1000 resultados para Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya
Resumo:
Aquest treball pretén aprofundir en el coneixement de l'estrès, el seu funcionament, els seus desencadenants, el seu procés i el seu afrontament, en la seva vessant més psicològica. Paral·lelament també he volgut esbrinar quines són les investigacions que s'han fet sobre l'estrès acadèmic en estudiants universitaris i, amb tot això, he intentat establir una descripció de l'estrès acadèmic d'aquests estudiants. En aquest treball podem trobar un marc teòric amb els conceptes i perspectives sobre l'estrès en general i l'estrès acadèmic en particular, així com un estudi no experimental i transaccional, realitzat a través de l'inventari SISCO de l'estrès acadèmic, creat per l'autor Arturo Barraza, als alumnes universitaris. Els resultats mostren que un 90% dels alumnes enquestats han afirmat haver tingut moments de nerviosisme o preocupació durant el curs, puntuant el seu nivell d'estrès amb una mitjana de 3,51 en una escala tipus Likert de 1 (poc) a 5 (molt).
Resumo:
L"article aborda l"aplicació d"eines informàtiques de simulació en l"àmbit psicosocial a la situació de la llengua a Catalunya per extreure"n escenaris de futur. En primer lloc, s"aborda el context metodològic de la simulació social amb autòmats cel·lulars. En segon lloc, s"aplica el mètode i el sistema als resultats de l"Enquesta d"usos lingüístics de la població 2008 i se n"extreuen resultats. Finalment, s"apunten unes conclusions.
Resumo:
A Catalunya, la distribució de la població i la disponibilitat d"aigua han seguit istòricament direccions oposades, tal com s"analitza a diversos articles del monogràfic.El 92% de la població es concentra a les conques internes, mentre que a la part catalana de l"Ebre, amb una disponibilitat d"aigua més gran, només hi viu el 8% de la població. És en aquest marc que s"ha d"entendre l"elevada vulnerabilitat en la garantia de l"abastament a les conques internes. Aquest desequilibri també es reprodueix per a les activitats econòmiques: els usos urbans concentren el 19% de la demanda d"aigua, mentre que els usos de tipus agrari suposen el 72% i els industrials el 9%. L'article analitza el consum d"aigua segons els seus usos industrials, domèstics i agrícoles. La indústria necessita l"aigua com a input en molts dels seus processos productius, i les diferències entre els sectors són molt acusades, atès que n"hi ha quatre que concentren més del 80% de l"aigua consumida per la indústria: el químic, l"alimentació, el del paper i el tèxtil, confecció, cuir i calçat.
Resumo:
El treball que presentem és el resultat d'una investigació sobre Polítiques de regulació de la mà d'obra. Aquesta investigació, patrocinada per la Fundació Jaume Bofill, s'inscriu en la convocatòria de beques titulada "L'Europa dels noranta" i forma part d'un projecte més ampli que pretén comparar l'estat de la qüestió sobre la gestió dels recursos humans en el marc europeu. La investigació consta de dues parts, la primera correspon al balanç sobre la situació de les relacions laborals a Espanya, mentre que la segona recull l'estudi de casos d'empreses. L'objectiu general és detectarles tendències que existeixen en allò que es coneix com a "managerial policies of labour regulation" a l'interior d'unes empreses cada vegada més caracteritzades pel recurs a la flexibilitat.
Resumo:
El VIII Congrés Internacional Internet, Dret i Política (IDP 2012) que s'ha dut a terme a Barcelona els dies 9 i 10 de juliol de 2012 sota el títol genèric de "Reptes i oportunitats de l'entreteniment en línia", ha abordat alguns dels principals reptes als que s'enfronta la societat de la informació des de la perspectiva jurídica i politològica. Concretament, els temes centrals han estat el debat sobre l'entreteniment a la xarxa, així com altres qüestions relacionades amb Internet i els drets de propietat intel·lectual, la privacitat, la seguretat o la llibertat d'expressió.
