Characterization of resistance in vitro to different antimicrobial in strains of Staphylococcus spp. in a hospital of the city of Valledupar between January and July 2009

The Staphylococcus spp. they can cause a wide range of infections systemic and located in community and hospital patients. Its high pathogenicity and growing resistance to multiple antimicrobials including methicillin, causes high morbiditymortality rates, causing a high epidemiological impact. Objective: to determine the phenotypic profile of resistance to different antimicrobials in strains of the genus Staphylococcus spp. Materials and methods: collected 75 strains and determined them susceptibility to different antibiotics by the Kirby-Bauer method. The production of betalactamasecheck using the nitrocefin test. (Resistance to Methicillin in S. aureus was conductedusing Mueller Hinton with 4% NaCl and oxacillin 6 μg/mL). Inducible clindamycin resistance tamizo by D-Test test. Results: they were isolated by 38% of staphylococcus coagulase negative (SNA) and 62% of S. aureus. 53% were penicillin resistant staphylococci: S. aureus with 58% and 42% SNA. 47% of the strains showed resistance to methicillin: S. aureus with 61% and SNA with 39%. A strain of S. aureus showed inducible resistance to clindamycin (1.33%). Coagulase negative staphylococci were isolated mostly from blood samples (31%), blood (29%), tip of catheter (5%) and came mostly from neonatal ICU (25%), medical (21%) and surgery (16%).Conclusions: S. aureus and SNA were isolated with greater frequency in blood and wounds from surgery and neonatal ICU. The predominant resistance phenotypes were penicillin and oxacillin.

Anàlisi polifàsica de soques de "Pseudomonas fluorescens" potencials agents de biocontrol de malalties de fruiters

