Evaluation of Recycled Rubber in Asphalt Concrete - Black Hawk County, HR-330D, 1992

The disposal of discarded tires has become a major problem. Different methods of recycling have been researched. Currently, Iowa is researching the use of ground recycled crumb rubber from discarded tires in asphalt rubber cement. Six projects have been completed in Iowa using asphalt rubber cement. This project is located on IA 947 (University Avenue) in Cedar Falls/Waterloo. The project contains one section with asphalt rubber cement used in both the binder and surface courses and one section using asphalt rubber cement in the surface course with a conventional binder. There are two control sections where conventional asphalt pavement was placed.

Production of Asphalt Rubber Concrete by the Dry Process, HR-1062, 1994

Disposal of used tires has been a problem throughout the United States. The 1991 Intermodal Surface Transportation Efficiency Act (ISTEA) requires the use of recycled rubber in asphalt concrete starting in FY94. A moratorium has delayed this requirement until FY95. The Iowa DOT has researched six projects using crumb rubber modifier in asphalt concrete using the wet process. This process involves using a blender-reactor to blend the asphalt cement and crumb rubber. Using the wet process the asphalt cement has to reach a hotter temperature, than is normally required, for reaction to occur. The wet process is also much more expensive than conventional asphalt. This research deals with using a dry process to incorporate crumb rubber into the asphalt concrete mix. The project was constructed by Western Engineering of Harlan, Iowa, on IA 37 between Earling, Iowa and US 59. It was completed in September 1993. Western Engineering used a double drum mixer to produce the crumb rubber modified asphalt concrete by the dry process. The production and construction went well with minor difficulty and the dry process is a less expensive procedure for producing crumb rubber modified asphalt concrete.

L'esquerda ecològica: residus industrials i geografia humana

L'article presenta una visió global de la problemitica dels residus industrials des d'una doble perspectiva que destaca el caracter sbcioterritorial dels impactes, associats a la seva preskncia en el medi, i els conflictes que s'esdevenen entorn a les opcions de gestió actualment vigents. Després d'examinar els residus en relació amb la producció industrial, i la producció i "eliminació", dels residus industrials des de la dimensió territorial, es fa un reph de les polítiques de gestió, sobre la base de diferents palsos productors, i s'estudien les implicacions socio-polítiques dels models de gestió, tot centrant-se en l'analisi de les iniciatives ciutadanes alemanyes i de les mobilitzacions a Catalunya en resposta al cepla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunyau. A les conclusions s'enceta una reflexió a l'entorn de la recerca en Geografia Humana i l'anilisi dels residus industrials, i es plantegen les implicacions tebriques i epistemologiques de cara a una visió social dels problemes ambientals.

Fonctions et modes d'expression de la violence à prendre en compte à l'hôpital de jour

A partir du cas clinique d'une adolescente de 15 ans prise en charge à l'hôpital de jour, nous nous proposons d'observer certaines fonctions et modes d'expression d'une violence explosive. Repérée comme " violente " dès sa petite enfance, cette jeune fille a grandi dans un milieu peu contenant qui n'a cessé de reculer devant sa violence et qui n'a opposé que peu de limites à sa toute-puissance. Son admission à 1 'hôpital de jour fait suite à une situation familiale de crise et une recrudescence des passages à l'acte violents sur sa petite soeur. Les déterminants institutionnels ont alors suscité un redéploiement de la violence, avec des circuits complexes d'expression alternant entre l'auto et l'hétéroagressivité. A la fois répétition et repère iclentitaire, cette violence est également une forme de communication pour l'adolescente qui exprime ainsi divers indicibles, dont sa souffrance, et qui module les orientations de la prise en charge. Les réponses institutionnelles à la violence de cette adolescente, perçue comme extrêmement dangereuse et impulsive, ont la lourde tâche de s'inscrire dans une visée à la fois compréhensive (sur le plan psychopathologique) et répressive-éducative.

History and Design of Iowa's Highway Maintenance and Weighing Facilities, 2003

In June 2001, the Iowa Department of Transportation announced the imminent closure and disposal of selected highway maintenance facilities as part of cost-cutting measures mandated by the Iowa legislature, an action that was to be completed by July 31, 2001. The DOT recognized that some of these facilities might be "historical sites," which in the Iowa Code are defined as any district, site, building or structure listed on the National Register of Historic Places or identified as eligible for listing in the National Register by the State Historic Preservation Office. Section 303 of the Code requires state agencies to "enter into an agreement with the Department of Cultural Affairs [in which the SHPO is located] to ensure the proper management, maintenance and development of historical sites." The DOT saw this disposal action as an opportunity to compile information about its highway maintenance facilities that could be employed in development of a management program for historic highway maintenance facilities in the future. Subsequently, the DOT authorized a similar study of highway weigh stations.

