GUINEA-BISSAU: The Role of Local and International NGOs in Environmental Preservation and Sustainability of the Bijagos Archipelago

Bijagos Archipelago in Guinea-Bissau is at present subject to numerous external impacts that affect its centuries old balance. Since 1975 Guinean society has been using its natural resources in an uncontrolled way over the territory and especially in the coastal area. The archipelago has been increasingly raising interest, most of which is incompatible with the guarantee for a long-term sustainable development. It has also displayed a general impoverishment as far as resource preservation is concerned, due to internal demographic pressure of a population that has doubled since 1981 and to external pressure related to neighboring migrations and consequent depletion of non-renewable resources. This article aims to analyze the actions of local and international NGOs in the preservation and sustainability of the Bijagos Archipelago. We seek through an interdisciplinary approach to analyze the phenomena that are configured within the strategies of NGOs, on the assumption that these issues are articulated in the field of geography and sociology, as well as in politics and international cooperation. It is proposed new challenges to environmental issues, especially in a current situation shaken by constant instability internal and external policies.

Carotid artery stenting compared with endarterectomy in patients with symptomatic carotid stenosis (International Carotid Stenting Study): an interim analysis of a randomised controlled trial.

BACKGROUND: Stents are an alternative treatment to carotid endarterectomy for symptomatic carotid stenosis, but previous trials have not established equivalent safety and efficacy. We compared the safety of carotid artery stenting with that of carotid endarterectomy. METHODS: The International Carotid Stenting Study (ICSS) is a multicentre, international, randomised controlled trial with blinded adjudication of outcomes. Patients with recently symptomatic carotid artery stenosis were randomly assigned in a 1:1 ratio to receive carotid artery stenting or carotid endarterectomy. Randomisation was by telephone call or fax to a central computerised service and was stratified by centre with minimisation for sex, age, contralateral occlusion, and side of the randomised artery. Patients and investigators were not masked to treatment assignment. Patients were followed up by independent clinicians not directly involved in delivering the randomised treatment. The primary outcome measure of the trial is the 3-year rate of fatal or disabling stroke in any territory, which has not been analysed yet. The main outcome measure for the interim safety analysis was the 120-day rate of stroke, death, or procedural myocardial infarction. Analysis was by intention to treat (ITT). This study is registered, number ISRCTN25337470. FINDINGS: The trial enrolled 1713 patients (stenting group, n=855; endarterectomy group, n=858). Two patients in the stenting group and one in the endarterectomy group withdrew immediately after randomisation, and were not included in the ITT analysis. Between randomisation and 120 days, there were 34 (Kaplan-Meier estimate 4.0%) events of disabling stroke or death in the stenting group compared with 27 (3.2%) events in the endarterectomy group (hazard ratio [HR] 1.28, 95% CI 0.77-2.11). The incidence of stroke, death, or procedural myocardial infarction was 8.5% in the stenting group compared with 5.2% in the endarterectomy group (72 vs 44 events; HR 1.69, 1.16-2.45, p=0.006). Risks of any stroke (65 vs 35 events; HR 1.92, 1.27-2.89) and all-cause death (19 vs seven events; HR 2.76, 1.16-6.56) were higher in the stenting group than in the endarterectomy group. Three procedural myocardial infarctions were recorded in the stenting group, all of which were fatal, compared with four, all non-fatal, in the endarterectomy group. There was one event of cranial nerve palsy in the stenting group compared with 45 in the endarterectomy group. There were also fewer haematomas of any severity in the stenting group than in the endarterectomy group (31 vs 50 events; p=0.0197). INTERPRETATION: Completion of long-term follow-up is needed to establish the efficacy of carotid artery stenting compared with endarterectomy. In the meantime, carotid endarterectomy should remain the treatment of choice for patients suitable for surgery. FUNDING: Medical Research Council, the Stroke Association, Sanofi-Synthélabo, European Union.

The History of the Office of Superintendent of Public Instruction in Iowa,1945.

