Mecanismos intergubernamentales en el manejo integral de cuencas: el caso de la Miami River Commission en el manejo del Río de Miami

El trabajo de grado estudia la creación, planes urbanos y gestión de la Miami River Commission desde la perspectiva del Manejo Integrado de Cuencas.

The City Passing by the River. The San Francisco River Canalization and Construction of Avenida Jiménez de Quesada in Bogota at the Beginning of the 20th Century

The document refers to the San Francisco river canalization and subsequent construction of the Avenida Jiménez de Quesada. Understanding that the project was ascribed to the modernizing policy of the time, the investigation identifies the different stages in the canalization process, and shows its relations with the spatial structure of the city and the local conditions that developed on the river surroundings. The financing of the project through the “property increase duty” permits an illustration of the progress of canalization and construction of the Jiménez Avenue process, providing a less technical and more social meaning to the sequence in which the project executed. Consequently, the document approaches the shaping dynamics of Bogotá´s spatial structure at the beginning of the XX century.

El retorn de la llúdriga : àrea geogràfica de la Muga i del Fluvià : quadern del mestre. 'El retorno de la nutria : área geográfica de la Muga y del Fluvià : cuaderno del profesor'.

También están disponibles el cuaderno del alumno y el cuento

El retorn de la llúdriga : àrea geogràfica de la Muga i del Fluvià : quadern de l'alumne. 'El retorno de la nutria : área geográfica de la Muga y del Fluvià : cuaderno del alumno'.

También se pueden encontrar el cuaderno del profesor y el cuento

River story.

Miles de ríos ayudan a dar forma a la superficie de nuestro planeta. Llevan agua y vida a las tierras por las que pasan y a todos los que hacen uso de ellas. Cada río es diferente y cada uno hace su propio y emocionante viaje. Vamos a conocer la historia de uno de ellos, desde su nacimiento en lo alto de las montañas, cuando es pequeño y de aguas heladas, hasta su fin en la desembocadura a orillas del mar, produciendo unas curvas llamadas meandros.

Pond and river.

Esta publicación consta de veintiocho capítulos, la mayoría de dos páginas. En cada uno de ellos, un párrafo de texto ofrece una visión general de un aspecto particular de la ecología del río o del estanque. El espacio restante está repleto de fotografías de la flora o la fauna, acompañadas de un epígrafe con una o dos frases de identificación y descripción de sus características básicas. Se incluyen cómo es la vida en el estanque de temporada, así como estudios de los tipos de peces, aves acuáticas, aves, reptiles, mamíferos, insectos, moluscos y plantas que se encuentran en estos ambientes. La mayoría de las plantas y los animales representados son comunes en Europa ; también se encuentran en América del Norte. Tiene glosario e índice.

Lazy River : las músicas del río perezoso.

Resumen basado en el del autor. Resumen en castellano e inglés. Notas al final

Water the life of my river, my life

Resumen basado en el de la publicaci??n

Contaminants emergents i prioritaris: aportacions de la recerca científica plans de gestió fluvial = Contaminantes emergentes y prioritarios: aportaciones de la investigación científica a los planes de gestión de Cuenca = Emerging and priority pollutants: bringing science into river management plans

Recull de resums de les ponències, programa, i llista de participants de les Jornades "Contaminants emergents i prioritaris: aportacions de la recerca científica als plans de gestió fluvial" celebrades a Girona el 25 i 26 de març de 2010

Geographical Distribution, Habitat and Reproductive Phenology of the Genus Kallymenia (Gigartinales, Rhodophyta) from Catalonia, Spain

Geographical distribution, habitat and reproductive phenology of the Genus Kallymenia (Gigartinales, Rhodophyta) from Catalonia, Spain

