La Inversión francesa en la canalización del Ebro: de la navegación al riego (1848-1904)

La Real Compañía de Canalización del Ebro, sociedad anónima constituida en 1852 con un capital nominal de 31,5 millones de pesetas, que tenía como objetivo fundamental abrir el Ebro a la navegación a vapor en base a un proyecto técnico elaborado por ingenieros franceses, tuvo que recurrir a inversores europeos para levantar su capital. Se trataría, pues, de una empresa equiparable en muchos aspectos –inversión en comunicaciones, elevado capital, dependencia de técnicos e inversores europeos– a las grandes compañías ferroviarias constituidas en España a mediados del siglo XIX. El fracaso en la navegación reorientó su actividad hacia el riego, siendo la empresa encargada de construir y explotar hasta 1966 estas infraestructuras en el Delta del Ebro. En este texto, después de referirnos a los diferentes intentos de canalización del Ebro relacionados con la navegación hasta mediados de siglo XIX, analizaremos los motivos de su evolución y la diferente actitud mantenida ante las oportunidades de negocio por los dos grandes sectores de accionistas, el capital catalán y el capital francés, hasta la salida de este último ocurrida entre 1878 y 1904. Asimismo, intentaremos mostrar como el ritmo de la inversión en la canalización se ajusta al de la inversión francesa en España, que iniciada en el siglo XVIII, se paraliza con la crisis del Antiguo Régimen, se intensifica a partir de la década de 1840 orientándose mayoritariamente hacia los sectores ferroviario y minero, e inicia un cierto repliegue a partir de la última década del siglo XIX.

Optimización de procedimientos de consolidación en actuaciones proyectadas mediante aplicaciones SIG

Durant el transcurs del treball es detalla una optimització del procés productiu que porta a terme l’empresa Aurensis, que tracta de construir una base de dades i suport cartogràfic d’actuacions a petición de client. Es produiran beneficis en el resultat final i en el transcurs del mateix amb millores d’automatització, seqüenciació i la conseqüent reducción de temps. Per a això s’ha creat un aplicatiu dintre de l’entorn de treball ArcMap amb components ArcToolbox i ús de llibreries ArcObjects utilitzant el llenguatge Visual Basic for Applications (VBA).

Desarrollo de un prototipo para el Geoportal del Centro Temático Europeo de Usos del Suelo e Información Espacial de la Agencia Europea del Medio Ambiente

El projecte ha estat elaborat amb la col•laboració del LIGIT i del ETC LUSI. Serveix per a gestionar les Metadades i visualitzar-les a través del Web. El programari utilitzat és Geonetwork opensource, gestiona Metadades conformes als estàndards OGC i ISO. S'han implementat, a través de local o a través de connexions a servidors Web com Dav, CSW o OAI-PMH, en MckoiDB. Es visualitzen en el seu visor, a través de connexions a servidors de mapes WMS i ArcIMS i en visors externs com GoogleEarth. S'ha millorat l'aspecte gràfic i implementat amb noves funcionalitats editant el codi dels fitxers interns com Javascript, XML, XSL, Java

Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) d’urbanisme integrat en una plataforma corporativa del SIG municipal

El document recull la memòria del projecte final del projecte de la desena edició del Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica impartit en Laboratori d’Informació Geogràfica i Teledetecció (LIGIT) del departament de geografia de la UAB i realitzat amb col•laboració de l’empresa SEYS. El projecte es contextualitza en el desenvolupament del Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) d’urbanisme integrat en una plataforma corporativa del SIG municipal per a l’Ajuntament de Tarragona com a resposta a la revisió del planejament urbanístic (POUM) El projecte es desenvolupa en tres blocs: Urbanisme, Cartografia bàsica i interoperativitat. Les tasques realitzades en aquestes pràctiques versen sobre dos d’aquest mòduls:  Urbanisme, on s’estructura les dades del POUM per tal d’establir una base de dades. Aquesta servirà de base pel desenvolupament de l’aplicatiu que facilitarà les tasques del departament d’urbanisme  Interoperativitat, on es desenvoluparà un servidor de la informació geoespacial , per tal de poder-hi accedir des del diferents departaments de l’Ajuntament, i un geoportal per visualitzar-les.