History of the Office of Superintendent of Public Instruction in Iowa from when Iowa was a Territory to 1938

Experimental manipulation of colony genetic diversity had no effect on short-term task efficiency in the Argentine ant Linepithema humile

Genetic diversity might increase the performance of social groups by improving task efficiency or disease resistance, but direct experimental tests of these hypotheses are rare. We manipulated the level of genetic diversity in colonies of the Argentine ant Linepithema humile, and then recorded the short-term task efficiency of these experimental colonies. The efficiency of low and high genetic diversity colonies did not differ significantly for any of the following tasks: exploring a new territory, foraging, moving to a new nest site, or removing corpses. The tests were powerful enough to detect large effects, but may have failed to detect small differences. Indeed, observed effect sizes were generally small, except for the time to create a trail during nest emigration. In addition, genetic diversity had no statistically significant impact on the number of workers, males and females produced by the colony, but these tests had low power. Higher genetic diversity also did not result in lower variance in task efficiency and productivity. In contrast to genetic diversity, colony size was positively correlated with the efficiency at performing most tasks and with colony productivity. Altogether, these results suggest that genetic diversity does not strongly improve short-term task efficiency in L. humile, but that worker number is a key factor determining the success of this invasive species.

Identidad territorial y promoción turística: la organización de eventos como estrategia de creación, consolidación y difusión de la imagen de marca del territorio

La organización de un evento resulta paradigmática en el proceso de construcción de imágenes territoriales vividas in situ. La fabricación de imágenes territoriales - turísticas o no- con motivo de la organización de un evento para su posterior consolidación en el imaginario colectivo de los asistentes, plantea una curiosa alternativa de promoción turística implícita en la propia estrategia de gestión del evento. En efecto, no cabe duda de que el evento, por sí mismo, representa una importante estrategia de promoción del territorio, pero hay más; también puede devenir a modo de catalizador de imágenes, de creador de imaginarios capaces de fijar una marca de ciudad en su conjunto. El presente artículo dará a conocer las posibilidades que se desprenden de la organización de un evento en relación al posicionamiento identitario y promocional de un territorio.

Comunicar la ciudad desde el paisaje: hacia una teoría del landscape branding

La necesidad de descodificar los significados inherentes al paisaje, la interactuación sociedadpaisaje (comunicación intra e interpersonal) y, más recientemente, los usos de paisaje a modo de aparador territorial mediático en el ámbito, por ejemplo, de la comunicación publicitaria, del citymarketing o del place branding (comunicación masiva), sirven para plantear el estudio de lo que, de algún modo, representa la persuasión del paisaje, la cual incluye claros tintes emocionales y simbólicos y, por tanto, también comunicacionales. El paisaje en su condición de imagen y/o rostro del territorio acumula la esencia del mensaje implícito en el espacio, posicionándose, de este modo, como la gran metáfora comunicativa de la ciudad. En este sentido, el trabajo de comunicación específico con el intangible paisajístico, unido a la reciente explosión de las denominadas geografías emocionales, plantea una teoría del mensaje territorial basada en la unión de las variables geografía, paisaje, emoción y comunicación. Históricamente, de los estudios de paisaje se han ocupado los geógrafos, arquitectos, historiadores, sociólogos o ambientólogos, entre muchos otros, sin embargo, el paisaje se ha mantenido poco explorado desde la perspectiva de la comunicación. En este sentido, es notoria la proliferación de análisis que ponen el acento en el papel que desarrolla el territorio como mediador de procesos de comunicación o en el estudio de procesos de retroalimentación entre la sociedad y sus espacios (cognición y/o percepción). El actual mercadeo identitario con los lugares se concreta en la creciente producción de marcas territoriales, las cuales acumulan, en los últimos tiempos, un importante protagonismo.

