Da prevenção à inclusão

Relatório de atividade profissional de mestrado integrado em Psicologia (área de especialização em Psicologia da Justiça)

Europa: uma questão profana ou sagrada?: estudo sobre as relações entre o poder político e as religiões no âmbito do processo de integração europeia

Dissertação de mestrado em Direito da União Europeia

Modelos teóricos das relações coparentais: revisão crítica

A investigação empírica e teórica sobre a coparentalidade têm crescido ao longo da última década. A aliança parental tem sido conceptualizada como um dos elementos essenciais para a harmonia sistémica da família, bem como responsável pelas trajectórias (des)adaptadas das crianças. O presente artigo teórico, num primeiro momento, define e delimita o construto de coparentalidade, num segundo momento, apresenta três modelos conceptuais da aliança coparental mais referenciados na literatura científica e, no final, discute as vantagens e limitações conceptuais dos quadros teóricos descritos. Este artigo tem como finalidade contribuir para a clarificação deste construto da Psicologia da Família e informar sobre a sua potencialidade na prática psicológica.

The Sanctified ‘Adultress’ and Her Circumstantial Clause: Bathsheba’s Bath and Self-Consecration in 2 Samuel 11

Bathsheba's actions in 2 Sam. 11.2-4 identify crucial aspects of her character. Past commentators interpret these words in connection with menstrual purification, stressing the certain paternity of David's adulterine child. This article demonstrates that the participles rōheset and mitqaddesšet and the noun mittum'ātāh do not denote menstrual cleansing. Bathsheba's washing is an innocent bath. She is the only individual human to self-sanctify, placing her in the company of the Israelite deity. The syntax of the verse necessitates that her action of self-sanctifying occurs simultaneously as David lies with her. The three focal terms highlight the important legitimacy of Bathsheba before the Israelite deity, her identity as a non-Israelite, her role as queen mother of the Solomonic line, and her full participation in the narrative.

Factores cognitivos en la fibromialgia: el papel del autoconcepto y de los conflicots relativos a la identidad en el tratamiento psicológico de la fibromialgia

La fibromialgia es un síndrome caracterizado por la presencia de dolor músculo-esquelético generalizado, difuso y crónico. La etiología es desconocida y es diagnóstico es exclusivamente clínico. Además hasta el momento el tratamiento se centra únicamente en la reducción de síntomas. Todas estas características influyen en gran medida en la vivencia que tienen estas pacientes de la enfermedad, así como en la imagen que tienen de sí mismas. Diversos autores han enfatizado la importancia de estudiar los fenómenos relacionados con la identidad en las situaciones de dolor crónico. En este informe se presentan los dos estudios realizados durante los cuatro años de beca en torno al estudio del autoconcepto y la identidad en mujeres con fibromialgia. Ambos estudios se enmarcan dentro de la Psicología de los Constructos Personales de George Kelly y utilizan la técnica de rejilla como principal instrumento de evaluación. En el primer estudio se realiza una comparación de las medidas de construcción del sí mismo y de estructura cognitiva entre un grupo de mujeres con fibromialgia (n = 30) y un grupo de mujeres sin fibromialgia (n = 30). Encontramos que las mujeres de nuestra muestra presentan una mayor discrepancia entre el “yo actual” y el “yo ideal”, una menor adecuación percibida en los otros y mayor probabilidad de presentar algún conflicto cognitivo. Estos resultados preliminares nos llevaron a plantearnos la relación entre estos factores cognitivos y el tratamiento. Por ello, el segundo estudio consiste en un estudio de casos en el que se realiza un tratamiento individualizado (terapia cognitivo-constructivista) con cada una de las participantes y se analizan en detalle, a través de un grupo de trabajo, estos factores cognitivos y su relación con la evolución del tratamiento. Este segundo estudio sigue en curso, por lo que se presentan sólo unos resultados preliminares.

La relation ambiguë des protestantismes à la sociologie

(Résumé de l'ouvrage) What are the relations between sociology and the different religions - Christianity with its various branches, Judaism, Islam, Oriental religions, sects and New Religious Movements ? That is the question which this work, - conceived on the occasion of the XXVth Conference of the International Society for the Sociology of Religion/Société Internationale de Sociologie des Religions (SISR) - wishes to clarify. The book retraces the varied and troubled history of these relations and also reveals how in opening up its research to other religions besides the Christan, sociology is forced to redefine the very object of its field of study. What is the religious? This question, which until recently was considered impertinent, informs this book throughout. If confronts the necessity of rethinking theories and methodological appoaches which, constructed in the context of 19th and early 20th century Western Europe, prove to be rather inadequate for encompassing contemporary religious phenomena and religious manifestations in other contexts. To these new theoretical and methodological demands is added, for the sociologist, a deontological imperative, which takes on all the more importance today as the religious provokes passionate social debate.