Diferencias de tipología entre las empresas familiares en función de las generaciones

El grau de mortalitat de les empreses familiars en el canvi de generació es un factor clau per aturar-se i estudiar el per què i les seves causes. Una empresa a curt termini pot ser molt rentable i puntera però sense una bona estratègia per perdurar en el temps no podrà avançar o afrontar els canvis de mercat. El factor que defineix la continuïtat es el lideratge. El líder guia, renova l’estratègia, prepara els successors, és perseverant en les seves metes i segueix un model organitzacional comprès per la cultura, l’estratègia i l’estructura de l’organització. Les empreses familiars afronten nombrosos reptes. La successió és un dels principals reptes. La vocació en la continuïtat és un dels elements en els que diferencia l’empresa familiar i l’empresa no familiar. Tenen una cultura forta i un sistema de valors que és el nexe comú en la cultura de l’empresa. La voluntat de control de l’empresa en pocs membres, el retard en el procés successori, la barrera d’entrada a nous accionistes i de membres externs professionalitzats dificulta l’evolució contínua necessària. No es sol distingir la diferència entre l’empresa i l’empresa familiar, que són dues realitats molt diferents. Un consell de família tracta específicament aquestes dues realitats i promou la continuïtat i el compromís entre elles. Aquestes mesures no redueixen el paper de la família, sinó que donen prioritat als temes empresarials. Hi ha diversos models d’empresa familiar. Aquests models van evolucionant en funció del creixement de l’empresa, en el tipus de família propietària, en la seva estructura organitzativa, en mans de qui resideix la propietat i el tipus d’empresa familiar. Segons la propietat es divideix en empresa de propietat única, en el qual el fundador és l’empresari que dirigeix el negoci, el consorci de germans, en què la propietat passa als fills i solen aparèixer diferents valors, estils i opinions, i, per últim, el consorci de cosins, les següents generacions. En aquesta etapa s’arriba a una elevada complexitat de gestió. El tipus de propietat no determina el tipus d’empresa ni el seu grau de creixement però solen anar acompanyats. Amb el pas del temps els models d’empresa familiar van evolucionant de mononegoci, a diversos negocis relacionats i finalment a holding, i d’empreses de treball familiar, a direcció familiar a govern de família. És important que el consell de família tingui un protocol familiar que imposi una sèrie de regles abans establertes per consens, que promoguin la convivència, l’harmonia, la no dispersió del capital ... etc. Triar un líder és vital en la lleugeresa de preses de decisió en la gestió.

Interpretación y traducción de texto y matemáticas en Braille escrito a máquina

El trabajo expuesto en la presente memoria, forma parte de un proyecto de colaboración entre el Centro de Visión por Computador de la UAB y el Centro Joan Amades (ONCE), cuyo objetivo es la creación de recursos educativos que faciliten la integración de niños invidentes en las aulas. Se presenta el proceso de implementación de un intérprete y traductor de documentos escritos en Braille con contenido matemático y de texto, que permite a un profesor que no conozca el sistema Braille, la lectura de documentos creados por alumnos invidentes. Dicho intérprete forma parte de una herramienta que permite el reconocimiento de documentos escritos con una máquina Perkins.

Portal-foro para el aprendizaje de lenguas hispano-japonesas

El trabajo descrito en esta memoria es el resultado de un proyecto de colaboración universitaria entre la Universidad Autónoma de Bellaterra, la Universidad Complutense de Madrid y la Keio University Shonan Fujisawa Campus de Japón, cuya finalidad es la de ayudar a estudiantes de lenguas japonesa y española en horas extra escolares a mejorar y practicar sus conocimientos elementales de las lenguas de estudio mediante el empleo de tecnologías Web. Se describe aquí la plataforma seleccionada para el desarrollo de un foro conversacional y otras utilidades que ayudará y reforzará a los estudiantes los conocimientos del idioma japonés suministrados en horarios de clase.