Construcció d'un refugi situat al terme municipal de Vallfogona de Ripollès, pensat com a final d'etapa per a rutes a cavall

Els negocis relacionats amb les activitats de lleure i els esports d’aventura actualment es troben en expansió, buscant majoritàriament el contacte amb la natura. Les rutes a cavall formen part del gran ventall d’opcions, per aquesta qüestió s’ha pensat en construir un refugi utilitzat com a final d’etapa per a rutes a cavall. En la major part del territori, la presència de població humana es manifesta en pobles, viles i ciutats, les quals disposes d’aigua sanitària, corrent elèctric i sistema de clavegueram. Per altra banda en les urbanitzacions o cases aïllades poder gaudir d’aquests serveis suposa una inversió econòmica elevada, que implica la utilització de sistemes alternatius. En el present projecte s’ha triat un emplaçament on portar a terme el final d’etapa amb una sèrie de requisits a complir : bosc a les proximitats, disposar d’un o varis accessos per a vehicles (transport del material d’intendència), tranquil•litat, bones vistes, i cobertura de telèfon mòbil. S’han acceptat les següents limitacions : no disposar de xarxa pública d’electricitat ni d’aigua. I s’han dimensionat les instal•lacions per a un màxim de dotze persones i els seus respectius cavalls. El principal objectiu del projecte és el dimensionament de les necessitats elèctriques, d’aigua i d’aiguacalenta sanitària en condicions autònomes, i utilitzant energies renovables. La valoració de les possibles solucions per condicionar les instal•lacions, i oferir una resposta eficient per la demanda. No és un objectiu específic del treball la potabilització de l’aigua ni el tractament dels residus produïts. S’han aprofitat els diferents desnivells que presenta l’emplaçament triat a l’hora de distribuir les instal•lacions, i s’ha utilitzat un antic cobert de dos pisos ja existent. Com a residència s’ha triat un model de casa prefabricada de muntanya. Com a sistema de subministrament elèctric, s’instal•laran plaques solars fotovoltaiques i un generador de corrent com a sistema auxiliar. La captació d’aigua s’efectuarà a partir d’un pou que es troba en el terreny i de la recollida d el’aigua pluvial, instal•lant dipòsits d’emmagatzemament d’aigua segons les necessitats. S’utilitzarà un equip de cloració per potabilitzar l’aigua de consum utilitzada a la residència. En la producció d’aigua calenta sanitària s’utilitzaran plaques solars tèrmiques i una caldera instantània de gas propà com a suport. Per cuinar s’ha triat una cuina de gas propà i una barbacoa que s’instal•larà a l’exterior. S’instal•larà una llar de foc amb recuperador d’aire a la residència i una fosa sèptica amb un sistema d’infiltració per poder abocar les aigües provinents de la residència. Els fems dels cavalls podran ser utilitzats com adob pel terreny.

Impacte d'un programa d'informació sobre l'elaboració del document de voluntats anticipades

Tot i que en el nostre territori comptem des de els anys 80 amb diferents models de Document de Voluntats Anticipades (DVA), aquests continuen essent desconeguts tant per la ciutadania com pels professionals de la salut. Aquesta situació ha fet que ens plantegem com a objectiu d’aquest estudi descriure si existeix la correlació entre el fet de proporcionar informació sobre el DVA i la motivació per la seva realització. En aquest estudi hem agafat com a mostra els usuaris del servei de psicogeriatria de la Fundació Sociosanitaria de Manresa l’Hospital de Sant Andreu de Manresa, tenint en compte les recomanacions del Document Sitges del 2005 i d’altres autors que recomanen fer el DVA en situació de demència lleu o moderada. També s’ha tingut present l’elevada prevalença d’aquesta patologia. S'ha dissenyat un assaig clínic comunitari amb aleatorització de dos consultoris d'un servei de psicogeriatria. Els metges del consultori assignat al grup control feien el tractament habitual en relació al DVA, és a dir, no informar els pacients atesos sobre l'existència i característiques del DVA, i els metges del consultori assignat al grup intervenció donaven informació reglada als seus pacients sobre el DVA. En el moment de la inclusió es registrava informació sociodemogràfica i clínica per poder classificar els participants i, també a tots els subjectes inclosos en l'assaig, al cap de tres setmanes se'ls feia una enquesta telefònica per avaluar l'opinió i el coneixement sobre el DVA. De les respostes de l’enquesta podem extreure com a resultats que més del 90% dels subjectes del grup control no coneixen el DVA. També s’observa de manera significativa com les persones del grup intervenció parlen amb el metge,la infermera i/o la família sobre la dependència i la mort, tenint en compte que la mort i la dependència continuen sent un tema tabú, i que la majoria de la població de l’estudi no planifiquen com volen ser atesos. Tanmateix s’observa com un 2’3 % tenia fet el DVA i un 22’7% manifesten la seva voluntat de realitzar-lo. Amb aquest estudi es conclou que el fet de proporcionar informació sobre el DVA als usuaris del servei de psicogeriatria afavoreix que aquests estiguin motivats per la realització d’aquest document; al mateix temps també afavoreix la planificació de les cures i el parlar sobres temes com la mort i/o la dependència amb la família, el metge la infermera.