Effects of adrenergic blockade on hepatic glucose production during ethanol administration.

Acute ethanol administration stimulates sympathetic nervous system activity. The present study was designed to determine whether this sympathetic activation affects glycogenolysis and total hepatic glucose production (HGP) during ethanol-induced inhibition of gluconeogenesis. Nineteen volunteers participated in four protocols. Two protocols aimed to study--using combined infusion of [6,6-2H2]glucose and [U-13C]glucose, VCO2 and 13CO2 measurements--the effects of ethanol infusion alone (n = 10) or with propranolol (n = 6) or phentolamine infusion (n = 4) on HGP, glucose disposal (Rd), glucose oxidation [13C]Glcox and non-oxidative glucose disposal (NOGD = Rd - [13C]Glcox). The fourth protocol assessed the effects of saline infusion alone on HGP. Using ethanol, HGP decreased by 23%, Rd by 20% and glycaemia by 9% (all P < 0.001); heart rate increased by 10%, whereas blood pressure remained unchanged. The effects were not observed with saline, except a slight (10%) decrease in HGP (P < 0.01 vs. ethanol). Ethanol did not affect [13C]Glcox but decreased NOGD by 73% (P < 0.001). Propranolol or phentolamine did not alter any of the effects of ethanol on glucose metabolism, but decreased mean arterial pressure. Propranolol prevented the ethanol-induced increase in heart rate. In conclusion, ethanol decreased blood glucose by decreasing HGP, presumably by inhibiting gluconeogenesis. Sympathetic activation prevented the decrease in blood pressure produced by ethanol but did not stimulate glycogenolysis.

Good genes and good luck: Ammonoid diversity and the end-Permian mass extinction

The end-Permian mass extinction removed more than 80% of marine genera. Ammonoid cephalopods were among the organisms most affected by this crisis. The analysis of a global diversity data set of ammonoid genera covering about 106 million years centered on the Permian-Triassic boundary (PTB) shows that Triassic ammonoids actually reached levels of diversity higher than in the Permian less than 2 million years after the PTB. The data favor a hierarchical rather than logistic model of diversification coupled with a niche incumbency hypothesis. This explosive and nondelayed diversification contrasts with the slow and delayed character of the Triassic biotic recovery as currently illustrated for other, mainly benthic groups such as bivalves and gastropods.

Anàlisi d'un treball de força explosiva combinant màquines vibratòries i màquines inercials

L’objectiu d’aquest estudi és comparar els efectes de dos mitjans de treball sobre la força explosiva en 9 atletes de nivell autonòmic i nacional (19,6 ± 2,6 anys, 1,76 ± 7 m i 68,9 ± 3,5 kg) que entrenaren durant el període competitiu, 6 setmanes amb una freqüència de 2 cops per setmana, seguint una periodització creixent. Els subjectes varen ser dividits en 3 grups de 3 atletes cada un, però utilitzant diferents mitjans d’entrenament: el grup experimental combinant la plataforma vibratòria i les màquines inercials (1), amb un temps d’exposició a la vibració de 30’’, a una intensitat de 45 Hz i una amplitud de 5 mm amb una pausa d’1’. I de 3 sèries de 8 repeticions executades a màxima velocitat en la fase concèntrica i controlant aquesta en la fase excèntrica, amb una pausa de 3’ en les màquines io-io. El grup experimental de pesos lliures (2), va realitzar 4 exercicis: ½ squat, pliometria (CEE), multisalts horitzontals i acceleracions, seguint les pautes d’un treball de força explosiva proposat per Badillo i Gorostiaga (1995). I un grup control (3), que no realitzà cap entrenament de força. Abans i després del període d’intervenció és realitzaren els següents tests: salt sense contramoviment (SJ) i salt amb contramoviment (CMJ). Els resultats indicaren que el grup (1), (2) i (3) disminuïren significativament el SJ i el CMJ. Es conclou que l’entrenament, tant en el de combinació d’estímuls vibratoris amb màquines inercials com el de pesos lliures pareix ser un mitja que s’ha de controlar i perioditzar molt bé ja que en el període competitiu l’atleta acumula uns nivells de fatiga tant muscular com fisiològics molt superiors que en altres períodes de la temporada.