Molts bacteris del grup fluorescent del gènere Pseudomonas són capaços de controlar malalties de les plantes causades per fongs i bacteris fitopatògens (ACBs) o mostren activitat com a bacteris promotors del creixement de les plantes (BPCPs). S'han descrit diversos metabòlits que intervenen de manera important en la seva activitat com a ACBs i BPCPs entre els quals en destaquen el 2,4-diacetilfloroglucinol (Phl), àcid fenazin-1-carboxílic (PCA), Pirrolnitrina (Prn), àcid cianhídric (HCN), àcid 3-indolacètic (IAA), sideròfors i quitinases. L'objectiu principal del nostre treball ha estat la comparació de les característiques d'un grup de Pseudomonas del grup fluorescent utilitzant una aproximació polifàsica amb la finalitat d'establir possibles relacions entre algunes de les característiques i la capacitat d'actuar com a ACB o BPCP. Atesa la importància en el biocontrol de la producció de metabòlits com Phl, PCA i Prn, l'objectiu preliminar ha estat la recerca i obtenció de soques productores d'aquests metabòlits. Per assolir aquest objectiu s'ha emprat una aproximació molecular basada en la detecció dels gens biosintètics implicats en la seva producció en lloc de la detecció directa dels metabòlits per evitar els efectes que poden tenir les condicions de cultiu en la inducció o repressió de la seva síntesi. S'han realitzat diferents protocols basats (i) en la cerca assistida de productors mitjançant l'ús de marcadors fenotípics i posterior confirmació per PCR i, (ii) en l'ús de la PCR per a la detecció dels gens directament dels extractes bacterians, d'enriquiments d'aquests extractes i la realització de la hibridació en colònies per al posterior aïllament. La cerca assistida de productors de Phl mitjançant marcadors fenotípics i posteriorment la utilització de tècniques moleculars (amplificació per PCR del gen phlD), ha estat el millor mètode en el tipus de mostres processades en el nostre treball, on la proporció de productors és relativament baixa. En total s'han aïllat a partir de diversos ambients 4 soques portadores dels gens de la síntesi de PCA, 15 de Phl i 1 de Prn. S'ha constituït una col·lecció de 72 soques de Pseudomonas del grup fluorescent que inclou 18 aïllats propis portadors dels gens biosintètics necessaris per la producció de Phl PCA i Prn; 6 soques de referència procedents de col·leccions de cultius tipus, 14 soques productores dels diferents antibiòtics cedides per altres investigadors i una selecció de 34 soques procedents d'un treball previ realitzat en el nostre grup de recerca. A la col·lecció s'hi troben soques candidates a ACB i BPCP de diverses malalties i plantes. Les 72 soques s'han caracteritzat fenotípica i genotípicament. La caracterització fenotípica s'ha portat a terme mitjançant la identificació a nivell d'espècie amb galeries API 20NE i proves bioquímiques específiques; la producció de metabòlits com PCA, Phl, Prn, IAA, HCN, quitinases i sideròfors mitjançant l'ús de diferents tècniques; antagonisme in vitro en diversos medis enfront dos fongs (Stemphylium vesicarium i Penicillium expansum) i tres bacteris fitopatògens (Erwinia amylovora, Pseudomonas syringae pv. syringae i Xanthomonas arboricola pv. juglandis); l'eficàcia de la inhibició de la infecció en bioassaigs in vivo sobre material vegetal enfront els fongs P. expansum en poma i S. vesicarium en fulles de perera i enfront el bacteri E. amylovora en fruits immadurs de perera i, finalment, en assaigs de promoció de creixement en dos portaempelts comercials de Prunus. Cal destacar que P. expansum causa la podridura blava en pomes i peres en postcollita, S. vesicarium la taca bruna de la perera i E. amylovora el foc bacterià de les rosàcies. El nombre de soques de Pseudomonas, sobre el total de les 72 estudiades, productores d'IAA (4) i quitinases (6) és baix, mentre que és elevat en el cas del HCN (32), que a més està associat a la producció de Phl. Els resultats obtinguts en l'antagonisme in vitro han mostrat en el cas dels bacteris que és dependent del patogen indicador i del medi de cultiu. La presència o absència de ferro no sembla ser un factor que potencií l'antagonisme. En el cas dels fongs no s'ha observat però, influència del medi de cultiu emprat. En el total de 72 soques s'ha observat un percentatge baix de soques que manifesten antagonisme en tots els medis assajats vers 3 o 4 dels patògens (7). Solament 2 d'aquestes 7 soques han mostrat ser també efectives en bioassaigs d'inhibició de les infeccions causades per 2 dels 3 patògens assajats. Algunes de les soques efectives en els bioassaigs no són antagonistes in vitro en cap dels medis assajats enfront el mateix patogen. En el cas de la promoció del creixement, s'han observat més soques promotores del creixement del portaempelts de prunera Marianna 2624 que no en l'híbrid de presseguer-ametller GF677 i les eficàcies assolides són també majors en el cas de Marianna 2624, detectant una elevada especificitat soca/portaempelts La caracterització genotípica s'ha realitzat mitjançant l'anàlisi dels polimorfismes en la longitud dels fragments de restricció de DNA ribosomal (RFLP-rDNA) i l'anàlisi dels polimorfismes en la longitud dels fragments de macrorestricció genòmica de DNA cromosòmic separats per electroforesi en camp polsant (MRFLP-PFGE). Ambdues anàlisis van mostrar una gran heterogeneïtat genètica entre les soques caracteritzades i no s'ha pogut relacionar les agrupacions obtingudes amb les característiques fenotípiques o capacitat d'actuar com a ACB o BPCP. Els patrons de macrorestricció genòmica (MRFLP-PFGE) del bacteri model P. fluorescens EPS288 són estables en el temps i independents de les condicions de cultiu assajades al laboratori o en mostres naturals, mostrant ser una tècnica eficaç en la identificació de reaïllats de mostres naturals inoculades prèviament amb el bacteri. Una selecció de soques que comparteixen el fet de produir floroglucinol s'han caracteritzat mitjançant RFLP i seqüenciació del gen phlD. S'ha establert una relació entre les agrupacions obtingudes en les anàlisis RFLP-rDNA, RFLP-phlD i les seqüències del gen. En l'anàlisi filogenètica de les seqüències del gen phlD s'ha observat un elevat grau de polimorfisme obtenint-se 3 agrupacions principals. Les agrupacions semblen relacionar-se amb els patrons de producció de metabòlits (Phl, HCN i Prn en una primera agrupació; Phl i HCN en la segona i solament Phl en la tercera), però aquestes no s'han pogut relacionar amb l'origen geogràfic de les soques o la seva activitat com a ACBs i/o BPCP. Amb les dades obtingudes de la caracterització fenotípica i genotípica s'ha realitzat una anàlisi multivariant (correspondències, correlacions d'Spearman i de freqüències amb variables categòriques). S'ha demostrat la importància de disposar d'una tècnica que permeti depurar una col·lecció de soques descartant les soques genèticament idèntiques, ja que influeixen en els resultats de les anàlisis. Pels tres patògens assajats com a indicadors i els dos portaempelts emprats, no s'ha observat cap correlació entre la inhibició de la infecció o la promoció del creixement amb les característiques fenotípiques i genotípiques de les soques que fos significatiu i consistent en les tres tècniques emprades.

