

The two earliest structures of Minoan Crete that may be considered as large cisterns were both built in the first half of the second millennium BC (the time of the first Minoan palaces) at Myrtos-Pyrgos (lerapetra). A considerable feat of engineering and social management, they remain a most unusual attribute of a Minoan settlement, all the more so since the Myrtos river is/was available to supply water at the foot of the hill of Pyrgos. This paper presents these cisterns, briefly, in terms of geology and technology, the history of their use and re-use, and their relevance to understanding the culture and society (at local and regional levels) of Crete in the time of the Old Palaces, as well as their possible contribution to the political and military history of the period. I then review possible precursors of, and architectural parallels to, the Pyrgos cisterns at Knossos, Malia and Phaistos (none of which has been proved to be a cistern), and the later history of cisterns in Bronze Age Crete. Since only three others are known (at Archanes, Zakro and Tylissos, of Late Bronze Age date), the two cisterns of Myrtos-Pyrgos are an important addition to our still rudimentary knowledge of how the Bronze Age Cretans managed their water supplies.

Embodied social capital and geographic perspectives: performing the habitus

This paper reopens debates of geographic theorizations and conceptualizations of social capital. I argue that human geographers have tended to underplay the analytic value of social capital, by equating the concept with dominant policy interpretations. It is contended that geographers could more explicitly contribute to pervasive critical social science accounts. With this in mind, an embodied perspective of social capital is constructed. This synthesizes Bourdieu's capitals and performative theorizations of identity, to progress the concept of social capital in four key ways. First, this theorization more fully reconnects embodied differences to broader socioeconomic processes. Second, an exploration of how embodied social differences can emerge directly from the political-economy and/or via broader operations of power is facilitated. Third, a path is charted through the endurance of embodied inequalities and the potential for social transformation. Finally, embodied social capital can advance social science conceptualizations of the spatiality of social capital, by illuminating the importance of broader sociospatial contexts and relations to the embodiment of social capital within individuals.

The unpatriotism of the economic constitution? Rights to free movement and their impact on national and European identity

Abstract: Instead of the political reading of the EU Constitution adopted by advocates of constitutional patriotism, this article examines the European economic constitution. The four single market freedoms can be used by the Court of Justice to strike down Member State laws which represent deeply held aspects of national cultural identity. The article examines whether the court does in fact act in this way and proceeds to argue that the issue of identity protection does not stop with the court. In those policy areas where the court is more interventionist, and its case-law is perceived as an identity threat, one is likely to find binding Treaty-based derogations. Where, in contrast, the effect of the court's case-law poses less of a threat, one is more likely to see non-binding declarations. The article examines a number of policy areas in which specific cultural derogations and declarations are to be found, including abortion, property acquisition, football and alcohol control.

Orde Wingate and the Special Night Squads: A Feasible Policy for Counter-Terrorism?

This article analyses the counter-terrorist operations carried out by Captain (later Major General) Orde Wingate in Palestine in 1938, and considers whether these might inform current operations. Wingate's Special Night Squads were formed from British soldiers and Jewish police specifically to counter terrorist and sabotage attacks. Their approach escalated from interdicting terrorist gangs to pre-emptive attacks on suspected terrorist sanctuaries to reprisal attacks after terrorist atrocities. They continued the British practice of using irregular units in counter-insurgency, which was sustained into the postwar era and contributed to the evolution of British Special Forces. Wingate's methods proved effective in pacifying terrorist-infested areas and could be applied again, but only in the face of 'friction' arising from changes in cultural attitudes since the 1930s, and from the political-strategic context of post-2001 counter-insurgent and counter-terrorist operations. In some cases, however, public opinion might not preclude the use of some of Wingate's techniques.

