Gènere i sexoafectivitat segons els adolescents dels usuaris dels centres oberts de la ciutat de Girona

L’objectiu d’aquest treball és conèixer la percepció que tenen els adolescents usuaris dels centres oberts de la ciutat de Girona sobre la sexualitat, l’afectivitat, quins rols de gènere se’n deriven i quines creences els sustenten. El disseny del treball ha estat qualitatiu, observacional, grups de discussió. Pel que fa als subjectes i al mètode, la població seleccionada ha estat de 33 adolescents i joves d’edats compreses entre els 12 i els 22 anys, usuaris de quatre centres oberts de Girona: el centre obert de Taialà, el Centre Obert de Font de la Pólvora (Onyar), el Centre Obert de Santa Eugènia i el Centre Obert del Barri Vell. Es van dur a terme grups de discussió d’una hora de duració sense descans amb d’entre 6 i 8 persones a partir d’un guió format per diversos mites i frases en relació a diversos temes (El festeig, la virginitat, la curiositat pel cos i per la sexualitat, els anticonceptius i les principals fonts d’informació) sobre les que havien de dir si estaven d’acord o no i qui creien que les deia (si un noi o una noia). Sobre els resultats del treball cal dir que s’ha observat la persistència d’algunes creences del model del amor romàntic en relació al rols de gènere com la definició de la dona vinculada a papers de cura i prevenció, una dona que té accés a la sexualitat però segueix estan catalogada per la vivència d’aquesta essent una persona “respectable” o una “puta”, que pren un rol més actiu en la iniciativa però no el l’assertivitat en les relacions; i un home, més impulsiu i sexual. En relació als comportaments sexuals destacar l’embaràs no desitjat com la principal preocupació de les relacions i el desconeixement/confusió entre els mètodes anticonceptius i de barrera disponibles a la xarxa de salut. Apareix la pornografia com a model emergent de relacions sexuals i models de relació entre homes i dones, en contraposició a altres fonts de informació i consulta tradicionals com els amics que segueixen essent la més significativa, la família, els serveis socials i educatius, i Internet. Com a conclusió cal dir que queda palesa la necessitat de incorporar una perspectiva de gènere en la formació curricular dels joves i el fet de seguir replantejant les millors estratègies d’intervenció per una concepció integradora de la sexualitat

El derecho a una buena administración

El dret a una bona administració va néixer a la Unió Europea i a la seva creació jugà un paper fonamental el Defensor del Poble Europeu. Aquest dret, reconegut a la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (més coneguda com a Carta de Niça), no adquirí rang de dret primari i clara força vinculant fins el 1 de desembre de 2009, data en la que va entrar en vigor el Tractat de Lisboa. A nivell nacional, no existeix una normativa que reguli de manera expressa el dret a una bona administració. Ara bé, alguns dels subdrets que formen part del dret a una bona administració sí són reconeguts per la nostra Carta Magna i altres per la normativa infraconstitucional, com és la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. En canvi, a nivell autonòmic, alguns dels nous Estatuts d’Autonomia aprovats entre els anys 2006 y 2008 han incorporat de forma expressa el dret a una bona administració. Alguns exemples són els següents: l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, l’Estatut d’Autonomia per a Andalusia i l’Estatut d’Autonomia de Castilla i Lleó. Finalment, no ha d’obviar-se que el dret a una bona administració es troba íntimament lligat als codis de bona conducta administrativa ja que només conscienciant al personal que forma part de l’Administració, es podrà arribar a la màxima eficàcia d’ acord amb l’ètica.

Young innovative firms and R&D strategies: is the Spanish case different?

This paper analyzes the profile of Spanish young innovative companies (YICs) and the determinants of innovation and imitation strategies. The results for an extensive sample of 2,221 Spanish firms studied during the period 2004–2010 show that YICs are found in all sectors, although they are more concentrated in high-tech sectors and, in particular, in knowledge-intensive services (KIS). Three of every four YICs are involved in KIS. Our results highlight that financial and knowledge barriers have much impact on the capacity of young, small firms to innovate and to become YICs, whereas market barriers are not obstacles to becoming a YIC. Public funding, in particular from the European Union, makes it easier for a new firm to become a YIC. In addition, YICs are more likely to innovate than mature firms, although they are more susceptible to sectoral and territorial factors. YICs make more dynamic use of innovation and imitation strategies when they operate in high-tech industries and are based in science parks located close to universities. Keywords: innovation strategies, public innovation policies, barriers to innovation, multinomial probit model. JEL Codes: D01, D22 , L60, L80, O31