Valoració de la capacitat de salt i sincronització temporal intergrupal en la Gimnàstica Estètica de Grup

La Gimnàstica Estètica de Grup (GEG) és un esport emergent del qual no existeix gairebé cap treball de camp i/o publicació. En relació al codi de puntuació d’aquesta modalitat, tant les capacitats de salt com la unitat de moviment del cos i la sincronització entre els membres del conjunt, tenen un pes molt important en la puntuació del valor tècnic i de l’execució. En aquest estudi s’ha realitzat la mesura, avaluació i comparació de les manifestacions de la força explosiva, elàstica i reactiva d’un grup de gimnàstica d’estètica d’alt nivell al principi i al final del període competitiu, mitjançant la bateria de tests de salts verticals de Bosco, concretament SJ, CMJ, CMJas i RJ (15” CMJas). També s’ha analitzat la sincronització i/o coordinació temporal intergrupal d’execució de les dificultats tècniques de salt de les coreografies competitives, al llarg del període competitiu d’un conjunt de gimnàstica estètica d’alt nivell, tenint en compte la sincronització en començar la dificultat i en acabar-la. Els resultats obtinguts demostren que la manifestació de força elàsticoexplosiva en CMJ ha disminuït un 0,46 % i la força explosiva SJ (sense reutilització d'energia elàstica ni aprofitament del reflex miotàtic) ha augmentat un 4,63 %. Durant el període competitiu del conjunt sènior de gimnàstica estètica del Club Muntanyenc Sant Cugat, la influència dels braços en la capacitat de salt ha augmentat un 1,32% i la potència anaeròbica alàctica un 4,76%. Tot i que en la majoria de tests, els resultats han estat positius, no es considera que la mostra hagi assolit una millora significativa, atès que no ha superat el 10% proposat en començar l’estudi, i els valors obtinguts són totalment inestables. S’ha vist que en un mateix test el % de pèrdues i de guanys ha estat molt variat, de manera que no es pot establir una relació de millora de la capacitat de salt en funció de l’entrenament. Pel que fa a la sincronització temporal intergrupal, ha millorat entre un 37,50% (sincronització temps inicial) i un 50,00% (sincronització temps final) en relació a les dificultats tècniques. Fet que és relaciona directament amb l’automatització de mecanismes d’execució al llarg de la temporada competitiva. Tot i així no s’ha igualat o superat la millora d’un 70% proposada per les hipòtesis inicials de l’estudi.

Entrenament d'un ciclista esprinter mitjançant la força explosiva: avaluació dels efectes d'un entrenament específic

La principal fita dels ciclistes ha estat sempre l’entrenament per millorar les seves condicions i prestacions fisiològiques. Al llarg dels anys, el ciclisme com pràcticament tot l’esport s’ha anat modernitzant, no només tecnològicament. Això ha provocat l’aparició d’especialistes, corredors destinats a destacar, només en unes determinades condicions, per sobre els demés. Una d’aquestes condicions més restringides son les arribades massives, terreny dels anomenats esprinters, els quals brillen per sobre els demés degut a la seva potència, velocitat punta i arrancada. L’entrenament d’aquesta tipologia d’especialitat ha deixat entreveure varies ambigüitats i algunes problemàtiques de fonament teòric. L’esprint en el ciclisme es dona després d’un gran desgast de les reserves energètiques i de fatiga muscular. Per tant, entrenar-lo amb blocs de velocitat no té lògica. Tampoc es una opció viable el recurs que molts equips utilitzen: agafar corredors joves de la pista, i que la seva genètica (fibres ràpides) i les seves característiques de pistard1 facin la resta, perquè al pas dels anys perden aquesta exclusivitat. Aquest estudi es proposa buscar una manera de treballar i potenciar l’esprint del ciclista a partir de la força explosiva, garantint preservar les condicions aeròbiques per tal de que no perjudiqui per altra banda la seva resistència. Per tal d’aconseguir-ho, s’efectuaran uns tests. Un focalitzat en mesurar les prestacions en un esprint dels subjectes. L’altra es basarà en avaluar la força explosiva d’aquets, a partir de salts verticals. Un cop obtinguts els resultats de la primera tanda, els subjectes seran sotmesos a un entrenament combinat de sobrecàrrega, per tal de observar, en la segona tanda, si els resultats son significatius. Com a conclusió, es podria destacar el fet de millora en la majoria d’aspectes en tots els tests per part de tots els subjectes, i que probablement, hi ha una correlació significativa entre la força explosiva i la capacitat per esprintar, tot i que s’haurien de corroborar els resultats amb una mostra més gran.

