La formació permanent en el context de l'Espai Europeu de la Formació Permanent

La importància de la formació permanent és indiscutible en qualsevol context laboral i molt especialment en les actuals circumstàncies de crisi econòmica mundial. Però en l'actual espai europeu d'educació superior (EEES), les tendències i els plans de formació contínua adquireixen una dimensió global, que supera o, millor dit, hauria de superar els plantejaments reduccionistes. Per això, la construcció i el desenvolupament de l'espai europeu de formació permanent, EEFP (Comissió de les Comunitats Europees, 2001a), ha d'entendre's com un procés que està immers en un teixit més ampli. Es tracta d'una acció en xarxa on és necessària la implicació de molts agents actius professionals i on la convergència, el reconeixement i la cohesió han de ser els seus màxims elements qualitatius

El perdó de l’ofés: la via adecuada per alleugerir les càrregues de la justícia? Estudi de la institució i de les alternatives per rendibilitzar els recursos de l’Administració de justícia

En aquesta recerca aportem les conclusions de la nostra investigació sobre la figura del perdó de l’ofès i la seva possible virtualitat com a mitjà per alleugerir l’Administració de Justícia. En primer lloc, analitzem la institució del perdó de l’ofès, en concret, la seva regulació en el nostre Codi penal, els seus antecedents històrics i aportem certes dades de Dret comparat que poden ajudar a l’estudi crític de la institució (1). En la segona part, estudiem els arguments a favor i en contra del perdó de l’ofès dins el sistema penal i ens pronunciem sobre la seva legitimitat com a mecanisme per rendibilitzar l’Administració de Justícia (2). En la tercera part, sobre la base de les conclusions anteriors, aportem una reflexió sobre les alternatives al perdó de l’ofès (3). Per últim, en la darrera part, formulem la nostra proposta final sobre els mecanismes per rendibilitzar els recursos de l’Administració de Justícia (4). Segons el nostre estudi, el perdó de l’ofès no és un bon mecanisme per alleugerir la feina de l’Administració de Justícia. En canvi, la reparació i la conciliació si poden operar com a substitutius de la pena en els supòsits de delictes de menor gravetat; en els processos penals per aquests delictes caldria introduir un intent obligatori de conciliació, com el del § 380 StPO alemany i, a més, convindria preveure en el Codi penal la facultat del jutge d’eliminar la responsabilitat penal en determinats supòsits de reparació de l’autor a la víctima del delicte.

El perdó de l’ofés: la via adequada per alleugerir les càrregues de la justícia? Estudi de la institució i de les alternatives per rendibilitzar els recursos de l’Administració de justícia

En aquesta recerca aportem les conclusions de la nostra investigació sobre la figura del perdó de l’ofès i la seva possible virtualitat com a mitjà per alleugerir l’Administració de Justícia. En primer lloc, analitzem la institució del perdó de l’ofès, en concret, la seva regulació en el nostre Codi penal, els seus antecedents històrics i aportem certes dades de Dret comparat que poden ajudar a l’estudi crític de la institució (1). En la segona part, estudiem els arguments a favor i en contra del perdó de l’ofès dins el sistema penal i ens pronunciem sobre la seva legitimitat com a mecanisme per rendibilitzar l’Administració de Justícia (2). En la tercera part, sobre la base de les conclusions anteriors, aportem una reflexió sobre les alternatives al perdó de l’ofès (3). Per últim, en la darrera part, formulem la nostra proposta final sobre els mecanismes per rendibilitzar els recursos de l’Administració de Justícia (4). Segons el nostre estudi, el perdó de l’ofès no és un bon mecanisme per alleugerir la feina de l’Administració de Justícia. En canvi, la reparació i la conciliació si poden operar com a substitutius de la pena en els supòsits de delictes de menor gravetat; en els processos penals per aquests delictes caldria introduir un intent obligatori de conciliació, com el del § 380 StPO alemany i, a més, convindria preveure en el Codi penal la facultat del jutge d’eliminar la responsabilitat penal en determinats supòsits de reparació de l’autor a la víctima del delicte.

Neither dashboard nor 'mashup' indices: an empirical wealth approach as a pathway to a comprehensive measure of development

The article is composed of two sections. The first one is a critical review of the three main alternative indices to GDP which were proposed in the last decades – the Human Development Index (HDI), the Genuine Progress Indicator (GPI), and the Happy Planet Index (HPI) – which is made on the basis of conceptual foundations, rather than looking at issues of statistical consistency or mathematical refinement as most of the literature does. The pars construens aims to propose an alternative measure, the composite wealth index, consistent with an approach to development based on the notion of composite wealth, which is in turn derived from an empirical common sense criterion. Arguably, this approach is suitable to be conveyed into an easily understandable and coherent indicator, and thus appropriate to track development in its various dimensions: simple in its formulation, the wealth approach can incorporate social and ecological goals without significant alterations in conceptual foundations, while reducing to a minimum arbitrary weighting.

