Department of Cultural Affairs Performance Report, FY2006

Agency Performance Report

Department of Cultural Affairs Performance Report, FY2007

Agency Performance Report

Department of Cultural Affairs Performance Report, FY2008

Agency Performance Report

Department of Cultural Affairs Performance Report, FY2009

Agency Performance Report

Department of Cultural Affairs Performance Report, FY2010

Agency Performance Report

Acesso à informação e identidade cultural: entre o global e o local

Apresenta o quadro teórico e metodológico da pesquisa Janelas da Cultura Local, em implementação no Instituto Brasileiro de Informação em Ciência e Tecnologia com apoio do Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico, que tem como objetivo promover, de forma participativa, ações de informação no sentido da inclusão digital. As premissas do projeto - a informação como força de transformação, a responsabilidade social da ciência da informação e a sua relação intrínseca com a tecnologia da informação - se manifestam na proposta de desenvolvimento de competências para produção e comunicação digital da informação, contribuindo para dotar os participantes de elementos de mediação entre a cultura local e a cultura global. Espera-se, com o projeto, trazer contribuição ao resgate e registro da memória cultural da comunidade envolvida na pesquisa, contribuindo, também, para elevação do Índice de Desenvolvimento Humano no município beneficiado.

Department of Cultural Affairs Performance Plan, FY 2013

Agency Performance Plan, Department of Cultural Affairs

Iowa Department of Cultural Affairs, Strategic Plan 2012-2015

The Department of Cultural Affairs was created in the state government reorganization in 1986. The department’s two divisions, the Iowa Arts Council and the State Historical Society (SHSI) have a much longer history of service to Iowans. With such a rich history, it is fitting that the Department of Cultural Affairs calls the State Historical Museum home, a facility which collects, preserves and showcases Iowa’s treasures that itself can trace its roots in state government back 120 years. Generations of Iowans have been touched by the programs and services provided through this department. Though organized as one department, the DCA has never undergone strategic planning as a single, cohesive organization. With a desire to move forward as a stronger, more unified entity, a departmentwide strategic planning process becomes critical to future success as the department continues to better assess its resources and expertise internally, while ensuring it is focused on the common goal of leveraging cultural resources across the state of Iowa.

Department of Cultural Affairs Performance Plan, FY 2014

Agency Performance Plan, Department of Cultural Affairs

Social network architecture and the maintenance of deleterious cultural traits.

How have changes in communications technology affected the way that misinformation spreads through a population and persists? To what extent do differences in the architecture of social networks affect the spread of misinformation, relative to the rates and rules by which individuals transmit or eliminate different pieces of information (cultural traits)? Here, we use analytical models and individual-based simulations to study how a 'cultural load' of misinformation can be maintained in a population under a balance between social transmission and selective elimination of cultural traits with low intrinsic value. While considerable research has explored how network architecture affects percolation processes, we find that the relative rates at which individuals transmit or eliminate traits can have much more profound impacts on the cultural load than differences in network architecture. In particular, the cultural load is insensitive to correlations between an individual's network degree and rate of elimination when these quantities vary among individuals. Taken together, these results suggest that changes in communications technology may have influenced cultural evolution more strongly through changes in the amount of information flow, rather than the details of who is connected to whom.

Competencia intercultural, concepto, efectos e implicaciones en el ejercicio de la ciudadanía

El presente artículo pretende presentar una aproximación al concepto de competencia intercultural y mostrar su estrecha relación con el ejercicio de la ciudadanía. La competencia intercultural posibilitará a la persona un mejor desempeño profesional cuando se den relaciones interculturales, y propiciará la integración sociolaboral de minorías culturales. Consideramos que dicho concepto es un tema relevante en el campo pedagógico al vincular los valores de aceptación, reconocimiento y valoración de la diversidad cultural a las metas de cualificación profesional.

Diagnòstic en profunditat sobre la integració dels i les joves de 14 a 18 anys migrats a Catalunya

[cat] La finalitat d’aquest projecte és aprofundir en el procés d’integració socioeducativa de la joventut migrada a Catalunya, específicament, dels i les joves entre 14 i 18 anys. Entre els resultats destaquem que els joves tenen un concepte força tancat i excloent del concepte de ciutadania com a estatus, i un baix grau de coneixement de la diversitat cultural, especialment els joves autòctons; tot i que tenen una actitud de reconeixement i acceptació, favorable a la convivència intercultural, tant al centre educatiu com al seu barri. No obstant, tenen una visió de la diversitat cultural i del fet migratori en clau de coexistència, sense el reconeixement que suposaria un pas més per a la convivència. La immigració és vista com un col·lectiu vulnerable, amb un baix nivell econòmic i cultural i que també és percebut com un problema i, fins i tot, com a causant de les dificultats que actualment pateix i travessa el conjunt de la societat. Els joves tendeixen a relacionar-se amb el seu grup cultural, i responen de forma passiva en la comprensió i actuació davant dels problemes i assumptes públics. Entre els elements que valoren per sentir-se ciutadà té una especial importància la llengua. Els joves que fa més de 10 anys que viuen a Catalunya són els que tendeixen a tenir un sentiment de pertinença cívica amb el lloc de residència. De fet, com més temps porten els joves estrangers vivint al lloc d’acollida, perden importància elements d’identificació cultural del país d’origen, però la religió, les celebracions populars, l’art i la tendència a formar parella són elements identitaris del lloc d’origen, més estables. Es demana una intervenció urgent en diversos nivells i destinades a diferents agents. Destaquem: -La importància d’una acollida afectiva i efectiva, -Potenciar espais de trobada, -Treballar els prejudicis, -Transversalitzar l’educació intercultural, - Potenciació de l’aprenentatge de la llengua catalana, -Formació del professorat en competències interculturals.