La Selva, comarca de l'aigua

Parlar d’hidrografia a la comarca de la Selva és parlar del Ter i de la Tordera, dels dos cursos fluvials bàsics que estructuren la pràctica totalitat de la xarxa hídrica de la demarcació. Ambdós, amb les seves conques respectives, tenen un paper determinant a l’hora de definir les relacions que s’estableixen entre societat i medi. Tenint en compte aquest punt de partida, al llarg del text es farà una aproximació als aprofitaments i recursos que se n’obtenen, incidint sobretot en les seves singularitats. Pel cas del Ter el tema s’abordarà des de la perspectiva de la gran obra hidràulica ubicada dins els límits de la comarca, però tenint en compte que el seu abast transcendeix l’escala regional i que els recursos que proporciona, respecte a la Selva, són més de passada que d’estada. En canvi, quant a la Tordera, s’incidirà més com a conca, els recursos i explotació de la qual reverteixen de manera molt més directa dins la comarca i àrees veïnes com el Vallès Oriental i l’Alt Maresme. En darrer terme es farà esment d’algunes de les problemàtiques i contradiccions que comporta la gestió d’un recurs tan valuós com l’aigua

Els Barris de Sant Narcís i de Santa Eugènia davant les avingudes del Güell

Les obres d’acondicionament i millora del riu Güell passen per dues fases. La primera, fins al 1971, demostren que el problema no estava ni de bon tros solucionat, més fruit de la improvisació i poca lògica de l’Administració que d'una bona política de planificació hidràulica. Les obres mes recents, (transvasament Güell-Marroc. Massanas-Ter), aparentment solucionen el problema. Però cal insistir un cop més; d'ençà el 1970 i fins avui dia, el riu Güell no ha sofert cap més avinguda important, si bé és cert que Girona no n'ha patit cap d’aquelles dimensions. Com passa en la majoria dels casos, el risc d'avingudes és un fantasma que ve de la mateixa manera que se'n va, que dura l’escàs període de l'avinguda i els dies-mesos que segueixen

Restauració fluvial del riu Onyar

Diagnosi de l’estat actual del riu Onyar per tal de proposar unes directrius orientatives que permetin aconseguir el bon estat ecològic del medi fluvial. Aquestes propostes es presenten en format de fitxes segons els trams principals on cal actuar i les actuacions més concretes per a cada un d’ells

Breast cancer incidence and overdiagnosis in Catalonia (Spain)

Early detection of breast cancer (BC) with mammography may cause overdiagnosis and overtreatment, detecting tumors which would remain undiagnosed during a lifetime. The aims of this study were: first, to model invasive BC incidence trends in Catalonia (Spain) taking into account reproductive and screening data; and second, to quantify the extent of BC overdiagnosis. We modeled the incidence of invasive BC using a Poisson regression model. Explanatory variables were: age at diagnosis and cohort characteristics (completed fertility rate, percentage of women that use mammography at age 50, and year of birth). This model also was used to estimate the background incidence in the absence of screening. We used a probabilistic model to estimate the expected BC incidence if women in the population used mammography as reported in health surveys. The difference between the observed and expected cumulative incidences provided an estimate of overdiagnosis.Incidence of invasive BC increased, especially in cohorts born from 1940 to 1955. The biggest increase was observed in these cohorts between the ages of 50 to 65 years, where the final BC incidence rates more than doubled the initial ones. Dissemination of mammography was significantly associated with BC incidence and overdiagnosis. Our estimates of overdiagnosis ranged from 0.4% to 46.6%, for women born around 1935 and 1950, respectively.Our results support the existence of overdiagnosis in Catalonia attributed to mammography usage, and the limited malignant potential of some tumors may play an important role. Women should be better informed about this risk. Research should be oriented towards personalized screening and risk assessment tools

Catalase in fluvial biofilms: a comparison between different extraction methods and example of application in a metal-polluted river

Antioxidant enzymes are involved in important processes of cell detoxification during oxidative stress and have, therefore, been used as biomarkers in algae. Nevertheless, their limited use in fluvial biofilms may be due to the complexity of such communities. Here, a comparison between different extraction methods was performed to obtain a reliable method for catalase extraction from fluvial biofilms. Homogenization followed by glass bead disruption appeared to be the best compromise for catalase extraction. This method was then applied to a field study in a metal-polluted stream (Riou Mort, France). The most polluted sites were characterized by a catalase activity 4–6 times lower than in the low-polluted site. Results of the comparison process and its application are promising for the use of catalase activity as an early warning biomarker of toxicity using biofilms in the laboratory and in the field