Caracterització de metabòlits produïts per soques de "Pseudomonas fluorescens" efectives en el control biològic de fongs fitopatògens

El principal objectiu d'aquest treball ha estat estudiar la producció de metabòlits amb activitat antibiòtica per soques de l'espècie Pseudomonas fluorescens de la col·lecció EPS, i també avaluar la seva potencialitat com a agents de biocontrol. Es va disposar també de diverses soques de P. fluorescens, cedides per altres investigadors, que van utilitzar-se com a referència perquè algunes són actives en control biològic i produeixen metabòlits secundaris d'interès en el biocontrol de malalties de plantes. La present memòria s'estructura en cinc capítols, que són, introducció al control biològic, descripció de l'etapa de selecció de soques i cerca dels metabòlits produïts, estudi de la producció d'HCN per la soca EPS288, estudi de la producció de l'antibiòtic 2,4-diacetilfloroglucinol (DAPG), i finalment, el darrer capítol, on s'ha estudiat la producció de DAPG sobre material vegetal i la capacitat de colonitzar arrels per diverses soques d'interès. En l'etapa de prospecció, va demostrar-se que un 37% del total de les soques de la col·lecció EPS produïen HCN, totes de l'espècie P. fluorescens, i un 90% d'aquestes provenien de les arrels de plantes. Es va confirmar la producció dels metabòlits secundaris 2,4-diacetilfloroglucinol, àcid fenazina-1-carboxílic, i pirrolnitrina, per diverses soques de la col·lecció EPS seleccionades mitjançant tècniques moleculars. Així, de la col·lecció EPS, les soques EPS317 i EPS808 produeixen DAPG, la EPS263 àcid fenazina-1-carboxílic i pirrolnitrina i, EPS894, EPS895, EPS945 produeixen àcid fenazina-1-carboxílic. La producció d'HCN es va estudiar més exhaustivament en la soca EPS288, seleccionada per la seva activitat antifúngica i candidata a agent de biocontrol contra Stemphylium vesicarium, causant de la estemfiliosi de la perera, i contra Penicillium expansum, causant de la podridura blava en conservació de fruita a postcollita. Per aquest estudi, es va dissenyar i validar un sistema per recollir l'HCN a partir de cultius en medi líquid. S'ha demostrat que la temperatura d'incubació, la concentració cel·lular de sembra i la composició del medi de cultiu afectaven a la producció d'HCN. Els medis complexos i la glicina n'afavorien la síntesi i la font de carboni no afectava. La soca EPS288 va produir més HCN que P. fluorescens CHA0, soca de referència productora d'HCN i descrita com a activa en processos de biocontrol de fongs fitopatògens. En l'estudi de la producció de DAPG, les soques de la col·lecció EPS i de referència, es van comparar en diversos medis de cultiu estudiant l'efecte de la complexitat i consistència del medi, i l'addició de ferro o de glucosa. Va demostrar-se que la producció de DAPG depèn principalment de la soca i de les característiques del medi de cultiu. La glucosa estimula la producció, mentre que el ferro pràcticament no afecta, i en general, el medi sòlid i complex estimula la producció de DAPG. Tanmateix, aquests efectes varien en alguna de les soques assajades donant lloc a comportaments singulars. En el seguiment del creixement amb un sistema automàtic es va comprovar que la velocitat específica de creixement i la concentració cel·lular assolida al final del cultiu, estaven condicionades per la composició del medi de cultiu. En les proves d'antagonisme vers fitopatògens que foren seleccionats com a indicadors, va observar-se que tant l'antagonisme in vitro com la inhibició d'infeccions sobre material vegetal estaven parcialment relacionades amb la producció dels metabòlits secundaris estudiats. La promoció del creixement de portaempelts per aquestes soques depenia de la soca i de l'hoste, però no es pogué establir una relació causa-efecte amb el metabòlits produïts. També es va comprovar que algunes de les soques podien sobreviure en ferides de pomes i de peres, on produïren DAPG. Mutants resistents a rifampicina de diverses soques de la col·lecció EPS i de referència es van inocular en llavors de pomera i de tomatera que es van sembrar i incubar en condicions controlades. Es va fer el seguiment de la població bacteriana total i resistent a rifampicina present a les arrels durant 72 dies. Totes les soques van colonitzar les arrels de les plantes, mantenint una elevada població durant 37 dies, cap d'elles va estimular el creixement ni mostrar efectes fitotòxics, no afectant tampoc signicativament a la població bacteriana espontània de les arrels. La soca EPS808, una de les seleccionades pel treball, va aconseguir uns nivells de producció de DAPG, una velocitat de creixement i una supervivència relativa a les arrels similar a altres soques de referència descrites com a bons agents de biocontrol. En conseqüència, se la considera una candidata a agent de biocontrol que hauria de ser objecte de futurs estudis d'eficàcia.