Adaptive Privacy Management System Design For Context-Aware Mobile Devices

While mobile technologies can provide great personalized services for mobile users, they also threaten their privacy. Such personalization-privacy paradox are particularly salient for context aware technology based mobile applications where user's behaviors, movement and habits can be associated with a consumer's personal identity. In this thesis, I studied the privacy issues in the mobile context, particularly focus on an adaptive privacy management system design for context-aware mobile devices, and explore the role of personalization and control over user's personal data. This allowed me to make multiple contributions, both theoretical and practical. In the theoretical world, I propose and prototype an adaptive Single-Sign On solution that use user's context information to protect user's private information for smartphone. To validate this solution, I first proved that user's context is a unique user identifier and context awareness technology can increase user's perceived ease of use of the system and service provider's authentication security. I then followed a design science research paradigm and implemented this solution into a mobile application called "Privacy Manager". I evaluated the utility by several focus group interviews, and overall the proposed solution fulfilled the expected function and users expressed their intentions to use this application. To better understand the personalization-privacy paradox, I built on the theoretical foundations of privacy calculus and technology acceptance model to conceptualize the theory of users' mobile privacy management. I also examined the role of personalization and control ability on my model and how these two elements interact with privacy calculus and mobile technology model. In the practical realm, this thesis contributes to the understanding of the tradeoff between the benefit of personalized services and user's privacy concerns it may cause. By pointing out new opportunities to rethink how user's context information can protect private data, it also suggests new elements for privacy related business models.

Eliminació autotròfica de nitrogen en una pila biològica (microbial fuel cells )

L’aigua i l’energia formen un binomi indissociable. En relació al cicle de l’aigua, des de fa varies dècades s’han desenvolupat diferents formes per recuperar part de l’energia relacionada amb l’aigua, per exemple a partir de centrals hidroelèctriques. No obstant, l’ús d’aquesta aigua també porta associat un gran consum energètic, relacionat sobretot amb el transport, la distribució, la depuració, etc... La depuració d’aigües residuals porta associada una elevada demanda energètica (Obis et al.,2009). En termes energètics, tot i que la despesa elèctrica d’una EDAR varia en funció de diferents paràmetres com la configuració i la capacitat de la planta, la càrrega a tractar, etc... es podria considerar que el rati mig seria d’ aproximadament 0.5 KWh•m-3.Els principals costos d’explotació estan relacionats tant amb la gestió de fangs (28%) com amb el consum elèctric (25%) (50% tractament biològic). Tot i que moltes investigacions relacionades amb el tractament d’aigua residual estan encaminades en disminuir els costos d’operació, des de fa poques dècades s’està investigant la viabilitat de que l’aigua residual fins i tot sigui una font d’energia, canviant la perspectiva, i començant a veure l’aigua residual no com a una problemàtica sinó com a un recurs. Concretament s’estima que l’aigua domèstica conté 9.3 vegades més energia que la necessària per el seu tractament mitjançant processos aerobis (Shizas et al., 2004). Un dels processos més desenvolupats relacionats amb el tractament d’aigües residuals i la producció energètica és la digestió anaeròbia. No obstant, aquesta tecnologia permet el tractament d’altes càrregues de matèria orgànica generant un efluent ric en nitrogen que s’haurà de tractar amb altres tecnologies. Per altre banda, recentment s’està investigant una nova tecnologia relacionada amb el tractament d’aigües residuals i la producció energètica: les piles biològiques (microbial fuel cells, MFC). Aquesta tecnologia permet obtenir directament energia elèctrica a partir de la degradació de substrats biodegradables (Rabaey et al., 2005). Les piles biològiques, més conegudes com a Microbial Fuel Cells (acrònim en anglès, MFC), són una emergent tecnologia que està centrant moltes mirades en el camp de l’ investigació, i que es basa en la producció d’energia elèctrica a partir de substrats biodegradables presents en l’aigua residual (Logan., 2008). Els fonaments de les piles biològiques és molt semblant al funcionament d’una pila Daniell, en la qual es separa en dos compartiments la reacció d’oxidació (compartiment anòdic) i la de reducció (compartiment catòdic) amb l’objectiu de generar un determinat corrent elèctric. En aquest estudi, bàsicament es mostra la posada en marxa d'una pila biològica per a l'eliminació de matèria orgànica i nitrogen de les aigües residuals.

efundació.org : projecte d'organització, difusió i promoció de les activitats d'una fundació cultural d'abast comarcal a través de l'aplicació de les TIC

Aquest projecte parteix de la hipòtesi inicial que és possible tipificar un model d'organització, difusió i promoció de les activitats culturals, específic per a les fundacions i de possible generalització a altres entitats del sector, amb l'objectiu d'afavorir la creació d'un sistema de comunicació estructurat que faciliti aquesta tasca per mitjà de l'aplicació de les TIC.

