Modalities and future prospects of gene therapy in heart transplantation.

Heart transplantation is the treatment of choice for many patients with end-stage heart failure. Its success, however, is limited by organ shortage, side effects of immunosuppressive drugs, and chronic rejection. Gene therapy is conceptually appealing for applications in transplantation, as the donor organ is genetically manipulated ex vivo before transplantation. Localised expression of immunomodulatory genes aims to create a state of immune privilege within the graft, which could eliminate the need for systemic immunosuppression. In this review, recent advances in the development of gene therapy in heart transplantation are discussed. Studies in animal models have demonstrated that genetic modification of the donor heart with immunomodulatory genes attenuates ischaemia-reperfusion injury and rejection. Alternatively, bone marrow-derived cells genetically engineered with donor-type major histocompatibility complex (MHC) class I or II promote donor-specific hyporesponsiveness. Genetic engineering of naïve T cells or dendritic cells may induce regulatory T cells and regulatory dendritic cells. Despite encouraging results in animal models, however, clinical gene therapy trials in heart transplantation have not yet been started. The best vector and gene to be delivered remain to be identified. Pre-clinical studies in non-human primates are needed. Nonetheless, the potential of gene therapy as an adjunct therapy in transplantation is essentially intact.

Trends in hospital discharges, management and in-hospital mortality from acute myocardial infarction in Switzerland between 1998 and 2008.

BACKGROUND: Since the late nineties, no study has assessed the trends in management and in-hospital outcome of acute myocardial infarction (AMI) in Switzerland. Our objective was to fill this gap. METHODS: Swiss hospital discharge database for years 1998 to 2008. AMI was defined as a primary discharge diagnosis code I21 according to the ICD10 classification. Invasive treatments and overall in-hospital mortality were assessed. RESULTS: Overall, 102,729 hospital discharges with a diagnosis of AMI were analyzed. The percentage of hospitalizations with a stay in an Intensive Care Unit decreased from 38.0% in 1998 to 36.2% in 2008 (p for trend < 0.001). Percutaneous revascularizations increased from 6.0% to 39.9% (p for trend < 0.001). Bare stents rose from 1.3% to 16.6% (p for trend < 0.001). Drug eluting stents appeared in 2004 and increased to 23.5% in 2008 (p for trend < 0.001). Coronary artery bypass graft increased from 1.0% to 3.0% (p for trend < 0.001). Circulatory assistance increased from 0.2% to 1.7% (p for trend < 0.001). Among patients managed in a single hospital (not transferred), seven-day and total in-hospital mortality decreased from 8.0% to 7.0% (p for trend < 0.01) and from 11.2% to 10.1%, respectively. These changes were no longer significant after multivariate adjustment for age, gender, region, revascularization procedures and transfer type. After multivariate adjustment, differing trends in revascularization procedures and in in-hospital mortality were found according to the geographical region considered. CONCLUSION: In Switzerland, a steep rise in hospital discharges and in revascularization procedures for AMI occurred between 1998 and 2008. The increase in revascularization procedures could explain the decrease in in-hospital mortality rates.

Development of a cost-effective method for platelet-rich plasma (PRP) preparation for topical wound healing.

Platelet-rich plasma (PRP) is a volume of plasma fraction of autologous blood having platelet concentrations above baseline whole-blood values due to processing and concentration. PRP is used in various surgical fields to enhance soft-tissue and bone healing by delivering supra-physiological concentrations of autologous platelets at the site of tissue damage. These preparations may provide a good cellular source of various growth factors and cytokines, and modulate tissue response to injury. Common clinically available materials for blood preparations combined with a two-step centrifugation protocol at 280g each, to ensure cellular component integrity, provided platelet preparations which were concentrated 2-3 fold over total blood values. Costs were shown to be lower than those of other methods which require specific equipment and high-cost disposables, while safety and traceability can be increased. PRP can be used for the treatment of wounds of all types including burns and also of split-thickness skin graft donor sites, which are frequently used in burn management. The procedure can be standardized and is easy to adapt in clinical settings with minimal infrastructure, thus enabling large numbers of patients to benefit from a form of cellular therapy.

InnovaCampus 2.0 redisseny d'una aplicació web d'ajut a l'autoavaluació formativa

InnovaCampus 2.0 és el redisseny de l'aplicació de programari lliure InnovaCampus utilitzant els frameworks Spring i JPA. InnovaCampus és una aplicació que permet l'autoavaluació d'estudiants universitaris a travé d'Internet. Posteriorment, un professor pot analitzar-ne els resultats i obtenir conclusions sobre el nivell general o d'un estudiant concret. El projecte consisteix en dissenyar i implementar novament totes les funcionalitats existents fins ara i usant una arquitectura que afovoreixi les ampliacions futures. El disseny d'InnovaCampus 2.0 s'ha fet usant tecnologies més actuals (Spring, JPA) i s'hi han afegit algunes funcionalitats.

