948 resultados para Ambient atmosphere
Resumo:
Motivation for the present study is to improve the scienti c understanding on the prominent gap areas in the average three-dimensional distribution of clouds and their impact on the energetics of the earth-atmosphere system. This study is focused on the Indian subcontinent and the surrounding oceans bound within the latitude-longitude bands of 30 S to 30 N and 30 E to 110 E. Main objectives of this study are to : (i) estimate the monthly and seasonal mean vertical distributions of clouds and their spatial variations (which provide the monthly and seasonal mean 3-dimensional distributions of clouds) using multi-year satellite data and investigate their association with the general circulation of the atmosphere, (ii) investigate the characteristics of the `pool of inhibited cloudiness' that appear over the southwest Bay of Bengal during the Asian summer monsoon season (revealed by the 3-dimensional distribution of clouds) and identify the potential mechanisms for its genesis, (iii) investigate the role of SST and atmospheric thermo-dynamical parameters in regulating the vertical development and distribution of clouds, (iv) investigate the vertical distribution of tropical cirrus clouds and their descending nature using lidar observations at Thiruvananthapuram (8.5 N, 77 E), a tropical coastal station at the southwest Peninsular India, and (v) assessment of the impact of clouds on the energetics of the earth-atmosphere system, by estimating the regional seasonal mean cloud radiative forcing at top-of-the-atmosphere (TOA) and latent heating of the atmosphere by precipitating clouds using satellite data
Resumo:
Thermodynamic parameters of the atmosphere form part of the input to numerical forecasting models. Usually these parameters are evaluated from a thermodynamic diagram. Here, a technique is developed to evaluate these parameters quickly and accurately using a Fortran program. This technique is tested with four sets of randomly selected data and the results are in agreement with the results from the conventional method. This technique is superior to the conventional method in three respects: more accuracy, less computation time, and evaluation of additional parameters. The computation time for all the parameters on a PC AT 286 machine is II sec. This software, with appropriate modifications, can be used, for verifying various lines on a thermodynamic diagram
Resumo:
A distinct cold tongue has recently been noticed in the South China Sea during the winter monsoon, with the cold tongue temperature minimum occurring in the January or February. This cold tongue shows signi¯cant links with the Maritime Continent's rainfall during the winter period. The cold tongue and its interaction with the Maritime Continent's weather were studied using Reynolds SST data, wind ¯elds from the NCEP{NCAR reanalysis dataset and the quikSCAT dataset. In addition, rainfall from the GOES Precipitation Index (GPI) for the periods 2000 to 2008 was also used. The propagation of the cold tongue towards the south is explained using wind dynamics and the western boundary current. During the period of strong cold tongue, the surface wind is strong and the western boundary current advects the cold tongue to the south. During the period of strong winds the zonal gradient of SST is high [0.5±C (25 km)¡1]. The cold tongue plays an important role in regulating the climate over the Maritime Continent. It creates a zonal/meridional SST gradient and this gradient ultimately leads in the formation of convection. Hence, two maximum precipitation zones are found in the Maritime Continent, with a zone of relatively lower precipitation between, which coincides with the cold tongue's regions. It was found that the precipitation zones have strong links with the intensity of the cold tongue. During stronger cold tongue periods the precipitation on either side of the cold tongue is considerably greater than during weaker cold tongue periods. The features of convection on the eastern and western sides of the cold tongue behave di®erently. On the eastern side convection is preceded by one day with SST gradient, while on the western side it is four days.