Los constructos personales en la práctica sistémica

La teoría de los constructos personales (TCP) de Kelly (1955) y el enfoque sistémicoson, al menos a primera vista, dos tradiciones diferentes en el abordaje terapéutico.Originalmente, la TCP enfatizaba los procesos de construcción de un solo individuo (porejemplo, Bannister y Fransella, 1986), y sólo se amplió su objetivo gradualmente para incluir parejas (por ejemplo, G. Neimeyer, 1985; Ryle, 1975). Por lo tanto, su enfoque terapéutico era principalmente intrapsíquico o diádico. Por el contrario, la conceptualización de unproblema desde la perspectiva sistémica incluía siempre el contexto familiar. En dichocontexto, la conducta individual se entendía principalmente como una función dentro delsistema familiar más amplio. Como consecuencia, el tratamiento sistémico se centraba en grupos familiares y, por lo tanto, eliminaba el énfasis en la terapia individual...

La Responsabilidad social de las empresas turísticas con sus empleados

Desde hace unos años que en la gestión empresarial no es suficiente alcanzar el máximo beneficio económico. La sociedad demanda, cada vez más, un comportamiento ético a las empresas, que tengan en cuenta el crecimiento sostenible, los impactos de las actividades empresariales sobre la sociedad y el medioambiente y que respeten los derechos humanos, etc. La empresa pasa de ser un ente aislado, que hace y deshace a su libre albedrío, a estar relacionada con diversos grupos de interés, llamados stakeholders, que influyen en la empresa y que a su vez son influidos por ella. La empresa debe ahora satisfacer los intereses propios de los accionistas (shareholders) y además los intereses, a veces encontrados, de todos estos grupos de interés. Para ello, las empresas, tratan de desarrollar un ethos corporativo que les permita lograr este objetivo. La herramienta de gestión más utilizada para lograrlo es la llamada Responsabilidad Social Corporativa (RSC), que se traduce en prácticas de ética empresarial como el buen gobierno, los códigos de conducta y las memorias de responsabilidad social, entre otras

La influencia de Virgilio Piñera en la desmitificación de Cuba y de José Martí

Piñera vivió en los márgenes, tanto en su vida en La Habana o en Buenos Aires como en su condición de escritor y crítico –no se sintió cómodo en ninguna de las revistas en las que trabajó, ni en Orígenes, ni en Sur, ni en Espuela de plata-; esto es, en los márgenes de la literatura establecida y canónica del momento.Piñera fue un constante provocador en sus poesías, cuentos, obras teatrales, ensayos o como crítico de arte. Pero lo que más sorprende de este eterno inconformista es su conducta inquebrantable. Las siguientes declaraciones de Piñera, efectuadas en “Las plumas respetuosas”, en Revolución, definen su conducta...

Proposta d’un programa d’intervenció psicoeducativa per a un infant de 6 anys amb possible TDAH

Aquest treball té per objectiu identificar i avaluar preventivament les característiques d’un infant de sis anys que podrien desenvolupar el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat. Per a la realització d’aquest treball es va proposar realitzar un programa psicopedagògic enfocat a millorar diferents comportaments negatius del propi infant. El programa està constituït per cinc activitats, realitzades amb tot el grup-classe, que intenten millorar diversos conceptes: la consciència emocional, el nivell d’empatia, l’autoestima i l’autocontrol emocional. El subjectes del grup d’intervenció han millorat en els diferents comportaments, i en concret, s’ ha vist un canvi important positiu en la conducta de l’infant. A més, l’observació d’actuacions no adequades en infants d’edats primerenques suposarà realitzar un bon treball psicopedagògic per poder-les prevenir o disminuir.

Resiliencia en familias con hijos que padecen trastornos del espectro autista

Amb aquest treball pretenem començar a investigar la relació que existeix entre el desenvolupament de la resiliència en pares que tenen fills que pateixen trastorns de l'espectre autista i la evolución d’aquests nens, en els tres aspectes més alterats en aquesta patologia, com són la interacció social, la comunicació i els patrons de conducta, interessos i activitats restrictives, repetitives i estereotipades.

La importància de l’operativitat dels plans d’autoprotecció

Els ciutadans i ciutadanes tenen dreta ésser informats dels riscs col·lectius greus que els poden afectar i de les mesures públiques per a afrontar-los. Les persones que es poden veure afectades per situacions de risc greu han de rebre informaciói instruccions de manera àmplia, precisa i eficaçsobre les mesures de seguretat a prendre i la conducta a seguir en cas d'emergència.