Forum - The Stern review: implications for construction

The SternReview(2006) on the economics of climate change has changed the ground onwhich arguments over climate change are fought. In making the economic case for mitigation over adaptation, Stern has sought to undermine one of the primary arguments against decisive early action - that the immediate costs outweigh the long-term benefits. While this argument is made at the global level, it is appropriate to ask what implications Stern's arguments might have at the construction sectoral level. The implications of the Stern Review for construction can be divided into three main questions. How construction would be different if Stern's economics were applied? How would construction companies act differently if Stern's ethics were adopted? How will the political response to the Stern Review change construction's policy and regulatory landscape? The impact of the Review has shifted the debate from the natural science community into the public policy domain and onto an economic rationale. There seems to have been a pronounced shift away from the debate over the science and towards the economics of mitigation versus adaptation. In this context, the academic debate over Stern's methods is irrelevant - it is his findings, authority and use of the hegemonic power of economic argument that carry the day. This is likely to be Stern's true legacy, and through this will come his greatest impact on construction.

The DREAM Framework: using a network of scalable ontologies for intelligent indexing and retrieval of visual content

There are still major challenges in the area of automatic indexing and retrieval of digital data. The main problem arises from the ever increasing mass of digital media and the lack of efficient methods for indexing and retrieval of such data based on the semantic content rather than keywords. To enable intelligent web interactions or even web filtering, we need to be capable of interpreting the information base in an intelligent manner. Research has been ongoing for a few years in the field of ontological engineering with the aim of using ontologies to add knowledge to information. In this paper we describe the architecture of a system designed to automatically and intelligently index huge repositories of special effects video clips, based on their semantic content, using a network of scalable ontologies to enable intelligent retrieval.

the implication of social cognition for experimental economics From the issue entitled "Special issue on Experimental economics and the social embedding of economic behavior and cognition"

Can human social cognitive processes and social motives be grasped by the methods of experimental economics? Experimental studies of strategic cognition and social preferences contribute to our understanding of the social aspects of economic decisions making. Yet, papers in this issue argue that the social aspects of decision-making introduce several difficulties for interpreting the results of economic experiments. In particular, the laboratory is itself a social context, and in many respects a rather distinctive one, which raises questions of external validity.

The use of trajectory cluster analysis to interpret trace gas measurements at Mace Head, Ireland

A first step in interpreting the wide variation in trace gas concentrations measured over time at a given site is to classify the data according to the prevailing weather conditions. In order to classify measurements made during two intensive field campaigns at Mace Head, on the west coast of Ireland, an objective method of assigning data to different weather types has been developed. Air-mass back trajectories calculated using winds from ECMWF analyses, arriving at the site in 1995–1997, were allocated to clusters based on a statistical analysis of the latitude, longitude and pressure of the trajectory at 12 h intervals over 5 days. The robustness of the analysis was assessed by using an ensemble of back trajectories calculated for four points around Mace Head. Separate analyses were made for each of the 3 years, and for four 3-month periods. The use of these clusters in classifying ground-based ozone measurements at Mace Head is described, including the need to exclude data which have been influenced by local perturbations to the regional flow pattern, for example, by sea breezes. Even with a limited data set, based on 2 months of intensive field measurements in 1996 and 1997, there are statistically significant differences in ozone concentrations in air from the different clusters. The limitations of this type of analysis for classification and interpretation of ground-based chemistry measurements are discussed.

Small wars in the age of Clausewitz: the watershed between partisan war and people's war

Around the time of Clausewitz’s writing, a new element was introduced into partisan warfare: ideology. Previously, under the ancien régime, partisans were what today we would call special forces, light infantry or cavalry, almost always mercenaries, carrying out special operations, while the main action in war took place between regular armies. Clausewitz lectured his students on such ‘small wars’. In the American War of Independence and the resistance against Napoleon and his allies, operations carried out by such partisans merged with counter-revolutionary, nationalist insurgencies, but these Clausewitz analysed in a distinct category, ‘people's war’. Small wars, people's war, etc. should thus not be thought of as monopoly of either the political Right or the Left.