999 resultados para Consciência histórica. País de Mossoró . Memória. Espacialidade
Resumo:
http://resfranco.cochrane.org/sites/resfranco.cochrane.org/files/uploads/Arrettabac2009.pdf
Resumo:
Entre el quatre i el cinc de novembre del 1864 la vall baixa del Xquer va patir la major inundaci del segle i una de les ms greus de les que es tenen registre histric. En 1864 el volum daigua desbordada, reflectit en l'altura inundada en diferents punts de referncia, va ultrapassar el d'anteriors revingudes. A ms, per lextensi invadida i el nombre de localitats i de poblaci afectades (les Riberes reunien 95.000 habitants i a la resta de la zona implicada vivien 88.000 persones ms) l'episodi va constituir una de les majors catstrofes naturals en Espanya durant aquell segle. Un fet diferencial destacat s que la inundaci de 1864 sesdevenia en una etapa histrica nova. La construcci de lEstat liberal es podia considerar culminada a la dcada dels seixanta,encara que les disensions internes entre les lits poltiques i el descontent social creixien i estaven a prop de provocar la ruptura de 1868.
Resumo:
Des dels inicis de la civilitzaci, tots els estats poltics han sentit la necessitat dubicar la propietat immobiliria dalguna manera o altra, amb el que coneixem avui dia com a Cadastre. Daquesta necessitat nha derivat una segona, no per aix menys important: gravar la propietat, per tal que els poders pblics fossin capaos de fer front a les seves despeses bsiques, des de finanar una guerra, fins a la prestaci de qualsevol servei social. Aquesta segona funci ha esdevingut lactual Impost sobre Bns Immobles (IBI). LIBI no depn directament del Cadastre, sin del valor que se li adjudica a la propietat immobiliria, s a dir, el seu valor cadastral, que des del 1988 esdev la seva base imposable. Amb anterioritat, lIBI, (antigament anomenat Contribuci Territorial Rstica i Urbana), no depenia del valor de limmoble, sin de les rendes potencials de la propietat immobiliria. Per tant, la seva prpia evoluci histrica reflecteix les dues diferents concepcions per les quals ha estat un gravamen sobre rendes i un gravamen sobre el valor. En aquest sentit, traarem un esbs sobre levoluci histrica i jurdica de lIBI, remuntant-nos als seus inicis, i la seva relaci amb el valor cadastral, per tal darribar al moment actual. Incidirem en els moments clau i ens fixarem especialment en un, que representa linici del canvi conceptual abans esmentat, i que el situem en el any 1.966 quan va entrar en vigor el Text Refs de la Contribuci Territorial Urbana, i limpost es va comenar a entendre sobre el valor dels bens immobles i no sobre la seva renda. Amb una altra ptica, ms tcnica, ens aproparem al present, tot i analitzant uns altres moments claus que ens permetran entendre levoluci del valor cadastral pel que fa a la seva quantificaci. Avanant cap el present poc a poc el valor cadastral sha anat impregnant de la metodologia del valor de mercat i de les Ponncies de Valors al tractar-se de valoracions massives tal i com mana el Cadastre.
Resumo:
Cada vegada sn ms els autors que remarquen la necessitat de que les organitzacions (i, particularment, les empreses) avalun els riscos per a la seguretat i la salut i que adoptin mesures per a evitar o controlar els riscos, des de laparici de la Directiva 89/391CEE de la Uni Europea, relativa a laplicaci de mesures per a promoure la millora de la seguretat i la salut dels treballadors en el seu lloc de treball. A Espanya, el tema de la seguretat i la prevenci de riscos laborals va guanyant importncia en el terreny social i econmic des de laparici de la Llei de Prevenci de Riscos Laborals lany 1995, tamb en els centres educatius, on cada vegada es parla ms de la salut laboral dels docents, del nivell de seguretat en els centres educatius i dels riscos als quals sexposen diriament els alumnes, professors i personal dadministraci i serveis. El present informe sintetitza el procs seguit per a la confecci de linstrument dautoavaluaci de la seguretat integral en centres educatius.
Resumo:
Estudio acadmico que ofrece una visin comparativa y analtica sobre la denominada justicia transicional. El autor repasa numerosos ejemplos y plantea los debates polticos que generan la aplicacin de medidas de justicia en pocas de transicin. En un campo tan sensible como el abordado, y donde la mayora de anlisis se han roducido desde una perspectiva jurdica Farid Benavides ofrece un examen de las diferentes cuestiones que deben tenerse en cuenta a la hora de poner en marcha mecanismo de justicia transicional.
Resumo:
DErmua a Patxi Lpez (1997-2009): la complicitat de la premsa amb la poltica espanyola al País Basc versa sobre la connivncia de determinats mitjans de comunicaci escrits a Madrid, principalment, amb una estratgia poltica dEstat. Una estratgia instigada pels governs del Partit Popular (1996-2004) que perseguia estigmatitzar el conjunt del nacionalisme basc associant-lo al terrorisme de lorganitzaci ETA. Es tractava duna campanya dintoxicaci de lopini pblica per desacreditar el govern del PNB a Vitria i, aix, fer possible lalternana poltica. Tanmateix, el fracs del tndem PP-PSE a les eleccions basques de 2001 dna pas al perfeccionament de lalternana, per mitj de laprovaci de la Llei de Partits Poltics (2002) que possibilit la posterior illegalitzaci de lesquerra abertzale, tot fent-la fora del joc parlamentari.