Perfil sociosanitario sexual y contraceptivo de las mujeres visitadas por primera vez en el Programa Joven del Bages

Objetivos. Conocer las características, el perfil sanitario, sexual y contraceptivo, y los factores de riesgo en las mujeres jóvenes (menores de 24 años) que han acudido por primera vez al Programa Joven del PSAD-ASSIR del Bages. Método. Estudio transversal, descriptivo y observacional, realizado mediante el vaciado de 790 historias clínicas de jóvenes, pertenecientes a la comarca del Bages (Barcelona), que acudieron por primera vez al Programa Joven durante el año 2002. Resultados. La media de edad de las mujeres estudiadas es de 20 años (DE= 3), la mayoría nacidas en España (84%), con estudios secundarios (43%) y que viven la gran mayoría con familiares de primer grado (71%). Factores sexuales de riesgo: la edad media de inicio de relaciones sexuales con penetración es de 18 años (DE= 2,41); un 16% no emplea ningún método anticonceptivo o métodos poco fiables; un 14% tiene más de dos parejas sexuales. El porcentaje de mujeres que manifestaron haber estado embarazadas es del 18%, y habían tenido una interrupción voluntaria del embarazo (IVE) el 7%. Las principales sustancias tóxicas consumidas son tabaco (46%), alcohol (26%) y cannabis (7,2%). La petición de la anticoncepción de emergencia es el principal motivo de consulta (20%). Conclusión. En el momento de plantear políticas preventivas para la población juvenil, debería contemplarse desde una perspectiva global y no individualizada, ya que los factores de riesgo son múltiples y se hallan estrechamente relacionados.

The underestimation of compliance to direct help requests explained by adaptive sampling

Helping behavior is any intentional behavior that benefits another living being or group (Hogg & Vaughan, 2010). People tend to underestimate the probability that others will comply with their direct requests for help (Flynn & Lake, 2008). This implies that when they need help, they will assess the probability of getting it (De Paulo, 1982, cited in Flynn & Lake, 2008) and then they will tend to estimate one that is actually lower than the real chance, so they may not even consider worth asking for it. Existing explanations for this phenomenon attribute it to a mistaken cost computation by the help seeker, who will emphasize the instrumental cost of “saying yes”, ignoring that the potential helper also needs to take into account the social cost of saying “no”. And the truth is that, especially in face-to-face interactions, the discomfort caused by refusing to help can be very high. In short, help seekers tend to fail to realize that it might be more costly to refuse to comply with a help request rather than accepting. A similar effect has been observed when estimating trustworthiness of people. Fetchenhauer and Dunning (2010) showed that people also tend to underestimate it. This bias is reduced when, instead of asymmetric feedback (getting feedback only when deciding to trust the other person), symmetric feedback (always given) was provided. This cause could as well be applicable to help seeking as people only receive feedback when they actually make their request but not otherwise. Fazio, Shook, and Eiser (2004) studied something that could be reinforcing these outcomes: Learning asymmetries. By means of a computer game called BeanFest, they showed that people learn better about negatively valenced objects (beans in this case) than about positively valenced ones. This learning asymmetry esteemed from “information gain being contingent on approach behavior” (p. 293), which could be identified with what Fetchenhauer and Dunning mention as ‘asymmetric feedback’, and hence also with help requests. Fazio et al. also found a generalization asymmetry in favor of negative attitudes versus positive ones. They attributed it to a negativity bias that “weights resemblance to a known negative more heavily than resemblance to a positive” (p. 300). Applied to help seeking scenarios, this would mean that when facing an unknown situation, people would tend to generalize and infer that is more likely that they get a negative rather than a positive outcome from it, so, along with what it was said before, people will be more inclined to think that they will get a “no” when requesting help. Denrell and Le Mens (2011) present a different perspective when trying to explain judgment biases in general. They deviate from the classical inappropriate information processing (depicted among other by Fiske & Taylor, 2007, and Tversky & Kahneman, 1974) and explain this in terms of ‘adaptive sampling’. Adaptive sampling is a sampling mechanism in which the selection of sample items is conditioned by the values of the variable of interest previously observed (Thompson, 2011). Sampling adaptively allows individuals to safeguard themselves from experiences they went through once and turned out to lay negative outcomes. However, it also prevents them from giving a second chance to those experiences to get an updated outcome that could maybe turn into a positive one, a more positive one, or just one that regresses to the mean, whatever direction that implies. That, as Denrell and Le Mens (2011) explained, makes sense: If you go to a restaurant, and you did not like the food, you do not choose that restaurant again. This is what we think could be happening when asking for help: When we get a “no”, we stop asking. And here, we want to provide a complementary explanation for the underestimation of the probability that others comply with our direct help requests based on adaptive sampling. First, we will develop and explain a model that represents the theory. Later on, we will test it empirically by means of experiments, and will elaborate on the analysis of its results.