Identidad nacional, lengua y escuela = National identity, language and school

La globalización cuestiona la existencia de una relación mimética entre ciudadanía y Estado-nación. Las identidades homogéneas, sustentadas ideológicamente en nociones como «lengua nacional», plantean problemas en sociedades en las que ha crecido espectacularmente la diversidad lingüística e identitaria. Cataluña es un territorio en el que una parte de la población afirma una identidad catalana distinta a la española y viceversa. Además, se ha teorizado que la identidad catalana y la lengua catalana coexisten mutuamente. Por eso, se suceden voces que defienden la presencia del catalán en la educación escolar como fuente de la identidad nacional catalana, mientras que otras voces defienden su presencia simplemente como una buena manera de aprender el catalán cuando no se puede aprender en el medio social y familiar. En los últimos años, Cataluña ha recibido casi un millón de personas extranjeras que han modificado notablemente su situación sociolingüística. Las últimas encuestas manifiestan que un 6,3% de la población utiliza habitualmente una lengua distinta del catalán y del castellano. En este marco, mostramos las construcciones identitarias de un grupo de adolescentes de origen extranjero que están en el segundo ciclo de la ESO. Los datos fueron recogidos mediante dos grupos de discusión de seis-siete estudiantes de distinto origen, lengua propia y tiempo de residencia en Cataluña. Los resultados muestran la importancia del lugar de origen en la construcción de la identidad. Además, los participantes que afirman sentimientos catalanes o españoles no los relacionan con la lengua sino con los intercambios sociales que han establecido con sus iguales de origen naciona. Las intervenciones muestran también las dificultades para promover identidades múltiples desde el contexto escolar que eviten actitudes racistas y xenófobas y sirvan para promover proyectos colectivos de futuro en los que se pueda vivir desde una cierta diferencia

IDENTITÉ, PROJET, CHANGEMENT : DES REPRÉSENTATIONS SOCIALES AUX LEVIERS DE L'ACTION PUBLIQUE. POUR UN MODE DE GOUVERNANCE AXÉ SUR LE DÉVELOPPEMENT TERRITORIAL. ETUDE DE CAS : CANTON DU JURA (SUISSE)