Resumo:
En el entorno actual, diversas ramas de las ciencias, tienen la necesidad de auxiliarse de la computacin de altas prestaciones para la obtencin de resultados a relativamente corto plazo. Ello es debido fundamentalmente, al alto volumen de informacin que necesita ser procesada y tambin al costo computacional que demandan dichos clculos. El beneficio al realizar este procesamiento de manera distribuida y paralela, logra acortar los tiempos de espera en la obtencin de los resultados y de esta forma posibilita una toma decisiones con mayor anticipacin. Para soportar ello, existen fundamentalmente dos modelos de programacin ampliamente extendidos: el modelo de paso de mensajes a travs de libreras basadas en el estndar MPI, y el de memoria compartida con la utilizacin de OpenMP. Las aplicaciones hbridas son aquellas que combinan ambos modelos con el fin de aprovechar en cada caso, las potencialidades especficas del paralelismo en cada uno. Lamentablemente, la prctica ha demostrado que la utilizacin de esta combinacin de modelos, no garantiza necesariamente una mejora en el comportamiento de las aplicaciones. Por lo tanto, un anlisis de los factores que influyen en el rendimiento de las mismas, nos beneficiara a la hora de implementarlas pero tambin, sera un primer paso con el fin de llegar a predecir su comportamiento. Adicionalmente, supondra una va para determinar que parmetros de la aplicacin modificar con el fin de mejorar su rendimiento. En el trabajo actual nos proponemos definir una metodologa para la identificacin de factores de rendimiento en aplicaciones hbridas y en congruencia, la identificacin de algunos factores que influyen en el rendimiento de las mismas.
Resumo:
Background: Thin melanomas (Breslow thickness <= 1 mm) are considered highly curable. The aim of this study was to evaluate the correlation between histological tumour regression and sentinel lymph node (SLN) involvement in thin melanomas. Patients and methods: This was a retrospective single-centre study of 34 patients with thin melanomas undergoing SLN biopsy between April 1998 and January 2005. Results: The study included 14 women and 20 men of mean age 56.3 years. Melanomas were located on the neck (n = 3), soles (n = 4), trunk (n = 13) and extremities (n = 14). Pathological examination showed 25 SSM, four acral lentiginous melanomas, three in situ melanomas, one nodular melanoma and one unclassified melanoma with a mean Breslow thickness of 0.57 mm. Histological tumour regression was observed in 26 over 34 cases and ulceration was found in one case. Clark levels were as follows: I (n = 3), II (n = 20), III (n = 9), IV (n = 2). Growth phase was available in 15 cases (seven radial and eight vertical). Mitotic rates, available in 24 cases, were: 0 (n = 9), 1 (n = 11), 2 (n = 2), 3 (n = 1), 6 (n = 1). One patient with histological tumour regression (2.9% of cases and 3.8% of cases with regressing tumours) had a metastatic SLN. One patient negative for SLN had a lung relapse and died of the disease. Mean follow-up was 26.2 months. Conclusion: The results of the present study and the analysis of the literature show that histological regression of the primary tumour does not seem predictive of higher risk of SLN involvement in thin melanomas. This suggests that screening for SLN is not indicated in thin melanomas, even those with histological regression.
Resumo:
The goal of this project was the historical study of Patagonia, the southernmost human settled area of the world. Our aim has been the anlysis of those societies to understand how they maintained their socioeconomic system, that is to say, how social reproduction allowed resolving the basic contradiction between production and reproduction, which is characteristic of all hunter-gatherer societies. New computational technologies have allowed a bettwer integration of the big amount and diversity of data needed. We have analyzed the historical evolution of inter-group and intra-group social relationships among nomad patagonian societies. We have compared different social answers in front of the radical change of their immediate reality produced by european colonization. We have exhaustively analyzed the results of archaeological excavations from diferent regions. We have also integrated information from anthropology, ethnohistory and geography. We are developing computing programs to integrate geographical actual data with paleoenvironmental data about the dynamic nature of soil formation, vegetation, hidrography, etc., with information about the history of productive action and how products were distributed among different human groups.
Resumo:
Qu'ont-ils dit de Pques, les vanglistes? Quand ils racontent qu'aprs le sabbat, les femmes ont vu le tombeau ouvert, et qu'un Revenu d'entre les morts est apparu aux disciples, que disent-ils et sur quoi font-ils silence? Relire leurs rcits de Pques conduit une dcouverte: ils disent peu. Trs peu. Juste quelques images, rapides, comme si le sujet se drobait la description. Les peintres, eux, nous informent beaucoup plus dans leurs tableaux: l'allure du Ressuscit, ses gestes, ses attitudes... mais ils peignent ce que personne ne sait. Ils violent le silence des textes. Tentons d'couter ce peu que les rcits nous livrent, et de nous interroger sur ces pesants silences.
