1000 resultados para Brasil História Guerra dos Farrapos, 1835-1845
Resumo:
Al finalizar la Guerra Civil espaola (1936-1939), el personal del Museu d' Arqueologia y de la Secci d'Excavacions i Arqueologia del Servei del Patrimoni Artstic, Historic i Cientfic (SPAHC) de la suprimida Generalitat de Catalunya fue sometido a depuracin por parte del Juzgado Militar Especial de Funcionarios de la Diputacin Provincial de Barcelona. La llegada como nuevo director de Martn Almagro Basch, en substitucin del exiliado Pere Bosch Gimpera, y el resultado de la reorganizacin subsiguiente marcaron el desarrollo de la investigacin arqueolgica en Catalua hasta finales de la dcada de 1960.
Resumo:
Anlise da revista Cincia da Informao, do IBICT, nas suas qualidades extrnsecas e intrnsecas. As primeiras, relativas forma, incluem as sees, padres bibliogrficos e sistema de avaliao. As caractersticas intrnsecas abrangem a anlise de contedo dos artigos, a produtividade de autores e padres de autoria, tendo sido constatada tanto a sua repercusso nacional quanto internacional. O processo evolutivo da Cincia da Informao, na sua transformao para formato eletrnico , potencializou a disseminao e acesso universal informao. Os resultados demonstram que o peridico Cincia da Informao um espao de discusso de temas relevantes e atuais da rea, nos seus avanos, contribuindo para a consolidao e expanso da Cincia da Informao no Brasil.
Resumo:
En los ltimos aos, se ha llevado a cabo un considerable esfuerzo de anlisis y catalogacin de la ingente cantidad de mapas militares, planos, croquis y vistas panormicas realizados durante la Guerra Civil espaola, pero an quedan mltiples aspectos por investigar. En este artculo, analizamos la formacin cartogrfica del general Vicente Rojo -el jefe del Estado Mayor del Ejrcito de Tierra republicano-, las relaciones de Rojo con la cartografa durante la Guerra Civil y la cartografa militar contenida en su archivo personal, que se custodia en el Archivo Histrico Nacional de Madrid. Dicha cartografa posee un gran valor cartogrfico y militar, porque fue utilizada por el Estado Mayor del Ejrcito de Tierra republicano durante el perodo en que Rojo estuvo al frente del mismo, y porque contiene una serie de documentos cartogrficos manuscritos inditos de gran importancia para comprender el desarrollo de algunas de las operaciones blicas principales.
Resumo:
Scientia Potentia est, que tradut, vindria a significar la informaci s poder.Aquest tpic que, de ben segur, hem escoltat un miler de vegades s una expressi que hem acabat assimilant.De fet, ens trobem en una poca que, el socileg Manuel Castells, defineix com lera de la informaci. Una poca marcada per les noves tecnologies i el seu augment desfermat, tant quantitatiu com qualitatiu, que permet, o provoca, un ritme de transmissi, i de vida, molt ms elevat.s una poca en la que els constants fluxos dinformaci, han comportat que la globalitzaci, s a dir, lincrement de la interconnexi entre diferents societats, hagi assolit quotes extraordinries.Estem saturats dinformaci i, tot i aix, desinformats, ja que s pot convertir en una tasca rdua destriar all que ens pot valer o interessar.
Resumo:
BRS Demter uma cultivar de cevada dstica (duas fileiras de gros) de ampla adaptao, sob irrigao, ao Cerrado do Brasil Central. Apresenta potencial produtivo de gros acima de 5.000 kg ha-1, estabilidade de produo e alta qualidade industrial malte-cervejeira. A cultivar atende s demandas do produtor por rendimento competitivo e s da indstria malteira por alta qualidade cervejeira.
Resumo:
La Guerra al Cor s un espectacle a mig cam entre el concert coral i el recital literari. A partir de la lectura i la tria d'un gran corpus de literatura catalana al voltant de la Guerra Civil i de la tria d'un repertori coral universal i heterogeni, s'ha confeccionat un gui entrellaant ambds elements. En aquest treball escrit s'argumentar aquesta tria mitjanant la reflexi sobre els concerts interdisciplinars i l'estudi del context histric, literari i musical del conflicte en qesti.