Thirty years after the Canton of Jura entered sovereignty, it has to be admited that the creation of the newly canton did't fullfill the hopes of economic and demografic growth that many could have expected from political independance. Through a plurality of complementary approaches, the research suggest a closer look at, on one hand, the position of the Canton in its territorial context as well as its structure and dynamics and on the other hand, the representations of the territory and its evolution by the social actors. This in order to formulate a set of social demands (of debate, of openness and of overcoming cleavages) which augurs for a new territoriality regime and testify of a requirement of reflexivity toward the state institutions and actions. The analysis allowed to set in evidence the central role of the couple identity-project in the dynamics of change, and to identifiy three main periods in the recent past of the Canton: a period of territorialization, during which grew a strong collective identity, coupled with a major project of society (the creation of the canton of Jura); then followed a period of deterritorialization, with the fragmentation of the collective identity and the lack of a project of society. Then, the third period, with a paradoxical event, the failure in public vote of the the project Jura open Land (Jura Pays ouvert), which was meant to give a second wind to the Canton. We consider this turning point as the start of a new period (of reterritorialization), with an issue linked with the outlines of a renewed "jurassian" identity and the elaboration of a shared territory project.Trente ans après l'entrée en souveraineté, force est de constater que la création du canton du Jura n'a pas permis de répondre aux espérances de développement économique et démographique que l'indépendance politique devait entraîner dans son sillage. Cette recherche se propose, à travers une pluralité d'approches complémentaires, d'examiner d'une part la position du Canton dans son contexte territorial ainsi que sa structure et sa dynamique; d'autre part, les représentations que se font les acteurs du territoire et de son évolution, pour déboucher sur une série de demandes sociales (de débat, d'ouverture et de dépassement des clivages) qui augurent de la transition vers un nouveau régime de territorialité et témoignent d'une exigence de réflexivité envers les institutions et les actions de l'Etat. L'analyse a permis de mettre en évidence le rôle central du couple identité-projet dans la dynamique de changement et d'identifier trois temps forts dans l'évolution récente du Canton, une phase de territorialisation au cours de laquelle s'est constituée une identité forte doublée d'un projet de société majeur, suivie d'une phase de déterritorialisation avec une fragmentation de l'identité collective et l'absence de projet mobilisateur. Enfin, un moment paradoxal, l'échec du projet Jura Pays ouvert, censé redonner un second souffle au Canton, qui amorce une nouvelle étape (de reterritorialisation) avec un questionnement lié aux contours d'une identité jurassienne renouvelée et à l'élaboration d'un projet de territoire partagé.Les ressorts de la production du territoire et de son développement sont analysés à travers le rôle des représentations sociales dans la constitution identitaire et le projet territorial, à l'exemple du canton du Jura. La mise en évidence du rôle central du couple identité-projet dans la dynamique de changement a permis d'identifier trois temps forts dans l'évolution récente du Canton. Une première phase (la création du canton du Jura), au cours de laquelle s'est constituée une identité forte doublée d'un projet de société majeur, suivie d'une phase au cours de laquelle l'identité collective s'est fragmentée en l'absence de projet mobilisateur (la phase de « gestion » de l'Etat). Puis un moment de rupture (l'échec du projet Jura Pays ouvert) et l'amorce d'une transition vers une nouvelle étape, avec un questionnement lié aux contours d'une identité jurassienne renouvelée, à l'élaboration d'un projet de territoire partagé, et à l'action des pouvoirs publics dans un contexte de repositionnement du Canton.

A limited area model intercomparison on the "Montserrat-2000" flash-flood event using statistical and deterministic methods

In the scope of the European project Hydroptimet, INTERREG IIIB-MEDOCC programme, limited area model (LAM) intercomparison of intense events that produced many damages to people and territory is performed. As the comparison is limited to single case studies, the work is not meant to provide a measure of the different models' skill, but to identify the key model factors useful to give a good forecast on such a kind of meteorological phenomena. This work focuses on the Spanish flash-flood event, also known as "Montserrat-2000" event. The study is performed using forecast data from seven operational LAMs, placed at partners' disposal via the Hydroptimet ftp site, and observed data from Catalonia rain gauge network. To improve the event analysis, satellite rainfall estimates have been also considered. For statistical evaluation of quantitative precipitation forecasts (QPFs), several non-parametric skill scores based on contingency tables have been used. Furthermore, for each model run it has been possible to identify Catalonia regions affected by misses and false alarms using contingency table elements. Moreover, the standard "eyeball" analysis of forecast and observed precipitation fields has been supported by the use of a state-of-the-art diagnostic method, the contiguous rain area (CRA) analysis. This method allows to quantify the spatial shift forecast error and to identify the error sources that affected each model forecasts. High-resolution modelling and domain size seem to have a key role for providing a skillful forecast. Further work is needed to support this statement, including verification using a wider observational data set.

