1000 resultados para Seguretat pública -- Girona (Catalunya ) -- Avaluació
Resumo:
La implementació dels nous graus requereix la integració dels conceptes i metodologies relacionades amb la seguretat, la prevenció de riscos laborals i la protecció del medi ambient. En aquest context, un equip de professorat de les facultats de Belles Arts (UB, UPV, UCLM) ha desenvolupat un projecte d'innovació docent, una de les parts fonamentals del qual, ha estat la ideació i la creació d'un model de procediment normalitzat de treball (PNT) i la seva aplicació en experiències pilot realitzades en diverses prà ctiques als tallers i laboratoris. El PNT s'ha mostrat com una eina bà sica per a l'autoaprenentatge, que, aixà mateix, garanteix l'adquisició de les competències transversals relacionades amb la seguretat i la sostenibilitat.
Resumo:
Pese a que ya en algunos trabajos de fines del siglo XIX se cita la existencia de materiales arqueológicos en el Puig de Sant Andreu (Ullastret), y al hecho de que a instancia del Institut d'Estudis Catalans el enclave fuese incluido en el Registre del Patrimoni Historie, ArtÃstie i Arqueologie de Catalunya l'any 1936 (DOGC de 08/07/1936), no fue hasta 1947 en que Miquel Oliva, animado por el Dr. LluÃs Pericot, Comisario Provincial de Excavaciones en Gerona, inició las intervenciones sistemáticas en el yacimiento, realizando una labor ininterrumpida hasta su fallecimiento en 1974.
Resumo:
El dret universal d’accés a la informació ha estat reconegut internacionalment com un dret al llarg del segle XX tant per institucions d’à mbit general com per associacions professionals de biblioteconomia i documentació. Tant les Nacions Unides (Declaración, 2004) com la UNESCO (UNESCO, 2002) i l’IFLA (IFLA. Secció de Biblioteques Públiques; UNESCO, 2002) han reconegut el dret de totes les persones, independentment de la raça, el sexe, les creences i la condició social, a rebre informacions i opinions per qualsevol mitjà d’expressió i a gaudir dels serveis i dels materials que la biblioteca pública, com a institució fonamentada en la igualtat d’accés,posa a l’abast de tots els ciutadans i les ciutadanes...
Resumo:
Per a moltes persones, la manera de mirar, a Catalunya, la realitat sociolingüÃstica i, en conseqüència, també la polÃtica lingüÃstica que se'n desprèn- deriva fonamentalment encara de les idees i aspiracions que s'estengueren a partir de la dècada dels 60. Encara en plena dictadura, alguns intel.lectuals i activistes van anar elaborant un discurs reivindicatiu que, tot passant per les controvèrsies ideològico-terminològiques del 'bilingüisme' versus la 'diglòssia' i de l'ensenyament en la llengua de l'Estat versus la 'llengua materna', va anar cristal.lizant en el procés dit de 'normalització lingüÃstica' en què ara ens trobem immersos. És des d'aquesta perspectiva de fons que, amb un concepte de 'bilingüisme' dimonitzat -per la seva suposada automà tica evolució cap a la 'substitució'- i amb l'ensenyament en 'llengua materna' més aviat sacralitzat, s'han anat construint les bases d'una organització lingüÃstica pública que paradoxalment pot arribar ser, però, problemà tica i contraproduent sinó es va adaptant als canvis que el nostre context polÃtico-econòmico-tecnològic va experimentant.
Resumo:
En el Macizo Montseny-Guilleries se conocen antiguas explotaciones de fluorita y fluorita-baritina (Osor, Tagamanent, Espinelves, Sant Marcal, etc). Es por el1o que se ha utilizado el método de prospección geoquÃmica de flúor en aguas superficiales para detectar posibles zonas de interés hasta ahora desconocidas.
Resumo:
En aquest article es presenten els resultats relatius a l'evaluació del programa d'acolliment especialitzat dut a terme a Catalunya des de la perspectiva de les famÃlies acollidores. Recull un anà lisi i una valoració de com s'han implementat cada una de les fases del programa, matizat, en cada cas, per les expectatives, emocions i sentiments que han acompanyat tot el procés. Un procés on, sens dubte, les famÃlies d'acollida han estat una de les parts directamet implicades. El rpocés de reflexió sobre la pròpia experiència que fa cadascuna de les famÃlies a partir de les entrevistes permetrà un apropament als factors relacionats amb l'èxit en les primeres fases del programa i valorarà la utilitat i adequació del programa en la seva totalitat.
Resumo:
Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/24663
Resumo:
Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/24663
Resumo:
Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23662
Resumo:
Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23667
Resumo:
Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23667
Resumo:
Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23667
Resumo:
Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23669
Resumo:
Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23669
Resumo:
Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23672