Resumo:
El domini de la llengua escolar apareix en totes les polítiques educatives com el tema central a través del qual s’ha d’incidir per garantir la igualtat i la cohesió social, ja que l’èxit escolar passa per desenvolupar una bona competència en la llengua vehicular de l’ensenyament (OECD 2008). A Catalunya, tot i els esforços destinats, els resultats lingüístics de l’alumnat estranger continuen essent molt més baixos que els de l’alumnat nacional (Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu 2009). No obstant això, hi ha molt pocs estudis que hagin analitzat els factors que s’amaguen darrere dels resultats lingüístics de l’alumnat estranger. Amb aquest objectiu en ment, l’article presenta les dades d’una recerca que pretén aprofundir les variables que incideixen en el coneixement de català i castellà escrit de l’alumnat estranger escolaritzat en 57 escoles de primària repartides pel territori de Catalunya
Resumo:
Aquest estudi té per objectiu descriure el funcionament de la coalició entre Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa, centrant l’atenció en el disseny de l’aliança a partir dels acords electorals firmats i el repartiment de càrrecs electes. Té la voluntat de constatar si els resultats obtinguts per cada formació són equilibrats en funció dels resultats obtinguts per cada una d’elles en el cicle electoral 1999-2000. L’objecte d’estudi és la coalició ICV-EUiA que ha funcionat en l’arena electoral, parlamentària i de govern. Es prenen Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa com actors principals, i es té en compte el pes important que té Izquierda Unida com a referent i suport d’EUiA, com a company de grup parlamentari al Congrés dels Diputats i com a soci de coalició a les eleccions europees. Trobem altres actors, com són el Partit dels Comunistes de Catalunya, el PSUC Viu o el Partido Comunista de España, que acaben influint dins d’EUiA i d’IU. Pel seu costat, hi ha d’altres actors que influeixen a ICV, com són el Partit Verd Europeu i els seu aliats a nivell d’Espanya com Equo o els membres d’Espacio Plural.
Resumo:
Les Cambres de Comerç son corporacions de dret públic que realitzen funcions de caràcter consultiu i de col·laboració amb les Administracions Públiques. En l’actual context econòmic han adquirit una especial rellevància de cara a la regeneració del teixit econòmic i la creació de llocs de treball i es consolida la seva finalitat de representació, promoció i defensa dels interessos generals del comerç, així com la prestació de serveis a totes les empreses. Aquestes institucions van néixer a Espanya a finals del segle XIX, concretament a l’any 1886, amb l’ intenció de representar els interessos generals de les empreses. Les Cambres seguien un model cameral continental caracteritzat per l’obligatorietat en l’adscripció de les persones que exercien activitats empresarials amb el corresponent pagament de quotes. El recurs cameral representava la principal font d’ingressos de les Cambres, pel que l’entrada en vigor del Reial Decret 13/2010 que eliminava l’obligatorietat del pagament de la quota a les empreses va provocar un canvi molt important de les seves funcions. El legislador va introduir aquest canvi per dos motius. Per una banda, tenia com objectiu impulsar a les Cambres com entitats de prestació de serveis amb la finalitat de reforçar la seva eficiència en el desenvolupament de les funcions que se l’hi atribuïen. I per altra, considerava que l’eliminació d’aquesta obligatorietat faria que les empreses disposessin de més recursos en la difícil situació econòmica existent. Les Cambres de Comerç van haver d’adaptar-se a aquesta nova situació i intentar aconseguir els recursos econòmics suficients per la seva subsistència. Dos bons exemples son la Cambra de Comerç de Barcelona i la Cambra de Comerç Espanyola de Gran Bretanya que, mitjançant una proposta de serveis d’alta qualitat, com els serveis d’internacionalització o els serveis de consultoria, estan captant a un gran nombre d’empreses. La realitat en la que ens trobem és que certament les Cambres de Comerç, tant les que estan domiciliades en el territori nacional com les que estan establertes a l’estranger, estan oferint uns serveis molt importants per a les petites i mitjanes empreses en l’àmbit de la internacionalització i augment de la seva competitivitat. La seva experiència, el seu coneixement, el seu gran equip de treball i les seves col·laboracions amb altres entitats són elements diferencials d’aquestes corporacions que faciliten a les empreses el procés d’iniciar la seva expansió a noves línies de negoci o a nous mercats amb les màximes garanties.