Aplicación para la gestión de un sistema de incidencias de un almacén robotizado

Aquest projecte té com objectiu fer un sistema d’incidències pel control d’un magatzem robotitzat i del cost que comporta la resolució d’aquestes. D’aquesta manera es pretén canviar un mètode de treball rudimentari, passant a un altre totalment estructurat que serveixi per millorar el actual. Per això s’ha creat una aplicació basada en la tecnologia JSF, què permet aconseguir els nostres objectius. L’aplicació inclou una base de dades feta en PostGres SQL on es guardarà tota la informació que s’utilitza en la nostra aplicació. En aquesta memòria s’ha volgut explicar quins han estat els diferents passos que es van donar per poder assolir tots els nostres objectius. En la primera part realitzem una introducció a la situació del problema que es vol solucionar i descriurem els objectius que en hem marcat. Seguidament s’analitzen els requeriments i es detalla com s’implementen les diferents parts de l’aplicació. Per acabar parlem sobre el procés de testing realitzat que ens assegura el correcte funcionament del programa. Resumint, el objectiu principal d’aquest projecte consisteix en crear una eina que a la vegada que facilita la feina dels treballadors del magatzem, serveixi per al control de tot el sistema de treball als directius de l’empresa.

Integración de empresas: planificación y gestión del cambio

Este proyecto nace de la necesidad de realizar una integración de los sistemas informáticos de una empresa en una multinacional; las empresas disponen de servicios de outsourcing en sistemas de información. Al tratarse de una integración operativa, sólo trataremos de trasladar los servicios de centro de atención al usuario, soporte local y ofimática desde un outsourcing de servicios a otro, añadiendo los cambios de procesos necesarios para disponer de un único entorno de trabajo. El cambio de entorno de trabajo se ha de realizar sin perdida de disponibilidad ni de información.

Gender effects on performance in Bulgarian private enterprises

Many of the newly established private enterprises in transition economies in Central and Eastern Europe (CEE) are owned and managed by women (Degtiar, 2000). However, there are limited research and knowledge on gender, management, and organization in CEE (Metcalfe and Afanassieva, 2005) and, particularly, on the performance of female-owned companies. Sporadic empirical evidence shows that female-owned companies have worse performance than male-owned companies in transition economies (Drnovsek and Glas, 2006; Aidis, 2006). The purpose of this paper is twofold. First, we study the factors that affect the performance of female-owned companies in a transition context. Second, we compare how performance varies between female and male-owned businesses in such a context. Combining the Feminist Theory, the Institutional Theory, and the literature on determinants of firm performance, we derive hypotheses about the determinants of the performance of female-owned companies and about gender differences in performance. The proposed hypotheses are tested in a sample of 501 private Bulgarian companies. Our results indicate that a number of individual, organizational, and environmental characteristics are significant determinants of the performance of both female and male-owned companies. Although there are gender differences in performance, they disappear when other factors are controlled for. We conclude with some recommendations for policy implications and place the current results in respect to future research.

Narrating urban entrepreneurship: a matter of imagineering?