La dimensió política de la construcció social del Programari Lliure

Aquest estudi es presenta com una aproximació al fenomen del Programari Lliure des de la seva vessant política. Lluny de tractar-se d'una alternativa tecnològica la naturalesa de la qual seria explicable en termes exclusivament tècnics - la qual cosa no faria sinó atribuir-li una presumpta neutralitat tecnològica -, ací assumim que tota tecnologia s'inscriu en un procés de construcció social en el que incideixen factors de tipus social, econòmic, polític i/o moral que rebasen allò merament tècnic. Creguem que en el cas del Programari Lliure es donen cita tots aquests factors, sent el plànol polític el que adquireix un especial protagonisme en dit procés de construcció i que mereix de tractament aïllat. D'aquesta manera, la semàntica de allò polític serà examinada en les seves diferents accepcions a través de dos plànols complementaris. Per una banda, rastrejant els fonaments culturals que subjauen al Programari Lliure i les seves possibles concomitàncies de contingut polític. D'altra, descrivint la praxis actual d'actors heterogenis (corporacions, governs, associacions d'usuaris,...) desenvolupada en un marc global d'interacció col·lectiva, que es revisteix igualment, producte de la confrontació estratègica d'interpretacions i discursos particulars sobre el mateix, d'un caràcter indubtablement polític.

Cloning and expression of rat pancreatic beta-cell malonyl-CoA decarboxylase.

To gain insight into the function and regulation of malonyl-CoA decarboxylase (MCD) we have cloned rat MCD cDNA from a differentiated insulin-secreting pancreatic beta-cell-line cDNA library. The full-length cDNA sequence shows 69% identity with the cDNA cloned previously from the goose uropygial gland, and predicts a 492 amino acid protein of 54.7 kDa. The open reading frame contains an N-terminal mitochondrial targeting sequence and the C-terminal part of the enzyme ends with a peroxisomal (Ser-Lys-Leu) targeting motif. Since the sequence does not reveal hydrophobic domains, MCD is most likely expressed in the mitochondrial matrix and inside the peroxisomes. A second methionine residue, located 3' of the mitochondrial presequence, might be the first amino acid of a putative cytosolic MCD, since the nucleotide sequence around it fits fairly well with a consensus Kozak site for translation initiation. However, primer extension detects the presence of only one transcript initiating upstream of the first ATG, indicating that the major, if not exclusive, transcript expressed in the pancreatic beta-cell encodes MCD with its mitochondrial presequence. The sequence also shows multiple possible sites of phosphorylation by casein kinase II and protein kinase C. mRNA tissue-distribution analysis indicates a transcript of 2.2 kb, and that the MCD gene is expressed over a wide range of rat tissues. The distribution of the enzyme shows a broad range of activities from very low in the brain to elevated in the liver and heart. The results provide the foundations for further studies of the role of MCD in lipid metabolism and metabolic signalling in various tissues.

Sistema de Gestió de Subvencions per a un ajuntament

En aquest Treball de Fi de Carrera de l'àrea de J2EE hi trobareu la descripció del procés seguit en la construcció d'una aplicació destinada a gestionar les subvencions d'un ajuntament, emprant la tecnologia J2EE, així com una breu descripció dels fonaments d'aquesta tecnologia.

Xifratge d'arxius

Aquest memoria descriu els fonaments teòrics i la funcionalitat d'una aplicació per a cifrar arxius i directoris utilitzant la norma PKCS#5 dels laboratoris RSA, a més d'una modificació de la norma (algorisme TripelDES) per a aconseguir cifres més fortes.

Generación automática de código con WebRatio

L'aportació d'aquest PFC consistirà en el desenvolupament d'un programa informàtic que verifiqui els fonaments teòrics i els algorismes proposats pels seus autors i proporcionar una eina per a l'experimentació.

Creació d'un SIG de carreteres amb Geomedia Professional

El ventall de camps on s'apliquen els SIG creix cada dia, essent un dels terrenys amb més possibilitats d'expansió actualment. En aquest treball es donen les bases, tant teòriques com pràctiques, per poder introduir-se en aquest món.

Reframing Dementia: Presentations

The European Foundations’ Initiative on Dementia (EFID) held a workshop entitled 'Reframing Dementia' on 21 June at the Crown Plaza, Dundalk. This half-day workshop, hosted by CARDI, focussed on how to develop and promote new perspectives on communication about dementia. Speakers included:�� Professor Baldwin Van Gorp, KULeuven, Belgium: Click here for presentation Professor Eamon O Shea, Irish Centre for Social Gerontology: Click here for presentation����

Reframing Dementia Report

The European Foundations’ Initiative on Dementia (EFID) held a workshop entitled 'Reframing Dementia' on 21 June at the Crown Plaza, Dundalk. This half-day workshop, hosted by CARDI, focussed on how to develop and promote new perspectives on communication about dementia. Paul McGill, Strategic Research Officer, CARDI, has written this report on the event. Read it here