Impact of chlorophenols and heavy metals on soil microbiota: their effects on activity and community composition, and resistant strains with potential for bioremetiation

Pollution by toxic compounds is one of the most relevant environmental damages to ecosystems produced by human activity and, therefore, it must be considered in environmental protection and restoration of contaminated sites. According to this purposes, the main goal of this doctoral thesis has been to analyse the impact of several chlorophenols and heavy metals on the microbial communities of two typical Mediterranean soils. The ecological risk concentrations of each pollutant, which have been determined according to respirometric activity and changes in the microbial community composition, and the factors that influence on their effective toxic concentrations (bioavailable pollutants) have been analysed in order to predict their potential impact on different soil ecosystems and provide scientific data for the regulation of the soil protection policies. Moreover, resistant microorganisms with pollutant removal capacities have been isolated from artificially contaminated soil microcosms and tested in axenic cultures, to infer their potential usefulness for bioremediation.

Characterization and efficacy of bacterial strains for biological control of soil-borne diseases caused by Phytophthora cactorum and Meloidogyne javanica on Rosaceous plants

S'avaluaren 58 soques de Pseudomonas fluorescens i Pantoea agglomerans per la seva eficàcia en el biocontrol de la malaltia causada per l'oomicet Phytophthora cactorum en maduixera i pel nematode formador de gal·les Meloidogyne javanica en el portaempelt GF-677. Es desenvolupà un mètode ex vivo d'inoculació de fulla amb l'objectiu de seleccionar soques bacterianes com a agents de control biològic de P. cactorum en maduixera. Tres soques de P. fluorescens es seleccionaren com a soques eficaces en el biocontrol del patogen en fulles i en la reducció de la malaltia en plantes de maduixera. La combinació de soques semblà millorar la consistència del biocontrol en comparació amb les soques aplicades individualment. Tres soques de P. fluorescens es seleccionaren per la seva eficàcia en la reducció de la infecció de M. javanica en portaempelts GF-677. La combinació d'aquestes soques no incrementà l'eficàcia del biocontrol, però semblà reduir la seva variabilitat.

Anatomic correlates of strial presbycusis in recombinant inbred mouse strains

This project attempts to identify anatomic features that predict the range of the ‘normal’ endocochlear potential in young inbred mice. Cochlear lateral wall histologic metrics were compared in recombinant inbred (RI) mouse strains formed from BALB/c and C57BL/6 mice.