Resumo:
Les organitzacions es veuen actualment envoltades d’un entorn en constant canvi. Les empreses que volen sobreviure en aquest context de creixent competitivitat i internacionalització dels mercats, tenen en els models de gestió una eina per a la millora de la seva gestió diària, la presa de decisions en l’empresa i l’establiment d’una estratègia que les ajudi a avançar cap a l’excel·lència empresarial. Els models de gestió empresarial neixen amb la idea de fomentar aquest paradigma de la qualitat i han anat evolucionant fins a arribar als anomenats Sistemes Integrats de Gestió, SIG, que aborden la gestió de la qualitat, el medi ambient i la seguretat d’una manera conjunta
Resumo:
Les organitzacions es veuen actualment envoltades d’un entorn en constant canvi. Les empreses que volen sobreviure en aquest context de creixent competitivitat i internacionalització dels mercats, tenen en els models de gestió una eina per a la millora de la seva gestió diària, la presa de decisions en l’empresa i l’establiment d’una estratègia que les ajudi a avançar cap a l’excel·lència empresarial. Els models de gestió empresarial neixen amb la idea de fomentar aquest paradigma de la qualitat i han anat evolucionant fins a arribar als anomenats Sistemes Integrats de Gestió, SIG, que aborden la gestió de la qualitat, el medi ambient i la seguretat d’una manera conjunta
Resumo:
L’estudi de la criminalitat és multifactorial, cal destriar en la mesura del possible els factors ambientals, d’entorn urbà, que poden jugar el paper de facilitadors de la delinqüència. Les tipologies delictives són diverses i amb motivacions "mòbils" diferenciats, el que confereix dificultats a l’estudi de la criminalitat, és per aquesta raó que es trien dues tipologies de robatoris contra el patrimoni per ser analitzats: robatoris amb força a interior de domicili (vivenda) i els furts, en un marc de ciutat petita-mitjana, com és el cas de Girona. El coneixement per part de l’autor del marc urbà n’és un part essencial per desenvolupar l’estudi. Un dels objectius finalistes és aconseguir avançar en estudis de diagnosi criminal de les ciutats; així com en el coneixement dels patrons espaials que tenen les tipologies delictives i la influència de les característiques del disseny urbà sobre la criminalitat. La metodologia que s’implementarà serà: recerca bibliogràfica, estadística descriptiva i inferencial, sistemes d’informació geogràfica, així com la deducció a partir de la visualització de la cartografia generada i un treball de camp de les zones d’alta ocurrència delictiva dels delictes esmentats. Pel que fa a les hipòtesis principals: els robatoris contra el patrimoni no es concentren en àrees degradades urbanísticament sinó ans el contrari en ambients urbans cuidats. Aquesta hipòtesi es contraposa a la teoria criminal de la "Broken Windows", que esmenta que els espais urbans degradats és on hi ha menys ocupació d’espai públic i més delinqüència. Una altra hipòtesi important és que els espais percebuts com a segurs, respecte les tipologies delictives esmentades, són els més insegurs
Resumo:
L’objectiu d’aquest treball és analitzar el disseny, la planificació i l’aplicació de metodologies d’aprenentatge actiu, en una determinada assignatura de la llicenciatura d’Economia, per tal d’aconseguir una major implicació de l’estudiant en el seu procés d’aprenentatge, reduint el pes de les tradicionals classes magistrals, amb la intenció d’aconseguir millorar els coneixements adquirits i assolir algunes competències, que fins ara no s’havien plantejat. Malgrat tractar-se d’una assignatura optativa per alumnes de segon cicle, i on s’analitzen les característiques dels problemes mediambientals, que acostumen a tenir per si mateixos força interès entre la gent més jove, el nivell de participació dels estudiants davant de les preguntes formulades a classe o en els intents de generar algun tipus de debat o discussió sobre alguna problemàtica concreta tenien una molt baixa resposta per part dels estudiants. Les dades de l’enquesta de valoració de l’assignatura, per part dels estudiants, reflecteixen la bona valoració per part dels estudiants del sistema de pràctiques que integren l’avaluació continuada, de la utilització del Moodle com a Entorn Virtual de Formació, de les metodologies docents aplicades a l’assignatura i de l’aportació de nous coneixements. Aquests canvis metodològics impliquen una major inversió en temps de dedicació del professor i també de l’alumne. El professor ha de realitzar més treball previ al contacte amb l’alumne a l’hora de preparar les diverses activitats, ha de dedicar més temps al seguiment del procés d’aprenentatge i a la motivació de l’alumne. És imprescindible que el professor elabori de manera adequada i detallada la planificació de les activitats a realitzar en l’assignatura. Això permetrà que l’alumne pugui distribuir correctament el seu temps i pugui assolir els objectius del curs sense fracassar
Resumo:
Resumen tomado de la publicación
Resumo:
Se expone la manera en que debería ser tratada la educación ambiental en las aulas. Primero se lanza la pregunta de si se ha conseguido el objetivo que tenia la educación ambiental dentro del currículum escolar en un primer momento, es decir, generar actitudes y reflexiones sobre el intento de mejorar la salud del planeta. Seguidamente, expone algunas maneras de abordar mejor el problema dentro las aulas.
Resumo:
Resumen tomado de la revista. La edici??n publicada es obra de Miquel Catany, Immaculada Bestard, Isabel Bobadilla y Lina Ponsell
Resumo:
Resumen tomado de la revista
Resumo:
Resumen tomado de la revista
Resumo:
Resumen tomado parcialmente de la revista
Resumo:
La I Trobada de Coordinadors Ambientals tuvo lugar el día 10 de mayo de 2004 en el CEP de Palma y se organizó en colaboración con el Seminario de Ambientalización de centros escolares (SACE). La autora es profesora del Centro de Educación Especial Mater Misericordia y miembro de SACE
Resumo:
Se repasa las actividades que realizan durante una jornada de trabajo los agentes de medio ambiente. Las funciones de estos trabajadores son la vigilancia de la flora y la fauna, de los ecosistemas marinos, de las actividades humanas en el medio ambiente -control de recursos hídricos, control de residuos, etc-. Hasta el año 2003 sólo existían los guardas forestales pero hacía falta un cuerpo de personal más complejo que respondiera a las necesidades de la sociedad actual y los problemas del medio ambiente..