958 resultados para Catedral de Valencia. Cabildo-Impuestos-S.XVIII


Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

El estudio de ciertos modelos negativos del teatro breve del siglo XVIII revela no slo la continuidad cmica de los tipos, sino tambin su relacin con los ideales de conducta coetneos: la autoridad del marido, la discrecin de la mujer, el cuidado de la economa familiar... Los sainetes se unen a otros gneros literarios (el periodismo, la poesa satrica y el ensayo de carcter moral) en la ridiculizacin de quienes practican el cortejo y aplauden nuevas formas de sociabilidad, las modas y los bailes extranjeros, etc. frente a la conducta y los gustos tradicionales. Ejemplos tomados de Antonio de Zamora, Agramont, Ramn de la Cruz, Vzquez y Gonzlez del Castillo sirven para argumentar tales reticencias ante el cambio de mentalidades de una nueva cultura del ocio, as como para observarlo a contrario: su afeminacin, su frivolidad y su inutilidad.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Urbano Fos fue uno de los mejores representantes del Barroco valenciano. En este estudio atribuimos a su pincel un lienzo indito de gran calidad. Se trata de una magnfica representacin de San Pascual Bailn. Con nuestra investigacin hemos demostrado sus filiaciones tcnico-artsticas y resaltado aquellos aspectos por los que se populariz su pintura.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Basel : H. Petri 1552

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Estudi dun capbreu del terme de Conesa del segle xviii dipositat en el fons notarial de Valls, des del punt de vista de lonomstica, els terratinents i el noms de les partides de terra que s hi conreaven. El treball detalla la presncia dels cognoms anotats des del segle XVII fins al XIX i si els noms dels topnims relacionats en aquest document sn vius actualment.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Los modelos de crecimiento de frutos describen la evolucin de su tamao a lo largo del perodo de desarrollo. Con fines de pronstico, estos modelos permiten estimar en forma anticipada el tamao que alcanzarn los frutos al momento de la cosecha. Para lograr estimaciones insesgadas del tamao de frutos a cosecha es necesario un diseo adecuado de muestreo en la etapa de recoleccin de datos. El objetivo del presente trabajo fue determinar el tamao ptimo de muestra, compuesta por rboles (n) y frutos (m), para establecer modelos de crecimiento de frutos de naranjo 'Valencia late', que permitan estimar la distribucin de tamao a la cosecha. Se trabaj con el dimetro ecuatorial de frutos previo a la cosecha, proveniente de dos huertos comerciales ubicados en la provincia de Corrientes, Argentina, durante tres temporadas. Mediante modelos mixtos se estimaron las componentes de varianzas entre rboles y frutos, y posteriormente a partir de dos tipos de metodologas se determin el tamao de muestra ptimo. La variabilidad entre frutos fue superior a la variabilidad entre rboles. Para la determinacin del patrn de crecimiento de frutos de naranjo 'Valencia late' mediante un muestreo bietpico, se sugiere seleccionar 7 rboles y 30 frutos de cada rbol, para lograr estimaciones del dimetro ecuatorial de frutos con una precisin entre el 2 y 3%.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Tot i que l"obra no ho explicita, puc testimoniar que aquesta recull, reelabo- rat i polit, el contingut de la tesi doctoral del seu autor, que, amb un ttol ms llarg i especfic [La interferncia dels parlars sards en el catal de l"Alguer entre els segles xvii i xviii. Estudi del lxic a travs dels Registres de danys de la Barracelleria (1683-1829)], es va presentar a la Universitat de Barcelona el novembre de 2007 i vaig tenir l"oportunitat de llegir com a membre del tribunal corresponent.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