Determination of the impact of continuous defoliation of Lolium perenne and Trifolium repens on bacterial and fungal community structure in rhizosphere soil

To determine the effects of defoliation on microbial community structure, rhizosphere soil samples were taken pre-, and post-defoliation from the root tip and mature root regions of Trifolium repens L. and Lolium perenne L. Microbial DNA isolated from samples was used to generate polymerase chain reaction-denaturing gradient gel electrophoresis molecular profiles of bacterial and fungal communities. Bacterial plate counts were also obtained. Neither plant species nor defoliation affected the bacterial and fungal community structures in both the root tip and mature root regions, but there were significant differences in the bacterial and fungal community profiles between the two root regions for each plant. Prior to defoliation, there was no difference between plants for bacterial plate counts of soils from the root tip regions; however, counts were greater in the mature root region of L. perenne than T. repens. Bacterial plate counts for T. repens were higher in the root tip than the mature root region. After defoliation, there was no effect of plant type, position along the root or defoliation status on bacterial plate counts, although there were significant increases in bacterial plate counts with time. The results indicate that a general effect existed during maturation in the root regions of each plant, which had a greater impact on microbial community structure than either plant type or the effect of defoliation. In addition there were no generic consequences with regard to microbial populations in the rhizosphere as a response to plant defoliation.

Effects of desiccation on seed germination, cracking, fungal infection and survival in storage of Sterculia foetida L

Seeds of Sterculia foetida were tested for germination following desiccation and subsequent hermetic storage. Whereas seeds at 10.3% moisture content were intact and provided 98% germination, further desiccation reduced germination substantially. The majority of seed coats had cracked after desiccation to 5.1% moisture content. Ability to germinate was not reduced after 12 months' hermetic storage at 10.3% and 7.3% moisture content at 15 degrees C or -18 degrees C, but was reduced considerably at 5.1%. Fungal infection was detected consistently for cracked seeds in germination tests and they did not germinate. However, almost all embryos extracted from cracked seeds germinated if first disinfected with sodium hypochlorite (1%, 5 minutes). In addition. 80 -100% of disinfected extracted embryos from cracked seeds stored hermetically for 28 d at -18 degrees C or -82 degrees C with 3.3% to 6.0% moisture content, and excised embryos stored in this way, were able to germinate. Hence. failure of the very dry seeds of Sterculia foetida to germinate was not due to embryo death from desiccation but to cracking increasing susceptibility to fungal infection upon rehydration. Cracking was associated negatively and strongly with relative humidity and appears to be a mechanical consequence of substantial differences between the isotherms of whole seeds compared with cotyledons and axes.

An evaluation of different growth functions for describing the profile of live weight with time (age) in meat and egg strains of chicken

A total of 86 profiles from meat and egg strains of chickens (male and female) were used in this study. Different flexible growth functions were evaluated with regard to their ability to describe the relationship between live weight and age and were compared with the Gompertz and logistic equations, which have a fixed point of inflection. Six growth functions were used: Gompertz, logistic, Lopez, Richards, France, and von Bertalanffy. A comparative analysis was carried out based on model behavior and statistical performance. The results of this study confirmed the initial concern about the limitation of a fixed point of inflection, such as in the Gompertz equation. Therefore, consideration of flexible growth functions as an alternatives to the simpler equations (with a fixed point of inflection) for describing the relationship between live weight and age are recommended for the following reasons: they are easy to fit, they very often give a closer fit to data points because of their flexibility and therefore a smaller RSS value, than the simpler models, and they encompasses simpler models for the addition of an extra parameter, which is especially important when the behavior of a particular data set is not defined previously.

Research note: amendments to the model for predicting age at sexual maturity for growing pullets of layer strains following changes in photoperiod

A model was published by Lewis et al. (2002) to predict the mean age at first egg (AFE) for pullets of laying strains reared under non-limiting environmental conditions and exposed to a single change in photoperiod during the rearing stage. Subsequently, Lewis et al. (2003) reported the effects of two opposing changes in photoperiod, which showed that the first change appears to alter the pullet's physiological age so that it responds to the second change as though it had been given at an earlier age (if photoperiod was decreased), or later age (if photoperiod was increased) than the true chronological age. During the construction of a computer model based on these two publications, it became apparent that some of the components of the models needed adjustment. The amendments relate to (1) the standard deviation (S.D.) used for calculating the proportion of a young flock that has attained photosensitivity, (2) the equation for calculating the slope of the line relating AFE to age at transfer from one photoperiod to another, (3) the equation used for estimating the distribution of AFE as a function of the mean value, (4) the point of no return when pullets which have started spontaneous maturation in response to the current photoperiod can no longer respond to a late change in photoperiod and (5) the equations used for calculating the distribution of AFE when the trait is bimodal.