Grècia i Egipte en l'origen del drama : el context sagrat

El llibre gira entorn de l’origen del drama com a espectacle. Fa una recerca de les arrels del gènere dramàtic tant a Egipte com a Grècia per observar-ne el context d’origen. Es constata que la música, el teatre i la dansa es vinculaven directament amb els primers drames sacres. Les experiències escèniques egípcies són comparades amb les incipients experiències teatrals gregues, que desembocarien en el naixement de la tragèdia. En aquest bressol, les figures d’Osiris i Dionís fonamenten el relat mític de les primeres representacions teatrals, on es produeix una connexió entre les pràctiques rituals, l'ús del mite com a expressió d'una conducta i la codificació dels seus continguts en un llenguatge escènic. També s’aborden les circumstàncies que van portar les experiències teatrals d'aquestes dues civilitzacions per camins diferents i van permetre assentar les bases del teatre occidental.

Proyecto P.A.S educar concienciando

El presente trabajo es un proyecto de educación sanitaria sobre la conducta P.A.S, para alumnos de E.S.O y Bachillerato. La experiencia personal vivida en el mundo de la extrahospitalaria, es la principal razón por la cual se realiza este proyecto, ya que en la mayoría de accidentes de tráfico asistidos, la población, pese a su buena voluntad y disposición, no conoce los pasos a seguir. En este documento, encontraremos una breve introducción, seguida de datos epidemiológicos sobre mortalidad y secuelas de los accidentes de tráfico, con lo cual se justifica sobremanera, la intervención propuesta. A grandes rasgos el plan de actuación consta de unos objetivos, una intervención tanto teórica como práctica y una evaluación de los alumnos así como del curso en general. En cuanto al temario, comentar que se incide de manera más profunda en la protección in situ y el aviso a los servicios de emergencia, quedando el apartado de socorrismo con unas sencillas recomendaciones, sobretodo de las actuaciones que no se deben llevar a cabo. En el apartado de anexos se puede encontrar los documentos de valoración, así como el temario propuesto.

Actuació d'infermeria en salut afectiva sexual i reproductiva en adolescents: proposta Programa Educatiu en l'àmbit escolar

L'adolescència és un període de transició entre la infància i l'edat adulta, una etapa del cicle de creixement que marca el final de la infància i anuncia la maduresa, aquest terme s'utilitza generalment per referir-se a una persona que es troba entre els 13 i 19 anys d'edat. En aquesta etapa s'inicia la maduració física, cognitiva, social i emocional del nen o nena en la cerca del camí cap a l'adultesa. Per a molts joves l'adolescència és un període d'incertesa i fins i tot de desesperació; per a uns altres, és una etapa d'amistats internes, de desvinculació de les lligadures amb els pares, de somnis sobre el futur, etc. El desenvolupament físic és només una part d'aquest procés de maduració, ja que els adolescents han de superar també una sèrie de canvis psicosocials, com per exemple: independència dels pares, aprenentatge d'estratègies de comunicació per relacionar-se de forma més madura, desenvolupament de les capacitats intel·lectuals, consolidació de la pròpia identitat, inici de les relacions sexuals, actituds i valors, control emocional, entre uns altres.

Comorbiditat de la síndrome de Gilles de la Tourette i la síndrome d’Asperger : a propòsit d’un cas

Presentem una anàlisi qualitativa sobre l’evolució de la simptomatologia i la intervenció en àmbit escolar d’un adolescent de 15 anys diagnosticat de síndrome de Gilles de la Tourette i de síndrome d’Asperger. En aquests dos trastorns la comorbiditat no ha estat prou investigada. Realitzem una observació directa del comportament de l’adolescent en l’ambient escolar durant dos trimestres. S’utilitza una agenda del dia a dia acadèmic on s’apunten totes les dades rellevants referents a la conducta del subjecte, recull de dibuixos o narracions personals amb la finalitat de confeccionar un llistat de les conductes patró. Amb l’objectiu d’augmentar el nivell d’autoconsciència del subjecte en quant al control i descontrol de les seves conductes, se li aplica: reforç positiu permanent i contenció en situacions amb conductes més violentes. Observem que, independentment del diferent origen psicogenètic i psiconeurològic d’ambdues síndromes, les conductes resultants son similars, i que la intervenció aplicada dóna uns resultats favorables. Els resultats ens porten a afirmar que en aquest cas la intervenció cognitiu- conductual esdevé més eficaç que la intervenció conductual.