A 4-wk high-fructose diet alters lipid metabolism without affecting insulin sensitivity or ectopic lipids in healthy humans.

BACKGROUND: High fructose consumption is suspected to be causally linked to the epidemics of obesity and metabolic disorders. In rodents, fructose leads to insulin resistance and ectopic lipid deposition. In humans, the effects of fructose on insulin sensitivity remain debated, whereas its effect on ectopic lipids has never been investigated. OBJECTIVE: We assessed the effect of moderate fructose supplementation on insulin sensitivity (IS) and ectopic lipids in healthy male volunteers (n = 7). DESIGN: IS, intrahepatocellular lipids (IHCL), and intramyocellular lipids (IMCL) were measured before and after 1 and 4 wk of a high-fructose diet containing 1.5 g fructose . kg body wt(-1) . d(-1). Adipose tissue IS was evaluated from nonesterified fatty acid suppression, hepatic IS from suppression of hepatic glucose output (6,6-2H2-glucose), and muscle IS from the whole-body glucose disposal rate during a 2-step hyperinsulinemic euglycemic clamp. IHCL and IMCL were measured by 1H magnetic resonance spectroscopy. RESULTS: Fructose caused significant (P < 0.05) increases in fasting plasma concentrations of triacylglycerol (36%), VLDL-triacylglycerol (72%), lactate (49%), glucose (5.5%), and leptin (48%) without any significant changes in body weight, IHCL, IMCL, or IS. IHCL were negatively correlated with triacylglycerol after 4 wk of the high-fructose diet (r = -0.78, P < 0.05). CONCLUSION: Moderate fructose supplementation over 4 wk increases plasma triacylglycerol and glucose concentrations without causing ectopic lipid deposition or insulin resistance in healthy humans.

A subcritical instability of wave-driven alongshore currents

The development of shear instabilities of a wave-driven alongshore current is investigated. In particular, we use weakly nonlinear theory to investigate the possibility that such instabilities, which have been observed at various sites on the U.S. coast and in the laboratory, can grow in linearly stable flows as a subcritical bifurcation by resonant triad interaction, as first suggested by Shrira eta/. [1997]. We examine a realistic longshore current profile and include the effects of eddy viscosity and bottom friction. We show that according to the weakly nonlinear theory, resonance is possible and that these linearly stable flows may exhibit explosive instabilities. We show that this phenomenon may occur also when there is only approximate resonance, which is more likely in nature. Furthermore, the size of the perturbation that is required to trigger the instability is shown in some circumstances to be consistent with the size of naturally occurring perturbations. Finally, we consider the differences between the present case examined and the more idealized case of Shrira et a/. [ 1997]. It is shown that there is a possibility of coupling between triads, due to the richer modal structure in more realistic flows, which may act to stabilize the flow and act against the development of subcritical bifurcations. Extensive numerical tests are called for.

Wood waste processing in Iowa, 1996

The objective of this report is to gain a better understanding of the wood waste market in Iowa through surveying the processors of wood waste. A survey was sent out by the Iowa Department of Natural Resources Management Assistance Division to 147 public waste management organizations and private businesses with a questionnaire which asked for details of any wood waste processing operation.

Asphalt Rubber Cement Concrete Webster County, HR-555, Final Report, 2003

Discarded tires have become a major disposal problem in the U.S. Different techniques of recycling these discarded tires have been tried. The state of Iowa has evaluated the use of discarded tires ground into crumb rubber and blending it with asphalt to make asphalt rubber cement (ARC). This was the sixth project using this process. The project is located on US 169 from the east junction of IA 175 west and north to US 20. Only the binder course was placed during this research with the surface course to be let at a later date. There were four test sections, two sections with conventional mixtures and two with ARC mixtures. There were no significant differences in placement or performance between the two mix types. The cost of the ARC mixture was significantly higher.

Reuse of Lime Sludge from Water Softening and Coal Combustion Byproducts, TR-459, 2004

Disposal of lime sludge remains a major challenge to cities in the Midwest. Disposal of lime sludge from water softening adds about 7-10% to the cost of water treatment. Having effective and safe options is essential for future compliance with the regulations of the State of Iowa and within budget restrictions. Dewatering and drying are essential to all reuse applications as this affects transportation costs and utility. Feasibility tests were conducted on some promising applications like SOx control in power generation facilities that burn coal, replacement of limestone as an ingredient in portland cement production, dust control on gravel roads, neutralization of industrial wastewater pH, and combination with fly ash or cement in construction fill applications. A detailed report and analysis of the construction fills application is presented in the second half of the report. A brief discussion of the results directly follows.