L"estudi sobre la producci cermica de Barcelona en poca medieval i postmedieval s'est fent des del Museu d"Histria de Barcelona i des de l"ARQUB en aquest darrers anys. Aquest estudi s"ha reforat amb els treballdesenvolupats en el marc del projecte de recerca Tecnolonial, cosa que ha perms ampliar les classes cermiques i el marc cronolgic d"estudi. Els resultats aconseguits fins ara mostren que per a un mateix moment cronolgic es preparen diverses pastes segons el producte final que es vol obtenir. Finalment, el canvi d"ubicaci dels tallers que segurament es va produr cap a finals del segle XIII / inicis del segle XIV podria estar relacionat amb l"explotaci d"un nou llit d"argiles, la qual cosa coincidiria amb el fet que la producci del segle XIII s completament diferent qumicament a la del segle XIV en endavant.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Mesozoic and Neogene carbonates located in the Valencia Trough (offshore Spain, western Mediterranean Sea)are oil reservoirs. This paper investigates the diagenetic evolution of the Upper Jurassic limestones, currently dolomitized, that constitute the main reservoir of the Casablanca oil field. Core samples from Casablanca-1A well have been studied to determine the diagenetic products and their relation with porosity evolution, and to reconstruct the fluid flow history prior to and during oil emplacement. On the basis of petrological observations and geochemical analyses (major, minor and trace element composition and oxygen, carbon and strontium isotope composition), a major dolomitization event is recognized postdating subaerial exposure, erosion and karstification. The dolomitization event originated two replacive dolomites (RD1 and RD2) and two dolomite cements (saddle dolomite cement, SDC, and milky-white dolomite cement, MDC)which are partially cogenetic. RD1, RD2 and SDC precipitated at increasing temperatures (over 60C and below 110C), probably from meteoric water mixed with marine water. The last dolomite type milky-white dolomite cement) precipitated with increasing burial conditions and by arrival of hydrothermal fluids during the Miocene. The post-dolomitization sequence comprises precipitation of calcite cement and partial calcitization of all previous dolomites. The oxygen, carbon and strontium isotope compositions suggest that this calcite cementation occurred from meteoric waters mixed with Burdigalian - Langhian marine waters trapped in the sediments and expelled by compaction in the moderate to deep burial realm. Normal faults were the conduits for upward migration of these fluids as well as for later oil expulsion from the Burdigalian - Langhian source rocks. Late corrosion associated with organic acid-enriched fluids took place prior or simultaneously to oil migration during the Pliocene, enhancing porosity and increasing eservoir quality.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Al llarg dels segles XVIII, XIX i XX, el mas la Sala de Folgueroles ha exercit un extens control sobre la gesti de l'aigua del torrent de Folgueroles a travs de diverses iniciatives, entre les quals destaquen, per una banda, la conversi de vint-i-dues quarteres de terres i conreu en hortes cultivades per ms d'un centenar d'arrendataris del poble, les verdures i hortalisses de les quals anaven destinades a l'autoconsum; i, per l'altra, ja entrat el segle XX, la constituci d'una societat per part de Josep Maria Bru de Sala i Serra, concessionria del subministrament d'aigua potable a Folgueroles. Ambdues activitats exemplifiquen l'orientaci empresarial de la burgesia agrria catalana durant l'poca contempornia.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Ma recherche porte sur la crise et les diverses transformations subies par la thocratie en tant que modle politique en Europe dans la premire moiti du XVIIIe sicle. Mon attention se concentre sur la remise en question de la valeur normative, savoir sacre, que ce modle avait acquis au cours du XVIe et du XVIIe sicle, et sur sa transformation en un modle universel et ngatif au cours de la premire partie du XVIIIe sicle. L'analyse du modle thocratique n'a pas fait, jusqu' prsent, l'objet de nombreuses tudes de la part des historiens de la pense politique moderne. Il est rest au centre de la rflexion d'autres domaines d'tudes. Seulement, depuis les annes 1990, certaines