The battle between cities with regard to their creative possibilities has evolved into a process of multiplying ever-new images and variegated stories of urban attractiveness and success. Engineering “cool” images and “hot” stories about one’s city is now a central endeavor in the narratives of urban policy-making that center more and more on the idea of the entrepreneurial city. The making of an entrepreneurial image is enacted through various narrative genres that lie somewhere between place making and place marketing, between branding and boosting, between restoration and revanchism, between iconic architecture and mega-spectacle. This “imagineering” is not only part of the way cities try to (re)present themselves as entrepreneurial to various audiences through a real “image inflation” (Zukin, 2008, p. xii) but is 1 Forthcoming in: B. Lange,.A. Kalandides, B. Stoeber, I. Wellmann (Hrsg.) (2009): Governance der Kreativwirtschaft. Diagnosen und Handlungsoptionen. Transcript-Verlag, Bielefeld. 2 also inscribed in the various ways urban creativity and entrepreneurship can be studied, researched and imagined. In this chapter we aim to differentiate the political narratives of the entrepreneurial city as we emphasize the need to understand the politics of narration and make a plea for critical reflexivity in our forms of researching and theorizing. We will thus try to investigate how the politics of narration is intertwined with the narration of political concepts and will argue that the narrating of urban entrepreneurship can raise very different images and discourses of city life beyond those that are currently engineered. We will distinguish between a grand narrative, a counter-narrative, and an assemblage of more ambivalent little narratives, which we call prosaic narration. While the distinction between these three types might be seen as a bit too simple and “straight”, we believe that by juxtaposing these different forms of narration and alternating between them, we can help problematize the engineering of the city as entrepreneurial and imagine alternative views both of city life and of what is understood as its creativity.

Organizational configurations of strategic choices and strategic management accounting

This is the first study to adopt a configurational paradigm in an investigation of strategic management accounting (SMA) adoption. The study examines the alignment and effectiveness of strategic choice and strategic management accounting (SMA) system design configurations. Six configurations were derived empirically by deploying a cluster analysis of data collected from a sample of 193 large Slovenian companies. The first four clusters appear to provide some support for the central configurational proposition that higher levels of vertical and horizontal configurational alignments are associated with higher levels of performance. Evidence that contradicts the theory is also apparent, however, as the remaining two clusters exhibit high degrees of SMA vertical and horizontal alignment, but low performance levels. A particular contribution of the paper concerns its demonstration of the way that the configurational paradigm can be operationalised to examine management accounting phenomena and the nature of management accounting insights that can derive from applying the approach.

Agency cost of government ownership: a study of voluntary audit comitte formation in China

In this paper, we investigate the agency costs of government ownership and their impact on corporate governance and firm value. China is used as a laboratory because of the prevalent state shareholdings in exchange-listed firms. In this context, we specifically consider the trade-offs involved in the voluntary formation of an audit committee when the controlling shareholder is the state. The decision to improve corporate governance (in this case, introduce an audit committee) is shown to be value relevant and a function of existing agency relationships and non-trivial implementation costs. Our findings are robust to the level of pyramid groups, the ownership-control wedge, and financial leverage. The research adds to the debate regarding the effect of government shareholdings on corporate culture and performance - a topic that hastaken on renewed importance in recent times.

Public policy for entrepreneurship and innovation: impact in managed and entrepreneurial economies

Many of the most advanced economies of the world have undergone significant transformation in the last few decades. Globalization and technological changes, especially developments in information technologies, have helped to stimulate this transformation. These have contributed to changing institutional frameworks in many respects within the economies including adjustments to economic policies. The results of these transformations take many different forms and are manifested in different areas of an economy. At the heart of these changes however, has been the increasingly important role of entrepreneurship in the economy. The transformed ("new") economy stimulates and supports activities in innovation and entrepreneurship and is labelled the entrepreneurial economy. The "old" economy on the other hand restricts such activities and is referred to as the managed economy (Audretsch & Thurik, 2001).

Glocalization as a generic entrepreneurial strategy

Nobody would deny that we today live in a globalized world. Our digitalized living daily revises our worldwide mindmaps. Thanks to free trade and travel our material and social worlds have become global as well. This radical sociocultural change has since the last decade been preached all over the world with public institutions and business-interest organizations as megaphones. Since those carrying the globalization message mainly represent nations or super-nations such as the EU, the viewpoints of lower-level actors such as regions, localities, firms and individual citizens have seldom been considered. Paternalistically (super-)national bodies have instructured its subjects, not the least the many small firms that populate the (private) economy, what action to take. The basic message is: submit to the global forces – local is not beautiful any longer.