990 resultados para crisis cultural
Resumo:
ABSTRACTThe Copula Theory was used to analyze contagion among the BRIC (Brazil, Russia, India and China) and European Union stock markets with the U.S. Equity Market. The market indexes used for the period between January 01, 2005 and February 27, 2010 are: MXBRIC (BRIC), MXEU (European Union) and MXUS (United States). This article evaluated the adequacy of the main copulas found in the financial literature using log-likelihood, Akaike information and Bayesian information criteria. This article provides a groundbreaking study in the area of contagion due to the use of conditional copulas, allowing to calculate the correlation increase between indexes with non-parametric approach. The conditional Symmetrized Joe-Clayton copula was the one that fitted better to the considered pairs of returns. Results indicate evidence of contagion effect in both markets, European Union and BRIC members, with a 5% significance level. Furthermore, there is also evidence that the contagion of U.S. financial crisis was more pronounced in the European Union than in the BRIC markets, with a 5% significance level. Therefore, stock portfolios formed by equities from the BRIC countries were able to offer greater protection during the subprime crisis. The results are aligned with recent papers that present an increase in correlation between stock markets, especially in bear markets.
Resumo:
When subjects studied at school are close to societal discourses and to the students' social identities, when they have high emotional resonance, is it possible to enable the students to distance themselves from their emotions and personal experience, and to conceptualise them? Examining the relation between emotion and learning through the lens of socio-cultural psychology, the aim of our study was to shed light on "secondarisation" processes, that is, processes that transform personal experience and emotions into conceptualised forms of thinking. We analysed 85 video-recorded lessons in education for cultural diversity involving 12 teachers (of primary and secondary schools). Having identified episodes in which emotions were put into words or personal experience was reported, we analysed the use of pronouns (taken as indicators of secondarisation processes) and found a recurrent pattern: "the unicity-genericity routine". We illustrate the functioning of this routine with various excerpts taken from lessons in education for diversity taught in the classes of two teachers in primary school. The results show that the interplay between unicity and genericity works as a discursive resource for the development of secondarisation processes.
Resumo:
O presente trabalho é parte de um estudo etnográfico realizado em um CTI de um hospital universitário que teve o objetivo de descrever a cultura dos intensivistas. São apresentados domínios e taxonomias culturais elaborados a partir dos relatos dos intensivistas. Os resultados aqui apresentados demostraram que a etnografia é uma estratégia metodológica adequada para contextualização do cenário cultural sob o ponto de vista de quem vivencia o cotidiano do trabalho na terapia intensiva.
O processo de cuidar da pessoa que sofreu queimaduras: significado cultural atribuído por familiares
Resumo:
Os objetivos deste estudo etnográfico foram identificar o significado cultural atribuído por familiares à participação no processo de cuidar da pessoa ultima de queimadura; identificar as estratégias de cuidado que os familiares focalizam frente à participação no cuidado. Os dados foram coletados mediante entrevistas semi-estruturadas com 25 familiares de clientes que sofreram queimaduras, admitidos em uma Unidade de Queimados e observações participantes. Os resultados mostram que o significado cultural atribuído por familiares de pessoas vítimas queimaduras ao processo de cuidar tem duas dimensões: a física e a moral e gera principalmente medo.
Resumo:
Este artigo apresenta a sexualidade como uma construção cultural. Para fundamentar tal assertiva, é relatada uma pesquisa realizada com um grupo de onze mulheres de uma comunidade rural, no interior do Rio Grande do Sul. Os dados foram coletados por meio de entrevistas semi-estruturadas e as narrativas foram analisadas qualitativamente, buscando, via ótica cultural, o significado dos depoimentos. A sexualidade é, aqui, contemplada a partir das vivências individuais, dos valores, das crenças, dos mitos e dos preconceitos, construídos ao longo da socialização de cada colaboradora. No final do texto, foram acrescentadas algumas reflexões que salientam a importância de tal interpretação cultural sobre os eventos, especialmente sobre a sexualidade para as enfermeiras.