tudes historiographiques ont montr l'existence, au cours des XVIe et XVIIe sicles, d'un grand intrt autour de la normativit du modle thocratique. L'analyse portait sur une srie de traits relatifs l'utilisation politique de la thocratie juive, c'est--dire le gouvernement de l'ancien Isral ou respublica Hebraeorum, telle qu'elle tait dcrite dans le texte sacr. La limite de ces tudes est cependant d'avoir analys seulement l'ge d'or de cette littrature, savoir les XVIe et XVIIe sicles. Ils ont identifi dans le Tractatus Theo logico -Pocus de Spinoza le dclin de l'intrt europen pour ce modle politique. Ma recherche vise mettre en vidence l'volution de la faon de considrer la thocratie en tant que. modle politique en Europe au XVIIIe sicle, dans le but de dmontrer que le Tractatus Theologico- Poticus n'a pas sign son dclin dfinitif en Europe en soulignant comment le dbat politique de cette poque a t caractris par un fort intrt politique pour la thocratie. En particulier mon analyse porte sur trois moments diffrents. La premire partie de mon tude concerne la remise en question de la valeur positive et normative du modle, thocratique juif travers son historicisation. A cet effet, je me concentre sur trois figures emblmatiques, savoir Giambattista Vico, John Toland et Jacques Basnage en dmontrant comment ce trois auteurs, chacun de leur ct, ont contribu au renversement de l'image classique de la respublica Hebraeorum. Dans un deuxime temps mon tude analyse la phase de radicalisation de ces changements au milieu du XVIIIe sicle et, en particulier, dans les ouvrages de Nicolas Antoine Boulanger, les Recherches sur l'origine du despotisme oriental (1761) et l'Antiquit dvoile par ses usags (1765). Boulanger fut le premier fournir une explication de la naissance des diffrentes formes de gouvernements politiques et des diffrentes religions en se rfrant de grandes catastrophes gologiques, notamment le Dluge. La thocratie s'explique ainsi par un millnarisme aigu suite l'exprience catastrophique de l'inondation. Le modle dcrite par Boulanger se distingue clairement de celui de la littrature, prcdente. La thocratie subit un dplacement smantique de modle politique associ l'histoire juive avec une connotation positive un modle universel connotation totalement la ngative. Dans cette transition, qui s'est produite de manire progressive entre le XVIIe et le XVIIIe sicle, le modle biblique perd sa principale caractristique, savoir sa sacralit. La troisime et dernire partie de cette tude est une brve description de l'hritage du modle thocratique dans XEncyclopdie ou Dictionnaire raisonn des sciences, des arts et des mtiers. En particulier, l'analyse se concentre sur l'article Thocratie et l'article OEconomie politique. Ma recherche vise montrer les lments en commun de ces deux articles avec les ouvrages de Boulanger. Ces deux contributions sont prsentes dans mon travail comme un moyen de transmission de la pense de Boulanger dans l'Encyclopedie.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

El Trisico Superior del sector central valenciano de la Cordillera Ibrica presenta una facies germnica (Keuper) integrada por dos secuencias evaporticas separadas por un episodio detrtico principal. Los datos preliminares obtenidos de una investigacin palinolgica en curso revelan una edad Karniense para todos estos materiales.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

El Trisico Superior del sector central valenciano de la Cordillera Ibrica presenta una facies germnica (Keuper) integrada por dos secuencias evaporticas separadas por un episodio detrtico principal. Los datos preliminares obtenidos de una investigacin palinolgica en curso revelan una edad Karniense para todos estos materiales.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Reps de la histria dels certmens literaris a Barcelona fins a lentrada de lpoca contempornia, des del s. XIV fins al XVIII

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

En el presente trabajo se hace una aproximacin a lo que ha sido el proceso de armonizacin de la imposicin directa en la Comunidad Europea, y una referencia a las modificaciones que habran que efectuarse en el ordenamiento vigente, para enmarcar el anteproyecto de propuesta de directiva. Al texto de la Comisin se han aadido entre parntesis algunos comentarios y referencias al ordenamiento espaol.