The cases of June 2000, November 2002 and September 2002 as examples of Mediterranean floods

Four flood events that affected three different countries are here described in terms of meteorological genesis and in terms of consequences on the population and on the territory. Each event is a good representative of a class of phenomena that produce important effects on the urban and extra-urban tissue and that must be taken into account in an optic of civil protection and risk evaluation. This is the subject of the HYDROPTIMET project, part of the Interreg IIIB program, which is collocated in the framework of the prevention of natural hazards and, in particular, those related to severe meteo-hydrological events. This paper aims at being a general introduction of the four events which are the subject of more detailed studies, already published or under submission.

A reflection about the social and technological aspects in flood risk management - the case of the Italian Civil Protection

The right of a person to be protected from natural hazards is a characteristic of the social and economical development of the society. This paper is a contribution to the reflection about the role of Civil Protection organizations in a modern society. The paper is based in the inaugural conference made by the authors on the 9th Plinius Conference on Mediterranean Storms. Two major issues are considered. The first one is sociological; the Civil Protection organizations and the responsible administration of the land use planning should be perceived as reliable as possible, in order to get consensus on the restrictions they pose, temporary or definitely, on the individual free use of the territory as well as in the entire warning system. The second one is technological: in order to be reliable they have to issue timely alert and warning to the population at large, but such alarms should be as "true" as possible. With this aim, the paper summarizes the historical evolution of the risk assessment, starting from the original concept of "hazard", introducing the concepts of "scenario of event" and "scenario of risk" and ending with a discussion about the uncertainties and limits of the most advanced and efficient tools to predict, to forecast and to observe the ground effects affecting people and their properties. The discussion is centred in the case of heavy rains and flood events in the North-West of Mediterranean Region.

Aportacions per a una bibliografia de l'exili republicà català, valencià i balear als Estats Units d'Amèrica

This article attempts to gather together the work published in the United States and Puerto Rico by Spanish Civil War exiles of Catalan, Valencia and Balearic origin. Included are books, serials, sheet music, sound recordings and domestic movie videos, which have appeared in US territory from 1936 through 2004. The objective of the bibliography is to provide both an overview and a starting point for recovering the intellectual effort carried out by these exiles because this first inventory must still be completed with the addition of journal articles, contributions to monographs, and conference proceedings. There have also been exiles for whom books, music or videos have not been found, but for whom a certain level of intellectual activity is known or suspected. Such potential work would include articles and other contributions to journals in the US or cultural and membership activities of Catalan communities in that country. Without being able to offer definitive conclusions, it appears that exile in North America was a solitary experience, and never as a cohesive group or with the ties of mutual interests as was the case in Mexico or even in France. There were neither readers nor publishers to facilitate publication and to serve for creating group cohesiveness.

Central Horner's syndrome with contralateral ataxic hemiparesis: a diencephalic alternate syndrome.

OBJECTIVE: To assess whether thalamic strokes presenting with a central Horner's syndrome (HS) show specific clinicoanatomic patterns. METHODS: From the Lausanne Stroke Registry (period 1993 to spring 2002), the authors selected all patients with thalamic stroke presenting with ipsilateral HS. Patients with complete infarction of the posterior cerebral artery territory, with involvement of middle cerebral artery territory or bilateral lesions, were excluded. Lesions on brain MRI were correlated with standard neuroanatomic templates. RESULTS: Nine patients with thalamic infarction presenting with central HS were found; all showed contralateral ataxic hemiparesis (AH). Lesions involved the anterior or paramedian thalamus and extended to the hypothalamic or rostral paramedian mesencephalic area in all but one subject. Associated clinical signs included dysphasia (two patients), somnolence (six), vertical gaze paresis (two), asterixis (two), and hemihypesthesia (three). CONCLUSION: The alternate clinical pattern of central HS with contralateral AH is a stroke syndrome of the diencephalic-mesencephalic junction, resulting from the involvement of the common arterial supply to the paramedian/anterior thalamus, the posterior hypothalamus and the rostral paramedian midbrain.