Resumo:
La institució de l'acomiadament col·lectiu s'ha vist afectada per la reforma operada pel Reial Decret-llei 3/2012, de 10 de febrer, i la seva posterior convalidació com a Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral. Els nombrosos pronunciaments i interpretacions proposades per diferents sectors judicials i doctrinals han convertit la regulació legal i reglamentària dels procediments d'acomiadament col·lectiu en un focus d'especial interès, sobretot tenint en compte la profunda crisi econòmica per la qual travessa Espanya. A causa d'això, podem assentar que gran part dels impediments al creixement de l'economia espanyola eren conseqüència de les febleses que mostrava el model laboral. És per aquest motiu que en el present treball ens dediquem a estudiar les diverses modificacions normatives dels expedients de regulació d'ocupació, prestant especial atenció als aspectes relatius a l'eliminació de la tradicional autorització administrativa (excepte pels casos de força major), a la significativa reconfiguració de les causes econòmiques, tècniques, organitzatives i productives que justifiquen l'extinció dels contractes de treball, al període de consultes, a la informació a facilitar als representants dels treballadors en el propi, a les actuacions de l'Autoritat Laboral per vetllar per la seva efectivitat del període de consultes podent realitzar funcions d'advertiment, recomanació i assistència a les parts, al renovat contingut de l'informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, als plans de recol·locació i a les mesures d'acompanyament social assumides per l'empresari, entre d’altres. En definitiva, mitjançant el treball realitzat a continuació podem endinsar-nos a aquesta qüestió de forma més profunda i composar així un anàlisis extens sobre la reforma efectuada en 2012 en matèria d'acomiadaments col·lectius.
Resumo:
Sempre és difícil assignar un origen a les iniciatives socials perquè, la majoria de vegades, solen resultar conseqüència de l'esforç col.lectiu de moltes persones i institucions. De totes formes podríem dir que del Col·legi Professional se'n parla, en molts dels àmbits de l'educació social, des de mitjans dels anys vuitanta. De fet, ja en la I Trobada d'Educadors Especialitzats Faustino Guerau (Barcelona, octubre de 1988), en parlar de les formes organitzatives del col.lectiu professional, ja va fer aparició aquest objectiu. Però llavors, ni tan sols existien associacions d'educadors en tot l'Estat espanyol, ni una Federació que les coordinés. El tema es reprèn en el I Congrés d'Educadors de Pamplona (març de 1987) i en el X Col.loqui Internacional de la AIEJI(J) (Barcelona, novembre de 1989). La prioritat es fixà en la creació de la Diplomatura i en això es posaren tots els esforços fins 1991. Després va seguir un període de crisi en les Associacions d'Educadors que se supera a finals del 1993. D'aquesta crisi se'n surt col·lectivament, amb una sèrie d'objectius entre els que ocupa un espai central el Col·legi Oficial. Així doncs, en el I Congrés de l'Educador Social d'abril de 1995 a Múrcia, un dels àmbits temàtics oberts fou el del Col·legi Professional. Més en concret, l' Associació Professiona1 d'Educadors Socials de Catalunya -APESC-, escull des del 1994, aquesta com una de les seves fites fonamentals per al bienni 1994-96. I en aquesta línia inicia des del 94 diferents contactes instituciona1s, polítics, amb altres col.lectius professionals, a1umnes ...
Resumo:
En la present nota indiquem un seguit de novetats corològiques per a la flora vascular dels massissos de les Guilleries i del Collsacabra.
Resumo:
Nota breu de flora que fa referència a la presència al NE del Principat de dues espècies noves de Nasella (N. neesiana i N. Mucronata), originàries de l’ Amèrica del Sud