Disseny, desenvolupament i integració d'una nova capa presentació mitjançant Google Web Toolkit per a l'aplicació d'innovació docent InnovaCampus

InnovaCampus és una aplicació d'innovació docent que proporciona a la comunitat educativa una eina online d'autoavaluació per a estudiants universitaris. Aquesta eina permet als estudiants avaluar els seus coneixements i als professors analitzar-ne els resultats per tal d'extreure'n les corresponents conclusions. L'eina ha evolucionat any a any, i recentment s'ha dut a terme un redisseny de l'aplicació per tal d'aconseguir una aplicació modular utilitzant una arquitectura de tres capes que afavoreixi a futures ampliacions. Les capes de persistència i de negoci han estat desenvolupades en una primera fase del redisseny i la capa de presentació és la que dóna lloc al present projecte. Així doncs, el projecte consisteix en dissenyar, desenvolupar i integrar una nova capa de presentació de l'aplicació, amb la finalitat de proporcionar una interfície interactiva, àgil i eficient per tal d'obtenir un entorn amigable amb propietats visuals avançades. Tot plegat es pretén aconseguir integrant el framework Google Web Toolkit a l'estructura ja creada mitjançant el framework Spring i JPA.

Disseny i implementació del mòdul de generació de tests d'una aplicació web d'autoavaluació desenvolupada en comunitat

Crear un mòdul per al projecte d'autoavaluació InnovaCampus que ens permeti generar test utilitzant preguntes amb recursos, com podrien ser imatges, àudio, vídeo o documents, i poder generar preguntes que depenguin d'altres anteriors o que estiguin vinculades.

Disseny i implementació d'una biblioteca de Grafs

Ampliació d'una jerarquia de contenidors amb grafs i grafs dirigits implementats de maneres diferents.

Disseny i implementació d'aplicatius de simulació de processos físics

Implantar i configurar un gestor de continguts GPL per tal d'ajudar a la docència virtual d'assignatures de física. D'altra banda, crear diferents aplicacions utilitzant el llenguatge Java3D per tal de fer simulacions de processos físics, els quals es podran integrar a la pàgina web creada amb el gestor de continguts per a què els alumnes de física puguin fer-ne ús.

Disseny i implementació d'un mòdul d'estadístiques per a una aplicació d'autoavaluació desenvolupada en comunitat

El mòdul d'estadístiques d'InnovaCampus és un projecte de lliure distribució per ser utilitzat conjuntament amb els altres mòduls de l'aplicació. InnovaCampus és una aplicació que permet l'autoavaluació d'estudiants universitaris a través d'Internet. Posteriorment, un professor pot analitzar-ne els resultats i obtenir conclusions sobre el nivell general o d'un estudiant concret. El projecte se centra en implementar la funcionalitat de la segona part del procés tot facilitant la lectura dels resultats. Per fer-ho, obté dades d'una bases de dades i les opera per a generar valors estadístics i gràfiques dinàmiques.

Value of PET/CT versus contrast-enhanced CT in identifying chest wall invasion (T3) by NSCLC [B-671]

Purpose: To determine the diagnostic value of 18F-FDG PET/CT versus contrastenhanced CT in identifying chest wall invasion by NSCLC. Methods and Materials: The primary selection criterion was a peripheral tumor of any size with contact to the chest wall. A total of 25 patients with pathologically proven NSCLC satisfied these criteria. Chest wall invasion was interpreted upon PET/CT when a frank costal or intercostal 18F-FDG uptake was identified with or without concomitant morphologic alterations. On the other hand, the existence of periosteal rib reaction/erosion, chest wall thickening or obliteration of the pleural fat layer either separately or combined were considered essential diagnostic criteria for disease extension into the chest wall upon contrast-enhanced CT. The results were correlated with the final histological analysis. Results: Among the studied cohort, 13/25 (52%) patients had chest wall invasion consistent with T3 disease. Both PET/CT and contrast-enhanced CT successfully identified 12/13 (92%) of these patients. The single false-negative result was due to parietal pleural invasion. On the other hand, one false-positive result was encountered by PET/CT in a dyspneic patient; whereas, CT analysis revealed false-positive results in six patients. In these patients, periosteal rib reaction (n = 2) or asymmetric enlargement of adjacent chest wall muscles (n = 1) were identified along with an obliterated pleural fat layer (n = 6). The sensitivity, specificity, and accuracy of PET/CT and contrast-enhanced CT were 92, 91 and 92% versus 92, 50 and 72%. Conclusion: 18F-FDG PET/CT is an accurate diagnostic modality in identifying.

Retrovirus-mediated gene transfer in polyclonal T cells results in lower apoptosis and enhanced ex vivo cell expansion of CMV-reactive CD8 T cells as compared with EBV-reactive CD8 T cells.