Influència de la música sobre l'atenció humana: especial a la metodologia d'anàlisi, tot combinant metodologia quantitavia amb qualitativa (mix method)

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la University of Calgary, Canadà, entre desembre del 2007 i febrer del 2008. El projecte ha consistit en l'anàlisi de les dades d'una recerca en el camp de la psicologia de la música, concretament en com influeix la música en l'atenció a través de les vies dels estats emocionals i enèrgics de la persona. Per a la recerca es feu ús de videu en les sessions, obtenint dades visuals i auditives per a complementar les dades de tipus quantitatiu provinents dels resultats d'uns tests d'atenció subministrats. L'anàlisi es realitzà segons mètodes i tècniques de caràcter qualitatiu, apresos durant l'estada. Així mateix també s'ha aprofundit en la comprensió del paradigma qualitatiu com a paradigma vàlid i realment complementari del paradigma qualitatiu. S'ha focalitzat especialment en l'anàlisi de la conversa des d'un punt de vista interpretatiu així com l'anàlisi de llenguatge corporal i facial a partir de l'observació de videu, tot formulant descriptors i subdescriptors de la conducta que està relacionada amb la hipòtesis. Alguns descriptors havien estat formulats prèviament a l’anàlisi, en base a altres investigacions i al background de la investigadora; altres s’han anat descobrint durant l’anàlisi. Els descriptors i subdescriptors de la conducta estan relacionats amb l'intent dels estats anímics i enèrgics dels diferents participants. L'anàlisi s'ha realitzat com un estudi de casos, fent un anàlisi exhaustiu persona per persona amb l'objectiu de trobar patrons de reacció intrapersonals i intrapersonals. Els patrons observats s'utilitzaran com a contrast amb la informació quantitativa, tot realitzant triangulació amb les dades per trobar-ne possibles recolzaments o contradiccions entre sí. Els resultats preliminars indiquen relació entre el tipus de música i el comportament, sent que la música d'emotivitat negativa està associada a un tancament de la persona, però quan la música és enèrgica els participants s'activen (conductualment observat) i somriuen si aquesta és positiva.

El Dios en la maleta. Análisis antropológico de las representaciones y prácticas religiosas de los ecuatorianos migrados a Bercelona y Nueva York

Nuestra investigación pretende abordar el estudio de la identidad católica ecuatoriana y su vivencia entre los migrantes residentes en Barcelona y New York. Cuando hablamos de identidad católica, pensamos en un determinado hábitat de sentido (Hannerz) o sistema cultural (Geertz) que satisface la sed de sentido de sus seguidores proveyéndoles de una determinada cosmovisión que éstos perciben como “emocionalmente convincente” (Geertz). A través de nuestra etnografía multisituada, desarrollada en Barcelona (6 meses), New York (6 meses) y Ecuador (3 meses), intentamos definir el tipo de influencia de este referente identitario en la manera de significar la realidad y de actuar de sus portadores, ante la experiencia de la movilidad y del encuentro con la alteridad. Para definir correctamente el influjo de este universo significativo en la experiencia migratoria vamos, paralelamente, a tratar de interpretar su “estructura significativa” (Geertz). En particular, reanudando los estudios propios de la Antropología de las Religiones (y el enfoque geertziano en la dimensión cultural de la religión), analizaremos sus creencias (sus mitos) y sus prácticas (los rituales); interpretándolos simbólicamente y analizando los efectos que estos dos diferentes niveles expresivos del universo católico (ecuatoriano) derraman tanto en la dimensión íntima del creyente, como en la social.

Treball sobre persones vinculades a la fe catòlica, evangèlica i musulmana residents a la ciutat de Vic : la seva actitud davant la mort. Creences i valors

El comportament de les persones en relació a la vida i la mort és variat. Què influeix en aquest comportament?. Les seves creences, els seus valors, la religió, la societat..? són tota una colla de preguntes que originen l'interès central d'aquest treball: l'esforç d'aproximar-se al procés de mort, de dol des del punt de vista de la religió, i, més concretament, de les creences, valors i guies de comportament que aquesta proporciona als creients. Aquestes i altres preguntes pretenen ser resoltes en aquest treball, a partir de l'estudi d'una mostra concretament centrada en els habitants de la ciutat de Vic.

Los tests proyectivos en la comprensión de la recepción del arte gráfico

Una aproximació a la psicologia de la recepció de l'obra d'art a partir dels tests projectius.

Religious identity and intercultural dialogue

(Résumé de l'ouvrage) In a world society ruled by economic globalisation, by political interests and theories such as Huntington's «clash of civilisations» that widen the gap between the North and the South, the question should be asked of the role of the religion. To what extent religion and politics can work together? Can faith still be thought as a means of saving the world? Considering that Christianity, Islam and Judaism have much in common, this collection of miscellanies wonders if these religions can join their forces for public benefit. Senior and junior scholars from all over the world, gathered for an interdisciplinary seminar, analyse the contemporary international relationships and geopolitics through the prism of religion, discussing whether it can provide practical solutions to solve conflicts and increase the respect of human rights.

Religions in Play. Games, Rituals, and Virtual Worlds

Often dismissed as "not serious," the notion of play has nevertheless been at the center of classical theories of religion and ritual (Huizinga, Caillois, Turner, Staal, etc.). What can be retained of these theories for the contemporary study of religions? Can a study of "play" or "game" bring new perspectives for the study of religions? The book deals with the history of games and their relation to religions, the links between divination and games, the relations between sport and ritual, the pedagogical functions of games in religious education, and the interaction between games, media and religions. Richly illustrated, the book contributes to the study of religions, to ritual, game and media studies, and addresses an academic as well as a general public.