Resumo:
S'ha creat un aplicatiu web autogestionable per a l'Associació Cultural Pubills de Valls de Torroella que millora l’existent. El nou aplicatiu disposa de noves funcionalitats com el fòrum, notícies, secció d’arxius multimèdia i botiga virtual. L'aplicatiu ha estat desenvolupat des de zero utilitzant programari lliure i els principals llenguatges de programació web actuals. Projecte disponible a http://www.pubills.com.
Resumo:
Este estudo tem como objetivos traduzir e validar o instrumento Requirement for Directed Attention (RDA), desenvolvido por Guirardello, para a cultura brasileira. É um instrumento composto de 39 itens que aborda situações no ambiente de trabalho de unidades de cuidados críticos e médico-cirúrgica que demandam atenção dirigida do enfermeiro. O procedimento metodológico constituiu nas etapas de: a) tradução do instrumento para a língua portuguesa; b) back-translation; c) avaliação por um grupo de juízes e d) pré-teste da versão final do instrumento. O instrumento na versão em Português foi aplicado a um grupo de 44 enfermeiros. Os dados resultaram em alta consistência interna para o total dos itens (a = 0,91) e para os domínios: Ambiente Físico (a = 0,78), Psicológico (a = 0,85) e Comportamental (a = 0,80). Apenas o domínio Informação obteve um a de 0,12. Esses resultados sugerem que a versão em Português do RDA pode ser usada para avaliar as demandas de atenção do enfermeiro.
Resumo:
State Agency Audit Report
Resumo:
L’estudi examina les relacions entre (1) les xarxes socials personals de la població immigrant resident a Barcelona i (2) les seves identitats culturals múltiples. L’objectiu principal de l’estudi és entendre com el contingut i l’estructura de les relacions socials dels immigrants facilita o dificulta (1) tenir un sentiment de pertinença a les noves cultures d’acollida, la catalana i la espanyola, i (2) la integració d’aquestes noves identitats socioculturals amb la seva identitat d’origen en una nova identitat bicultural cohesiva. El nostre plantejament inicial era que els immigrants amb xarxes socials més diverses des del punt de vista de la seva composició cultural tindrien més recursos socials i experiències cognitives més diverses , factors que afavoreixen les identificacions múltiples i la participació cívica. Els resultats de l’estudi mostren que el grau d’identificació dels participants amb la seva cultura ètnica o d’origen és força alt i, en certa mesura, més alt en comparació amb les cultures d’acollida ( catalana, cívica i espanyola). Tanmateix, el vincle dels participants amb les cultures d’acollida (p. ex., la cultura catalana) és prou rellevant per a indicar una orientació bicultural (catalana i ètnica). Les anàlisis de correlacions revelen que sentir-se català no impedeix sentir-se part de la comunitat etnocultural d’origen. A més, existeix una interrelació entre l'orientació cultural catalana i la identificació amb les comunitats cíviques locals. De la mateixa manera, tenir competències en llengua catalana no va en detriment de les competències en llengua castellana. Les anàlisis també mostren que factors com l’orientació cultural catalana, l’ús del català i la identificació amb la cultura catalana tenen una correlació positiva amb el grau de chohesio de la indentitat bicultural, afavoreixen el benestar psicològic i disminueixen l’estrès aculturatiu. L’anàlisi de les xarxes socials mostra que la identificació amb la cultura catalana, l’orientació cultural catalana i la integració de la identitat són factors clau per tenir xarxes socials més diverses des del punt de vista ètnic i lingüístic, amb menys membres del col•lectiu d’origen, i amb subgrups o “cliques” culturalment més heterogenis. La identificació espanyola també prediu, en mesura més reduïda, la diversitat de les xarxes. Els nostres resultats contribueixen a la recerca actual i les teories sobre interculturalitat i identitat cultural.