To modulate alloreactivity after hematopoietic stem cell transplantation, "suicide" gene-modified donor T cells (GMCs) have been administered with an allogeneic T-cell-depleted marrow graft. We previously demonstrated that such GMCs, generated after CD3 activation, retrovirus-mediated transduction, and G418 selection, had an impaired Epstein-Barr virus (EBV) reactivity, likely to result in an altered control of EBV-induced lymphoproliferative disease. To further characterize the antiviral potential of GMCs, we compared the frequencies of cytomegalovirus (CMV)-specific CD8+ T (CMV-T) cells and EBV-specific CD8+ T (EBV-T) cells within GMCs from CMV- and EBV-double seropositive donors. Unlike anti-EBV responses, the anti-CMV responses were not altered by GMC preparation. During the first days of culture, CMV-T cells exhibited a lower level of CD3-induced apoptosis than did EBV-T cells. In addition, the CMV-T cells escaping initial apoptosis subsequently underwent a higher expansion rate than EBV-T cells. The differential early sensitivity to apoptosis could be in relation to the "recent activation" phenotype of EBV-T cells as evidenced by a higher level of CD69 expression. Furthermore, EBV-T cells were found to have a CD45RA-CD27+CCR7- effector memory phenotype, whereas CMV-T cells had a CD45RA+CD27-CCR7- terminal effector phenotype. Such differences could be contributive, because bulk CD8+CD27- cells had a higher expansion than did bulk CD8+CD27+ cells. Overall, ex vivo T-cell culture differentially affects apoptosis, long-term proliferation, and overall survival of CMV-T and EBV-T cells. Such functional differences need to be taken into account when designing cell and/or gene therapy protocols involving ex vivo T-cell manipulation.

Disseny i implementació d'un editor col·laboratiu de LaTeX vía web

Aquesta aplicació permet la creació i edició de documents LaTeX mitjançant la web, per part d'un equip de persones que poden treballar sobre el document concurrentment, sempre i quan treballin sobre seccions diferents, ja que el sistema que controla e impossibilita l'opció d'incoherències es basa en bloquejos de les seccions sobre les quals es treballa. Pel desenvolupament d'aquesta aplicació web s'han ajuntat vàries tecnologies en pràctica en l'actualitat; com són, per exemple, JSP, Struts, AJAX- que al seu torn no és una tecnologia, sinó un aglomerat de vàries d'elles-, Javascript i servlets Java.

Disseny i implementació d'eines didàctiques per facilitar l'aprenentatge de principis de la física

Estudi de dues possibilitats de disseny i implementació d'eines didàctiques amb les biblioteques Physlets i Java3D, per a ser utilitzades en una pàgina web d'electromagnetisme. Com a resultat d'aquest estudi s'han desenvolupat dues aplicacions basades en el principi físic d'inducció magnètica i les seves aplicacions. L'estudi de les biblioteques Physlets i Java3D serveix per comprovar les seves virtuts i limitacions, i a la vegada sospesar la capacitat matemàtica de la primera amb les possibilitats gràfiques i disseny en 3D de la segona.

Increased frequency of regulatory T cells and selection of highly potent CD62L+ cells during treatment of human lung transplant recipients with rapamycin.

The currently available immunosuppressive agents applied in human transplantation medicine are highly potent in the protection from acute allograft rejection. However, long-term allograft survival is still poor as these drugs fail to sufficiently prevent chronic allograft rejection. Naturally occurring regulatory T cells have been postulated as the key players to establish long-lasting transplantation tolerance. Thus, the development of immunosuppressive regimens which shift the pathological balance of cytopathic versus regulatory T cells of human allograft recipients towards a protective T-cell composition is a promising approach to overcome limitations of current transplantation medicine. Thirty-three patients that received rapamycin (RPM) or calcineurin inhibitor treatment following lung transplantation were included and their T-cell compartments analysed. Twelve healthy volunteers without history of lung disease served as controls. In this article, we show that treatment of human lung transplant recipients with RPM is associated with an increased frequency of regulatory T cells, as compared with treatment with calcineurin inhibitors or to healthy controls. Moreover, regulatory T cells during treatment with RPM were CD62Lhigh, a phenotype that displayed an enhanced immunosuppressive capacity ex vivo. Our data support the use of RPM in human lung transplant recipients and undertaking of further prospective studies evaluating its impact on allograft and patient survival.

InnovaCampus: una aplicació web d'ajut a l'avaluació en una titulació universitària

El projecte tracta sobre el desenvolupament d’una aplicació Web en el marc de la innovació docent. En concret, és una aplicació Web per donar suport al procés d’avaluació d’estudiants universitaris. Es proposa una eina accessible a través de la xarxa que permet als estudiants autoavaluar els seus coneixements dels diferents temes d’una assignatura i als professors conèixer el grau de progrés dels seus alumnes mitjançant les estadístiques que li proporciona l’aplicació.