In planta proteomics and proteogenomics of the biotrophic barley fungal pathogen blumeria graminis f. sp hordei

To further our understanding of powdery mildew biology during infection, we undertook a systematic shotgun proteomics analysis of the obligate biotroph Blumeria graminis f. sp. hordei at different stages of development in the host. Moreover we used a proteogenomics approach to feed information into the annotation of the newly sequenced genome. We analyzed and compared the proteomes from three stages of development representing different functions during the plant-dependent vegetative life cycle of this fungus. We identified 441 proteins in ungerminated spores, 775 proteins in epiphytic sporulating hyphae, and 47 proteins from haustoria inside barley leaf epidermal cells and used the data to aid annotation of the B. graminis f. sp. hordei genome. We also compared the differences in the protein complement of these key stages. Although confirming some of the previously reported findings and models derived from the analysis of transcriptome dynamics, our results also suggest that the intracellular haustoria are subject to stress possibly as a result of the plant defense strategy, including the production of reactive oxygen species. In addition, a number of small haustorial proteins with a predicted N-terminal signal peptide for secretion were identified in infected tissues: these represent candidate effector proteins that may play a role in controlling host metabolism and immunity. Molecular & Cellular Proteomics 8: 2368-2381, 2009.

Non-hemagglutinating flaviviruses: molecular mechanisms for the emergence of new strains via adaptation to European ticks

Tick-borne encephalitis virus (TBEV) causes human epidemics across Eurasia. Clinical manifestations range from inapparent infections and fevers to fatal encephalitis but the factors that determine disease severity are currently undefined. TBEV is characteristically a hemagglutinating (HA) virus; the ability to agglutinate erythrocytes tentatively reflects virion receptor/fusion activity. However, for the past few years many atypical HA-deficient strains have been isolated from patients and also from the natural European host tick, Ixodes persulcatus. By analysing the sequences of HA-deficient strains we have identified 3 unique amino acid substitutions (D67G, E122G or D277A) in the envelope protein, each of which increases the net charge and hydrophobicity of the virion surface. Therefore, we genetically engineered virus mutants each containing one of these 3 substitutions; they all exhibited HA-deficiency. Unexpectedly, each genetically modified non-HA virus demonstrated increased TBEV reproduction in feeding Ixodes ricinus, not the recognised tick host for these strains. Moreover, virus transmission efficiency between infected and uninfected ticks co-feeding on mice was also intensified by each substitution. Retrospectively, the mutation D67G was identified in viruses isolated from patients with encephalitis. We propose that the emergence of atypical Siberian HA-deficient TBEV strains in Europe is linked to their molecular adaptation to local ticks. This process appears to be driven by the selection of single mutations that change the virion surface thus enhancing receptor/fusion function essential for TBEV entry into the unfamiliar tick species. As the consequence of this adaptive mutagenesis, some of these mutations also appear to enhance the ability of TBEV to cross the human blood-brain barrier, a likely explanation for fatal encephalitis. Future research will reveal if these emerging Siberian TBEV strains continue to disperse westwards across Europe by adaptation to the indigenous tick species and if they are associated with severe forms of TBE.

The population dynamical consequences of density-dependence in fungal plant pathogens

Almost all stages of a plant pathogen life cycle are potentially density dependent. At small scales and short time spans appropriate to a single-pathogen individual, density dependence can be extremely strong, mediated both by simple resource use, changes in the host due to defence reactions and signals between fungal individuals. In most cases, the consequences are a rise in reproductive rate as the pathogen becomes rarer, and consequently stabilisation of the population dynamics; however, at very low density reproduction may become inefficient, either because it is co-operative or because heterothallic fungi do not form sexual spores. The consequence will be historically determined distributions. On a medium scale, appropriate for example to several generations of a host plant, the factors already mentioned remain important but specialist natural enemies may also start to affect the dynamics detectably. This could in theory lead to complex (e.g. chaotic) dynamics, but in practice heterogeneity of habitat and host is likely to smooth the extreme relationships and make for more stable, though still very variable, dynamics. On longer temporal and longer spatial scales evolutionary responses by both host and pathogen are likely to become important, producing patterns which ultimately depend on the strength of interactions at smaller scales.