Conclusion : les usages possibles et contestables des normes et des institutions dans l'internationalisation des services

The conclusion of this volume on technical standards in the regulation of services reviews the authors' contributions to understanding the relation between tertiarisation, internationalisation and standardisation from three distinct perspectives : theoretical, institutional, and sectorial. It argues that conventional views on conditions for standardisation and internationalisation of service activities are overly restrictive, making them dependent on sectorial and institutional specificity. In emphasizing the possible and contestable uses of service standards, the volume opens a critical debate on service offshoring, underlining the social and historical constructions of its transnational logic.

Les transferts internationaux des populations

Collection : Études et documents ; 2

Savoir s'assurer : économie politique internationale des normes de services et mondialisation du marché de la (ré)assurance

The significance of the insurance industry in the functioning of the world economy is often underestimated, with premiums reaching 7.5 % of world gross domestic product (GDP), three times as much as worldwide military expenses. Insurance services mutualise risks in such a way as they provide a form of private governance that complements or makes up for guarantees otherwise supplied by the State. This case study of international standards developed for the insurance market provides evidence that deviates from conventional accounts considering service standards as heavily dependent of national environments and industry specificities. The chapter examines the relationship between tertiarisation, internationalisation and standardisation of contemporary economies by highlighting the complementarity between institutionalist approaches of the French regulation school and international political economy scholarship shedding light on the polarisation in the possible use of standards, notwithstanding thesectoraland institutional specificities of the activities concerned.

La Crisi i el petit comerç alimentari : els queviures vs. els supermercats

Els queviures són petits comerços d’alimentació on el tractament personal amb els clients es la clau de l’èxit ja que això provoca una conscienciació per part d’aquests i així es mantenen fidels a aquest establiment. En canvi, el supermercats tracten de explotar al màxim la seva reducció dels costos sense tenir tant en compte el tracte amb el client i donant-li més importància al preu de producte. Com podem observar, són dos tipus de comerços molt diferenciats tot i que al cap i a la fi, són competidors directes.La idea d’aquest treball es veure com afecta la crisi actual en aquests petits comerços i comparar-los amb el grans supermercats per arribar a una sèrie de conclusions.Hem escollit aquest tema ja que ens ha semblat interessant tractar de demostrar com el queviures tradicionals segueixen sent un negoci de profit, tot i la forta expansió que han patit les grans superfícies comercials. Un exemple d’aquest fort creixement podrien ser les dades que ens ha facilitat l’Ajuntament de Barcelona on es reflexa que el consum d’aliments es solen donar en primer lloc al supermercat (47,3%), seguit pel mercat municipal (29,3%) i en tercer lloc en la botiga de barri (16,2%).Un dels grans problemes amb que es troben els queviures és el canvi en el ritme de vida de la societat actual, sempre amb presses i estressada, que busca més, la comoditat i l’estalvi, tant de temps com de diners, a l’hora d’anar a comprar. Peraquest motiu, hem volgut investigar sobre quin es el factor que facilita la supervivència dels queviures.Degut a que el tema dels comerços estrangers va ser un tema que va provocar molta controvèrsia a la presentació del nostre treball, hem cregut convenient estudiar-lo una mica més a fons, únicament a Poble Sec. Per fer-ho hem estudiat el punt de vista que tenen els comerços estrangers sobre els comerços nacionals i també la situació actual del nombre de queviures regentats per uns i altres a través de informació extreta de la associació de comerciants de Poble Sec.Per crear el nostre treball hem realitzar diferents enquestes i entrevistes, tant a consumidors com a propietaris, per poder extreure informació amb la qual poder treballar. En total hem realitzar 100 enquestes a clients, una enquesta a cadapropietari i dues entrevistes: una a un propietari estranger i una altra a Pedro de Diego ( fundador de la associació de comerciants del Poble Sec i primer tresorer del barri)Cal destacar que ens hem trobat amb moltes dificultats per trobar o aconseguir dades econòmiques i financeres sobre aquests establiments i per això hem realitzat una aproximació a la proporció de beneficis sobre ingressos per veure quina proporció dels ingressos es poden considerar beneficis.També hem recopilat diverses notícies de diaris que tracten sobre temes relacionats amb la crisi del petit comerç i sobre l’augment en el nombre de nous queviures regentats per gent estrangera, i a partir d’aquestes hem realitzat una breu crítica sobre la situació actual.

La pensée écologique : une anthologie

De l'histoire de la conscience écologique aux thèmes qui la nourrissent (croissance, droits de la nature, démocratie écologique, justice climatique etc.), cette anthologie retrace la généalogie de la conscience du caractère problématique de nos relations à la nature, avec une centaine d'extraits de textes forts et originaux, de culture européenne, américaine ou même japonaise, souvent méconnus. Le livre comporte également de nombreuses introductions et notices biographiques sur les auteurs.