Resumo:
Els treballs sobre la presncia dactivitats vinculades a la cultura de masses durant la Guerra Civil espanyola han estat extensos en els casos de la literatura, el teatre, la premsa, la radiodifusi o el cinematgraf. En el cas de lesport les recerques existents sn encara molt generals i descriptives. El desenvolupament daquest tipus dactivitats en la reraguarda catalana, en canvi, va ser extens i amb significats molt diversos en el s duna societat la dels anys trenta- que ja shavia acostumat al consum de lesport en els anys de preguerra i que, en una situaci extraordinria com aquella, el va incorporar en funci dels interessos i les necessitats prpies del context. Tot partint de diverses recerques prvies realitzades entre 1994 i 2005 sobre documentaci oficial de la Generalitat de Catalunya i de la premsa general i especialitzada, podem afirmar que lesport a la Catalunya en guerra fou molt rellevant tant com espectacle com tamb en la preparaci bllica i que jug un paper destacat des dels punts de vista propagandstic, de solidaritat, estratgic i daglutinador social, semblant al daltres manifestacions de la cultura de masses durant la contesa.
Resumo:
En aquest treball es parteix de la concepci que la histria oral i les histries de vida sn elements del patrimoni cultural immaterial i com a tals caldria conservar i protegir. Sexposa el testimoni dun ciutad de Girona, Narcs Lecha, el meu avi matern, durant el perode de la Segona Repblica, la Guerra Civil i lexili. A partir del qual extraurem diferents aspectes collectivament rellevants. Lobjectiu principal daquest treball s lestudi i la difusi duna histria de vida que ens aporta coneixement sobre un perode cabdal de la nostra histria
Resumo:
En aquest treball es parteix de la concepci que la histria oral i les histries de vida sn elements del patrimoni cultural immaterial i com a tals caldria conservar i protegir. Sexposa el testimoni dun ciutad de Girona, Narcs Lecha, el meu avi matern, durant el perode de la Segona Repblica, la Guerra Civil i lexili. A partir del qual extraurem diferents aspectes collectivament rellevants. Lobjectiu principal daquest treball s lestudi i la difusi duna histria de vida que ens aporta coneixement sobre un perode cabdal de la nostra histria
Resumo:
Este estudio histrico est dedicado a analizar la ocupacin del territorio ilerdense por las tropas francesas, la repercusin y la reaccin negativa que provoc en la poblacin de Lleida, sobre todo se har hincapi en el Motn del Femeret, un intento de subversin del poder fctico tradicional por parte de una muchedumbre enfurecida ante la indolencia de las autoridades locales. Tambin se examinar la organizacin de la resistencia interior de la ciudad para evitar ser conquistada, su asedio ulterior por parte de los soldados galos, la posterior conquista de Lleida por el ejrcito napolenico en el ao 1810 y la brutal represin que ejercieron sobre sus habitantes, causando notables daos tanto materiales como personales. Asimismo se har referencia al gobierno francs del barn Henriod (1810-1812) como tambin al mandato de Alban de Villeneuve (1812-1814). Adems se expondr la reconquista a principios del ao 1814 y finalmente se har referencia a las consecuencias demogrficas, econmicas y sociales que produjo la Guerra de la Independencia en la ciudad de Lleida.
Resumo:
En este estudio se pretende analizar el movimiento juntista en la ciudad de Lrida a principios de la Guerra de la Independencia. En mayo de 1808 Lrida fue la primera urbe catalana en rebelarse contra la invasin napolenica. El 2 de junio ante el vaco de poder generado por el poder central organiz su Junta de Defensa local primero y corregimental despus. Tambin en Lrida, el 18 de junio, se estableci la Junta Superior de Catalua, presidida por el obispo Torres.